La "Primera guia del boletaire" apareix a la segona posició del rànquing de l'"Avui" dels llibres més venuts de no-ficció

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, aparegué, dijous 28 d'octubre, a la segona posició del rànquing del diari Avui dels llibres més venuts de no-ficció.

El llibre, que se situa dues posicions més amunt que la setmana passada, apareix per tercera vegada a la llista.

El llibre "Temps de neu, 25 anys" serà a principis de novembre a les llibreries

L'obra inclou 16 forfets de regal per les estacions d'esquí de Catalunya

Temps de neu, 25 anys és un llibre commemoratiu per celebrar el quart de segle de vida d’un dels programes més antics de TV3. El periodista Antoni Real, director i presentador de l’espai durant aquest quart de segle, ha aconseguit reunir al llarg de més de 220 pàgines, els millors records, històries, personatges, anècdotes, i imatges que han acompanyat a Temps de neu en la seva trajectòria. Un llibre televisiu, escrit amb llenguatge molt directe i il·lustrat amb espectaculars fotografies. A l’igual que el programa de televisió, Temps de neu, 25 anys també fa un recorregut exhaustiu per totes les estacions del Pirineu i mostra el seu particular “Top ten” amb imatges i les principals característiques de les deu millors estacions de tot el món.

Toni Real
Presentador i director de Temps de neu, un dels programes més antics de Televisió de Catalunya. Llicenciat en Ciències de la informació per la UAB, s’inicia com a periodista als 17 anys, al diari Dicen... Va ser redactor fundador del diari Sport i va treballar a les redaccions d’El Noticiero Universal i Catalunya Ràdio, com a guionista del programa A punt de neu, primer espai radiofònic especialitzat en esquí. El 1985 va començar a treballar a TV3, des d’on dirigeix i presenta Temps de neu i Temps d’aventura. Del 91 al 98 va dirigir i editar Slalom, una guia de les millors estacions del món. Com a enviat especial, va cobrir la informació dels Jocs Olímpics d’hivern de Sarajevo, Calgary, Albertville, Lillehammer, Nagano, Salt Lake City i Torí. És autor del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya, Passions de neu (2008, Cossetània Edicions) i de la novel·la Sota la neu (2010, Cossetània Edicions).

"No és el que sembla" és un retaule de situacions i personatges que s'endinsa en les derives del nostre temps

El llibre No és el que sembla, de Josep Igual, es presentarà divendres 29 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a Bassa, La papereria, de Móra d'Ebre.

La presentació anirà a càrrec de l'escriptor Miquel Esteve.

Els resultats reveladors d’una reunió ajornada. Una eròtica tarotista molt ben acompanyada. Un simulacre de festa nadalenca en una colònia espacial. Un periodista engolit per un banc de boira. El cop de sort d’un sense sostre. El repte d’un profeta mediàtic. Una comanda amb doble tall. El malson premonitori d’un jubilat. El cas d’una aparició cíclica en un llogarret. Incidents en el rodatge d’una pel·lícula d’entreteniment adult. Músics amb problemes transcendents. Jocs per oxigenar els tedis convivencials… Són algunes de les situacions i els personatges que basteixen No és el que sembla, un polisèmic retaule on l’autor, amb neta traça descriptiva i diàlegs vius, ens proposa diversos registres narratius —des del realisme més brut i extrem fins a l’onirisme més fantàstic i refinat— hereus i continuadors d’una postmodernitat substanciada, per endinsar-nos en les derives del nostre temps.

Josep Igual
Actualment viu a Sant Carles de la Ràpita, Montsià. Ha escrit poesia, contes, articles, cançons, dietaris i novel·les. La seva obra ha rebut diversos guardons, com són el Ciutat de València de poesia, el Sebastià Juan Arbó de narrativa, el Vila de la Vall d’Uixó de narrativa, el J.M. Ribelles de poesia, l’Ametlla de Mar de narrativa, el Cristòfol Despuig de narrativa o el Manuel Rodríguez Martínez de poesia. Entre els seus llibres cal destacar 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), L’any de la fi del món (1999), Rebotiga del brocanter (2001), Torn de nit (2005), Retrats de butxaca (2006), Poemes escollits (2007), Faules mamíferes (2007), Ditades al vidre (2008), Quaderns deltaics (2009), Uomo qualque (2010) i Fugida en cercles (2010).

