l'hort d'hivern

En aquestes èpoques de l'any, no li fem gaire cas a l'hort, de fet des de que vam plantar a principis de Novembre les faves, els pèsols i les cols, gairebé només hi hem anat a treure el cap per comprovar que tot anava bé, que el reg funcionava, i que els "jabalís" no entressin a xafar-ho tot.
Tampoc s'hi pot collir gaire cosa ara. En la visita d'avui ens n'hem pogut endur tot just una bossa amb pastanagues, julivert i rúcula.
I és que a l'hivern tot va molt lent, i més en aquest racó de muntanya, la part més fonda del Pla de l'Irla, on ja es prou si els rajos de sol arriben a les plantes durant 4 o 5 hores al dia, i la resta estan a l'ombra del bosc i de les muntanyes de la vall.
O sigui que el nostre hort d'hivern no té res a veure amb els de les faves de metre d'alçada que hi ha per baix el pla, a Reus o a altres llocs del camp. Ni tant sols té res a veure amb l'hort que hi ha a 100 metres, però que està a la vessant de la vall, i perfectament orientat al sud.

faveres a 29 de gener

O sigui que tant tranquilament, les nostres faves i pèsols, que ja porten gairebé tres mesos sembrats, amb prou feines arriben al pam. Això si, el fred és sa, es diu. I les plantes de l'hort sempre fan millor cara ara, i se les veu més sanes, que al pic de l'estiu.
Però quan comenci a arribar la calor, i si una forta gelada no ens ho mata tot, com l'any passat que vam arribar als -8ºC al poble, les faves i pèsols, que ja tenen la feina de les arrels mig feta, començaran a estirar-se rapidament, i passaran del pam al metre en un mes, i poc després ja estarem fent collita.
Potser no caldria, doncs, plantar-les al Novembre, sinó al febrer o al març, hem discutit algun cop. Però sempre una cosa o altra ens empeny a fer-ho. L'empenta de l'hort d'estiu que encara portem al Novembre. La tradició de plantar per Tot Sants, que potser és de zones més càlides. O simplement el fet que sinó és de gelades molt grosses, com la del febrer del 2012, les faves i els pèsols aguanten i es van fent un espai.

L'hort d'hivern. Bancals amb faves, pèsols i cols.

Ben poca a cosa a fer hi ha ara.
Arreglar la tanca, perquè els "javalís" si que van entrar, i tot i no fer gaire mal, quatre trepitjades, no cal que hi tornin.
Procurar que el reg vagi funcionant bé.
I totes aquelles coses, que quan hi ha feina, mai tenim temps de fer. Per exemple aquest hivern ens hem proposat de construir-nos una caseta, o alguna cosa per a desar bé els eines.

Les petjades del senglar

Ja arribarà la primavera, i amb la calor l'hort d'hivern s'enllaçarà amb el d'estiu, i llavors si que no hi haurà qui parí.
i sense res més a afegir...
apa salut!

bajoca !

Avui he estat buscant informació sobre les bajoques, i com que últimament no escric gaire, doncs aprofito per il·lustrar el bloc.
En primer lloc un aclariment, la bajoca és allò que molts anomeneu "mongeta tendra", de fet és amb aquestes paraules que he hagut de fer la meva recerca al professor "google".
Bajoca és una paraula que surt a la llista RTV, però de fet s'usa en moltes comarques del sud de Catalunya per parlar del fruit, millor dir baina, de la Phaesolus vulgaris, a l'Enciclopèdia Catalana parla de tavella enlloc de baina, i no defineix un origen geogràfic per la paraula.
M'ha resultat curiós, que bajoca també surt al diccionari de la RAE, ja que sembla que a la zona de Múrcia també li diuen així a les "judías tiernas", em pregunto com ho deuen pronunciar.

 fotos pròpies

En català la "mongeta tendra" és el fruit immadur de la fesolera, però que curiosament fa mongetes, mentre que nosaltres, els RTV entre ells, de la fesolera en surten bajoques, que més tard faran fesols.
Bé, deixant les paraules i entrant a les plantes:
La Fesolera, o bajoquera si per això la volem, és una planta de la família de les Lleguminoses, la segona més nombrosa en nombre d'espècies, emparentada, per exemple, amb la cigronera, la pesolera, el garrofer i la mimosa.
Atenció amb les lleguminoses, perquè a l'hort són molt valuoses, a part del que produeixen, també tenen la virtut d'enriquir el terra amb Nitrogen, gràcies a uns bacteris que tenen a les arrels i que agafen aquest material que es troba en forma de gas a l'aire, i el transformen en mineral que alimenta les plantes.
Les bajoqueres són d'origen americà, i n'existeixen moltes varietats que fan característiques diferents, tant en el fruit, bajoca plana/bajoca rodona, com en la planta, bajoquera enfiladissa/bajoquera de mata baixa.

