Et regalo un personatge!

Atenció! aquí va....
La meva primera proposta creativo-literaria llençada a la blogosfera, a la Catosfera, o sigui a tothom i al públic en general!
La meva proposta és tant senzilla com fer-nos ( qui s'hi apunti! ) una cadena de regals.
I que ens regalarem?
Doncs un personatge! I per que voleu un personatge? Doncs per a fer-li un conte, una història, un retrat robot, jo que se... el que importa de fet és regalar el personatge, el que cadascú en faci després doncs ja veurem, de fet com tots els regals...
I com ho podem fer?
Doncs molt fàcil! Farem un cadena a la que li donarem un temps limitat de vida.
Una cadena? Doncs si, començo jo, regalo aquest personatge ( en Narcís ) al primer que proposi un altre personatge per regalar. Només podeu rebre un personatge quan ja hagueu creat el que serà el vostre regal, llavors podeu publicar-lo al vostre bloc, ( si en teniu, si no me l'envieu a ricderiurearrobagmail.com ). I sobretot... HO HEU DE COMUNICAR a qui us fa el regal! Un mail, un sms, un comentari al bloc ( fàcil ), per que els que vulguin un regal puguin seguir la cadena de bloc en bloc.
Exemple:
El senyor R que és el primer que llegeix aquesta proposta, li agrada molt i s'afanya a publicar al seu bloc que ell també regala un personatge, tot seguit escriu un comentari en aquest post explicant que ha creat un personatge i com que es el primer en dir-ho es queda en Narcís, dona l'adreça del lloc on ha penjat la Ruth ( que és el personatge que ell regala ).
La senyoreta J també a llegit la proposta, i també li ha agradat, però quan mira els comentaris veu que el senyor R se li ha avançat, i s'ha quedat en Narcís, però com que també vol participar segueix l'enllaç del senyor R i descobreix la Ruth, o sigui que la senyoreta J de seguida es posa a escriure i crea el Martí i ho publica al seu bloc, i després li diu al senyor R ( en forma de comentari ) que es queda la Ruth i li deixa l'enllaç del Martí.
S'entén? O sigui que si voleu participar a la cadena un cop començada haureu de seguir-li el rastre a través dels blocs que hagin rebut i regalat un personatge. Jo també intentaré fer-ne un seguiment i publicar-lo en aquest mateix post actualitzant-lo.
Fins quan? Doncs ja veurem, depén de com vagi ho fem més llarg o més curt, de fet ja m'encarregaré jo de fer-li el cercle a la cadena, per que l'últim personatge ha de ser per a mi!!!!
Funcionarà? Doncs ja  veurem no? De fet només que siguem dos ja ens assegurem un regal per cap!
Doncs vinga! Que comenci la cadena! I si em permeteu aniré recopilant en forma d'enllaços el que en surti d'aquesta proposta.

Aquí teniu el personatge que us regalo,el Narcís! i el que se'l quedarà serà .La Maria somnis de plastilina!!!...( aquí hi posaré el nom del primer que regali un personatge en el seu bloc)

Describiu ( o dibuixeu o lo que se us acudeixi ) el personatge com vulgueu!

En Narcís té 27 anys, tot just en fa quatre que va acabar la universitat i des de llavors que treballa de periodista per un diari de la ciutat.

És força guapo, alt i moreno amb els cabells com de mitja melena, porta ulleres de pasta que li donen un aire de periodista intel·lectual.

És un noi força simpàtic, sap parlar bé i sempre té alguna cosa interessant per explicar, cosa que utilitza sobretot per lligar.

Ja fa també quatre anys que va acabar la única relació seria que ha tingut, amb la Olga, amb la qual van estar sortint des dels 19 o sigui quatre anys. Des de llavors el Narcís s'ha dedicat a anar de flor en flor, com un guaperes que és, ha tontejat amb moltes noies, però ja comença a estar fart de portar aquesta vida de solter, que comporta sortir tots els caps de setmana fins a altes hores de la matinada, també enyora viure en parella ja que n'està bastant fart dels seus dos companys de pis, en Joan i en Carles, antics companys de la universitat que es passen el dia jugant a la play i fumant porros.

