Entrevista a Joan Martí, portaveu de la plataforma NO a la MAT. El Punt

“Es va fer una intoxicació a favor de la MAT” 

Joan Martí Foto: Joan Sabater.

· Es mostra molt orgullós de la capacitat d'activació que va tenir la plataforma contra la línia i creu que ha servit de mirall per a altres moviments

· És molt dur amb tots els partits sense excepció

A LA NATURA

Després de tants anys de lluita a favor del medi ambient, la fotografia de Joan Martí per a aquesta entrevista es va fer davant dels arbres d'un parc a Girona

Lurdes Artigas

El Punt Avui 06/09/2015

 

Joan Martí (Foixà, 1960) és metge cirurgià de professió i des del 2003 és una de les cares visibles de la plataforma No a la MAT. Ara que la línia ja està construïda i només falta el tram subterrani per posar-se en marxa d'aquí a poc temps, fa balanç del moviment, des del gran èxit de mobilització dels seus inicis fins als aspectes que han fet que s'acabés perdent la batalla contra un “gegant” com Red Eléctrica. L'esperança és la via judicial.

Com entra a Salvem l'Empordà?

Poc després de la seva fundació, una noia que conec m'explica que han fet una plataforma per lluitar contra la bogeria de carreteres, ampliacions i urbanitzacions de l'Empordà. A mi m'interessa, perquè crec que és de sentit comú que no podem consumir tot el territori i els seus recursos. I a l'Empordà, que jo m'estimo. I començo a anar a alguna mobilització com les de cala Tamariu, el Port de la Selva... Era el 2002. Salvem l'Empordà s'havia fundat al juny i jo hi entro a finals d'any.

Com sorgeix la plataforma No a la MAT?

Des de Salvem l'Empordà teníem contacte amb entitats de la Catalunya del Nord i decidim participar en una manifestació allà de la plataforma contra aquesta línia. Nosaltres som els únics de Catalunya que ens n'assabentem i hi anem amb un parell d'autocars. A partir d'aquí, decidim que uns quants s'incorporin aquí a una plataforma juntament amb altres entitats per poder lluitar contra aquesta infraestructura.

Entenc que tot just es començava a parlar de la línia.

Sí, era quan a la Catalunya del Nord veien imminent tot el procés legal de la línia.

I aquí s'hi va unir gent de diversos fronts.

Sí, a la fundació de la plataforma, el 2004 a Cistella, hi va venir gent molt variada, fins i tot grups sardanistes, i de tot el territori. Sobretot, i sempre els ho agrairem, vull destacar el grup de Bescanó, que tenien la llum d'anar repassant tècnicament tota la documentació. Arran de la línia de les Gavarres, tenien més experiència i sobretot tècnicament sabien molt bé de què parlaven.

Van fer una gran tasca de conscienciació al territori i hi va haver mobilitzacions molt grans.

Sí, però perquè hi hagués mobilitzacions, abans vam fer assemblees a cada poble. És a dir, anar a tot arreu i fer xerrades informatives. Hi havia setmanes que cadascú feia tres xerrades. Era molta feina, molts quilòmetres i molta despesa, però ho fèiem pensant que hi podia haver una nova cultura de l'energia.

Quines eren les principals línies del que explicaven?

En una energia centralitzada i basada en aquesta línia de transport que és la MAT, nosaltres no hi estem d'acord, perquè no és més segura ni eficient per al ciutadà. Pensem que és millor una xarxa de distribució local a petita escala, energia renovable creada a prop del ciutadà i controlada per ens locals i no per grans grups empresarials.

A més, vostè, com a metge, també alertava dels perills que suposava la línia, no?

Sí, sí. Nosaltres, des del punt de vista mèdic, hem fet una recerca i fins i tot hem anat a Ginebra a la biblioteca de l'OMS per veure el gran bagatge que hi ha en això dels camps electromagnètics, i ho hem denunciat.

I quins són els grans perills?

Pel que fa a les persones que viuen permanentment a menys de 400 metres de la MAT, sobretot nadons i gent gran, hi ha una clara relació amb malalties. I una de les quals és la leucèmia, a part de migranyes, mals de cap, alteracions de marcapassos... No és una cosa banal. Hi ha articles científics que ho demostren. Ara bé, a partir de 400 metres s'hauria de fer un estudi epidemiològic molt ben fet, independent i no patrocinat per grups empresarials, i s'hi hauria d'implicar la sanitat pública.

