Aquest mes,
en Jesús ens proposa, en homenatge a la declaració de la jota com a dansa d'interès nacional, d'escriure'n una, que tracti un tema d'actualitat,
per a la meva proposta per al
181è joc literari no és que hagi triat un tema gaire original...
segur que tots n'heu sentit a parlar...
diuen i diuen i bla bla bla...
El vint-i-vuit de novembre, fum, fum, fum
aquesta tardor és moguda
i no per que plogui molt
cada quatre anys ja ens passa
que toca decidir el vot
l'única eina que té el poble
per posar el polític a lloc
ja pots posar-te la radio
o mirar el televisor
que a tot arreu fan lo “mismu”
se sent la mateixa cançó
i canten fins a cansar-se
per que triïs qui és el bo
uns tiren cap a l'esquerra
altres van cap a altre cantó
uns ens parlen de peles
i altres parlen de la nació
presumeixen i prometen
el que sigui sense por
i uns faran mil millores
i d'altres en faran un milió
i si un diu que es bona persona
l'altre afirma que és millor
i diran el que sigui
per no abandonar el “silló”
però quan passi aquell dia
llavors ja no importarem
no compliran les promeses
amb les ganes quedarem
i podran fer el que vulguin
tampoc ens n'adonarem
em sembla que m'ha quedat com a coix això, (i això de la mètrica no se si ho acabo d'entendre...)
alguna idea per a fer una última estrofa?
i sense res més a afegir,
apa salut!