 fotos pròpies

 Les bajoqueres es sembren enterrant fesols a la primavera, tot just acabat el fred, i en uns 50/60 dies ja pots començar a collir. La collita, també segons varietats, pot durar entre 20 i 40 dies, produint entre 1 i 2 kg de bajoca per metre quadrat.
A l'hort de Colldejou, amb l'Iblama, en tenim unes quantes (uns 16m2) majoritariament de bajoca rodona, i enfiladisses, i tot just ara comencem a omplir les bosses cada cop que anem a l'hort. Més o menys un parell de quilos cada tres o quatre dies.
I es per això que he començat a buscar informació sobre les bajoques, he de saber que fer-ne de tantes bajoques.
La primera opció és menjar-se-les tal com les anem collint, lo que vol dir passar-se l'estiu menjant delícies com patata i bajoca bullides, bajoques gratinades, tant amb tomàquet com amb beixamel, bajoca migfregida amb qualsevol acompanyament com escalivada per exemple, o amanida de bajoques.
La segona opció és compartir-les, Iep ! veniu un dia a l'hort que marxareu carregats!

 fotos pròpies

 I l'altre, és conservar-les per a l'hivern, quan a mercat van a més de 3 euros el quilo. Dues opcions per conservar: o congelar o fer pots, en els dos casos primer s'ha d'esterilitzar la bajoca escaldant-les un parell de minuts, i després s'embossen i congelen, o es posen en la pròpia aigua de l'escaldament i es tanquen al bany maria.
Noi ! que se'ns ha girat feina!
Per acabar, i tornant a les paraules, tant bella paraula bajoca, que també s'utilitza com a pseudoinsult, més o menys amb el significat de capbuit, o immadur, tal com són els fruits que ens mengem.
No sigueu bajoques! mengeu bajoca! que porta quantitat de proteïnes, vitamines, minerals i antioxidants!
i sense res més a afegir...
apa salut!

he plantat calçots!

doncs si, he plantat calçots!
i és que plantar calçots no és com plantar enciams o tomàquets o qualsevol altre cosa.
Els calçots són festius, i amb aquesta plantada també s'ha començat a preparar una festa amb els amics.
Una calçotada!!
ja està concretat el lloc, i ara falta la data, a principis d'any, quan els ceballots ja s'hagin fet.
i ja és ben curiós això del calçot, el meu cunyat em va portar les cebes de la cooperativa de Cambrils, i em va explicar els passos a seguir.
Primer, ves a l'hort amb les cebes tallades, així estalvies feina. Les cebes es tallen per la part de dalt per a que creixin millor els rebrots que faran el calçot.
Després fes crestalls, s'ha de dir que no se'm va engegar el motocultor i vaig haver de cavar a pic, sort de l'ajuda `^_^´. A més, no se'm dona gaire bé això de crestellar, els faig tots torts. (Per això no en vaig fer cap foto).
Per acabar agafa la ceba i a cada pam deixa-la al fons del crestall, ni s'enterra ni res, deixada estar va dir mon cunyat.
I quan vegis que creixen, les vas colgant.
Vist així sembla fàcil. Aquí i aquí podeu veure fotografies del cultiu que he trobat per la web.
Ara a esperar i veure que tot vagi com ha d'anar, esperem que aquest hivern no geli gaire.
I atenció ! a la Viqui diu que el calçot és afrodisíac !!! (entre d'altres coses!)

potser quan era petit en vaig menjar masses... ? (aprofito per colar aquesta foto de la meva tendre infantesa)
i sense res més a afegir...
apa salut!!!

les cols de Bruseles

Aquest mes estic menjant cols d'aquestes a grapats, fregides, al forn, bullides, ...
No era per a mi un aliment gaire habitual, però quan en vaig veure planter en vaig posar a l'hort,
i és que està molt bé que hi hagui plantes que aguantin aquestes gelades i nevades i a sobre encara et donin de menjar en aquesta època.
Les vaig plantar per allà el mes de Setembre, i ara ja deu fer un mes que cada cop que hi vaig en recullo les cols més grans, ja n'he recollit uns quants grapats.


