una festa major molt... llarga, cansada, divertida, moguda, apassionada, accidentada, treballada, alegre, balladora, borratxa, i tantes altres coses ...
un munt de nits veient com surt el sol...
qualsevol nit, en una festa major a Colldejou, pot sortir el sol...
Ostres quin bon temps que fa, i quina munt de feina que ja fa moooolts dies que s'acumula, aquesta nit mateix acomiadem la primavera i preparem-nos que ja arriba l'estiu.
Sembla que les bones idees, o les simples idees, o les idees en general, també amb la caloreta se'n van de vacances, i llavors... crisi creativa!!!!!!
només un post en aquest més de juny!!!! que m'està passant!
a tantu que les propostes se m'acumulen, i la creativitat em falta, que he de fer?
crec que millor que m'ho prengui amb calma, fullegi alguns llibres, i provi amb coses senzilles,
o sigui que prepareu-vos que en pocs dies m'espero una riuada de creativitat que omplira aquest bloc de dinamisme, històries i participació.
fins llavors, i ni que només sigui per omplir (per que enganyar-nos) us poso aquesta foto i una cançó.
vuit del matí, el sol ja ha sortit. Del meu malaurat Nokia 6500s arranca la melodia "good lovin" turn your lights down low
He intentat desxifrar aquesta cançó, no és una cançó qualsevol, de tantes del Bob Marley aquesta és de les que més m'agraden, potser per lo poc sentida. Sobretot quan vaig descobrir el duet amb Lauryn Hill al disc Rebel's dream. Trobar la lletra ha estat fàcil, una traducció ja és una altra cosa, i com que cap m'ha agradat, amb el meu anglès patillero i l'ajuda de la www m'he currat aquesta traducció lliure (més o menys..) al català. Algú vol fer alguna aportació?
Turn your lights down low And pull your window curtains; Oh, let Jah moon come shining in - Into our life again, Sayin': ooh, it's been a long, long (long, long, long, long) time; I kept this message for you, girl, But it seems I was never on time; Still I wanna get through to you, girlie, On time - on time. I want to give you some love (good, good lovin'); I want to give you some good, good lovin' (good, good lovin'). Oh, I - oh, I - oh, I, Say, I want to give you some good, good lovin' (good, good lovin'):
Turn your lights down low; Never try to resist, oh no! Oh, let my love come tumbling in - Into our life again, Sayin': ooh, I love ya! And I want you to know right now, I love ya! And I want you to know right now, 'Cause I - that I - I want to give you some love, oh-ooh! I want to give you some good, good lovin'; Oh, I - I want to give you some love; Sayin': I want to give you some good, good lovin': Turn your lights down low, wo-oh! Never - never try to resist, oh no! Ooh, let my love - ooh, let my love come tumbling in - Into our life again. Oh, I want to give you some good, good lovin' (good, good lovin').
tornant a la plana baixa de llums i corrent les cortines oh! vaig deixar la lluna de Jah venir brillant a dins de les nostres vides un altre cop dir oh! ha estat un llarg, llarg temps Vaig guardar aquest missatge per tu, noia però sembla que mai hi era a temps a pesar de tot encara vull aconseguir-la, noia-mentida. a temps, a temps vull donar-te algo d'amor, bo bon amor tornant a la plana baixa de llums mai vaig intentar resistir, oh no! oh! vaig deixar el meu amor caient a dins de la nostra vida un altre cop dic, estimo ja i vull que ho sapigues ara estimo ja i vull que ho sapigues ara perque jo, això jo, vull donar-te algo d'amor, oh-ohh vull donar-te algo d'amor, bon amor oh, jo, vull donar-te algo d'amor dir: vull donar-te algo bo, bo tornant a la plana baixa de llums, wo-oh! mai- mai vaig intentar resistir, oh no! ooh, deixo el meu amor- oh, deixo el meu amor caient dins de les nostres vides un altre cop oh, vull donar-te algo bo, bo, bon amor.