En Narcís és fill únic, els seus pares viuen al mateix barri que ell i molt sovint els va a veure, sobretot per dinar o sopar els dies que té pressa per qüestions de feina.

I en aquest espai intentaré fer un seguiment de la cadena.

Dijous 29 d'abril el Ricderiure va regalar el Narcís a .La Maria                

Disabte 1 de maig la  .Maria ...va regalar la noia del pijama blau  .... a ...la Lolita Lagarto
Disabte 1 de maig la ... Lolita Lagarto  va regalar la Maria  a ..... la Carme
Disabte 1 de maig la Carme va regalar la ... Conxita a .. l'Elvira....
Dilluns 3 de maig l'Elvira va regalar la .... Iracunda... a ..... la meva perdició i aquest n'ha fet un relat èpic!
Dilluns 3 de maig ... la meva perdició.. va regalar ... el Nathan Frigopié a  Dissortat
Dijous 6 de maig  Dissortat va regalar el tinent Georg von S a.....la Montse
Diumenge 9 de maig la Montse va regalar el jardiner a . la Laura T Marcel 
Dimarts 11 de maig la Laura regala a l' Abril a    l'Iblama
Dimarts 11 de maig l'Iblama regala el Penki a la Judit
Dijous 20 de maig la Judit regala el Max a la Chave
i a mitjans de Juny la Chave va regalar la Helaena a Ricderiure
i així es va tancar la cadena...

Gràcies a tots per participar!
I si no enteneu alguna cosa doncs m'ho dieu via comentari o mail o lo que sigui...

apa salut!

Gaudí va néixer a Colldejou!

Aquí va la meva participació als relats conjunts d'aquest mes. La proposta era aquesta fotografia del drac del parc Guell i no l'he fet sortir directament perque sempre que penso en Gaudí em ve al cap la "graciosa" polèmica.
A més, com qui no vol la cosa he colat Colldejou a la història, potser no coneixeu aquest poblet de 200 habitants del Baix Camp, tot i que n'acostumo a escriure, així que també us en poso una foto postal. Espero que agradi!

Un dissabte qualsevol, la Joana sortia amb el cotxe de Colldejou, quan ja era a la sortida del poble la va sorprendre un autocar ple de gent aturat al costat de la piscina municipal. De seguida va veure que un home s'acostava a ella com per preguntar-li alguna cosa, així que es va aturar i va baixar el vidre. L'home, que per cert era japonès, va dir-li en un anglès perfecte:
-Perdoni senyoreta, em podria indicar amablement la residència de la vila de Colldejou on va néixer el famós i genial arquitecte Antoni Gaudí així com també la ubicació de la seva gran obra "la Mola" de formes arrodonides?-
Gaudí? Colldejou? La Mola? Formes arrodonides?
Com pot ser?

Un dimecres qualsevol, sis mesos abans, en un despatx, d'una oficina, d'un edifici molt alt, en una ciutat del Japó. Un pare i un fill discuteixen. El pare alça la veu, el fill amb el cap cot assenteix sense dir res.
-Fill meu! Ets un inútil! T'has passat un munt de temps fora i que has portat? Res, tonteries! No em pogut aprofitar gairebé res. Menys mal que tenim un bon arxiu. Fill meu! A partir d'ara només et dedicaràs a fer fotocòpies, inútil més que inútil! Vinga, agafa tot això i porta-li al subdirector. I sobretot que la portada sigui el drac! A imprimir, vinga!

Un diumenge qualsevol, deu mesos abans a Reus, l'Okido anava perdut preguntant a la gent que es trobava on podia trobar un punt d'informació i turisme. L'Okido venia del Japó amb una tasca concreta a realitzar. Treballava per una editorial que es disposava a editar una Guia sobre el Modernisme a Catalunya, l'havien enviat a ell per a fer fotos i recollir informació. Però l'Okido tenia un greu problema, no aconseguia entendre's amb ningú, no parlava ni gota de català, ni de castellà, ni d'anglès, vaja res que no fos japonès. Simplement l'havien enviat a ell perquè era el fill de l'amo de l'editorial, no tenia feina i s'havia d'espavilar. A Barcelona amb prou feines havia aconseguit trobar la Sagrada Família, i per sort, va trobar un compatriota japonès, estudiós del modernisme que li va fer quatre cèntims del que hi havia a la ciutat. I ara a Reus es dedicava sense gaire sort a trobar la famosa ruta del modernisme. Després de molts tombs, al carrer Sant Joan, davant la casa Gasull, va veure un grup d'holandesos seguint les explicacions d'una guia turística. S'hi va afegir.