Ells diuen que respecten les distàncies...

Evidentment, però sabem perfectament, perquè ho hem vist, que en aquest segon tram hi ha cases a menys de 100 metres! Això també ho hem denunciat a la Generalitat, que és la que s'ocupa de controlar la distància.

I com responien als vostres arguments energètics?

Quan els presentem, ens diuen que som de la cultura del no i és quan hi ha una forta pressió mediàtica. Ells tenen molts diners i fan propaganda a la població, jo en diria intoxicació, amb amenaces que no hi haurà llum als hospitals, etc.

Això, però, no va aturar la gent a l'hora de sortir al carrer.

No, perquè va veure que això no era veritat. Quan es van produir les grans nevades i la gran apagada aquell estiu a Barcelona, es va veure que el problema era de xarxa de distribució, no de transport. Va ser un problema que ens va donar la raó malgrat que no ho vulguin reconèixer. El quid de la qüestió és que no volen canviar el model energètic, perquè tenen el control. Són les portes giratòries que denunciem des de fa anys. Passes d'una empresa energètica a la política, i de la política com a premi de jubilació a un consell d'administració. Hi ha infinitat de casos. Nosaltres tenim clar que, si es tracta de cúpules de partit, no ens en fiem de cap.

Aquí inclouen tots els partits?

Sí, sí, tots. Ens han fallat tots. El problema és el model de partits polítics. Tenen una manera de funcionar molt jeràrquica. Volem sentit comú, coherència, que ens haguessin escoltat, que l'administració com a mínim hagués estat imparcial. Com a l'Estat francès, on d'administració és impecable. Governi qui governi, si fan una línia tens un debat públic i ets tractat com a ciutadà europeu, no com aquí, que ets tractat com un súbdit africà. Aquí hi ha la diferència. Ens hem entrevistat amb polítics importants dels partits i ens han tractat de manera totalment descabellada. Ara que es parla tant de la independència, molta gent que estira en aquesta direcció hauria de ser primer independent, no dependre de certs partits, ni de lobbies ni de grups professionals. Ara sembla que tots els mals vinguin de Madrid, però quan va ser l'hora de defensar-nos mediambientalment en qüestions d'infraestructures en l'àmbit català, els de Barcelona són tant o més que els de Madrid.

Entenc que la “cultura més democràtica” de l'Estat francès va ser clau perquè la MAT es fes subterrània a la Catalunya del Nord...

Sí, i la mobilització conjunta de la plataforma cívica, els alcaldes i els diputats. Sempre han anat units, sobretot en l'àmbit dels partits. La plataforma cívica va arrossegar la plataforma d'alcaldes i diputats perquè anessin tots junts. Nosaltres aquí vam collar al màxim perquè es formés la plataforma d'alcaldes, l'AMMAT. Van firmar les dues declaracions del Pertús i van dir que cap alcalde podia negociar pel seu compte amb REE, però a l'hora de la veritat ho van fer. I, és clar, quan t'assabentes d'això, tens la plataforma cívica en certa manera sola.

I la partició en tres trams encara va contribuir més a la desunió.

Sí, quan es divideix en tres trams, cadascú va a la seva. I la desmobilització es produeix perquè el primer tram va per un costat, amb Mario Monti, que d'alguna manera desmunta la unió. Ell sap que per la Catalunya del Nord no hi passarà si no és per sota terra. I ens va dir que havíem tingut un gran èxit de poder-la tenir subterrània fins a Figueres, però a nosaltres aquest argument no ens val. No la volem ni aquí ni enlloc, perquè creiem en un altre tipus de cultura energètica. A la Catalunya del Nord no la volien visible, no hi havia tanta filosofia energètica al darrere. Nosaltres potser som més filosòfics. Per què el cobriment de la línia no es podia fer fins a Girona o Bescanó? Tècnicament es pot fer. És un problema de voluntat política.

O fins a Sentmenat, no?

És que al primer tram hi vam arribar una mica tard. Quan vam començar la plataforma, la tramitació legal ja estava feta. Vam lluitar, vam fer grans mobilitzacions aquí, a Vic, a Barcelona..., però legalment no vam poder impedir que arribés fins a Bescanó.

