Amanida de patata molt senzilla

Àgata Albero

Si una cosa té l'estiu, a part de la convivència més intensa, les fabuloses migdiades, el contacte amb la natura i la manca d'horaris, és la varietat d'amanides que podem fer amb uns productes senzills però d'una qualitat suprema. A casa, ja us ho he explicat en d'altres ocasions, les fem de tota mena. Però n'hi ha una que és, per mi, la reina de l'estiu. Es resol en un tres i no res, i no per això és menys saborosa. Si li sofistico el nom us en podria dir mil fulles de patata però, què caram, és una amanida de patata i prou. Això sí, amb tomàquets de l'hort de la Dolors de Garriguella, tonyina amb oli d'oliva, ceba tendra i ous de gallines felices. Tot, amanit amb una maionesa amb all.

Ingredients per 4 persones

4 patates mitjanes
6 ous
1 ceba tendra, si és grossa
2 tomàquets ben bons (cherries, cor de bou, de Montserrat, ...)
2 llaunes de tonyina amb oli d'oliva
orenga
oli d'oliva verge
sal
allioli suau

Bullim les patates amb pell. Veurem que són cuites quan les punxeu i ni ofereixin massa resistència. Les deixem refredar.

Coem els ous 3 minuts i els deixem dins l'aigua calenta 8 minuts més. Els deixem refredar.

Tallem la ceba tendra molt i molt fineta, a llunes. Si creiem que serà massa forta de gust, la podem deixar amb reposar amb vinagre una estona.

Pelem i tallem  les patates i els ous a làmines.

Emplatem o bé en una plata gran o en racions individuals utilitzant un motlle per emplatar. Fem capes, regades amb oli: de patata, ou, tonyina, tomàquet, ceba i repetim.

I, voilà, només cal que hi tirem una mica d'orenga per guarnir i aromatitzar i deixem refredar. La maionesa la posarem a taula perquè cadascú se'n serveixi al gust.

Tornat de la feina, o si encara sou a la platja, ve molt de gust trobar-se-la a la nevera. Mimeu-vos!!!!

Ous farcits, un clàssic

Àgata Albero

Feia temps que no en preparava i no crec que trigui a tornar-hi. A casa en feia la mare quan érem petits però també el meu pare, de fet per Nadal era una de les seves aportacions clàssiques. Fèiem broma fins i tot quan feia aparèixer la plata plena d'ous. 

Ahir tenim una convidada especial, la Dilsah, una noia turca amb qui he tingut el plaer de treballar aquest curs. La seva figura rep el nom d'ajudant Comenius, és a dir que és una ajudant lingüística pagada per la UE. Una figura interessant, si sou mestres us recomano que en sol·liciteu una, val la pena.

El fet és que ahir va tastar un menú que vaig preparar especialment per a ella. Va gaudir molt però sobretot la va meravellar un  plat, el més senzill de fer, i aquest va ser els dels ous farcits. Sembla ser que a Turquia no és un plat que es conegui. Em va fer il·lusió veure com, malgrat ser de països mediterranis, encara podem descobrir nous sabors de cada un dels nostres mons.

Bé, sense més preàmbuls aquí us deixo la recepta:

Ingredients per 4 persones

7 ous
1 llauna de tonyina amb oli d'oliva
1 ceba tendra
maionesa amb all

Bulliu els ous 10 minuts per tal que quedin durs.

Deixeu refredar i mentre prepareu una maionesa amb un all petit, sal, oli d'oliva i llet. Per allò de les intoxicacions, avui evitarem l'ou. No us dic les mides perquè es fa molt a ull, ja veureu que senzilla i que suau us queda.

Un cop freds, peleu i traieu el rovell  amb cura. Reserveu un ou sencer per poder usar-lo per guarnir el plat. Aixafeu els rovells dins un plat fons amb ajuda de la forquilla. Barregeu amb la tonyina, la ceba ben trinxada i la maionesa. 

Ompliu els ous amb la barreja, ajudeu-vos amb una cullera petita. Deseu a la nevera dins un tupper i deixeu refredar. 

Passades unes hores, emplateu i guarniu amb l'ou dur que heu reservat, tot ratllant-lo pel capdamunt. 

És un plat que admet el què vulgueu posar-hi: verduretes de temporada ben trinxades, bacallà, olives, .... Com us vingui més de gust.

