Això serà tant difícil com deixar de fumar, el circ, el futbol professional està a tot arreu, tothom en parla, i els grans èxits del Barça fan que l'aficció estigui més viva que mai.
Però no, jo ho deixo. De fet tampoc sóc un seguidor tant fidel, en les èpoques entre el Dream Team i Reikjard que el Barça no guanyava, ni feia res de bo, jo com tants en comptes de mirar el futbol feia altres coses més o menys productives. I si hi ha una cosa important a fer, el futbol no me la fa ajornar.
Per que deixo l'aficció?
- Tothom ho sap que això no té cap sentit, millonaris jugant a futbol mentre la gent passa penúries econòmiques.
- Això està amanyadíssim, jo no em crec res, aquest futbol no és esport, sinó espectacle, i els gestors de l'espectacle ho tenen ben controlat.
- Ens estan distraient de les coses realment importants. És tristíssim veure com el Barça-Madrid mobilitza més gent que les protestes contra les retallades socials que vivim. Em fa la sensació de pertànyer a un ramat en que el pastor és la pantalla amb la gespa verda.
- El Barça fa coses lamentables, com l'asumpte Qatar fundation.
- El futbol professional en general, però en especial els últims Barça-Madrid, m'han semblat la cosa més antipedagògica del món. Igual de destructiva que les telescombreries. Donem-li la culpa al Mourinho, o a qui sigui, que els del Barça tampoc són nens innocents. Si això és el que ha d'aprendre el jovent, ho tenim clar.
- La TV millor ni engegar-la, i per la radio millor escoltar música.
No se com m'anirà, si serà fàcil o no, de moment, no he seguit la supercopa, (tot i que és impossible no enterar-se'n del "percal").
A lo millor, aprofitant que el Reus Deportiu a pujat a 2on B aprofito per passar-me a "lo local" i seguir futbol esport de veritat, però tampoc ho tinc massa clar...
i doncs...
sense res més a afegir...
apa salut!!