Doncs ahir vaig estar en un macroconcert rumbero a Tarragona! Bongo Botrako i la Pegatina, bon concert, bona rumba i gentada assegurada... els Bongo Botrako que ja els hem vist a Colldi aquest estiu continuen amb al marxa "xipiron", aquests arrastren multituds, s'han fet un fart de voltar aquest estiu, i foten una canya! precisament em recorden mogollon els primers cops que vaig veure al grup que va tocar després... La Pegatina! I es que quan vaig veure per primeres vegades als rumberus de la Pegatina, a Riudoms i a lo submarino de Rasquera vaig flipar, vaig parlar-ne amb tothom, vaig escoltar el disc sis mesos seguits i em vaig apendre totes les cançons... -Aquest grup és i serà molt gran!- deia jo tot convençut, fins i tot vam tenir la possibilitat de portar-los a Colldejou a traves del Dani, no va ser però... I si, s'ha fet un grup gran, algú em va explicar que els havia fitxat un manager assessor o no se que, que es dedica a fer-los un grup important en l'escena músical, i sembla que ho està aconseguint, per que ja fa temps que la Pegatina es comença a conèixer a tot arreu i es sent sonar en radios, pubs i discoteques mòvils... a més la seva agenda de concerts els porta per tota la geografia, d'hispania i també d'europa! Encara no he escoltat el seu segon disc, (que es pot descarregar gratis!) ara que per mantenir el nivell tindran feina, és el que els hi passa als grups que comencen tant forts, a veure si lumenus es mantenen com un dels millors i més marxosos grups de per aquí... Amb els Bongo Botrako a darrere i prenent nota... ai xipiron!
A la pàgina oficial de La Pegatina i podeu anar per aquí, hi trobareu mogollon de coses, notícies, agenda, videos i descarregues gratuites dels seus discos! Recomanada total! Els Bongo Botrako també tenen una pàgina, al facebook! també molt útil per si els voleu seguir, veure videos o dir-lis qualsevol cosa! aquí la teniu... i per acabar us poso uns videos... i a disfrutar de la rumba! apa salut!
pues si, jo també, vaig ser un dels 35.000 segons la organització que vaig passar pel recinte del cambrirock, i és que molt bé això de tenir un macrofestival amb bon cartell aquí al costat de casa, l'entrada potser una mica cara, però compensen amb el dia gratuït de rigor, el divendres vam veure els Chambao, tranquis però molt bons, en aquest video podeu veure com la Xris s'emociona amb el superhit i el Dani li segueix el ritme.
Després els Ojos de Brujo, grup que sembla que es renova i es retroalimenta per seguir millorant, a pesar de l'exit i sense caure en el "macaquisme", em va agradar moltíssim el rapejador que portaven i el ritme i la marxa que ens van posar, com veieu en aquest video tant mogut en que era impossible mantenir la camera estable i ballar al mateix temps, també el divendres la Dijeila ens va posar uns temes que a tots ens van agradar molt fins que li van tallar la llum i ens van dessallotjar. Molta gent vam discutir-nos amb els segurates per que a ningú li agrada que no el deixin sortir del recinte, a veure si aprenen del Reggus, pulseretes?
El dissabte el "bombazo" eren els Macaco, té conya la història que quan vam arribar no ens deixaven entrar per "falta de aforo" i ja té tela que un concert gratuït ens vam haver de colar per un foradet a la tanca per darrere els policlins... molt brut tot plegat, el concert estava a rebentar, 20000 persones segons el Reus digital, i es que el moving dels macacos és la canço nº 1 en tot el pais, ( encara no he aclarit si dels 40 principales o no), els Macaco eren el meu grup preferit a la seva època quan tocaven per Reus, d'aquell grup només en queda el Carbonell o mono loco, o sigui el cantant, a més s'han tornat més tranquis i com no, molt més "comercials" (o no!). Posat's a rajar d'ells, me'ls imagino al "videoclip" del Zapatero a les pròximes eleccions... per que serà? A pesar de tot, continuen sent bons, i el concert va estar força bé, això si, com va pronosticar el Dani, quan van tocar el superhit Moving, la penya es va començar a retirar en massa, i fins i tot vam arribar a sentir, -ahora que ya han tocado la buena ya nos podemos ir!-
Va acabar la Vinila Von Bismarck, una pinxadiscos que va fotre una tralla brutal, marxa marxa marxa, vaig xalar com un passanen ! Si voleu veure les fotos "oficials" del festival estan totes a la web oficial i així anar fent, completant aquest agost tant.... tant... apa salut!
