Et regalo un personatge 2 !!!

Siiii !!! Tornem-hi !
Una vegada en aquest bloc vaig intentar organitzar una història que al final va sortir prou bé, es tractava d'una cadena de regals. Sabeu que és una cadena de regals?
La idea és que un pensi un regal (en aquest cas, jo començo) i l'ofereixi, qui el vulgui acceptar haurá de pensar un altre regal per a oferir perquè una tercera persona es pugui afegir a la cadena, aquest tercer acceptarà el regal del segon i després pensarà un regal per a que s'hi pugui afegir un quart, i així anar seguint... s'entèn?
podeu mirar les instruccions que vaig donar la primera vegada, o fins i tot seguir aquella cadena...
voleu participar-hi?
doncs aquí teniu el meu personatge de regal per al primer que s'hi apunti:

Li diuen “El Mejicano” tot i que no és pas d'aquell país. Ell és d'aquí, de tota la vida, però moreno de pell i amb el pèl molt fosc i llis. 

Diuen que abans era jardiner, però que el van fer fora de l'empresa perquè era més aviat dropo. Però ell, lluny de demostrar la droperia que li adjudicaven, va trobar una altra manera de guanyar-se la vida. Al cap de dues setmanes de que el fessin fora, te'l podies trobar cada dia a la plaça, amb la guitarra a la mà, tocant i cantant ranxeres. Devia ser per això que van començar a dir-li “El Mejicano”. 

El cas és que tenia força èxit, ho feia prou bé. I ell es va caracteritzar i es va deixar un llarg bigoti a lo Mario Moreno, que encara li donava més aire de Mariatxi. I després d'això fins i tot es va posar un barret d'aquests típics, d'ala molt ample. 

Va fer-se conegut per tota la ciutat, va deixar el carrer i va començar a actuar primer en restaurants, després en sales de festes, hi ha qui diu que fins i tot el van llogar per a tocar a Barcelona. Una vegada, em comenta un amic, el van veure passejant per la ciutat amb un cotxe de luxe acompanyat d'una famosa cantant del moment. 

Però després de tant d'èxit, un dia va desaparèixer, i durant molt de temps no se'n va tornar a saber res. Avui he tingut la sorpresa de tornar-me'l a trobar. Estava a la plaça, tocant i cantant les mateixes cançons que feia anys l'havien fet un personatge conegut. L'he vist una mica deixat, vell fins i tot. Però m'he aturat a escoltar la seva música. Deliciosa com sempre. 

Per cert, s'ha afaitat el bigoti.

o sigui que ja sabeu, si voleu el meu regal, heu de pensar, i publicar un personatge, (si no teniu bloc envieu-me'l a ricderiurearrobagmail.com i us el publicaré jo!) i llavors serà vostre!
vinga! regalem-nos personatges!!!
i ja podem avançar que quan algú rep un personatge de regal, li agafen moltes ganes d'escriure'n una història amb ell, utilitzeu els personatges! i torneu el regal!
i us recordo, el personatge pot ser en qualsevol format, escrit, dibuixat, fotografiat, com vulgueu!
anims!
Feu-ne difusió i convideu a participar-hi a tothom que vulgueu!!!
Per acabar, en aquest espai aniré enllaçant la cadena
Ricderiure va regalar el    "Mejicano"  a  Gerònima    
la  Gerònima va regalar el mag  a la Carme
la Carme va regalar la Quimeta a la Gloria
la Gloria va regalar el Tinet a Dissortat
Dissortat va regalar l'esclau Idris a la Montse
la Montse va regalar en Jim a  l'Iblama
l'Iblama regala la Brigida a ... el pròxim que s'apunti!
i sense res més a afegir...
apa salut!

L'Helaena viu!

la cadena de regals Et regalo un escenari! es va tancar amb el regal que vaig rebre per part de la Chave. 
I es clar, la Chave ja em va regalar un personatge, l'Helaena, i ara em regala un escenari...
I es clar, per continuar la proposta Que fer quan et regalen un escenari?...
Quina millor idea que posar l'Helaena enmig del desert!!!!
L'Helaena, que en la seva fugida cap endavant, cap a l'Àfrica, també ha de passar mals moments. O sigui que aquí teniu el meu regal de tornada cap a la Chave.

El sol crema, l'Helaena està molt cansada, fa tres dies que camina, no li queda res de menjar, només té un parell de dits d'aigua a l'ampolla que portava. Davant seu res, El Res, sorra i més sorra, i el sol que la crema, la motxilla li carrega les espatlles, li fa molt de mal, es sent molt dèbil. Mira endavant i es desespera, es pregunta com ha pogut ser tant estúpida.

Fa quatre dies l'Helaena arribava a Akedkod procedent de Tumbuctú, portava dues setmanes a Malí de vacances. Tenia planejat quedar-se quatre dies en aquesta zona remota oblidant-se dels maldecaps que li donaven el grup de francesos amb el que viatjava. El seu objectiu: viure el desert. Havia arribat amb un petit grupet format per dos motxilers alemanys i un anglès. Un d'ells, l'anglès, tenia un contacte al poble que els portaria a conèixer el més inhòspit dels racons del sud del Sàhara, un petit trekking de tres dies amb dues nits al desert.

