Salmó al forn my style

Àgata Albero

Aquest dissabte vaig passar per la parada del Carles del mercat de Vall Hebron i com sempre, després de fer una ullada a la parada, tornava a caure en el de sempre: que si lluç, que si rap, que si tonyina,..Va ser el Carles, que és un venedor nat, qui em va oferir de comprar salmó. De entrada dubtava, no ens soc molt amant, el trobo greixós i si n'he de prendre m'agrada marinat o fumat. Però què carai!! Per acabar de convencem em va facilitar un llibret de receptes que editen els de Salmón noruego i una idea de fer-lo amb gingebre em va encantar. A casa vaig estar fullejant el llibre de cuina finesa que em va regalar l'Eeva quan vam viatjar amb l'escola Patufet Sant Jordi a Harjavalta, Finlàndia. Quin viatge, quina experiència més enriquidora, no l'oblidaré mai. De tota l'experiència ens han quedat gran amics com l'Eeva...i aprenentatges fabulosos.
Aquí us en deixo un petit video del primer viatge del projecte amb els alumnes de 6è, era la primavera de 2011.




Bé, després d'agafar idees d'aquí i d'allà això és el que en va resultar.

Aquesta és la meva proposta, a casa va triomfar.

Ingredients per a 4 persones

800 gr de salmó (3 o 4 lloms)

2 cebes de Figueres

2 patates grans

gingebre

oli d'oliva

mantega

sal

espècies ecològiques (alfàbrega, fonoll, estragó, sajolida)

Brou de peix (si és de salmó millor)

Marie brizard

Mascarpone

Tabboule, amanida de blat especial

Àgata Albero

"El plat de la tabboule és molt antic. Sabem que s'elaborava en temps anteriors als omeies i que es coneixia a l'Àlandalus i en diverses regions del Mediterrani. s'elaborava amb els mateixos ingredients que s'empren avui dia. Podem afirmar que la tabboule és un plat originari de Síria, concretament d'Alep o de Damasc, tot i que cal dir que els libanesos són autèntics mestres en l'art de la seva elaboració.  El plat, no deixa de ser una mena d'amanida amb una mica de blat. A algun siri se li va ocórrer en tabal (assaonar, amanir) el conjunt amb espècies i llimona, i com el revoltim se serveix en originals platets, li va quedar aquest nom diminutiu, festiu i saladet." Salah Jamal (Aroma Àrab, receptes i relats. Editorial Zendrera Zariquiey). 

Ingredients (per 4 persones) 

1 got de sèmola o burghul 

1 manat de Julivert

1/4 de kg de tomàquet natural

1 manat de menta fresca (100 gr)

2 cebes grans

1 got d'oli oliva verge

suc de 2 llimones mitjanes 

1 cullerada de sal

1 cullerada petita de la mescla a parts iguals de comí, pebre negre i canyella

olives negres d'Àragó

Fregiu un all laminat amb oli d’oliva verge i de seguida aboqueu el blat per tal que es torri una mica. Quan sigui una mica torrat apagueu el foc. Afegiu-hi un got d’aigua calenta i tapeu. Passats 5 minuts destapeu, afegiu uns tallets de mantega i amb la forquilla de fusta aneu separant els grans de blat. Deixeu refredar.

Afegiu-hi el suc de llimona i reserveu-lo.

Renteu, escorreu i talleu les fulles de julivert i la menta a trossets molt petits i fins.

Talleu els tomàquets en daus petitíssims, gairebé triturats.

mescleu-los amb la sal, el pebre el comí i la canyella.

Mescleu-ho bé tot plegat i afegiu-hi l'oli.

Serviu el tabboule en un plat petit, individual o estesa sobre una fulla gran d'enciam.

És una amanida molt refrescant, tenir-ne a la nevera és un plaer quan fa calor.

El mercat central de Budapest

Àgata Albero

Com m'agraden els mercats!!!! Un dels regals d'aniversari que més he gaudit va ser el viatge a Budapest. Per mi una descoberta amb signes d'admiració: història, música, gastronomia, arquitectura, banys termals, natura... Ara mateix hi tornaria. I és clar un cop allí no cal que us digui que anar a mercat va ser un dels meus moments estelars, vam anar al mercat més important de Budapest, el Mercat Central, el que és a tocar al pont de la Llibertat, a la banda de Pest. Que per cert, creuant-lo hi trobem el famós balneari Gellert, quan en veieu una de les piscines principals segur que us vindrà a la memòria aquell anunci del cuerpos danone, ja ho veureu.