Parlava de la demanda de fer la línia subterrània de Bescanó a Santa Llogaia...

Sí, quan Monti ens diu que no hi pot fer res perquè el tram pertany a l'Estat, li diem que era l'interlocutor de tota la línia. Ell se'n renta les mans amb la complicitat, és clar, dels dos estats. I aquest segon tram és un tram de pobles petits, i ells, amb l'experiència del primer tram, donen més diners per torre i per tram. Encara que ells ho neguin, tenim contactes amb els propietaris i ho sabem. Vam defensar al màxim que anés sota terra, encara que no volíem la línia, però sols es va poder moure alguna torre una mica per qüestió de distàncies respecte a les cases.

En el segon tram ja no van optar tant per les mobilitzacions, sinó per la batalla jurídica.

Sí, només hi ha hagut petites mobilitzacions. En l'àmbit jurídic anem a totes, anem des de Catalunya fins a Madrid i també fins a Europa. Tenim diverses batalles jurídiques, però entenem això com un bloc. Contra cada projecte que s'ha anat fent, hi hem presentat recurs, i a partir d'aquí s'ha anat agrupant. Però no es jutjarà tot de cop, sinó per trams. En el primer tram, no hi tenim res a fer. En el segon, estem pendents que es dicti sentència des del Tribunal Suprem, després que al maig es practiquessin les proves pericials i després d'haver presentat, fa poc, el nostre escrit de conclusions. Si cal anirem al Tribunal Constitucional i, si no, a Brussel·les. I també hem presentat coses a Brussel·les del tercer tram com ara per la subestació de Santa Llogaia.

I què s'hi pot guanyar? La línia ja està feta...

Ja, però a partir d'aquí hi ha una responsabilitat jurídica, política i econòmica. Seria un dels primers casos. Nosaltres creiem que no es poden basar en una llei de l'any 1956, una llei franquista no derogada, per dir que per utilitat pública això és una ordre d'estat i això s'ha de fer. Creiem que Europa necessita altres maneres de fer.

Què en queda, del moviment? Se'n pot aprendre alguna cosa positiva quant a la capacitat d'activació i de conscienciació de la gent?

Totes les persones amb què he parlat, tot i que la MAT estigui feta, diuen que no se senten decebudes ni pensen que tota la feina ha estat en va. Ha estat com un gra de sorra d'activació, que pensem que ha servit per fer altres moviments i també per crear altres sensacions en la societat. Ens sentim molt orgullosos d'haver-hi participat i per a molts és una lluita que queda en el record. Quan veuen la línia els fa mal al cor, perquè les torres són gegants i trenquen l'ànima d'aquestes comarques. No he trobat ningú que digui que tot plegat no ha servit de res i que s'hagi tornat passiu.

-.-

A l'Estat francès hi ha debat públic i ets tractat com un ciutadà europeu; aquí ets tractat com un súbdit africà  

El cobriment de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia era possible tècnicament, però no hi va haver voluntat política

-.-

La MAT no ho hauria arreglat pas

Hi ha una responsabilitat del govern en el nomenament d'aquest director, Agustí Maure, que, ves per on, havia estat el número 2 de REE, la promotora de la MAT.

Joan Martí
Vilaweb.Cat 20/02/2015

Aquesta setmana restarà gravada en la memòria de molta gent, que ben difícilment l'oblidarà. Pensar que en el segle XXI, i en el món occidental, una nevada pugui originar un caos tan gran fa tremolar. A part la gestió política de la nevada, cal parlar del trinxament de torres i línies que ja havíem dit que fallarien. Sort que tenim els articles publicats, per recordar, ara, a molta gent una cosa que fa anys i panys que diem: falla la xarxa de distribució. I ha fallat un altre cop. En tenim més casos de no fa pas gaires anys. Encara tenim memòria.