L'Helaena no pot caminar més, els peus li fan un mal insuportable, no es troba gens bé. Amb molt d'esforç fa els últims passos fins arribar dalt de la duna a la que s'ha enfilat, mira al voltant, no hi ha res, només sorra, ha caminat cap a l'est els darrers dos dies i encara no ha aconseguit trobar la carretera cap a Akedkod, es desespera, cau de genolls posant-se les mans al cap. Es maleeix per haver-se cregut tant valenta, tant forta, tant inconscient.

Fa quatre dies es van allotjar en una petita kasbha de dues plantes propietat del mateix que els havia de fer de guia, allí hi vivia amb tota la seva família, els van cedir tota una habitació per a que hi dormissin tots quatre. Van sopar amb els homes de la família que els acollia, li hagués agradat anar-se'n amb les dones, trencar aquestes barreres que separaven gèneres i cultures, però va quedar-se amb els homes per preparar el trekking que iniciarien l'endemà. N'estava farta d'estar rodejada d'homes, precisament fugia del grup de francesos cansada del constant remolinar de corbs al seu voltant. N'estava farta de que d'ella l'únic que semblava importar era que era una dona, tant els francesos com els motxilers amb qui ara anava semblava que no n'haguessin vist una des de feia mesos.

L'Helaena s'aixeca, agafa l'ampolla d'aigua i s'humiteja els llavis, em moriré pensa, es pregunta moltes coses, ha tingut molt de temps per pensar des de que camina perduda pel desert. Ho va deixar tot a Catalunya, va venir a treballar a l'Àfrica per que n'estava farta de la vida que portava, de les hipocresies, del materialisme, de les tonteries. Ara se'n recorda del seu poble, de la seva mare, pensa que potser no hi tornarà, es morirà, i per que? Que volia demostrar?

Fa tres dies es van llevar abans de que sortís el sol i van sortir amb les motxilles endinsant-se en el desert, la jornada va ser llarga, vint-i-cinc quilometres enmig de les dunes caminant cap a l'oest, van descansar al migdia a recer d'unes formacions rocoses. Per la tarda van acampar al peu d'una duna força alta, van muntar un parell de haimes i van encendre un foc.

Allí al costat del foc després de sopar, jugant a cartes va ser on va perdre els nervis.

Primer va ser un comentari sobre la seva figura, l'Helaena va arrugar el front, per que no lloaven que dominés tant l'Alemany com l'Anglès!, després un d'ells es va oferir per a fer-li un massatge, però si es trobava perfectament! Havia caminat com ells i no havia perdut el ritme en cap moment!

La gota que va fer vessar el vas, una juguesca, qui guanyes aquella mà dormiria a la mateixa haima que ella, els que perdessin es retirarien a l'altra.

Ara l'Helaena pensa com en va ser de tonta de deixar-se provocar. Continua caminant, continua amb el cap donant-li voltes al motiu que l'ha portat aquí. Ella no ha de demostrar res a ningú, donar valor a les paraules que la van ofendre va ser posar-se per sota d'ells, ella és forta, ella pot fer el que es proposi, no vol ser millor que ningú, simplement vol ser ella, vol ser feliç. Camina molt lentament, el cap li bull.

Fa tres nits l'Helaena es va aixecar de la vora del foc, emprenyada, va engegar a parir als motxilers, es va carregar la bossa petita amb el sac de dormir i es va perdre en la foscor. No es va allunyar gaire, així ho creia, al cap d'unes hores de dormir sobre la sorra es va haver d'aixecar, el fred era insuportable, va recollir el sac i es va dirigir altre cop cap a la haima.

Va caminar a les fosques tota la nit, i l'endemà, i el següent, no s'ho podia creure, s'havia perdut.

El sol estava dalt de tot, es va asseure i tal com havia fet els dies anteriors es va protegir amb el sac de dormir. S'adormia, pensava, perquè? Perquè? Cerque no m'he estimat prou? Ningú es pot posar per damunt meu, i jo no em puc posar per damunt de ningú. He de viure, he de deixar de tenir por a ser jo mateixa.

Somiava que tornava a Catalunya, no tenia por de res, afrontava els problemes que l'havien portat a exiliar-se a l'Àfrica, era feliç. Volava, volava molt alt, per sobre de coses que no li agradaven però que tampoc li creaven grans preocupacions, no veia problemes, només veia solucions, camins nous, camins on ella tirava endavant fent realitat els seus somnis.

Va obrir els ulls, el soroll era eixordador, va girar el cap, volava, el desert immens ho era encara més des de l'aire. Es trobava en un helicòpter. Va somriure abans de tornar a adormir-se.

moltes gràcies pel teu regal Chavelita! espero que t'agradi l'aventura de l'Helaena!
i com no, 
us animo a tots a que feu un bon ús de l'escenari que us van regalar, animeu-vos a donar-li vida!
poseu-hi personatges!!! 
vinga!!!
i res més...
apa salut!!!

el desert, i així tanco la cadena d'escenaris.