El mateix diumenge, també a Reus, arribava amb el tren del migdia la Maria, estava nerviosa i mig emprenyada. S'havia de trobar amb el grup de turistes holandesos per fer la ruta del modernisme. Ella no era guia turística, ni tant sols sabia res del modernisme o de Gaudí, si ho feia era per fer-li un favor a la Laura, la seva companya de pis que havia marxat uns dies amb en Jordi. A la Maria li havia agradat el Jordi, per això quan la Laura li va dir que se l'havia tirat no li va fer gens de gràcia, i ara a sobre l'havia de substituir per que se n'anés amb ell. Per això estava emprenyada, axí que com a venjança s'inventaria tot el que diria als turistes i així la Laura quedaria molt malament. No li seria difícil ja que mai s'havia interessat per l'arquitectura i gairebé no en sabia res. Per sort, tot dinant, va seure prop d'uns homes que justament parlaven de Gaudí i en va poder escoltar algunes coses que dissimuladament va apuntar-se a la seva agenda.

Justament també aquell diumenge, en Joan ,en Pere i en Lluís discutien sobre la polèmica del lloc de naixement d'Antoni Gaudí. El Joan que era de Riudoms defensava l'origen riudomenc argumentant que l'arquitecte nasqué al mas de la Calderera i que a Reus només hi venia a comprar els dissabtes. En Pere, tot indignat, li contestava que no en tenia ni idea, que Gaudí va néixer al carrer Sant Vicenç, davant de l'Ateneu, i que a Riudoms només hi anava els diumenges a fer paelles. En Lluís, que es trencava de tant riure, va ficar-hi cullerada;- Que no! Que Gaudí va néixer a Colldejou! De fet allí encara hi tenim la seva gran obra: "la Mola", de formes arrodonides!- i va continuar rient sense saber com de lluny arribarien les seves paraules.

El poble de Colldejou, amb la muntanya de la Mola de formes arrodonides al
fons.

i res més, apa salut!

el matí després de la llarga nit

Una altre participació als jocs literaris de Tens un racó dalt del món, aquest és el 156é joc literari i la proposta era fer un relat amb el dialeg proposat ( en castellà ).
Un altre cop mil gràcies al Jesus per la dinamització creativa que provoca, i també per la recent publicació del llibre Totes les sortides dignes en el que també he participat.
Aquí podeu llegir altres propostes.


Just sortia el primer raig de sol, les set i deu minuts i en Martí pujava pel carrer major.
Amb el cap alt i el posat trist no s'havia eixugat les galtes encara humides de llàgrimes acabades de vessar. Es va creuar amb tres persones i a cap d'elles va mirar als ulls.
No va poder evitar d'haver de parlar amb la seva mare, ella, desesperada i cridant, li havia pregat que poses seny quan va veure que agafava la taula i el vestit de neoprè. Però ell feu com sempre, ni la va escoltar, ni la va mirar als ulls per no haver de quedar-se.
Va tornar a anar avall, en direcció a la platja, allí va trobar-se en Mario.
-Buenos dias!
-Buenos dias! Llegas ahora?
-No llego... me voy.
-A donde vas?
-Al mar...
-Hombre! Es un peligro!
-No tengo miedo amigo!
Després de tres quarts d'hora no havia aconseguit mantenir-se en peu damunt la taula ni cinc segons, en una ocasió una onada de tres metres el va capbussar arrossegant-lo cap al fons.
I sortí. Per que no valia la pena plorar. Per que no valia la pena morir.
Es va asserenar i es va jurar a ell mateix que mai més no tornaria a ...

I així queda amb el final obert... que us sembla?
cadascú que trii quina era la causa de la pena d'en Martí.
i res més...
apa salut!