Truita de patates com la fa la meva mare i els meus records de Tiana

Si avui és divendres toca truita de patates, així era a casa meva. Ens encantava poder fer un sopar diferent, amb pa amb tomàquet i algun embotit. Sempre fèiem una dieta molt sana, sopàvem suau: verdureta, peix, sopa, crema, i quan arribava divendres per nosaltres era festa major. Amb els diumenge passava el mateix: tocava biquinis veient la tele, era una teràpia ideal per pair la depressió pre-dilluns. Vivíem al poble però anàvem cada dia a Barcelona a l'escola, i el canvi era dur.

Que feliços vam ser a Tiana!!! Vam arribar amb tot per aprendre i, gairebé sols, vam anar sabent de la vida i de l'afecte. Vam estar sempre cuidats pels veïns, que ens feien de família, pels amics i els seus pares, que ens obrien les portes de casa seva de bat a bat. Ens vam integrar de manera activa al poble i el vam gaudir molt. Espremíem cada moment i fins i tot sabíem avorrir-nos. Quan ens vam fer grans i autònoms vam emprendre el vol. Ara, quan hi tornem, tornem a casa, i s'hi està molt bé, aquell afecte perdura.... 

Aquí us deixo la recepta:

Ingredients per 4 persones

4  o 5 patates mitjanes tirant a grans (les vermelles)

1 ceba grossa

oli d'oliva suau

5 ous

sal

Pelem les patates i la ceba. Tallem la patata a rodanxes no massa primes i la ceba a llunes.

Posem dos dits d'oli a la paella i fregim la patata i després la ceba i salem, primer a una intensitat mitja  i després a foc suau tapant la paella uns 15 minuts. Remenem de tant en tant per tal que no s'enganxi. Sabrem que és cuita quan amb la forquilla de fusta la punxem i la trobem prou tova sense que estigui massa desfeta.

Colem amb un colador, posant a sota un bol gran per recollir-ne l'oli, i procurem que quedi ben eixut.

Posem una paella al foc, més petita que la que hem fet servir per fregir, amb una cullerada sopera de l'oli que haurem recollit i preparem un plat de diàmetre més gran que la paella i ben pla, ens servirà per tombar la truita. 

Batem els ous dins d'un bol gran i tot seguit hi afegim la patata i la ceba. Remenem bé.

Aboquem la barreja quan l'oli sigui ben calent. Baixem un pèl la intensitat del foc. Amb una espàtula de fusta anirem voltant el diàmetre de la truita i amb el mànec l'anirem movent perquè no s'enganxi.

Passats uns 3-4 minuts posem el plat a sobre i tombem la truita, tornem a posar oli a la paella i. quan trobem que és prou calent, aboquem amb compte la barreja. Ara és el moment d'anar fent la truita ben rodona amb l'ajuda de l'espàtula, mimeu-la. Tot això a foc suau perquè quedi ben cuita. amb el mànec anem movent-la per evitar que se'ns enganxi i quan veiem que ja és cuita, la tornem a tombar. Si creiem que no està prou cuita sempre podem tornar-la abocar amb compte.

Ara només cal que feu un bon pa amb tomàquet i a gaudir!!!

A mi, la truita de patates em sembla un plat exquisit i darrerament he comprovat que els estrangers la troben deliciosa també. 

A casa, quan marxen d'excursió seguim la tradició i sempre que podem se n'emporten, es clar que els qui no hi van, no perdonen. Cal oferir encara que sigui un aperitiu de consol.

Els que ja la feu potser tindreu altres versions, n'hi ha tantes com famílies. Els que encara sou inexperts ja veieu que no n'hi ha per tant, només cal pràctica. 

Una de les meves primeres truites va anar a parar a sota el moble de la cuina, quan la vaig tombar va relliscar i el desenllaç va ser fatal. La pràctica ho és tot i, ara, amb perspectiva històrica, veig que era massa oliosa i el plat per tombar-la poc adequat. Només els errors ens fan aprendre.

Truita d'espàrrecs i carbassó, la truita de la Loli

Àgata Albero

La setmana passada la Loli, la paradista del mercat de Lesseps a qui compro sovint verdura i fruita  explicava a una clienta una recepta que havia fet la nit abans pels de casa seva. No vaig poder evitar parar l'orella, així que quan em va tocar el torn vaig afegir a la meva llista carabassó i espàrrecs, disposada així a fer la truita tal i com ella proposava. 

M'és molt senzill organitzar els menús setmanals quan vaig al mercat, només amb les suggerències que em fan a les parades ja surto inspirada.