Doncs si, dos mesos després d'obrir la cadena de regals Et regalo un escenari !
ja va sent hora de tancar-la...
moooolt bé ! 15 participants (jo inclòs!) que ens em anat donant tot tipus d'escenaris. Una bona manera de trobar-se, de llegir-nos, de donar-nos coses els uns als altres. Moltes gràcies a tots per participar-hi! Jo m'ho he passat molt bé seguint els regals i llegint els escenaris que us heu anat donant.
 Finalment la cadena queda així:


Ricderiure va regalar la pista poliesportiva del poble a la Maria
la Maria  va regalar una baixada amb vistes   a Lobo Linkon i ella n'ha tret...
Una gran idea
Lobo Linkon va regalar  el monte de la felicidad  a la Judit
la Judit va regalar el seu petit escenari a   la meva Perdició
La meva perdició va regalar la cambra perduda a l'Elvira
l'Elvira  va regalar el cap negre a fanal blau
Fanal blau va regalar el "mundo amarillo" a l'Arare
l'Arare va regalar  la plaça de l'alzina a la Pilar
la Pilar va regalarel carrer a la Joana
la Joana  va regalar una finestra al món a  Dissortat i ell ha trobat
La finestra tancada
Dissortat va regalar la paret a la Laura i ella ha escrit
Les dos cares de la paret
la Laura  va regalar la riba del riu a la Carme  i ella ha trobat
la barqueta per creuar
la Carme va regalar la platja de còdols a la Montse i ella hi ha enviat

intrusos al paradís?

la Montse va regalar el rai a la Chave
la Chave va regalar el desert a Ricderiure i jo mateix he escrit

l'Helaena viu!

I per acabar,com podeu veure,  i com l'última vegada, el darrer regal és per a mi, i la casualitat ( no em direu que hi creieu?) ha fet que sigui la Chave qui m'envia aquesta experiència al desert.

i per fi arribà!!! després de més d'un dia de viatjar amb tots els mitjans de transport haguts i per haver arribar al desert...

tot just, començava a pondre's el sol... el record de la calor de tot el dia feia que bullissin els seus peus: va començar a treure's roba impulsivament, a sentir el vent i la calor sobre la seva pell, a sentir-se còmode, lliure i descansada després de tantes hores...

el sol es ponia ràpidament: darrere seu pintava les incomptables muntanyes que la rodejaven de tots els colors que et puguis imaginar. començava amb els càlids, amb grocs, vermells i taronges... ràpidament passava a rosats i liles, que s'anaven tenyint de blau... en segons anava canviant l'escenari i era impossible tornar endarera... ella ho fotografiava tot amb els seus ulls astorats, cansats i plens de la pols que esbufegava la brisa del desert... amb la mateixa rapidesa que s'havia tret la roba, se la tornava a posar. la temperatura baixava ràpidament, el sol deia adéu, la calor s'esvaïa i deixava pas a un fred polar que la feia tremolar de sorpresa...

tres, dos, un... el sol desaparegué i amb timidesa, les primeres estrelles començaven a brillar: les primeres de moltes... s'afanyà a muntar la tenda de campanya: la temperatura, implacable i sense compassió, seguia baixant i baixant... tenia fred. els dits de les mans i els peus ja no li responien. començava a tenir por de no sobreviure la nit... que fou llarga, molt llarga, però les estrelles il·luminaven el seu optimisme en que ho aconseguiria... la lluna, mai aparegué...

va calcular que eren les sis del matí quan començava a clarejar... tot es va pintar de nou de mil colors i en menys d'una hora, tenia els llavis secs, la pell suada i ni un sol arbre li podia donar l'ombra que necessitava pel resguardar-se de l'astre rei...  tot i així, estava feliç: havia tancat el cicle, ho havia aconseguit i, ni més ni menys, que al desert més àrid i mortal del món.

Moltes gràcies per participar altre cop Chave! i moltes gràcies pel teu regal!!! En faré un bon ús!!!
I com pots veure, el rai de la Montse és el teu regal! fes-ne un bon ús també!!!!
Per acabar...
La segona proposta, Que fer quan et regalen un escenari? de moment no ha tingut tant d'èxit, les vacances, l'acumulació de feina, ... de moment... per que tal com va proposar Dissortat , properament faré circular una circular ( jeje!) on recordaré, o faré saber als que no se'n van adonar, que si et regalen un escenari, perque no tornar el regal?
Així que us animo a tots el que heu participat a la cadena, vinga! donem vida a l'escenari!!!
i poca cosa més puc afegir...
apa salut!

Que fer quan et regalen un escenari?

Doncs ja fa gairebé un mes que vaig sortir amb la segona proposta,
Et regalo un escenari!, i si Et regalo un personatge! ja va ser maco, això porta camí de ser-ho més.
A dia d'avui ja s'hi han apuntat 12 persones que han regalat i han rebut de regal un escenari.
I que s'ha de fer quan et regalen un escenari?
Doncs igual que ja vaig proposar amb els personatges, tothom pot fer el que vulgui, però posats a que això és un exercici literari, que ens han fet un regal, i que ens agrada...
Doncs fem-ne una història!!!
així que, com ja ha proposat algú, us proposo de donar vida als escenaris que ens han proposat, com vulgueu, teniu un escenari, ja només us falten personatges i una historieta...
Igualment, no us penseu que la cadena ja està tancada! mentre s'hi vagi apuntant algú això seguirà obert!!!

o sigui que també animo als que encara no heu participat a fer-ho!!!!
i aquí intentaré enllaçar-ho tot...