En Quim explota

Xafardejant el meu lector he descobert que en Francesc 1en2 havia descobert un Joc de Sant Jordi força interessant...
Es tracta del bloc tumateix llibres, que ens proposa fer un microrelat de 50 paraules on hi incloguem el nom d'un llibre i el del seu autor. Això si, el relat no ha de tenir res a veure amb el llibre.
Relat i recomanació 2 en 1.
Aquí teniu el meu.

Va ser a Delhi, a l'India, on en Quim després de dos dies reclòs en una barraca de palla per culpa de la tempesta mon(z)ónica es va adonar del ruc que havia estat.
Mil vegades aquells cretins l'havien explotat.
Ara els explotaria ell. La dinamita estava preparada.


Totalment recomanable! el porto sempre al cotxe!
i res més...
apa salut!

la torre Eifel de Colldejou

Corre engega la tv que Colldejou surt per la tevetres!

i precisament de televisió i de comunicacions va la història.
Resulta que fa uns dies, com podeu veure en aquest documental, ens van instalar una torre de telecomunicacions al poble. Com podeu veure la torre es força alta, algú ja la batejat com la torre eifel de Colldejou.
El tinglado el paga la generalitat i servirà per millorar la cobertura tdt del poble.
La història és una mica rocambolesca ja que com perfectament expliquen al documental a Colldejou ja tenim cobertura, encara que no gaire bona gràcies a l'antena col.lectiva.
L'antena col.lectiva dona molts maldecaps, per això va passar a mans de l'ajuntament, però té un benefici que es nota a simple vista, no tenim antenes a les teulades. Colldejou no és que sigui un poble de postal, aquest és un detall que suma.
En resum, alguna cosa està per arribar!

la revolució de les antenes?
l'arribada per fi del super internet? ( que de fet m'interessa molt més que la tv)
cobertura decent pel mòvil de qualsevol companyia?

i quin preu en pagarem?
doncs esperem que ens surti barat!

podeu veure també la notícia a lo collet digital, i pel facebook ja estan fent campanyes per que els de l'APM n'utilitzin algun tros.
apa salut!

La carta de Hadamma

Aquesta història se m'ha ocorregut després d'una experiència en aquest poble fantàstic, qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat, és un lloc que val molt la pena visitar, i a on sobretot t'ho passes molt bé fent catxondeo amb la gent que viu del turisme, que són molts.

"amigos españoles, podeis ayudarme a escribir una carta para amigos, por favor, yo invito a un te" Ens mirem, una ajuda per fer una carta, en principi a ningú se li pot negar cinc minutets del nostre temps per a una cosa així.
L'escenari és de pel.licula, la kasbha d'Ait benhadou al sud del Marroc és una de les més ben conservades i també més visitades pels turistes i els realitzadors de films.
El personatge que realitza la petició també sembla sortit d'una pel.licula, de fet després ens n'assabentarem de que ha representat el seu propi paper en alguna producció de Holliwood, es tracta del Tuareg, vestit amb xilaba tradicional, que s'encarrega de la primera botiga del carrer principal d'aquest enclavament turístic.
Serà un altre enredo per fer-nos comprar alguna cosa..? - pensem immediatament. Però la gran actuació del tal Haddama ens commou de tal manera que no podem negar-nos a donar-li un cop de mà.
La qüestió de la carta es va enllestir en dos minuts i mig, la menció d'uns medicaments que li havien enviat els seus amics espanyols afegia una mica més de dramatisme a la situació del botiguer. Molt lentament i en silenci el bon home preparava el te, i nosaltres, il·lusos, mirant la botiga. I de seguida ja tenim la foto amb la xilaba i el turbant, la foto amb el "amigo bereber", i el regateig per un collaret d'artesania força maco.
Al cap de tres quarts d'hora sortim de la botiga de souvenirs per a turistes contents d'haver ajudat a un senyor tuareg, molt simpàtic i amable, això sobretot, que semblava que amb la crisi no venia gaire. Sortím amb un te més a sobre, amb unes fotos que deuen tenir tots els turistes que passen per aquí, i amb un collaret que no volíem però que és molt xulo i que tampoc ens ha costat tant.
Sens ha fet tard, baixem pel camí que du a la kasbha per anar a visitar-la. I el tercer botiguer, també vestit de tuareg tradicional surt al nostre pas i ens diu: "amigos españoles, por favor ayudar me para leer una nota que han dejado unos hermanos españoles."

un dia genial !

apa salut!