Bé, el mercat és una d'aquelles delícies que no us podeu perdre. El van inaugurar l'any 1897 i és el mercat cobert més gran de Budapest. Per mi la particularitat, a part dels productes que sempre mostren la gastronomia pròpia de manera evident i amb molta gràcia, em va encantar el pis de dalt, una gran balconada amb vistes a les parades amb quioscs de tota mena on es poden menjar bé de preu plats hongaresos de veritat. El més probable és que acabeu compartint taula amb algun hongarès o amb algun estranger, la proporció és a parts iguals. Goulash, sopes de tota mena, Langos (crèpes fetes amb massa de xurro), vi calent, salsitxes, hamburgueses moolt bones, i una infinitat de plats deliciosos. I sempre, amb la paprika present a cada plat, són de picant els hongaresos.

Per picar, segona part (Bacallà amb orenga com el prepara el meu pare)

Àgata Albero

Fa uns dies que veia el meu pare esmorzant com en sap ell i em va cridar l'atenció el bacallà que es posava a la torrada. La meva filla, quan era més petita i passàvem el cap de setmana a casa l'avi, sempre em deia que ella volia esmorzar quan ho fes l'avi. Tenim una nena que gaudeix menjant, que té un paladar cada dia més refinat i que sap quins són els bons companys de viatge quan es tracta de fer un bon àpat.

Una vegada més us proposo una recepta senzilla i amb producte fresc i de qualitat.

Ingredients

400 grams de bacallà per esqueixar salat
oli d'oliva verge
orenga
all

Dessaleu el bacallà tal i com us digui la bacallanera. Esqueixeu-lo, trenqueu-lo amb els dits. Poseu-lo en un recipient fondo i procediu  a amanir-lo generosament amb oli, orenga i all, laminat o trinxat, al gust. Ara només us cal fer-vos una bona llesca de pa torrat (a mi m'encanta amb pa d'oli) i a gaudir!!!! Ja em direu el què.

Nosaltres l'altre dia, que tornàvem a tenir el padrí de visita, vam oferir el bacallà com a aperitiu, a més i vam posar uns daus del formatge, que vam comprar a la fira de Garriguella, amb una mica de melmelada de pebrot juntament amb altres pecats venials. Aquí ho teniu.

El Mercat Central de València

Àgata Albero

Una de les meves debilitats són els mercats, sempre que visito una ciutat m'agrada molt anar al mercat i observar com s'exposa el menjar, quin tipus de productes hi ha, com es diuen.... Fer cultura gastronòmica i percebre a través dels cinc sentits tot el que em pot oferir.

A València, on tinc part important de la família, sempre he sentit parlar a la meva tia, que val a dir és una excel·lent cuinera, del Mercat Central com un bon lloc per comprar productes de qualitat suprema. Ara fa pocs dies, vaig decidir perdre'm-hi i va pagar molt la pena. 
D'entrada el fet que tota la façana sigui plena de llocs per menjar des de xocolata amb bunyols a una paella, ja promet.

Parades guarnides amb rajola valenciana, amb mosaics alegres i senzills, de camp. Una estructura de mercat centenari amb sostres alts, metàl·lica i sòlida.

Les parades que em van fer aturar de seguida van ser les de mongeta. Així com aquí Barcelona podem trobar-hi una parada només d'ous, a València hi podeu trobar parades amb vaines de tot tipus. No hi venen res més. Ara, l'assortit no té preu: perona, ferraura, tavella, roget, garrofón, bobi,...... Quin món!!! I si pregunteu segons què semblarà un sacrilegi. La meva gosadia fou preguntar la diferencia entre la ferraura i la perona. Trobo que se semblen molt. La resposta va ser contundent: 'Com el cel i la terra'. No feu MAI la paella amb perona perquè estova l'arròs!!!!!

L'altre producte estrella van ser les espècies, preguntant preguntant vaig anar a parar a la millor parada, o si més no la més vistosa. Allà em vaig proveir de safrà d'Albacete i de Pimentón de la Vera. El pebre dolç que cito és un pebre fumat molt aromàtic, fa poc un amic me'l va portar a casa i des d'aleshores que me'l trobo en moltes ocasions. Sense anar més lluny, la meva tia de qui us parlava no en fa servir un altre. I, us asseguro, que això és garantia de qualitat.

Per últim cal no obviar les botigues del lateral dret, dedicades als estris imprescindibles per a fer una bona paella.

Era dilluns i de peix res de res, però m'han dit que val molt la pena també. En general el mercat té parades amb producte d'un aspecte molt bo, s'hi olora qualitat.

Àgata Albero