Ricderiure va regalar la pista poliesportiva del poble a la Maria
la Maria  va regalar una baixada amb vistes   a Lobo Linkon i ella n'ha tret...
Una gran idea
Lobo Linkon va regalar  el monte de la felicidad  a la Judit
la Judit va regalar el seu petit escenari a   la meva Perdició
La meva perdició va regalar la cambra perduda a l'Elvira
l'Elvira  va regalar el cap negre a fanal blau
Fanal blau va regalar el "mundo amarillo" a l'Arare
l'Arare va regalar  la plaça de l'alzina a la Pilar
la Pilar va regalarel carrer a la Joana
la Joana  va regalar una finestra al món a  Dissortat i ell ha trobat
La finestra tancada
Dissortat va regalar la paret a la Laura i ella ha escrit
Les dos cares de la paret
la Laura  va regalar la riba del riu a la Carme  i ella ha trobat
la barqueta per creuar
la Carme va regalar la platja de còdols a la Montse i ella hi ha enviat

intrusos al paradís?

la Montse va regalar el rai a la Chave
la Chave va regalar el desert a Ricderiure i jo mateix he escrit

l'Helaena viu!

i fins ara aquí arribem... però ho farem més llarg això! encara queden dies !!!!
vinga doncs!
apa salut!

Et regalo un escenari!

Després d'uns dies de pensar, i pensar, i pensar, he tingut una altra idea!!!!!
Tornaré a fer una altra proposta!!!!
La veritat és que com ja vaig escriure el seu dia, la primera proposta que vaig fer, Et regalo un personatge, va ser una gran experiència, per a mi, i per al bloc, vau participar força gent, vau crear bons personatges i bones històries, vaja, que vam relacionar-nos força bé.
Doncs a tantu que arriba...

Et regalo un escenari!!!!

Per que si un dels elements més importants de la narració, són els personatges, un altre dels elements més importants són els escenaris on es desenvolupa la narració. Els mons on succeeixen les històries que surten de les nostres imaginacions.
Tot sovint són llocs inventats, on hi posem les coses on i com volem, altres vegades són llocs reals, que adopten com a nostres per a fer-hi córrer els nostres personatges.
I que us sembla si ens regalem l'escenari d'una narració?
Regalem-nos llocs! 
Hi ha moltes maneres de descriure un escenari, podem utilitzar la figura del narrador, o podem fer-li narrar com és l'escenari a un personatge, podem fer-ho objectivament, explicant o mostrant simplement el que veuria un observador, o podem recrear un escenari de manera subjectiva, actuant com a narradors sensibles al que mostrem (entrar a l'escenari i explicar el que fa sentir al narrador).
La descripció pot ser estàtica, com si comentéssim una fotografia, o dinàmica, com si anéssim descrivint el passeig d'una càmera imaginaria.
Pot ser un lloc tancat, petit, una habitació o un lloc obert, gran, un poble!!!!
Lliure imaginació!!!!!!
i com ho farem?
Doncs seguint la ja coneguda forma de cadena de regals!!!!!
Al principi costava d'entendre, però després de la primera experiència ara ja serà més fàcil, no?
Qui vulgui participar a la cadena, a de seguir els següents passos...
1.escriure la descripció, o narració de l'escenari que vol regalar,
2.publicar-lo al seu bloc, i tot seguit comunicar-m'ho a mi (que sóc el secretari de la cadena) i a la persona que ocupa el lloc anterior en la cadena.
3.A cadascú li correspon de regal, l'escenari creat per el participant que s'ha apuntat just abans que ell a la cadena. Podeu deixar-me un comentari, o enviar un mail a ricderiurearrobagmail.com.
4.I quan hagueu rebut el vostre regal.... doncs feu-ne un bon ús!!!!!!
i com no, jo començaré la cadena regalant aquest escenari:

La pista poliesportiva està al capdamunt del poble, tocant al cementiri i a un petit magatzem de l'ajuntament. Just sota l'era, en el lloc més ventós del poble.

Se'n diu poliesportiva, tot i que actualment només resten mig senceres les dues porteries de futbol sala, ja que les cistelles de basquet ja fa uns anys van ser destrossades per una ventada exagerada. Hi ha un edifici annex, de planta baixa, són els vestuaris, n'hi ha tres, tal com manen les federacions de futbol sala, un pels locals, un pels visitants, i un de petitet que separa els altres dos que correspon a l'arbitre.

També hi ha un magatzem petit, on hi ha tots els aparells que controlen totes les antenes de telefonia mòbil que hi ha instal·lades a la teulada.

No se'n fa gaire ús, de la pista i dels vestuaris, els nens i van a jugar, pocs, i a l'estiu, potser algú més grandet s'anima a fer un partit, i a suar de valent.

Quan de veritat s'omple la pista, és per la festa major, la majoria dels actes s'hi celebren, ja que és el lloc amb més capacitat del poble, s'hi fan balls, concerts, menjars multitudinaris, partides de bingo també multitudinàries.

És durant aquestes festes d'estiu, que realment la gent disfruta d'aquest lloc, a les nits escoltant i ballant la música d'alguna orquestra, amb milions d'estels per sobre, amb la lluna ben lluent brillant per sobre el mar en un cantó, i amb el poble il·luminat i rodejat de muntanyes per l'altre.