"aquesta és la meva!"

Una planta ben curiosa, no l'havia vist avans de tenir-la aquí, té tota la pinta igual que una col normal, l'únic que té les fulles una mica més rodonetes i disposades clarament en creu.
Les cols petites són brots que surten de la tija, es fan totes les cols juntes i apretades i donen a la col "mare" un aspecte ben extrany.


"ostres quines plantacions!" foto google.

Sembla que es diuen així per que són plantes que creixien silvestres per la vora d'aquesta ciutat belga. Són supernutritives, tenen un munt de vitamina C, augmenten les defenses de l'organisme, i tenen també carotenoides que són unes substàncies que segons he llegit aquí són una prevenció de càncers en l'aparell digestiu.

"això són enciams i cebes, res a veure amb les cols, però maco oi?"

He vist unes quantes receptes navegant per la xarxa, lu més típic és posar-la com acompanyament en plats de verdures bullides, també com a acompanyants en coses al forn, com patates, seitan o tofu. Jo les he arribat a posar en sofregits per a l'arrós o per a plats de pasta tallades ben petites. Sen's dubte, com més m'ha agradat és al forn.

i res més... a disfrutar-la...

salut!

tomaquets!

Les tomaqueres són unes plantes originaries de les muntanyes andines de sud Amèrica, els habitants d'aquelles terres ja els cultivaven segles avans de les grans civilitzacions inques i maies, i avans de l'arribada dels espanyols al segle XV ja es cultivaven diferents varietats per tot el continent fins a Mèxic. Després amb el descobriment d’Amèrica els tomàquets van arribar a Europa, a poc a poc es van anar introduint, els italians menjaven uns tomàquets grocs al segle XVI, i també es menjaven per les nostres terres peninsulars, al principi els anglesos el consideraven tòxic i no el van començar a apreciar fins el segle XVIII, des de llavors s'ha cultivat de valent per tot arreu, se n'han fet i descobert moltíssimes varietats diferents i fins avui en dia en que continua expandint-se pel món i omplint el plat de milions de persones.


Algunes varietats de tomàquet són;
Tomàquet d'amanir: el que s'utilitza per l'amanida, se sol collir una mica verd.
Tomàquet de branca: també anomenat Canari, és el que s'utilitza per sucar, es cull madur i normalment és més petit que el tomàquet d'amanir.
Tomàquet Cherrie: és un tomàquet molt petit que s'utilitza sencer per guarnir amanides. Hi ha varietats de color vermell i altres de color groc.
Tomàquet de penjar: és un tomàquet de mida petita que s'utilitza per sucar i té la característica que es pot conservar tot l'any penjat en un lloc fresc i sec.
Tomàquet Montserrat: també anomenat tomàquet de Rosa, és un tomàquet amb molt espai buit que s'utilitza per farcir.
Tomàquet de Pera: té aquest nom perquè la forma recorda una mica a una pera. És el tomàquet que utilitza la indústria per a fer conserves. És molt carnós i va molt bé per fer salses o gaspatxo.


En el cultiu tradicional, uns fems en un terra normal, sobretot que no faci tolls i unes temperatures estiuenques són suficients per assegurar les collites, també els trípodes de canyes que s'utilitzen per mantenir-les dretes i facilitar la collita, la recollida i que no es facin malbé els tomàquets en contacte amb el terra.


En el cultiu industrial s'utilitzen els hivernacles, per augmentar i controlar les temperatures ideals per a les plantes cosa que n'augmenta la producció, i per adelantar les collites i aconseguir els tomàquets més temprans o tardans, per tenir tomaquets tot l'any. a les èpoques més fredes, els tomàquets es cullen verds i es fan madurar amb etilè, un gas que n'augmenta la conservació a canvi de treure-li sabor i valor nutritiu.


també es cultiva en cultius hidròponics, amb les plantes creixent sobre substrats inerts, alimentant-se dels nutrients que l'horticultor li subministra via reg, això també en fa augmentar la producció, que l'any 2002 va ser de 108 milions de tonelades!
Tomàquets a dojo!


Les meves tomaqueres han viscut de l'oxigen i el carboni de Colldejou, s'han alimentat de fems de l'hípica i d'aigua de la bassa, i ara fan amanida, estan penjats o ja són salsa...
que bons que són els tomàquets!


i res més apa salut i pam tomaket!