Sobre Celdoni Fonoll, en motiu de "Bèsties i bestioles" (Casa del Llibre, 14 d’octubre)

Taula de presentació del llibre Bèsties i bestioles, a la Casa del Llibre

La sala d’actes de la Casa del Llibre, al passeig de Gràcia de Barcelona, dijous al vespre va quedar petita. S’hi presentava el llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, de l’editorial Cossetània.
No m’és fàcil escriure de Celdoni Fonoll, perquè és un amic a qui estimo des de fa anys. Ens vam conèixer a Elna pels vols dels anys vuitanta –fixa’t, el mateix nom que ha triat el seu nebot Isaac Fonoll per a la seva filla–, en el casament d’un bon amic comú, en Jordi Bilbeny, autor d’alguns dels poemes que després en Celdoni va cantar i recitar. Ens hem anat retrobant en la presentació de cada nou llibre d’ell, en cada nou concert d’ells i en cada nova estrena de teatre de la Lloll.
Damunt la taula del menjador ara mateix tinc el llibre Bèsties i bestioles, però també hi tinc dos llibres seus –La poesia a l’escola, de 1987, 10 cançons per Catalunya, del 1988–, i un parell de elepés –Enllà del temps, de 1989, i Mercat de Calaf, de 1991–, perquè el Celdoni que la gent darrerament segueix és el que ha escrit poesia sobre ocells, herbes remeieres, bolets i bèsties i bestioles, però la seva trajectòria és llarga, antiga, extensa i de nivell.
Parlaren Pep Olivé, de Cossetània, i el biòleg Albert Ruhí, autor de les característiques biològiques de l’annex del llibre. ‘La natura és cultura’ diu Ruhí, i no s’equivoca. En els versos de Bèsties i bestioles hi trobem, no gaire amagades, referències polítiques, socials i ideològiques, sempre presents en l’obra de Fonoll (llegiu el poema ‘Mosca d’Espanya’...).
En Celdoni, abans de referir-se pròpiament al llibre, va llegir uns versos de Pere Quart, escrits poc després de l’assassinat del president Companys: ‘La Pàtria, tota gent i cada llar / sols a mitges vivent en l'esclavatge, / rebé en son cor el miserable ultratge / i s'estremí de la muntanya al mar’. Després, afalaga l’editorial Cossetània, una editorial de Valls, independent, de la terra dels calçots i de la gent ferma.
Cada poema és acompanyat per una bella fotografía de Jaume Sañé, i els apunts que hi ha de cada bèstia i bestiola en la cultura popular i la literatura no només són interessants, sinó que són la mostra exacta d’allò de ‘la natura és cultura’. Hi trobem referències a Josep M. de Sagarra, Màrius Torres, Jaume Roig, Salvador Espriu, Joaquim Ruyra, Jacint Verdaguer, Rovira i Virgili, Costa i Llobera, Joan Alcover, Ausiàs Marc, Apel.les Mestres, Prudenci Bertrana, i tants d’altres...
L’epíleg, com gairebé sempre, el posà la Lloll Bertran. Cantà ‘La cosina de la néta de la truita de Schubert. Hi ha millor manera de cloure un acte que aconseguint treure un somriure a la gent que t’escolta?
Com que seria llarg continuar, deixaré en Celdoni rapsoda dels anys vuitanta i noranta per a un altre apunt. Ell s’ho mereix i els qui ho desconeixeu, també.

La seva pàgina web la trobareu aquí

El vídeo de la presentació el podeu veure també aquí

Article de Neus Pinart al blog Foc d'encenalls sobre la presentació del llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, dijous

Joan Cavallé presenta una versió revisada de la seva traducció de "Final de partida", de Samuel Beckett

L'obra Final de partida, de Samuel Beckett, traduïda per Joan Cavallé, es presentarà dimecres 27 d'octubre, a les 8 del vespre, al Teatre El Magatzem, a Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de Joaquim Mallafrè, traductor i lingüista.