Així doncs, aquest escenari tant meu, serà el regal per al primer que s'apunti a la cadena!!!!
més o menys això anirà així:

Ricderiure va regalar la pista poliesportiva del poble a la Maria
la Maria  va regalar una baixada amb vistes   a Lobo Linkon
Lobo Linkon va regalar  el monte de la felicidad  a la Judit
la Judit va regalar el seu petit escenari a   la meva Perdició
La meva perdició va regalar la cambra perduda a l'Elvira
l'Elvira  va regalar el cap negre a fanal blau
Fanal blau va regalar el "mundo amarillo" a l'Arare
l'Arare va regalar  la plaça de l'alzina a la Pilar
la Pilar va regalarel carrer a la Joana
la Joana  va regalar una finestra al món a  Dissortat 
Dissortat va regalar la paret a la Laura
la Laura  va regalar la riba del riu a la Carme
la Carme va regalar la platja de còdols a la Montse
la Montse va regalar el rai a la Chave
la Chave va regalar el desert a Ricderiure

i quan tingueu el vostre escenari, no oblideu dir-ho en algun lloc per que us apunti!!!! la cadena seguirà l'ordre cronològic en que vagui descobrint els vostres missatges!!!
Vinga tots a participar!!!!
i si teniu algun dubte, suggeriment o queixa, no us la calleu!!!!

salute!!!!!!

l'Helanea marxa...

I finalment i per tancar la proposta Et regalo un personatge, i la contraproposta Que fer quan et regalen un personatge?, aquí tenim el meu regal de tornada per la Chave.
Chave! L'Helaena és una dona potent, tu mateixa la describies així, de la meva terrible imaginació n'ha sortit aquest triangle-drama-flash del qual ella en renaixerà com au fenix. Moltes gràcies pel teu personatge-regal! i per participar en aquesta proposta! a tots!!!

El Kilian prem "l'enter", està ben segur del que vol fer, ho ha pensat molt, ha patit molt els últims dies, ell no s'ho hagués pensat mai el mal que li podia fer l'Helaena.

El Jordi no sap que fer, tot just ara que s'havia enamorat i tenia que acabar-se d'aquella manera, mira com es pon el sol rere les muntanyes deixant-lo ja totalment a l'ombra enmig de la platja solitària i pren la decisió que fa tants dies que li fa ballar el cap, agafarà la feina.

L'Helaena té tot el llit amb la seva roba distribuïda per damunt, a la maleta oberta a terra i va posant com pot tot el que considera més important, la roba que quedi li donarà a la seva mare per que li envii més endavant. Mira el telèfon, no hi ha cap trucada ni cap missatge, sospira i el llença sobre el llit just al costat del passaport i de la targeta d'embarcament pel vol d'aquella tarda de Barcelona a Dakar.

El Kilian mira el telèfon, no sap com afrontar el que li ve, no vol tornar a casa, no s'atreveix a trucar, apaga l'ordinador de la biblioteca on des de fa una hora es troba assegut agafa el casc i se'n va cap al carrer, engega la moto i marxa carrer enllà sense saber encara on va.

El Jordi es treu el telèfon de l'orella i penja la trucada, en el menú hi busca el bloc de notes i hi anota una data i un número, està sorprès, l'oferta és més bona del que s'esperava, es retreu no haver pres aquesta decisió abans, les darreres setmanes ha estat com en un núvol, amb el cap ple de pardals, ara ho té clar, el més important és la seva carrera professional.

L'Helaena està preocupada, han de ser a l'aeroport a les sis i ja són les dues i el Kilian no ha vingut a casa, no en sap res d'ell des d'ahir, sap que aquesta nit ha estat a casa perquè a trobat desfet el llit de l'altra habitació. Té por que no ho hagi descobert, ara, tot just apunt de marxar. Ens trobarem a l'aeroport, pensa, mentre travessa la porta de casa carregada amb motxilla i maleta.

El Kilian s'aixeca la visera del casc per que el vent li eixugui les llàgrimes, està desconsolat, ha posat tantes il·lusions en aquest viatge, ha estat mesos preparant-lo, ella també n'estava molt contenta, era el seu projecte comú. Suet a l'autovia i enfila cap a l'aeroport.

El Jordi posa l'intermitent, surt amb el cotxe de l'autovia i en una rotonda fa mitja volta, no pot anar-hi, no vol anar-hi, s'aparta a un costat de la carretera i agafa el mòbil disposat a enviar un sms.

L'Helaena no pot esperar més, ja fa deu minuts que el guarda de seguretat li ha dit que no es podia esperar més a embarcar, ella l'ha entretingut però ara ja no ho pot allargar més, sospirant entrega la targeta, esta descol·locada, sense el Kilian tot és diferent, com s'ho farà ara a Dakar?, travessa l'arc de la porta i comença a caminar amb el cap cot.

El Kilian s'espera a que ella entri, l'ha estat mirant de lluny i no si pot acostar, sap que no ho pot fer, ella li faria veure les coses a la seva manera, tornarien els dubtes, tornaria a patir. Es manté amagat i quan ella comença a caminar pel passadís, d'esquena a ell, surt per mirar-la per últim cop.

El Jordi ha estat deu minuts per escriure l'sms, ell no les sap fer aquestes coses, mai li han agradat els comiats, i per telèfon menys, busca el seu número a l'agenda i prem el boto d'enviar.

L'Helaena no ha dubtat ni un moment que ha de tirar endavant, ha de pujar a l'avió i anar a Dakar. Pensa en els ulls plorosos del Jordi el dia abans, quan ella li havia dit que marxava, que se n'anava amb el Kilian.

L'Helaena mira enrere i a l'altra banda de la porta hi veu el Kilian, esta dret, mirant-la, no fa cap intenció de seguir-la, s'ha acabat. A l'entrada de l'avió s'eixuga els ulls humits mentre busca el mòbil per apagar-lo, té dos sms nous.

