coses de gossos

La Natàlia ens torna a proposar una nova foto amb animalons... Que diuen?

i és que els humans ens creiem molt inteligents...
i sense res més a afegir,
apa salut!

dissimular

La Natalia des de Xim Xim d'historietes ens proposa un diàleg entre aquests dos éssers tant bufons...
Que diuen?

- escolta ara no miris avall, està pujant un bitxo lletgíssim i ve directe cap a nosaltres-

-un bitxo? que vols dir? un humà?-

-que no dona, un insecte, i té moltes potes!!! mare meva!-

-però que deu voler? per que no apretem a correr?-

-no tenim potes!!!-

-ostres!! mira, fem-nos un petó sense moure'ns i dissimulem i potser passarà de llarg-

i res més a afegir!!
apa salut!!

Qüestió d'imatge

La Natàlia de Xim Xim d'històries ens proposa un joc creatiu d'aquests que tant ens agraden,
ara mireu-vos amb atenció aquests dos periquitos, que deuen dir-se?
us ho imagineu?

-Ostres! Que t'has fet al “flequillu”?-

-no res dona, uns “arreglus”-

-però si a tu no t'ha agradat mai cridar l'atenció! Si sempre has criticat aquells que es feien pentinats moderns!-

-però això era abans! de tant en tant ja convé cambiar una mica la imatge, això és evolucionar, anar aprenent del que t'ensenya la vida, anar construint-se, adaptar-se als temps que corren, que no em queda bé?-

-doncs si, et queda prou bé, però... però... hagués dit que et pentinaves així per dissimular les “entrades” que tant preocupat et tenien, que si et fas gran, que si canes, que si...-

-”vale”,” vale”, deixa'm ser una mica optimista! No?-

i és que la imatge és molt important, fins i tot pels periquitos!
i perdoneu-los per no parlar en català correcte, no es pensaven que els estavem escoltant,
i res més a afegir...
apa salut!

no ens trobem...

la Natalia des de Xim xim d'històrietes continua subministrant fotografies per a que ens atrevim a inspirar-nos.
Aquesta és la meva visió de l'escena:

Ella al fons:

Buff! Crec que ja es prou tard, fa hores que m'espero, seré tonta, no s'ho mereix, no s'ha atrevit ni a trucar-me, serà possible, i que volia ell? Que li truqués jo? Que li digués que potser ens ho podem repensar? Que em perdoni? Que li perdoni que? Si no tinc res a perdonar jo, si no he fet res, les coses són com són, jo no en tinc cap culpa, si de cas és ell el que m'hauria de demanar perdó, no diu que m'estima tant? No està tant boig per mi? Doncs per que pensa només en ell? I jo que? I les meves necessitats que? Que jo he donat molt ja, però molt, potser si que sóc una mica egoista, però i que? Que no he de pensar en mi jo? Si no em cuido jo, qui em cuidarà? Ostres tu, no me'n se avenir, si ell sap que jo els divendres sempre vinc aquí, porto hores aquí, i no ha vingut, no vindrà, no em telefonarà, i ara que faig?

En un racó de la sala, fora de la vista d'ella, junt a la barra, ell i el cambrer:

-perdoni, quan li dec?-

-quatre euros i mig noi, ja veig que t'han deixat plantat!-

-buenu, plantat, plantat ben bé no, venia per aquí a veure si per “casualitat” em trobava una persona, però em sembla que no deu haver sortit avui.

-i per que no la truques noi? Coy, avui en dia que tenim telèfons mòbils i internet i tot això, truca-la home!-

-no, no, és ella la que m'ha de trucar-

i després de pagar els quatre euros i mig, s'acomiada cordialment del cambrer, i surt per la porta que hi ha darrere seu, sempre lluny de la vista d'ella.

i poca cosa més, mai se sap el que pot passar...
apa salut!!

SuperHilari

Aquesta minihistorieta sorgeix com a resposta a la proposta que ens fa la Natalia des del seu bloc Xim Xim d'històries...

Un personatge delirant en SuperHilari...

-Això és una injustícia! Malvats! Mala gent! El món és un lloc dur i perillós, un lloc on els desvalguts no estan mai prou segurs, un lloc on el fort s'aprofita sovint del feble sense importar-li per a res el mal que pot fer,- agafa aire, treu pit i es descorda la camisa deixant a la vista una samarreta blava amb una H molt gran de color vermell sobre un fons groc.

-Teniu sort ciutadans!- continua el seu discurs – SuperHilari ha vingut a ajudar-vos! SuperHilari sempre es troba allà on es necessita! SuperHilari no deixarà que la injustícia venci!-

I tot seguit, s'enfila a l'arbre amb força traça, a pesar de la seva aparença patosa, agafa el gatet, i el baixa a terra. S'acosta a la nena que espera junt amb la seva mare.

-Aquí teniu el vostre gatet! SuperHilari a complert la seva missió altre cop!- diu tot orgullós inflant el pit.

La nena es mira la mare amb cara de sorpresa i li diu:

- Mare, això és el que dius que ens passarà si mirem massa peli cules, oi?- I marxen sense fer-li massa cas al superheroi.

i res més a afegir, espero que agradi!!!
salut!!!