Milions de beneficis que no repercuteixen en el territori. Ni modernització (torres pintades damunt de rovell) ni manteniment (empreses subcontractades per a fer el manteniment que cal i que no fan). Però, tot això, ho hauria de controlar el govern, amb el director d'energia al davant, i la realitat de fa anys és que tenen mans lliures per a fer els protocols pertinents i allò que vulguin. Però hi ha una responsabilitat del govern en el nomenament d'aquest director, Agustí Maure, que, ves per on, havia estat el número 2 de REE, la promotora de la MAT. Cal recordar que, després de la gran apagada de l'estiu del 2007 a Barcelona (amb multa de 22 milions d'euros que encara no han pagat), van decidir que hi hauria una comissió de seguiment de manteniment, inversions, etc. Ja es veu com s'ha planificat. I per això exigim la dimissió fulminant del senyor Maure. Ni un dia més pot estar en aquest govern.

La MAT com a línia de transport pertany a un model energètic centralitzat, que forma part de la doble anella de la Mediterrània. Depèn de poques empreses (lobbies i tinks-tanks al darrere) que fixen les condicions de tot: també del preu també, perquè tenen per missió el negoci. No dóna pas més seguretat al sistema, sinó que el fa més vulnerable. L'energia que ve d'una altra part d'Europa en qualsevol accident pot deixar d'arribar a molts països, com en tenim exemples recents. Encara que haguéssim tingut vint MAT, no s'haurien pas resolt els problemes.

I és que el 'quid' de la qüestió és planificar al costat del territori. Amb debat, diàleg, dades, transparència, etc., com es fa amb els nostres germans i amics de Catalunya Nord. Ho hem pogut comprovar tots aquests anys de treballar plegats; fins i tot hem participat i participem en els debats oberts que porten a terme.

Quan el ciutadà és tractat com un súbdit, sense respondre-li durant els dos primers dies, renyant-lo, pregonant que ells ho han fet bé... Lentitud, incompetència, prepotència…, normes actuals d'aquests dies. I ara expedients oberts, reclamacions que es miraran de pagar…, ja sabem la cançó de l'enfadós. Per això ja fa temps que la gent es malfia dels polítics 'professionals', que s'allunyen del ciutadà corrent. No el serveixen ni en aquests moments. Sort que la gent del carrer fa la feina primera de netejar els camins, tallar els arbres, etc.

Nosaltres, com a ciutadans responsables, proposem una nova cultura de l'energia, basada en el consum responsable, més eficient; una gestió de la demanda i una generació distribuïda; el foment de les energies renovables, però gestionades per la societat civil, no pas per grans empreses que abans es dedicaven al negoci del totxo i ara es diuen 'renovables' per poder continuar guanyant diners. Però ja veiem i comprovem, una vegada més, en mans de qui estem.

Joan Martí és el portaveu de la Plataforma No a la MAT

-.-

"L'entrevista del Catalunya al dia Girona": Joan Martí, portaveu de No a la MAT

Aquest divendres s'inaugura la interconnexió elèctrica amb França a través de la línia de molt alta tensió, la MAT. Coincidint amb això, el Tribunal Suprem ha citat a declarar, aquest matí a Madrid, diversos tècnics que van qüestionar la legalitat del projecte del traçat aeri entre el Gironès i l'Alt Empordà. En parlem amb el portaveu de la plataforma No a la MAT, Joan Martí.

Font: Informatius Catalunya Ràdio

-.- 

MAT: Dependència per la independència

Últimament la independència està en boca de tothom però quan el debat baixa a estadis més concrets els arguments es perden. La independència política també comporta sobirania energètica?

Joan Martí
Article Diari de Girona.

A la manifestació que vam fer a Barcelona l’any 2005 ja vam defensar una nova cultura de l’energia basada en un model descentralitzat, d’estalvi energètic, gestió de la demanda, augment de l’emmagatzematge elèctric, control de la xarxa de distribució, que potencii energies renovables, que aquestes estiguin a prop del consumidor, que deixi de banda les centrals nuclears i que estableixi un control dels preus.

Totes aquestes propostes van ser ?menyspreades i se’ns va acusar d’anar contra el progrés, un creixement econòmic que havia de ser infinit i de practicar la cultura del No. La campanya a favor de la MAT va ser brutal, desproporcionada i sense debat. Des d’articles, planes de publicitat i pamflets encartats dins de diaris, i tot pagat amb diner públic, es va carregar durament contra la Plataforma.

