Arròs caldós de pescadors d'en Xesco Bueno, adaptat

 Àgata Albero Mralbell

Sóc mig catalana mig valenciana i m'agrada dir-ho, els qui em coneixeu sabeu que estimo les dues terres i les defenso sempre quan el desconeixement i els tòpics piquen a la porta. D'arrossos en sé però m'agradaria saber-ne mooooolt més, la meva mestra és la Tia Conchín, ja ho sabeu....però al llarg de la vida te'n vas trobant de mestres, i aquest és el Xesco, alies Gastromimix. La seva vessant didàctica és més que reconeguda i la seva excel·lència als fogons la podeu comprovar, si no ho heu fet abans, anant a Ca l'Esteve. 

Ara fa unes setmanes en Xesco va presentar la bíblia.......Escuela de arroz (utensilios, técnicas y preparaciones de base ilustradas paso a paso) de la editorial Larousse. És un llibre que us recomano, tant si teniu dominats els arrosos com i si els teniu por...que sabem que passa, l'arròs fa respecte.

Avui he triat començar per aprendre a fer el fumet ben fet, el feia gairebé igual però he après alguns detalls que valen la pena. Quan tenia triat el fumet, penseu que hi ha diferents brous al llibre, he buscat receptes que amb el que tenia per casa pogués improvisar. Penseu que avui és diumenge i he decidit fer un arròs de peix amb els tàpers que vaig congelant cada setmana. Improvisar un arròs és possible! El mestre proposava fer servir tallarines i/o cloïsses però no ha pogut ser, és diumenge i no ho vaig planificar. La idea eren 12 cues de gamba pelada, jo he hagut de fer servir llagostins congelats, uns que tenia molt bons, però congelats....

L'arròs me'l va regalar la Sandra amb més energia que conec, tot i que a Tiana en tinc una, la Parodi de Restaurant l'avi Mingo, que déu ni do l'energia que té.........

La Sandra Gallart va fer de ambaixadora del Molí d'en Rafalet, i li agraeixo perquè no l'havia tastat mai encara.

Va, comencem?

Ingredients per 4 persones

250 gr d'arròs carnaroli del Molí d'en Rafalet

1.6 litres de fumet (cap i espina de lluç, porro, ceba, pastanaga, julivert, aigua, sal i oli, sofregir, desgreixar amb vi i bullir 30 min)

2 cebes de Figueres

2 alls

oli OVE

20 cues de llagostí congelades (és el que tenia avui mestre....sorry...)

1 ou

1 bitxo

vi blanc

sal

picada a mi estilo (safrà, fumet, pa torrat, sofregit de tomàquet , all i julivert)

Flam de coco i flam de xocolata

Àgata Albero

Avui tornàvem del mercat amb el meu fill i hem decidit que faríem flams. Em venia de gust fer-los de coco però ell hi afegit un altre sabor més infantil.....xocolata. Dèiem ara amb la Sílvia que ens ha agafat pel dolç darrerament i és que ens sabia greu no tenir massa postres per oferir-vos. Ara sí que sí, ja en podeu trobar una mostra, si més no.

Aquesta recepta l'he adaptada del llibre de Ferran Adrià, La cuina de la família. Per cert que la setmana passada vaig tenir una reunió a la Boqueria, i vés per on, me'l vaig trobar. Caminava decidit, va entrar per la plaça de les pageses i de seguida va sortir amb 100 gramets de pernil que crec que no van arribar ni a l'oficina. Amb la Jesse, la dietista amb qui parlava, dèiem que quan veus aquestes persones tan populars de prop te n'adones que finalment són persones com nosaltres. I ja se que és una obvietat però ens cal baixar dels núvols les persones tan mediàtiques i sentir-les més properes

Ingredients per 8 flams

4 ous

500 ml de llet

60 gr de sucre

30 de coco ratllat

aigua

Pre-escalfeu el forn a 180º. 

Desfeu el sucre amb una mica d'aigua fins que quedi un caramel fosc i repartiu-lo per les flameres. Deixeu que es refredi.

Remeneu el sucre, el coco i la llet en un bol amb ajuda d'unes varetes.

Afegiu els ous i seguiu remenant.

Repartiu la barreja pels motlles.

Poseu els motlles a coure al bany maria dins una safata de forn.

Han de coure 30 minuts a 180º.

Veureu que s'inflen gràcies a l'ou, després baixaran una mica, és normal.

Deixeu que es refredin dins a la safata i després una estona a la nevera.

Traieu del motlle i emplateu.

Per fer el de xocolata només cal que substituïu el coco per xocolata en pols, de la de fer xocolata desfeta.