Puerto rico

Segons diuen els crítics aquest és un altre joc d'estratègia de taula de l'estil alemany, o sigui com els Catan, de fet quan el vaig veure també em va recordar al joc de pc the settlers al qual també he estat enganxat en alguna època. Aquí també hi trobareu les regles i una altra bona crítica.
El tema del joc és la colonització de l'illa de Puerto Rico, antiga colònia espanyola per cert. La partida es divideix en rondes, durant les quals cada jugador assumeix el rol d'un personatge, cada personatge té uns privilegis i et permet realitzar diferents accions, com produir, plantar, enviar colons o vendre mercaderies.

El joc el venen per uns quaranta euros, i les partides et poden durar una hora o més depen de quants juguin, un mínim de dos i un màxim de cinc.
Hi ha un munt de coses! de fet podríem considerar que és un joc mitjanament dificilet, té un munt de regles, personatges i edificis amb peculiaritats. Això fa també que sigui possible fer moltes tàctiques i estratègies diferents el que fa que sigui un molt bon joc.
Es poden fer plantacions de blat o cafè, tenir canteres que et proporcionen edificis, mercats, ports, magatzems, diners, punts.
O sigui que considereu les dues primeres partides com per aprendre a jugar... i paciència!


El meu consell de principiant és:
produïu cafè i aconseguiu un vaixell propi o un magatzem gran!
i sobretot ...
passeu-ho bé!

de Colldejou a Llaberia pels revolts...

Si algun dia veniu a Colldejou, les excursions bàsiques i obligatòries són, com no la pujada a la Mola i l'altre és anar a Llaberia pels revolts. Són excursions circulars, amb inici i fi a Colldejou, i de nivell baix-mig, a molt tirar uns 10-12 km que es poden fer tranquil·lament en unes 4-5 hores. Els itineraris estan molt ben assenyalats i resulta difícil perdre-s'hi.
Ja fa uns anys quan vaig venir a viure aquí em vaig recórrer tots els camins que hi havia senyalats al meu plànol excursionista de l'editorial Piolet, i al mateix temps anava amb la llibreta apuntant tot de coses i fent descripcions de la ruta.
Doncs ara recuperaré algun d'aquests itineraris, que faig de tant en tant, per si algú posa al google "excursions per Colldejou, Baix Camp" pugui tenir una mica de la meva... visió?

L'excursió comença des de la plaça de l'església, seguiu el carrer que tira amunt, uns cartells ens indiquen la direcció de l'Hipica Colldejou.

1. Sortida de Colldejou pel collet del bon amic, seguint el gr marcat de vermell i blanc que porta per pista fins el coll del guix.

2. Encara a la vista de Colldejou la pista es bifurca, us recomano seguir pel camí de l'esquerra, passareu pel costat d'alguns dels horts i a la primavera veureu moltes flors dels fruiters.

3. Les dos pistes tornen a trobar-se en un racó on hi ha un camp d'avellaners. Aquest deu ser un dels camps a més altitud que encara queda al poble i que no està abandonat, aquest cultiu ja fa anys que s'està perdent per aquestes terres cada cop menys dependents de l'agricultura.



4. Poc abans d'arribar al coll del guix un senderó a la dreta ens estalvia els últims revolts asfaltats de la pista. Aquí ja hi veurem les pedres guixenques que donen nom a aquest coll i que abans eren també una font econòmica al poble, es coïen en forns i s'en feia calç viva o semblants.

5. El coll del guix, separació de la mola de Llaberia i la de Colldejou, hi conflueixen uns quants camins, el que ve de Colldejou, gr 7,a la dreta el que puja a la mola, gr 7.3, a l'esquerra la pista que porta als bullidors, i davant la continuació del gr que baixa cap a la vall de massanes. Seguirem per aquest últim. La vegetació que hem anat trobant fins arribar al coll és la més típica dels boscos de la terra baixa mediterrània, bosc de pi blanc, amb llentiscles, matabous, estepes i arítjols entre d'altres arbustos.