Quan Roger Blin va proposar d'estrenar aquesta obra no tan sols va tenir problemes per trobar un teatre que l'acceptés (fins al punt que la versió original francesa va haver-se d'estrenar a Londres), sinó que també en tingué amb alguns actors, que no acceptaven haver-se de posar dins d'uns pots d'escombraries, amb el que això suposava, pensaven, de degradant, ni les impossibilitats d'expressar-se lliurement amb tot el cos. Segurament, això és el que pretenia Samuel Beckett, que amb Final de partida iniciava un procés d’esborrament de l’actor, fins a reduir-lo, progressivament, a ser només una veu. Avui, la crítica està d’acord que es tracta d’una de les obres més importants del segle xx. Harold Bloom mateix no s'està d'administrar-li elogis i la qualifica com "el drama canònic de Beckett", "la versió de Beckett del parany de Hamlet", i li adjudica un "nou nivell d'excel·lència".
Joan Cavallé va guanyar el premi Josep M. de Segarra de traducció teatral l’any 1998 amb la traducció d’aquesta obra, que llavors va titular Fi de partida. Després de successius muntatges, a càrrec de directors com Jordi Mesalles, Gábor Tompa o Rosa Novell, ara se’n presenta una nova versió, profundament revisada, amb un títol que, segons el responsable de la traducció, reflecteix millor les intencions de Beckett.

Samuel Beckett
Samuel Beckett (Dublín, 1906 - París, 1989), fou un gran escriptor del segle XX. Seguidor de les línies traçades per autors com Joyce, Proust o Kafka, va iniciar la seva obra en anglès. Va prosseguir- la en francès, sense renunciar a la seva llengua materna. Durant els anys 30 i 40 construeix una important obra narrativa, amb títols com Murphy (1938), Molloy (1951), Malone meurt (1951), Watt (1953), L’innommable (1953), etc. Aquest darrer any s’estrena a París la seva peça En attendant Godot (editada el 1952), que obté una extraordinària repercussió i marca un abans i un després en la història del teatre mundial. En opinió de Ricard Salvat, Beckett va tenir la genialitat de tancar tots els camins expressius i les formes (…) narratives del teatre del s. XX. Obres com Fin de partie (1957), Krapp’s Last Tape (1958), Happy Days (1960), Comédie (1963) o Not I (1971) són considerades fites indiscutibles del teatre contemporani. El 1968 va ser-li concedit el Premi Nobel de Literatura.

Ja es pot veure el vídeo de la presentació de "La Riera"

Cossetània compta amb un vídeo de la presentació de La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, que es va dur a terme dimecres 20 d'octubre a la llibreria Bertrand de Barcelona. En les imatges es pot veure la intervenció d'alguns dels actors i responsables de la sèrie, a més del públic assistent a la presentació.



El programa Divendres, de TV3, de divendres 22 d'octubre, també emeté un reportatge sobre la presentació del llibre La Riera, durant la tertúlia sobre la sèrie. El vídeo mostra els punts de vista del públic assistent i les intervencions de responsables de la sèrie i de l'editorial, a més de les declaracions de Jordi Planas, un dels actors que protagonitzaren l'acte. El reportatge es pot veure a partir dels 27min 20s del vídeo:

"Llinatge", de Miquel Esteve

Llinatge és una novel·la que ens narra la història d’una nissaga de criatures fantàstiques i la seva convivència amb els humans. El fil conductor és un jove periodista que troba la seva primera feina en una revista d’esoterisme i s’estrena amb un encàrrec a Tivissa on se suposa que han vist algun tipus d’extraterrestres.
La història té molt de ritme i es van alternant els fets en diferents ciutats com Roma, Barcelona i Tivissa, i anirem coneixent els fets ocorreguts en anys anteriors als protagonistes. Es barreja l'existència d’aquests éssers llegendaris, els Dip, amb uns misteriosos rellotges de pèndol, el destí marcat per unes cartes del tarot, l'existència o no dels extraterrestres, la figura de la mort, un ésser superior que segons unes escriptures resta per esdevenir, i la vida del periodista Jaume Robinson, que intenta treure l’entrellat de tot plegat.
És un llibre recomanable, on a mesura que avancen les pàgines s'accelera el ritme dels esdeveniments.

Ressenya de Frederic Salvà, participant en la promoció de la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve.