Sorteig

  Cristina Sances ha estat la guanyadora del sorteig pro-viatge fi de curs de 4t d'ESO.

             

Joves europeus

Gràcies al Projecte Comenius, els alumnes de l’optativa “Joves Europeus” tenen la possibilitat de viatjar a països europeus i de visitar altres instituts per conèixer diferents cultures. Durant aquest curs, han realitzat tres viatges: a Varsovià, al novembre; a Òxford, al març; i a Budapest, al maig.  

Antonio Sosa:  Va ser una experiència inoblidable, ja que vaig arribar a conèixer una llengua que desconeixia i un munt de gent molt agradable. Vàrem fer moltes excursions per tot Varsòvia.El que més em va sorprendre va ser que a Polònia són molt religiosos, i també que per anar a l’institut s’aixecaven a dos quarts de cinc de la matinada.Vaig aprendre algunes paraules i frases simples que allà s’utilitzen sovint, per exemple: Moie oko er spadai.

Iván Rodríguez:  El que em va agradar més va ser el menjar, que era polonès, naturalment. A part de tot això, varem anar a llocs molt interessants, com el Museu de la Ciència de Varsòvia. Era un lloc on hi havia un munt d’activitats interessants per fer i coses per tocar, i allò ens demostrava que per poder passar el temps no fan falta consoles, televisors i ordinadors. També em va encantar conèixer un nou país i aprendre paraules en polonès, encara que la veritat és que era força difícil.

Pol Serra: Hi havia grans diferències entre els instituts. Una era que sempre que arribàvem a l’institut, havíem d'anar a un quartet a deixar la jaqueta i a canviar-nos les bambes. I després anar cap a la classe, i l’altra diferencia era que les classes començaven a les 9, però es podia arribar entre les vuit i les nou perquè tenien un professor assignat per fer diferents jocs.
Vam visitar diferents llocs importants de Polònia: el casc antic de Varsòvia, el Castell real, el barri jueu, i grans escultures del carrer...

Alan Murcia: Es feia de nit molt aviat, per això ens passàvem totes les tardes a casa. La ciutat era molt maca. Tenia molt autobusos, tramvies i un dels edificis més alts del món, amb trenta plantes. Des d'allà dalt hi havia unes vistes impressionants. Vaig viure el viatge com una gran aventura.

Fatu Tarawally: M'ha agradat molt el viatge a Oxford, perquè he conegut un altre país i a persones que no parlen ni espanyol, ni català, ni sarajule. És com si haguéssim anat a un altre món. Aquest viatge el recordarem sempre!






OXFORD

Oxford ha estat la segona mobilitat del Projecte Comenius que hem fet aquest curs. Per a mi, per la Núria Bosch, professora de l’aula d’acollida i per als alumnes de l’optativa que viatjaven era una mica especial. Ara sabreu per què.
A l’optativa “ Els joves europeus” hi participen, des de fa 2 anys, alumnes de l’aula d’acollida. Jo tenia molt clar que aquests alumnes havien de viatjar, s’ho mereixen perquè tenen molt d’interès, i així li ho vaig exposar a la Núria, ja que els coneix molt. Vam decidir que viatgessin la Fatou Karawalli i l’Ibrahim Sidibeh. Per què ells i no els altres? Doncs, perquè ells ja tenen passaport espanyol. Quina alegria van tenir quan els hi vam dir! El dia de la marxa, tots anàvem molt contents. I ells molt més!!
La Fatou va estar allotjada amb una família juntament amb la Carolina Martín. L’Ibrahim i l’Albert Giménez amb una altra; i l’Enrique Amy i la Cristina Sances, en dues famílies diferents.
A l’escola vam fer diferents activitats, sobre tot d’esport. També van fer alguna classe d’anglès molt bàsic. Ens va agradar molt visitar on es van rodar “el menjador i l’arbre” de la pel•lícula d’en Harry Potter. També van fer nous amics “europeus” dels països que participen en el Projecte: polonesos, finlandesos, sicilians, hongaresos i anglesos.
Tots vam arribar a casa molt contents de l'experiència. La Fatou i l’Ibrahim, feliços!