Aquí us deixo doncs la truita de la Loli.

Ingredients

Una manat d'espàrrecs

1 carabassó

1 ceba mitjana

4 ous

sal i oli

. Rentem bé les verdures. Tallem els espàrrecs a bocinets petits. Fem el mateix amb el carabassó, amb pell i tot, i la ceba.
. Fregim a la paella amb poc oli i a foc ben suau. Salem i tapem per tal que suin i s'estovin.

. En un bol batem els ous, si poden ser de gallines felices millor, i barregem amb la verdura que ja és cuita.

. Posem un pèl d'oli a la paella i quan sigui prou calent hi aboquem la mescla, passats un minuts la tombem amb un plat pla i la tornem a abocar per tal que es cogui per l'altra banda. 

La Loli hi afegeix pernil salat, segur que també deu ser bona. A casa no en teníem i la vam fer apte per vegetarians.

A casa vam fer pa amb tomàquet per acompanyar-la, no en va quedar ni una mica.

A vegades els nens rondinen quan introduïm plats nous, però no us deixeu entabanar, moltes vegades només cal que us vegin convençuts què allò que prepareu és bo. La millor manera, això sí, és que us vegin menjar amb alegria. 

Puding pel Xavi i també pel Marià

Àgata Albero

La festa de Nadal no seria com cal si el Xavi no tingués a punt el seu púding amb nata. Fa anys que, malgrat estar a punt de rebentar, quan arriba l'hora de tastar-lo, no puc evitar posar-me'n una ració. Aquest també el fa la Lola pel seu nen i li queda boníssim. Una vegada més, una recepta senzilla i que us farà triomfar de segur. Jo només hi canvio el color del sucre, fa temps que a casa ens hem convençut que el sucre blanc no és gens saludable.

Ingredients per un motlle mida estàndard  

8 ous

8 cullerades de sucre de canya integral

1 litre de llet fresca (si pot ser)

1 branca de canyella

la pell d'una llimona

Pre-escalfem el forn a 180º si no és d'aire, només encenem la part de baix.

Fem bullir la llet amb la canyella i la pell de llimona.

Quan arrenqui el bull apaguem el foc i retirem la canyella i la pell.

Barregem el sucre i els ous ben batuts i tot seguit la llet.

Escalfem el motlle al forn amb una mica de sucre a la base per tal que es desfaci el sucre i se'ns caramel·litzi. 

De seguida hi afegim la barreja i posem al forn al bany maria 1 hora.

Passa't aquest temps punxem amb un escuradents per tal de comprovar que és ben quallat. I ja ho tenim. (Tampoc cal que quedi net del tot l'escuradents, no fos cas que ens quedés massa sec).

Com l'hem fet amb sucre morè ens ha quedat amb aquest color més marronet.

Suggerència: Acompanyat de nata és un pecat però està boníssim.

Mira, dissabte el tornaré a fer i li portaré al meu pare que es posarà molt 

content. I res millor que veure els qui estimes contents. Què és la vida sinó.

Bacallà a la portuguesa. Bacalo al douro com el fan el Chano i la Laura.

Àgata Albero

Fa temps que tenia ganes de fer aquest plat. I ara que la tradició mana menjar bacallà trobo que és prou encertat. 

Quan anem a Vallgorguina a casa la meva germana sempre mengem de meravella i aquesta és una de les seves especialitats. En aquest cas la especialitat és del cunyat.
 Ara fa uns dies parlant amb la Laura, companya de feina i bona amiga, vam estar parlant de receptes senzilles i molt saboroses i va tornar a sortir aquesta. Així que va explicar-me'n els secrets i aquella mateixa tarda tornant de mercat m'hi vaig posar. Era aquell dia que venia el padrí d'Egipte, aquell que menja amb alegria.

Ingredients per 4 persones

500 gr de bacallà dessalat
2 patates mitjanes
1 ceba de Figueres
1 porro
4 ous
oli
sal
julivert 
cibulet


Pelem i fregim les patates, salades però no massa, fins que ens quedin rosses. Les podem tallar com per fer patates rosses (o "palla") o a làmines com si haguéssim de fer truita de patates.

Les reservem i a continuació fregim la ceba que haurem pelat i tallat a llunes i el porro ben petit. Fregirem a foc no massa fort uns 15 minuts.

A continuació afegim el bacallà esqueixat (estripat) i remenem uns 10 minuts després hi afegim les patates. Seguim remenant una mica i tot seguit hi afegim els ous sencers un a un i remenem com s'hi féssim qualsevol altre remenat. Apaguem el foc i finalment hi tirem el julivert i el cibulet trinxats.