"me'n vaig a treballar a Sidney, no em queda res aquí, sort, Jordi"

"em quedo, ja no ens queda res, sort, Kilian"

Hauria de tornar a començar.

i parlant de propostes...
molt aviat, ja n'estic preparant un altre...
salut!!!

L'Helaena, l'últim personatge de la cadena!

aviat farà dos mesos que vaig fer la proposta de Et regalo un personatge, va ser una idea que se'm va acudir per fer el bloc més participatiu, i ben content que n'he quedat.
He conegut nous blocaires i hem acostat una mica més les xarxes a les que estem conectats, i el millor, hem creat!!
dotze personatges han estat regalats i molts han estat font de noves històries, fantàstic, hem compartit la creativitat.
Si voleu veure els personatges seguiu aquest enllaç, i les històries en aquest altre.
I per acabar i tancar aquesta cadena us presentaré el personatge que m'han regalat a mi.
La Chave des de més enllà del mar, segueix encara conectada a aquestes terres, i amb el seu regal tanquem la cadena.
Moltes gràcies Chavelita!!!!!  Així doncs us presento el meu personatge regal.

l'Helaena té 28 anys... lluita cada dia pel que li han imposat des de petita: ser la doneta del seu home, estar per la casa i els fills, tancada en una gàbia... ella saps que pot arribar molt lluny, fins les estrelles si s'ho proposa, però el pes de l'educació és tant, les inseguretats tantes, i la lluita eterna i cansada...

fa temps va decidir veure el món: igual que el Petit Princep, va allunyar-se de la seva rosa (per trobar-la a faltar...). però les seves pors també l'acompanyen, així segueix lluitant, amb amor, amb valentia, amb somriures i resignació per canviar el que creu equivocat... començant per ella mateixa...

els fantasmes del passat la segueixen i també s'ajunten els presents (i, tal vegada, els futurs...) però ella segueix, endavant, contra el vent i la pluja, amb un somriure com escut, despullada de prejudicis i ràbia, per trobar quelcom que no sap que busca...

l'Helaena és molt gran... només necessita creure-ho

l'Helaena té molta història, la Chave la dibuixat en dos etapes de la seva vida.

... l'Helaena ara té 58 anys... endarrera ha quedat la bellesa i la figura dels 20... el seu cos s'ha enxamplat, el seu cor i la seva ment també... el cabell, gairebé blanc, li recorda cada dia tot el que ha viscut... les arrugues que voltegen els seus ulls verds diuen que sempre que ha tingut oportunitat, ha somrigut...ha aconseguit el que s'ha proposat i ha estat en 65 paisos diferents: allí ha conegut cultures, maneres de fer, paraules, persones, injusticies, alegries...

sempre havia pensat que havia nascut dona per ser mare. ha estat buscant el pare perfecte o, tal vegada, els millors gens pel seu fill imaginari, que mai ha tingut... en tot aquest temps, s'ha tornat egoista i no ha volgut compartir el seu temps, tot el que podia viure, per donar vida a un altre...

ha recaigut una i altra vegada, buscant companys de vida que li juraven i li perjuraven que era una persona especial, però tant cobards per no deixar la seva tranquila vida, per canviar, per apostar i buscar quelcom diferent al costat d'una persona que, igual que l'au Fenix, es reinventa cada vegada que surt el sol, que es crema, però amb més força que mai ressorgeix... tal vegada tenien raó i és inaccessible, tal vegada és va quedar anclada en un passat impossible...

ara, però, després de tants anys, ja no es sent sola: ha deixat de buscar fora el que té de sobra a dins... s'ha enamorat d'ella mateixa i és feliç... ara li donarem un nou nom: Narcisa.

I no s'acabava aquí la creativitat de la Chave, per que com bé sabeu a qui regala un personatge, sempre li correspon un personatge de regal, en aquest cas el regal per a la Chave és el Max, el millor vaixell de paper del món que va crear la Judit.
Doncs tal com cal, la Chave, que és molt agraïda, ha somiat amb el Max

QUI ES EL MAX???

m'agrada molt el Max... l'he mirat, he somiat i m'he vist damunt d'ell creuant mars i oceans... sempre mirant cap a l'horitzó, amb un somriure, amb l'aigua salada mullant-me la cara, els cabells, i que escou als ulls, però sense tancar-los... recordant el que deixes endarrera, però sense mirar... perquè, si no, tal vegada, et tornis una estàtua de sal, com aquell passatge biblesc, com l'aigua de la mar quan s'evapora per tornar com a pluja...

el motor del Max és l'alegria, les ganes, la voluntat, la curiositat, la por... qualsevol sentiment fa que el Max navegui i que no s'aturi o s'estanqui quan la marea baixa (perquè sempre puja i baixa... això és quelcom tan cert com real...)

a en Max l'acompanyen tot de dofins que salten i juguen al seu voltant... son els seus AMICS! aquelles persones que estan sempre amb tu, al teu costat, caminant (o nedant) al mateix nivell, que no et deixen mai sola... i quan hi ha mala mar, més a prop els sents!!! i quan canvies d'aigües, recordes els seus reflexos i un sentiment d'orgull, de melancolia, de felicitat t'omple com gotetes d'aigua la mar... i apareixen nous peixos que t'acompanyen... i no et sens mai desemparada... és la gràcia de navegar, de viatjar...

quan el Sol es pon, les estrelles mostren un altre camí... l'únic que has de saber es seguir-les, interpretar-les... i ningú ha dit en cap moment que això sigui senzill... però, en tot cas, a qui li agraden les coses fàcils?