Mercedes Centrich, coordinadora proyecte TPYE


Ainhoa Cherino

Marina Martínez

Tim Schuurman

Nous sommes allés en France

Són les 6:30h del matí i sortim de Blanes per anar cap a França. Parem dues vegades. Arribem a Carcassona, a les 10:30h. Després de fer activitats durant dues hores, hem agafat l’autocar en direcció a Castres on arribem a les 16:30h. Aquí també tenim activitats a fer, però només disposem d’una hora. Un altre cop a l’autocar, per anar cap a Albí, on hi ha l’hotel. Deixem les maletes i sortim amb presses per anar a la braseria on sopem. A les 23:00h, tothom ja és al llit.
Ja som divendres, ens aixequem molt d’hora i anem a esmorzar. Recorrem tota la ciutat per fer les activitats i anar de compres. Ara són les 12:30h, i anem a Castelnaudary. Mentre uns dinen, els altres fan el recorregut en vaixell pel Canal du Midi. Són les 15:30h i ara ens toca a nosaltres. Al cap d'una hora, ja som a l’autocar i tornem cap a Blanes.



Il est 6 :30am, et nous allons en France. Nous nous sommes arrêtés deux fois, mais nous sommes déjà arrivés à Carcassone, à 10:30 am. Après avoir passé deux heures pour faire les activités, nous avons pris le bus en direction à Castres, où nous sommes arrivés à 16:30 pm. Ici, nous avons beaucoup d'activités à faire, dans une heure. Nous prenons le bus jusqu'à Albi, où se trouve notre hôtel. Nous avons laissé les bagages et nous sommes sortis à la hâte, pour aller à la grille où nous avons dîné. À 23 :00pm, tout le monde était déjà au lit.
I est vendredi, nous avons relevé très tôt et nous allés commes au petit-déjeuner. Nous sommes arrivés à la ville et nous avons fait des activités et des courses. À 12:30 pm, nous sommes à Castelnaudary. Nous avons manger tandis que les autres faisaient le voyage en bateau sur le Canal du Midi. À 15:30pm c'est à nous. Une heure plus tard, nous sommes de retour à Blanes.




Meritxell Albertí
Vanessa Álvarez

Galícia

La setmana del 29 de març al 3 d’abril, una part dels alumnes de batxillerat vam marxar de viatge de fi de curs a Galícia. Per desgràcia, aquest ha estat el nostre últim viatge, del qual ens emportem molts bons records. Ningú no dubtaria a repetir-lo.

Per molts de nosaltres va ser un viatge inoblidable, ens ho vam passar genial. I és clar, vam viure moltes anècdotes: A l’anada vam viatjar 20 hores en autobús, perduts per petits poblets gallecs, cansats i amb ganes d’arribar per fi a l’hotel. Un de nosaltres es va quedar tancat al lavabo d’una habitació, amb una porta sense pom, un altre va posar la mà... a les ortigues!, una clau va quedar oblidada dins d’una habitació, una càmera perduda va ser recuperada, etc. Van ser nits senceres d’habitació en habitació, de festa en festa, corredisses pels passadissos, i també grans caminades fins al supermercat de l’altra punta del poble i per les botigues de roba. Ens van acompanyar uns professors genials i dels quals no tenim cap queixa, al contrari, estem molt contents que vinguessin i que ens donessin tanta llibertat. La Loli, la guia que ens obligava a sentir els seus CD en tots els trajectes, i el Manolo, el conductor de l’autobús, són dues grans persones.

Durant aquesta fantàstica setmana, vam visitar les Rias Baixas i les Rias Altas, passant per Santiago de Compostela, La Corunya, Finisterre, Pontevedra i molts poblets mariners de la costa de Galícia. 

No hi ha dubte, ha estat una gran experiència!