que grans Color Humano! i quina història que em porten... aquest cap de setmana al festival La granja fristail, vam tenir un "remeber" total d'aquest mític grup... van deixar de treure discos ja fa temps, i sembla que havien tocat alguna vegada més així en plan remember, però per aquí no havien tornat. Vaig veure, com molts de nosaltres, els color humano per primer cop al segon Reggus, llavors es veu que vivien per aquí (Constantí potser?) i fins i tot tenien un component reusenc... (fa temps que no veig al violinista juantxi!). La veritat és que aquella primera vegada, i no vaig ser l'únic, no van agradar gaire. Al cap de poc, a l'U-zona reggae de l'any... els vaig tornar a veure, no hi havia el reusenc, s'havien tornat molt més marxosos, i la percussió va al.lucinar i fer flipar tota una petita carpa que era on tocaven... I a partir de llavors ja va ser el seu "subidon". En l'època bona de concerts a Reus, van venir a tocar tropocentes vegades, també recordo un concert a Alcover, a la plaça, en que vam acabar fent reverències al grup. A la Palma van triunfar varios cops, com no els "Tabernacle performances a discreció" vam fer una actuació en un concert seu, amb la cançó "comete la vida", ho recordo espectacular, amb foc, gent amb taparrabos i cares pintades i la Palma a tope flipant amb la copla! en aquesta pagina, hi trobareu més informació, discografia i agenda de concerts! també tenen un myspace! hi aquí teniu un videoclip per recordar-sen!
fa dos mesos que porto aquest cd al cotxe, at versaris, i aquesta cançó me la poso com un boig una vegada rere l'altre, intento cantar i seguir-la, que dificil! fins i tot he buscat la lletra! Els teus ulls a l'ombra Los trenes para escapar de esta mentira estan parados en arcenes. Las antenas no respiran. No esperes que te oxigenen. A mi no me entretiene contemplar cómo anestesian vuestra ira con imagenes. No les des margenes o te requisaran la visa. Yo seguire trazando el plan de huida en la cornisa. Enfermo cada vez que piso asfalto. Duermo encima de un cuaderno no quiero volar mas alto. Aquí es invierno todo el año y al infierno se desciende por peldaños. Yo me baño en literalidad. Araño a la realidad y busco una verdad que no se empañe nada más dudar. Si sale mal, trago saliva y vuelvo a empezar. Que hago si ya me he acostumbrado a la derrota, si lloré mis alas rotas, si tengo los pies cansados, si llevo un puñado de dados en cada mano, y a veces he dejado al azar percibir el vuelo. Si caigo en picado doy unos “calos” y remonto el cielo. Resbalo entre miradas que son faros, sensación de desamparo. Dias con nubes y claros. Esquivo codazos. Me abro paso a zarpazos busco en los posos de los vasos el regreso al paraiso. La rajola que trepitjo és mes clara que el cel, que tapa la ciutat cruel coberta per l´aureola. L´aureola és paral—lela a la rajola que trepitjo i així estic, empresonat, en aquesta ciutat nínxol. Tapat pels quatre costat busco l´escletxa prohibida (aquí, a on? a on? allà!) la sortida maleïda. Merda, tothom està cec i passa inadvertida i els que ens hi apropem anem a hòstia mes hòstia mes hòstia. I la bèstia encara està adormida. No es desperta i, cada dia, més fonda té la ferida. Estúpida bèstia col—lectiva, torna a la vida abans que escriguin el meu nom a sobre d´una làpida. Homicidi perpetuat per un anònim d´alias urbanisme, antònim dels que el dia 20 estem prop de l´abisme. Sinònim dels que esperen al fons d´aquest abisme a que caigui la carn magra del desnonament. Precari, l´abecedari urbà ofega Barna, on es plasma la pitjor tragèdia grega a cada cantonada. El reliquiari urbà mossega a tot cor que batega fent de tu un dormilega, gos de brega abandonada. No ravalejo, m´escaquejo, em cago en els guiris, els modernos, neopunkys, en els upas farloperos, totes les troups, les tendes i els garitos i els nous blocs de pisos d´arquitectes biopijos. Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs. Som molt mes astuts i la màniga hi tenim un as (y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho mas..) Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs, som molt mes astuts i la màniga hi tenim un as (y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho mas..) Vale aqui no hay rejas pero hay lobos con pieles de oveja. Ojos que trabajan en la sombra “pa” anotar tus quejas. Intereses detrás de quien te aconseja, que te dejes llevar. Ahora Ítaca está demasiado lejos. No veo conejos, blancos a los que seguir. Sólo cerrojos que nunca supe abrir, y el mes de abril roto en pedazos. Un espejo que se empaña. Una maraña de sueños deshilachados. Veo almas con costra, mentes cerradas como ostras, gente que se postra ante gente que se postra, y nunca basta. At Versaris Va amb nosaltres Nuestras conciencias a subhasta vendidas al mejor postor por pasta. Hasta la fecha con alma de kamikaze traje rap “pa” mis secuaces, rechace disafraces. Esperan que baje la guardia, no me agasajen. No compraré el cielo, no importa cuanto lo rebajen . Jo faré tractes amb la penya d´At versaris, denunciant a victòries fàcils, seguirem àgils, treballarem en xarxa i juntes/junts trobarem un punt de fuga. Vale, em toca a mi. Ja he trobat el punt de fuga, això m´aixopluga. Diuen que la vida es dura. “Lo xungo” és “lo” que dura. Guai, perquè escric lletres que son caviar beluga, i m´evadeixen d´aquesta mental tortura. Enfoco la realitat distorsionada amb un prisma que refracta els colors de la classe adinerada. Aboco una rima il—lustrada i ja estic de tornada. Apunto al meu objectiu amb calma apassionada. Caic i un altre cop sóc “boca avall”, al terra. Lligat de peus i mans veig com s´apropa la serra. Això es la guerra nen, per nosaltres van mal dades. O ens elimineu o tindreu les hores comptades. Jo faig el cor fort i la ràbia no em para, que el somni no cau mort com a mínim encara. Arribant a bon port i atacant de matinada, que el conflicte vol foc a cada passa ben donada. Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs, som molt mes astuts i la màniga hi tenim un as (y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho mas..) Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs, som molt mes astuts i la màniga hi tenim un as (y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho mas..)
fa molts dies, buenu setmanes que porto posat al cotxe el cd "linia de fuga" del Hechos contra el decoro, feia molt de temps que no sentia res d'aquest grup, i de cop he recordat per que durant bastant de temps va ser un dels grups que més em va agradar. De fet els Hechos contra el decoro els vaig veure bastantes vegades en la seva època de màxima activitat, van tocar a Reus sino 10 vegades... lumenus! Fins i tot tothom recordarà sense dubte aquell concert a La Palma, no recordo amb qui tocaven ni quan va ser, en que al sonar la cançó dels "juantxes" una invasió d'aborigens tripats seminús amb grans banderes van saltar les tapies de La Palma, de dins a fora, colant-se com els antics, i van fer flipar a tothom en una actuació de les típiques de l'època del gran Tabernacle. Seria la ostia trobar alguna foto d'allò... buenu, records a banda, m'he animat a buscar per la web coses d'aquest grup a veure si encara existien, que ja sabia que no, i que se n'ha fet. això hi diu a la wikipedia
Hechos Contra el Decoro (HCD) van ser un grup de música de Madrid que va estar en actiu entre els anys 1995 i 2001. Es caracteritza per fer una música reivindicativa basada en la fusió musical, especialment centrada en el Hip Hop. El projecte Hechos Contra el Decoro va començar el març de 1995 al barri de Vallecas (Madrid). Inicialment el formaven quatre persones: dos cantants, un teclista i un DJ. La primera actuació del grup va ser tan sols dues setmanes després de la seva formació. El 1996, després de gravar una maqueta, comencen a fer concerts d'àmbit europeu. Hi ha canvis en la formació, que passa a ser integrada per 9 músics i fan evolucionar l'estil del grup, afegint més elements al simple rapejat inicial. Treuen el primer treball discogràfic, Rabiamuffin, l'any 1997. El 1998 participen en la banda sonora de la pel·lícula Barrio de Fernando León. Aquest mateix any treuen el seu segon disc, Danza de los Nadie. Després de la gira europea de l'any 1999 hi ha nous canvis en la formació, l'any següent treuen el seu tercer i últim disc d'estudi, Línea de Fuga. El grup se separa l'octubre de l'any 2001. Posteriorment, l'any 2002, s'editarà un directe de la banda. discografia; * Rabiamuffin (1997, Gora Herriak) * Danza de los Nadie (1998, Gora Herriak) * Linea de Fuga (2000, Gora Herriak) * Música contra una Ejecución (2002, AlterMetak)
sens cap mena de dubte la cançó estrella, la que vaig escoltar i cantar 50000 vegades és "danza de los nadie", amb el david vam intentar de cantar-la sencera junts, buaaaa!!, impossible... actualment aquesta penya s'ha dispersat en dos grups, los desechos, que pel que he vist encara actuaven durant el 2008 i que tenien al repertori del directe temes del hechos, i la kermés, que sembla un grup més diferent... si voleu saber més coses sobre aquest grup també he trobat i llegit això... i també això altre... buenu pues com no un parell de videos per que sentiu això que tant m'agrada... aquesta cançó la canto sobretot els dies de festa molt boja a altes hores de la matinada, i com pilli un micro....