"la vida és bonica però complicada" que deia una cançó: així vull que segueixi, perquè li dones valor a allò pel que lluites, encara que el vent no bufi a favor de les veles (que no té), el Max no es rendeix, el Max segueix endavant perquè, d'altra banda, que més pot fer...

i saps per què és un vaixell de paper? perquè relata el que li passa, perquè es reinventa cada dia, perquè és lleuger -que no fràgil-, perquè és capaç d'encendre foc, perquè transmet, perquè prové d'un arbre, de la natura...

(continuarà... o no...)

i per acabar donar-vos moltes gràcies a tots els que heu participat a la cadena!!!!
ara només hem queda tornar-li el regal a la Chave, aviat l'Helaena tornarà per aquí!
i ja estic rumiant a veure quina altra proposta podria fer... escenaris?
salut!!!!

la cadena de personatges/regal, i que fer amb un regal?

 gràcies Maria pels dibuixos!

la cadena encara està oberta! animeu-vos!

Dijous 29 d'abril el Ricderiure va regalar el Narcís a .La Maria                

Disabte 1 de maig la  .Maria va regalar la noia del pijama blau   a la Lolita Lagarto i ella ha escrit l'encanteri del pijama blau

Disabte 1 de maig la ... Lolita Lagarto  va regalar la Maria  a  la Carme i ella li ha donat 

El nou somriure de la Maria

Disabte 1 de maig la Carme va regalar la ... Conxita a .. l'Elvira.... i ella li ha fet

un bon i llarg camí

Dilluns 3 de maig l'Elvira va regalar la .... Iracunda... a ..... la meva perdició i aquest n'ha fet un

relat èpic.

Dilluns 3 de maig ... la meva perdició.. va regalar ... el Nathan Frigopié a  Dissortat i ell li ha escrit

Una història complicada.

Dijous 6 de maig  Dissortat va regalar el tinent Georg von S a.....la Montse i ella li ha donat

El comiat final al tinent.

Diumenge 9 de maig la Montse va regalar el jardiner a . la Laura T Marcel  i ella ha escrit

El jardiner enamorat

Dimarts 11 de maig la Laura regala a l' Abril a    l'Iblama i ell ha escrit
la tragèdia de l'Abril

Dimarts 11 de maig l'Iblama regala el Penki a la Judit i ella la portat a
En Penki surt de la gàbia
Dijous 20 de maig la Judit regala el Max a la Chave i ella somia amb

Qui és el Max?

A mitjans de juny la Chave va regalar la Helaena a Ricderiure
i així es va tancar la cadena

22 dies ja fa que vaig llençar a l'aire, a les ones, a la xarxa, la proposta 

"et regalo un personatge!",
doncs molt bé no?

m'encanta!
de moment s'han creat/regalat 9 personatges...
9 interessants personatges que m'han permès conèixer 9 nous llocs i blocaires, (bé, a alguns ja us coneixia,)
sembla que un munt de gent ho comenta...
tothom està pensant quin caràcter estrany, violent, fantàstic, li donarà al seu personatge...
i també sembla que es van coneixent entre ells, (bé, potser alguns ja us coneixíeu)
i es diuen coses i es comenten els regals, que si m'ha agradat molt, que si és molt maco,
i alguns estan tant contents del regal, i agraïts, i els hi agrada tant el personatge, i són tant creatius,
que en fan una història i li ofereixen al creador del personatge, i aquí és on volia anar a parar,
Que fer amb un regal?
doncs això, que fer? doncs si no t'ha agradat, el poses a qualsevol lloc, i te'l mires de tant en tant, o ni això, (però això no ho fa ningú amb els regals noooooo!)
i si t'ha agradat, en canvi, el poses en un lloc bonic, te'l mires molt, i de tant mirar-te'l se t'acudeixen un munt d'històries, i al final dius, ostres!, doncs a tu que m'has regalat aquesta font d'inspiració, a tu et regalo aquesta història protagonitzada, o no, a lo millor només hi apareix un moment, pel personatge que em vas regalar, que m'agrada i inspira molt.
I llavors resulta que si tothom agafa aquesta opció, doncs llavors la cadena seguirà l'ordre invers, o desordre invers, depèn de com es miri, i tothom haurà rebut un personatge i una història!
Doble cadena de regals! increïble, la blocosfera, o catosfera, o gent en general, està plena de gent creativa!, de gent participativa!, de gent amb ganes de conèixer altre gent i fer-se regals!
M'encanta!
Doncs vinga, de moment La meva perdició agraït i fascinat, (bé això no m'ho ha dit ell, és una hipòtesis,) pel personatge que li va regalar l'Elvira n'ha fet una història èpica que ben bé li fa justícia al regal rebut.
Qui s'hi apunta! Ostres fins que no es tanqui la cadena no puc participar!
doncs de moment aneu fent personatges i històries, i ja els anirem llegint!
Gràcies a tots per participar-hi!
i salut! sobretot!


Ostres d'això si que pot ser difícil fer-ne un seguiment...
o sigui que hi poso la mateixa cadena que a l'entrada "et regalo un personatge"

Et regalo un personatge!