 

Clara Aguirre, 1r batxillerat

El creuer del somni

30 de març. Els alumnes de 4t pugem al Gran Voyager. Tots sabem que ens esperen grans moments, anècdotes, diversió, relax, visites turístiques...
Tot just arribar, ens trobem amb un inconvenient: Molts cambrots i totes les parelles canviades. Què fem? Liar-la molt!

El camí que seguim comença al port de Barcelona. Naveguem un dia i una nit fins arribar a Livorno. Ens calen tres autobusos i un tren per arribar a Pisa i fer-nos la típica foto amb la torre torta. I tres autobusos i un tren per tornar!

Roma, no podem visitar-la, perquè ningú està disposat a pagar el preu assignat, però ho substituïm passant un bon dia de relax al creuer.

A Villefranche (Mònaco), tres alumnes ens vam perdre. Bé, se’ns van tancar les portes del tren als nassos, quan estàvem a punt de baixar. A una de nosaltres, li va quedar la bossa enganxada enmig de les portes. No us podeu arribar a imaginar la de coses que vam ser capaces de fer en una hora perdudes en un poble desconegut on ningú ens entenia. No sabíem ni com es deia l’estació on vam baixar. Teníem un únic objectiu: TORNAR AMB ELS COMPANYS! Va ser una mateixa història viscuda des de tres punts de vista diferents. Vam parlar francès, vam caminar per tot el poble seguint la via fins que no vam veure por on poder seguir; vam pujar en un autobús pensant que anava al port de Villefranche, però no, anava en una direcció contrària. Amb l’ajuda de gent amable vam poder arribar a entendre’ns-hi per trobar un tren de tornada. I tot just dins del tren, quan ja ens estàvem tranquil·litzant, ens vam creuar amb un altre tren, i qui hi anava dins? EL NOSTRE TUTOR...
Sort que l’últim dia va ser tranquil.
Us hem explicat una anècdota, però en tenim moltes més!!!!

Dolors Ruiz
Elisabet Sarro

SORTIE DE DEUX JOURS EN FRANCE

Un groupe d'élèves de français de l'IES Serrallarga, avec des élèves de l'IES Sa Palomera, nous sommes allés en France pour connaître quelques villes du Languedoc-Rousillon et pouvoir pratiquer la langue française sur place. Nous avons fait un petit tour par Sète, avec son port et ses bateaux a l'intérieur de la ville. Nous avons visité Nîmes, qu'on appelle la Rome françaises à cause de ses beaux monuments et, finalement, Aigües Mortes, ville medievale de la Camargue, près de l'embouchure du Rhône. Nous avons découvert les plus grandes salines d'Europe, montés dans un petit train, ce qui nous a permis d'avoir une belle perspective des remparts de l'ancienne ville et admirer les couleurs rougeâtres des salines. Nous étions de retour avec beaucoup de souvenirs et le sentiment d'avoir vécu une belle expérience.

DE FIRA A FRANKFURT (ALEMANYA)

14 alumnes del Cilcle Formatiu de Grau Mitjà "Equips e instal·lacions electrotècniques", van anar a Frankfurt (Alemanya) els dies 9 i 10 d’abril, a visitar la fira Light and Building (Il·luminació i Construcció), acompanyats de 4 professors (Dídac Bosch, Rubén Fernández, Xavier Pujol, Miquel Pumarola).

És la primera vegada que es realitza un viatge d'aquest tipus, però després de l’experiència, és possible que es repeteixi cada dos anys.
Els alumnes ens han dit que la sortida va ser única, inoblidable i "guay". Destaquen que la part positiva ha sigut conviure tots junts, poder sortir d’Espanya, gaudir de l’avió, conèixer nou material elèctric, i també sortir de marxa.
El punt negatiu, per a ells, ha sigut el poc temps que han estat a la ciutat. Encara que l’idioma va ser una gran dificultat, diuen que van aprendre algunes paraules en alemany i van ampliar els coneixements sobre la seva especialitat.