I ja ho tenim!!! 

Variants: En comptes de julivert s'hi pot afegir coriandre fresc. També hi ha qui hi tira un rajolinet de vi blanc just abans de posar-hi els ous. Tornant a escalfar també té la seva gràcia, així que també ens el podem posar a la carmanyola.

Truita de poma, canyella i amor

Sílvia Manzano

Hola!!…. Apa quin nom per una truita, la veritat és que sí, però és el nom amb el que aquesta truita va guanyar el concurs de truites 2013 del mercat de Lesseps.....i em va portar sort, així que serà el nom d'aquesta truita dolça....i amb molt d'amor. 

Us he de confessar que aquesta truita no l'havia feta mai, només n'havia tastat una de semblant, i la veritat és que m'encanta innovar....ja ja ja. Com diu una clienta, entrar a la cuina és com entrar en un gran laboratori, el laboratori del plaer, d'innovació en el paladar dels nostres...m´encanta. Doncs sí, déu m'ha donat la sort de poder endevinar molts dels ingredients que tasta el meu paladar..... així que dimecres em vaig posar mans a la paella. Els ingredients ja els puc dir, però fins al final no els vaig poder mostrar...tot va ser sobre la marxa.....emocionant, oi??? 

Ingredients:

- 4 pomes Royal gala

- 1 cullerada de mantega

- ½ branca de canyella

- la pell de mitja llimona

- 4 cullerades de sucre ( si no la voleu molt dolça, amb 3 serà suficient)

- 2 cullerades soperes de licor de préssec, podeu posar el que tingueu per casa.

- 200 ml de nata líquida o crema de llet

- 1 polsim de sucre de vainilla

- 1 culleradeta de canyella en pols

- 6 ous ecològics

Jo vaig escollir un motlle de silicona en forma de cor, però podeu fer quallar la truita dins la mateixa paella.

Vaig trobar unes pomes al fruiter de casa, les vaig pelar i les vaig tallar a llunes una mica grosses, Vaig posar a la paella una cullerada de mantega i les llunes de poma, vaig deixar que tot plegat s'anés desfent.

Tot seguit vaig afegir la ½ branca de canyella i la mitja pell de llimona que va anar aromatitzant la poma en 3 minuts, tot això a foc mig i remenant amb la cullera de fusta. 

A continuació vaig afegir les 4 cullerades de sucre i les 2 cullerades de licor. 

Continuant a foc mig, deixant que es vagi fent uns 3 minuts més, que nosaltres ja anirem notant que la poma es va quedant ben cuita, tot seguit li afegim la nata liquida, i a foc lent deixem que es vagi quedant la poma molt cremosa. 

Passats 3 minuts, nosaltres ja notarem que la poma s'ha begut pràcticament la crema de llet. Trèiem de la paella la branca de canyella i la pell de la llimona. Afegim el polsim de canyella i mentre es va filtrant per la poma, batem els ous ben batuts.

El procés següent va ser ràpid, jo tenia el forn encès a 200º a dalt i a baix. Vaig tirar els ous batuts a la paella, barrejant bé tots els ingredients, i seguidament el vaig posar al motlle, i cap al forn....i en 3 minuts ja ho tenia quallat. Per comprovar que és cuita punxem amb un ganivet i mirem que surti sec, sinó ho deixem 1 minut més, depèn del forn. 

Jo aquesta vegada la vaig fer al forn però es pot quallar a la paella, com si féssim una truita normal, simplement donant la volta a la truita amb un plat, quallar per l´altre banda a la mateixa paella....i llestos. Jo, una vegada al plat i encara calenta, li vaig afegir per damunt el polsim de sucre de vainilla...... imagineu, l'aroma que va quedar per casa... ummmm increïble. 

La podeu servir directament però si la deixeu refredar notareu que s’absorbeix el sucre. Finalment simplement la guarnirem amb una mica de sucre glaç i unes llunes de poma (un consell de l’Àgata). 

Cuinar és un plaer, un plaer on tirem un polsim d'amor i d'il·lusió pel que cuinem, donant al nostre paladar una gran explosió de gust....Us imagineu el gran projecte de la vida, on gaudim del dia a dia, posant batudes d'amor i afegint molta il·lusió??........imagineu el resultat?.....doncs som-hi, sigueu feliços!!!