Atenció! aquí va....
La meva primera proposta creativo-literaria llençada a la blogosfera, a la Catosfera, o sigui a tothom i al públic en general!
La meva proposta és tant senzilla com fer-nos ( qui s'hi apunti! ) una cadena de regals.
I que ens regalarem?
Doncs un personatge! I per que voleu un personatge? Doncs per a fer-li un conte, una història, un retrat robot, jo que se... el que importa de fet és regalar el personatge, el que cadascú en faci després doncs ja veurem, de fet com tots els regals...
I com ho podem fer?
Doncs molt fàcil! Farem un cadena a la que li donarem un temps limitat de vida.
Una cadena? Doncs si, començo jo, regalo aquest personatge ( en Narcís ) al primer que proposi un altre personatge per regalar. Només podeu rebre un personatge quan ja hagueu creat el que serà el vostre regal, llavors podeu publicar-lo al vostre bloc, ( si en teniu, si no me l'envieu a ricderiurearrobagmail.com ). I sobretot... HO HEU DE COMUNICAR a qui us fa el regal! Un mail, un sms, un comentari al bloc ( fàcil ), per que els que vulguin un regal puguin seguir la cadena de bloc en bloc.
Exemple:
El senyor R que és el primer que llegeix aquesta proposta, li agrada molt i s'afanya a publicar al seu bloc que ell també regala un personatge, tot seguit escriu un comentari en aquest post explicant que ha creat un personatge i com que es el primer en dir-ho es queda en Narcís, dona l'adreça del lloc on ha penjat la Ruth ( que és el personatge que ell regala ).
La senyoreta J també a llegit la proposta, i també li ha agradat, però quan mira els comentaris veu que el senyor R se li ha avançat, i s'ha quedat en Narcís, però com que també vol participar segueix l'enllaç del senyor R i descobreix la Ruth, o sigui que la senyoreta J de seguida es posa a escriure i crea el Martí i ho publica al seu bloc, i després li diu al senyor R ( en forma de comentari ) que es queda la Ruth i li deixa l'enllaç del Martí.
S'entén? O sigui que si voleu participar a la cadena un cop començada haureu de seguir-li el rastre a través dels blocs que hagin rebut i regalat un personatge. Jo també intentaré fer-ne un seguiment i publicar-lo en aquest mateix post actualitzant-lo.
Fins quan? Doncs ja veurem, depén de com vagi ho fem més llarg o més curt, de fet ja m'encarregaré jo de fer-li el cercle a la cadena, per que l'últim personatge ha de ser per a mi!!!!
Funcionarà? Doncs ja  veurem no? De fet només que siguem dos ja ens assegurem un regal per cap!
Doncs vinga! Que comenci la cadena! I si em permeteu aniré recopilant en forma d'enllaços el que en surti d'aquesta proposta.

Aquí teniu el personatge que us regalo,el Narcís! i el que se'l quedarà serà .La Maria somnis de plastilina!!!...( aquí hi posaré el nom del primer que regali un personatge en el seu bloc)

Describiu ( o dibuixeu o lo que se us acudeixi ) el personatge com vulgueu!

En Narcís té 27 anys, tot just en fa quatre que va acabar la universitat i des de llavors que treballa de periodista per un diari de la ciutat.

És força guapo, alt i moreno amb els cabells com de mitja melena, porta ulleres de pasta que li donen un aire de periodista intel·lectual.

És un noi força simpàtic, sap parlar bé i sempre té alguna cosa interessant per explicar, cosa que utilitza sobretot per lligar.

Ja fa també quatre anys que va acabar la única relació seria que ha tingut, amb la Olga, amb la qual van estar sortint des dels 19 o sigui quatre anys. Des de llavors el Narcís s'ha dedicat a anar de flor en flor, com un guaperes que és, ha tontejat amb moltes noies, però ja comença a estar fart de portar aquesta vida de solter, que comporta sortir tots els caps de setmana fins a altes hores de la matinada, també enyora viure en parella ja que n'està bastant fart dels seus dos companys de pis, en Joan i en Carles, antics companys de la universitat que es passen el dia jugant a la play i fumant porros.

En Narcís és fill únic, els seus pares viuen al mateix barri que ell i molt sovint els va a veure, sobretot per dinar o sopar els dies que té pressa per qüestions de feina.

I en aquest espai intentaré fer un seguiment de la cadena.

Dijous 29 d'abril el Ricderiure va regalar el Narcís a .La Maria                

Disabte 1 de maig la  .Maria ...va regalar la noia del pijama blau  .... a ...la Lolita Lagarto
Disabte 1 de maig la ... Lolita Lagarto  va regalar la Maria  a ..... la Carme
Disabte 1 de maig la Carme va regalar la ... Conxita a .. l'Elvira....
Dilluns 3 de maig l'Elvira va regalar la .... Iracunda... a ..... la meva perdició i aquest n'ha fet un relat èpic!
Dilluns 3 de maig ... la meva perdició.. va regalar ... el Nathan Frigopié a  Dissortat
Dijous 6 de maig  Dissortat va regalar el tinent Georg von S a.....la Montse
Diumenge 9 de maig la Montse va regalar el jardiner a . la Laura T Marcel 
Dimarts 11 de maig la Laura regala a l' Abril a    l'Iblama
Dimarts 11 de maig l'Iblama regala el Penki a la Judit
Dijous 20 de maig la Judit regala el Max a la Chave
i a mitjans de Juny la Chave va regalar la Helaena a Ricderiure
i així es va tancar la cadena...

Gràcies a tots per participar!
I si no enteneu alguna cosa doncs m'ho dieu via comentari o mail o lo que sigui...

apa salut!