Verónica Arjona y Sofía González

RECUERDOS DE 6 DÍAS EN ITALIA

Ya he vuelto de Italia, y ¿ qué decir de los sitios que he visitado? ¡Me han encantado!

Nuestro viaje comenzó el día 9 de marzo, a las 19:00h. Los 6 días que teníamos por delante serían de risas y diversión.

El primer día nuestro destino era Pisa. ¡Fue fantástico! Aunque eso de que es tradición tocar 100 culos dentro del recinto de la torre, me suena a excusa barata.

Estuvimos demasiado cansados ese día, y aprovechamos el sol que hacía para echarnos en el césped. Casi todos nos hicimos la típica foto simulando que aguantábamos la torre. Por la tarde, nos fuimos a Lucca, un pueblo pequeño, pero muy acogedor. Aprovechamos para caminar y ver sus calles.

La llegada al hotel, el momento más esperado, fue bastantes decepcionante. ¡Qué podemos esperar de un viaje de fin de curso¡ La comida dejó mucho que desear.

Llegó la noche y lo típico de ir de habitación en habitación se cumplió. La primera noche hubo muchas risas y algunas discusiones.

El segundo día, fuimos a Florencia, una ciudad parecida a Gerona pero bastante más bonita, sobre todo por la noche. La ciudad es preciosa.

Nada más llegar, empezó a llover y nos fuimos a la Piazza della Signoria, donde estaba la Gallerie degli Uffizi. ¿Qué decir del museo? Fue bastante entretenido. Sus esculturas y cuadros eran impresionantes, la pena es que no se pudieran sacar fotos, aunque siempre quedara en un bonito recuerdo.

Por la tarde, fuimos a la Galleria dell’Accademia, en el museo pudimos ver cuadros y el David de Miguel Ángel. Fue lo que más nos llamo la atención. La vigilante del museo también nos llamó la atención con su típico: No foto, no foto.

El tercer día, teníamos que dirigirnos a Venecia, pero para ir solo dos horas preferimos quedarnos en Lido di Jesolo, donde nos esperaba el segundo hotel. Este sí que era un hotel en condiciones. Ese día nos fuimos todos a la playa situada enfrente y nos hicimos muchísimas fotos. Después, aprovechamos la tarde para pasear y hacer algunas compras. Ese día por la noche conocimos a gente de Terrasa, estudiantes como nosotros que se alojaban en el mismo hotel.

El cuarto día, estuvimos en Venecia. Esta ciudad nos enamoró a todos. Es muy interesante para ser real. Sus casas, sus paisajes, las góndolas... Todo Venecia es fantástica. Es un lugar para visitar con tranquilidad y bien acompañado(acompañada).

Fue lo mejor del viaje.

El quinto y último día, fuimos a Verona, la ciudad donde supuestamente se sitúa el romance de Romeo y Julieta. Apenas tuvimos tiempo de visitarla, ya que estuvimos escasamente dos horas. Después, nos fuimos a Génova a coger el ferry que nos llevaría a Barcelona. El ferry salió con un retraso de 5 horas aproximadamente. El barco era muy elegante. A algunos, les pareció lo mejor; a otros, no tanto por las 20 horas que duró el trayecto.

De este viaje, me quedo con todos los buenos recuerdos de esos 6 días en Italia.

Fran Blanco e Isabel Gago

SENSE FER MALETES: Roma en un dia

Els alumnes de 2n de batxillerat van fer un viatge a Roma d’anada i tornada el mateix dia. Aquest va ser l’itinerari que van seguir:

<>Concessionari Renault (sortida)

<>Aeroport (Girona)

<>Centre de Roma (estació Termini)

<>Coliseum

<>Foro romà

<>Columna de Trajano

<>Panteó

<>Piatzza Navona

<>Castell de Sant Angelo

<>Vaticà (Plaça de Sant Pere)

<>Fontana di Trevi

<>Sant Carlo alle quattro fontane

<>Centre de Roma (estació Termini)

<>Aeroport (Girona)

<>Arribada a Blanes


















Daniel Mena i Joshua Fenor