Amb l’esclat de la crisi molts assessors no oficials, que defensaven els lobbys energètics, han vist com el preu de la llum no ha parat de pujar i s’han adonat que ni el creixement econòmic és infinit ni el consum ha augmentat, per això s’han posat de cop i volta contra les oligarquies elèctriques, però paradoxalment segueixen defensant la MAT. Creuen que servirà per importar i exportar energia, sobretot l’excedent de renovable, i que amb aquesta infraestructura el preu de la llum baixarà. A més asseguren que és cabdal per a una futura Catalunya independent ja que garantiria la connexió amb Europa i la seguretat de la xarxa elèctrica catalana. Una argumentació desmentida pel director d’Energia de la Generalitat, Pere Palacín, que en una entrevista a la revista Entrelíneas de REE reconeix que la MAT no donarà més seguretat a la xarxa.

- El negoci de les “portes giratòries”: Nosaltres continuem rebutjant el model centralitzat que representen les MATs. Un model basat en un oligopoli elèctric que controla el mercat i format per empreses que tenen els consells d’administració plens d’expolítics amb sous estratosfèrics. José María Aznar, Felipe González, Elena Salgado, David Madí formen part d’una llarga llista de noms que han agafat les portes giratòries. La MAT no dóna més seguretat al consumidor, el que dóna és més seguretat al seu negoci, que cada any creix. Tan sols amb menys el 10% dels seus guanys n’hi ha prou per acabar amb la pobresa energètica

Però la MAT és part del seu negoci, no busquen un benefici per a la gent sinó que actuen pel seu propi interès. L’oligopoli va buscar unes justificacions, que no s’han complert mai, i han actuat en conseqüència basant-se a més en la llei d’expropiació forçosa del 1956. Els partits polítics que han tingut cotes de poder han tingut anys per derogar-la però es veu que han tingut “feina” fent una democràcia més forta amb llistes obertes, control del finançament dels partits o una nova llei electoral (cap de les tres s’ha desencallat; d’ací la gran desconfiança amb ells).

L’argument que des de Catalunya no s’hi pot fer res no és cap excusa. A una bona part de l’establishment polític català ja li va bé donar totes les culpes a Madrid, però la realitat és que és el govern català qui ha donat a la MAT categoria d’”interès nacional” tal i com va reconèixer el president Mas, en el transcurs de la inauguració de la subestació de Vilanna.

- Cal que el poble pressioni per canviar el model energètic: La realitat dels darrers mesos és dramàtica perquè ni tan sols es compleixen els documents signats entre la Generalitat i els ajuntaments, com la distància mínima de 100 metres que hi ha d’haver entre les torres i les edificacions. Una distància que no es compleix en diversos indrets del traçat de la MAT. Pel govern, però, només es veuen afectats per aquests incompliments quatre gats i així tenen resolt el problema. Fa anys que veiem com bona part de la classe política catalana s’agenolla davant els poders fàctics o té un silenci còmplice, com el del partit que dóna suport al Govern que tolera i consent tot aquest procés mentre dóna lliçons d’independència. De quina sobirania parla? Per ser independent el primer que cal és ser coherent.

Es pot viure amb un altre model energètic però aquest no s’aconseguirà només dient que s’aposta per fer grans parcs eòlics amb l’objectiu que les empreses filials de l’oligopoli exportin l’energia a través de la MAT. Sense controlar el lobby energètic mai baixaran els preus del rebut de la llum.

Cal voluntat política per canviar el model energètic. Mentre el poble no pressioni -sense por ni covardia- l’establishment no canviarà. Ja els va bé seguir amb MATs i centrals nuclears perquè així perpetuen el seu negoci encara que sigui a costa de trinxar el territori i perjudicar a molta gent i a la seva salut. L’impacte que s’ha fet a la Terra és impressionant. I quan siguem independents continuarem depenent d’ells i encara ens “creurem” lliures. De bajanades n ‘hem vist moltes i en seguirem veient. Amb això no tenen límit.

-.-

Vídeo de l’entrevista de TVGirona a Joan Martí (metge de la Plataforma No a la MAT)

Joan Martí, metge de la Plataforma No a la MAT parlant a TVGirona dels efectes sobre la SALUT que provoca la MAT, les macro dimensions d’aquesta infraestructura, els efectes en el turisme, paisatge, impacte mediambiental, de totes les conseqüències que té sobre el territori i de la política nacional actual.