i aquesta altra són els desechos amb una cançó del seu antic grup,
avui he descobert una nova manera de posar una cançó en una entrada del blog, així que ho celebraré posant-ne una...
aquí teniu una de molt maca que fa molts anys que va pel món...
són l'Electrica Dharma, això va sortir l'any 85 al disc Força Dharma deu anys de resistència.
si voleu saber més sobre el grup podeu veure la seva pagina oficial
Nota d'actualització febrer 2011
vaja, amb el temps sembla que el reproductor de música que vaig descobrir aquest dia a desaparegut, he buscat un enllaç semblant i no l'he trobat, ho sento!!!
en un "venaso" d'aquests que m'agafen a mi, ara m'ha donat per escoltar tot el dia un "disc" vell que tenia per aquí, es diu KITSCH III i recordo que ja el tenia en cassete, doncs el vaig escoltar un cop i vaig pensar, -qui hem va parir que bo! no recordava...- en veritat, recordava alguna lletra, així que m'el vaig gravar en cd i cap al cotxe. I jo quan tinc un cd al cotxe, l'escolto durant mesos, i amb els kilometres que faig! Però cada cop m'agrada més, fins al punt que m'he imprimit les lletres i tot! , ara mateix estic buscant intensament més coses d'aquest grup, que encara està en actiu, i han tret fins a deu discos més a part d'aquest... KITSCH III és un directe brutal, a la sala zeleste, el 1992... us poso aquí dos lletres de les que més m'agraden i uns videos ... també enllaços, si voleu saber més de kitsch, aneu a la seva pagina oficial, es pot escoltar cançons, veure les lletres, comprar, etc...
CONFESSIÓ Al final, cauré de genolls, suplicaré que algú em faci mal, que em matis. Al final, hauré de mossegar-me els llavis, hauré de callar o hauré de mentir. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. I no suplicaré que em salvis.
ART DE TRAÏR Un cop la passió pot més que la por, la por infinita d'abraçar el teu cos. D'una manera estranya i prenyada d'avís el cor desvetlla en mi la més gran injustícia. Jo, que no tinc paraules perquè tu puguis sentir-me, no sé com desfer-me d'aquesta agonia un cop deixats enrera els vils anys de desig, desitjos acomplerts de manera astuta. M'adono que fer-te mal seria ferir-me, que hi ha un abans i un després de tenir-te
PRESÓ MENTAL Quiet dins una capsa humida, amb el sol de fora a estones amb mi, apartat del món per força, comptant amb ràbia els dies, veient passar formigues al meu costat. Gris en una capsa grisa, covardament caçat, dormint sol cada vespre, somiant que no m'afecten ni el fred ni la calor dins el meu cap. I no m'afecten ni el vent ni la pluja. Encara que no ho sembli no hi ha pitjor tortura que pensar.
aquesta última és del concert de zeleste del 92 de kitsch III, la ostia! apa fins la pròxima
Seria la ostia trobar alguna foto d'allò...
rapejat inicial. Treuen el primer treball discogràfic, Rabiamuffin, l'any 1997. El 1998 participen en la banda sonora de la pel·lícula Barrio de Fernando León. Aquest mateix any treuen el seu segon disc, Danza de los Nadie. Després de la gira europea de l'any 1999 hi ha nous canvis en la formació, l'any següent treuen el seu tercer i últim disc d'estudi, Línea de Fuga. El grup se separa l'octubre de l'any 2001. Posteriorment, l'any 2002, s'editarà un directe de la banda.
actuaven durant el 2008 i que tenien al repertori del directe temes del hechos, i la kermés, que sembla un grup més diferent...
de mossegar-me els llavis,
orça, comptant amb ràbia els dies,