6. Seguint la pista marcada amb el gr baixem cap a la vall de Massanes, a partir d'aquí la vegetació que trobarem és de llocs més humits, hi veurem força més alzines, pi pinassa i també alguns arbres de fulla caduca com la blada o el roure.

7. La pista es bifurca, planera a l'esquerra i baixant a la dreta, agafem a l'esquerra en direcció Llaberia.

8. Arribem a una petita basseta. S'omple de les aigües de la font de l'avellar. Des d'aquí el gr es transforma en senderó, que a poc a poc, es va enfilant fins arribar als revolts travessant un alzinar. La vall de Massanes, orientada cara al Priorat, es molt rica en aigua recollida per les muntanyes veïnes, d'aquí en traiem l'aigua pel poble.

9. Els revolts comencen just en el punt on ens creuem per la dreta amb el pr que ve de Marçà, hem de seguir però amunt. Aquest camí du aquest nom a causa de la gran quantitat de tombs que fa per superar suaument el gran desnivell que ens falta fins arribar a dalt al portell.
Mentre anem pujant ens fixem amb que augmenta la varietat de plantes del bosc, més ginebrons, més càdecs, més grèvols.


10. Arribem dalt de tot dels revolts, i entrem a la mola de Llaberia pel pas natural del portell de Llaberia. Des d'aquí tenim boniques vistes de la Mola i el Montsant.

11. La mola de Llaberia té forma de cubeta o plat fondo, i el poble de Llaberia es al mig. Podem veure un canvi evident de vegetació. El sòl rocós i les dures condicions de vent i sequera, fan que només les brolles de farigola i romaní i algun arbust com càdecs o llentiscles visquin a les vores d'aquest plat-montanya

12. El camí ens baixa per entre la brolla, i poc després el sòl rocós es transforma en fina arena.

13. Creuem el llit del barranc de Llaberia, normalment sec, i seguint el senderó, ara més planer, deixem a l'esquerra el cementiri vell de Llaberia, just abans de veure les primeres cases del poble.

14. Llaberia és un poblet força bonic, com de postal, de dos carrers, té un museu del tir a bast, hi una font d'aigua bona si seguim el camí que segueix avall del porxe, també hi arriba la carretera, les cases són ocupades només de cap de setmana, tot i que hi veiem un parell d'hortets ben cuidats. Antigament l'ajuntament de Tivissa, del que forma part Llaberia, cedia gratuïtament l'antic ajuntament a mode d'alberg pels excursionistes.

15. Sortim de Llaberia pel principi del poble, on s'acaba la carretera, seguirem el pr marcat de groc i blanc que en durà fins la miranda.

16. El senderó de seguida va a una pista que seguim recte amunt, al cap de poca estona podem veure uns cartells explicatius sobre la fauna que el Consorci de la serra de Llaberia ha instalat.

17. Arribem al collet dels collivassos, aquí deixem el pr, que va en direcció Pratdip, d'aquí podem agafar qualsevol de les dues pistes, que pugen directe cap a la miranda, la de la dreta , fa drecera, tot i que puja més costera. Davant nostre tenim la gran esfera que forma part del radar meteorològic instal·lat l'any 2008.

18. Just al costat del radar hi ha la caseta del guarda forestal, i una mica més amunt el punt geodèsic de la miranda. Per baixar fins al coll del guix passarem per la drecera d'en Ramon, aquest camí s'agafa a l'esquerra del punt geodèsic si mires de cara a Colldejou, acostuma a estar senyalat amb algun tipus de fita.


19. A partir d'aquí el camí baixa vertical fins al coll del guix, en aquesta part de bosc hi veurem moltes blades, vermelloses a la tardor, i també bons exemplars de teix i de grèvol. També hi podem veure precioses orquídies com l'abellera i la cefalantera blanca.

22. Ràpidament el camí desemboca al coll del guix. A partir d'aquí seguim un altre cop el camí que em fet fins a Colldejou.

i ja em passat el dia!!!