Coca de formatge de cabra amb ou ferrat i reducció de vi dolç

Àgata Albero

Aquí em teniu de nou, fa temps que tinc ganes de tornar a Receptes amb Vida, a gaudir del blog que m'ha portat per camins inimaginables aquest 2013. Perquè, ben mirat, ha estat un any bèstia, dolorós, enriquidor, especial, desgastant, d'aprenentatges, de gent nova, de gent que ha marxat, de noves experiències, de noves mirades, de dolor, de... D'això estan fets els anys, d'això es tracta la vida, suposo.

Ahir sopava amb les meves amigues de sempre i va ser un plaer per mi poder observar com mica en mica som més sàvies, més preparades pel que hagi de venir, més conscients que el present és allò que compta,... Gràcies boniques, va ser un gran sopar. 

Ara toca acabar l'any i celebrar-lo com cal i a casa ens agrada comprar peix i coses bones, d'aquelles que amb un cop de planxa ja n'hi ha prou. Però ni ha un que rondina, el més petit, i té raó, a ell no li sembla un sopar massa atractiu. Avui m'ha fet saber quin seria el seu plat estrella per acomiadar l'any; Ous ferrat amb cansalada!!! Sí senyor!!! Els ous són la delicatessen per excel·lència, no puc estar més d'acord amb tu fill meu. Concedit!!! Que no sigui dit!!!

I parlant d'ous em ve al cap una recepta exquisida, avui us presento la recepta de la Gina Olavarrieta: Coca de formatge de cabra amb ou ferrat i reducció de vi dolç. 

La Gina, regenta el restaurant que du el seu nom: K LA GINA. Uns restaurant ubicat al cor de Garriguella. Des que el va inaugurar que ens ha agradat anar-hi. Ens agrada anar-hi sols, per petar la xerrada amb ella sense interrupcions. I es que la Gina ha tingut una vida intensa i interessant. 

És lluitadora de mena i malgrat que els temps no son fàcils pels restaurants de pobles petits, segueix al peu del canó i, de moment no es rendeix. L'ajuden la Ionela de Romania i la Hilda d'Honduras, el seu equip.

Perdoneu els préambols d'avui, em calien.

Ingredients

coca d'oli

ou

formatge de cabra cremós

vi dolç

sucre

sal 

oli

Talleu una llesca de pa de coca i torreu-la una mica al forn. 

A continuació poseu-hi el formatge a llesques pel damunt i gratineu.

Mentre, feu l'ou ferrat ajudant-vos d'un cèrcol d'emplatar. No oblideu salar-lo.

Quan el formatge sigui fos i una mica torrat poseu-hi l'ou a sobre.

Emplateu pintant la torrada amb la reducció de vi dolç. (Reduir vol dir fer bullir amb una mica de sucre fins que el vi es torni una mica més espès. Però estigueu alerta, no ho deixeu massa temps o acabareu per tenir un caramel de vi dolç).

Ja ho veieu, una vegada més us proposem una recepta senzilla i per tothom.

Truita d'espinacs

És temps d'espinacs i val la pena aprofitar-ho. En podem fer croquetes, cuinar-los amb beixamel i perquè no, una gustosa truita. Fa temps que a casa hem passat de menjar la mongeta i patata de sempre a variar el nostre repertori de sopars amb verdures. Des que rebem una cistella de fruita i verdura ecològica hem après a menjar de temporada. Com a mare m'ha obligat a repassar les receptes oblidades que ja quan era petita em feia la meva mare.


Truita d'espinacs (per a 4 persones)

1 kg d'espinacs
1 all
12 panses
6 ous
sal


1.- Rentem els espinacs amb aigua abundant, els colem i els posem a bullir amb un parell de gots d'aigua (uns 10 min aproximadament).

2.- Sofregim, una mica però no massa, les panses tallades per la meitat (així notarem més la seva dolçor) i fem el mateix amb l'all laminat.

3.- A part batem els ous i hi afegim els espinacs ben eixuts. Tot seguit hi afegim l'all, les panses i la sal. Ho barregem tot.

4.- Agafem una paella que estiguem segurs que no s'enganxa i hi posem un raig d'oli no massa generós, no fos cas que ens quedés massa oliosa. Quan fumegi hi aboquem la barreja i amb una petita pala de fusta anem voltant la mescla per tal que no s'enganxi pels costats, passats uns minuts la tombem amb un plat de diàmetre superior a la paella i ben pla. 

5.- Afegim un rajolí més d'oli i aboquem la truita. Fem el mateix amb la pala abans esmentada i passats uns minuts ja tindrem la truita a punt.

Ja sabeu que amb les truites hi ha gustos per tothom, molt cuita, poc cuita,...feu-la al vostre gust.

A casa l'acompanyem de pa amb tomàquet amb oli verge de Garriguella. També es pot acompanyar d'una amanida senzilla.

Àgata Albero