Enllaç Vídeo

Ja ho veurem si al 2015 la MAT funcionarà o no. Fa molts anys enrera que estava previst. La MAT és una interconexió amb una normativa europea que l’Estat s’està saltant. Malgrat que s’està construint la MAT, nosaltres no donem cap lluita per perduda. Anirem a Europa fins a les últimes conseqüències. Políticament vàrem lluitar, nosaltres tenim molt clara la nostra estratègia judicial. Encara que estigui en funcionament la MAT, fin que l’última sentència judicial ens vagi en contra, podran dir que la MAT està lliure de recursos.

El president MAS a Vilanna va dir “la MAT es farà perquè és interès nacional català” i va silenciar la lluita dels alcaldes AMMAT. REE dirà que el projecte està fet declarat d’utilitat pública (basant-se en una llei franquista de l’any 1956). En l’àmbit polític l’únic que es farà és dir que s’ha intentat “fins a les últimes”. El soterrament és un tema polític, econòmicament i tècnicament es pot fer. Això ja ho va dir Mario Monti. El diàleg per REE és moure una torre 50 metres. No mouran ni una torre, com és el cas de Fellines. Fer cumplire les distàncies de seguretat li correspon a Catalunya i no a Madrid.

ERC ens ha decebut, és còmplice, hauria de fer oposició, parlar d’independència i no parlar d’independència energètica és estrellar-se. La MAT és una dependència absoluta als poders fàctics estatals.

La gent es comença a moure, però en un temps no adequat, arribem tard en l’àmbit polític, perquè en l’àmbit tècnic ells diran que és d’utilitat pública i això ja són termes jurídics. Si les partits estan en contra de la MAT que s’enfrontin judicialment. No ho faran. Diran que ells “ho han intentat i això depèn de Madrid, una altra raó per la Independència”

La MAT tindrà conseqüències en l’àmbit de salut a la gent propera a la MAT tindrà problemes a nivell neurològic, psiquiàtric i pot arribar a causar càncers com la leucèmia. HI ha uns camps electromagnètics i un efecte corona que atrauen gasos radiatius. Hi ha molts científics pagats per REE, això no és seriós, els articles de salut de REE han estat falsejats.

La MAT ha tallat el cor de moltes comarques i calia un debat a l’alçada d’aquesta gran infraestructura. Coincideixo amb Eudald Casadesús, delegat del govern, que abans de fer una infraestructura com aquesta s’ha de fer un debat públic. Però estem en una època d’inquisició i no democràtica. La democràcia no ha entrat en certs poders encara.

La MAT es fa per uns interessos privats amb el vistiplau del govern català. Hi ha responsables que passen de l’empresa al govern. La desconfiança amb determinats polítics és molt gran. El Parlament hauria de vetllar pels ciutadans i vetllen pels interessos dels lobbyes. És la trista constatació que només s’en recorden de les persones per a les eleccions. Ens varen dir que erem de la cultura del “no”, contra el progrés… i mira on ens ha portat aquista política: menys consum d’energia, sobreproducció i sobrant elèctrica, un TAV que funciona sense MAT…

La MAT no solucionaria el tema de les nevades, no s’ha invertit en les xarxes de distribució. Amb la MAT no es solucionarà tots els problemes com diuen, es tracta de canviar el model energètic més proper al ciutadà, més eficient, més estalvi, amb energies renovables controlades pels ciutadans. Cal una cultura nova de l’energia.

La MAT ha provocat un nou model de l’energia a la gent. Un activista si s’ensorra a Fellines no és només contra la torre, sinó contra el model energètic. Nosaltres respectem la lluita cívica per questa nova cultura. No entén com es tracta a la gent que dóna suport pacíficament al canvi de model i a més s’els provoqui. HI ha una protecció oficial a la infraestrucutra i al ciutadà se’ls tracti com un súbdit de l’edat mitjana: tu calla, paga i a més cada mes et pujarem el rebut de la llum i si no pagues et tallarem. Està tolerant per aquesta democràcia “formal” controlada pel mercat econòmic i els partits els interessa.

Text recopilatori de l’entrevista a Joan Martí via NoalaMatSelva

-.-