El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es mobilitzen en contra d'una línia elèctrica que s'hi ha començat a projectar. Red Eléctrica defensa la necessitat d'una interconnexió amb l'Aragó, i el territori tem l'impacte paisatgístic.
 |
Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat per la línia, i tem l'impacte sobre el conreu de la vinya.
Foto: ELISABETH MAGRE |
· La línia travessarà la Terra Alta, però les indústries no s'hi poden implantar perquè no hi ha prou potència elèctrica.
· El territori dubta que la iniciativa hagi de beneficiar el seu subministrament i denuncia l'excés de línies i centrals.
· REE preveu una línia de 400.000 volts que travessarà la demarcació per l'interior. El projecte està en fase preliminar.
 |
| Foto: ELISABETH MAGRE |
 |
La línia ha de discórrer per Pradell
de la Teixeta, al Priorat,
entre d'altres municipis.
Foto: JUDIT FERNÀNDEZ. |
El Camp de Tarragona i les Terres de
l'Ebre comencen a organitzar-se per dir prou a la instal·lació de més
infraestructures elèctriques al seu territori. El motiu, una nova línia
de les anomenades de molt alta tensió (400.000 volts), tota una
autopista elèctrica que ha de discórrer entre Escatrón (Aragó) i la
Secuita (Tarragonès), travessant de punta a punta la demarcació per
l'interior. Tot i algunes excepcions, com pot ser la Ribera d'Ebre, la
resta de comarques afectades per la futura línia (Terra Alta, Priorat,
Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès) han començat a alçar ja la veu contra
un projecte que creuen que no beneficiarà directament un territori que
ja acull diverses infraestructures de producció i transport d'energia, i
que, a més, temen especialment pel seu impacte paisatgístic. Les
mocions en contra del projecte han començat ja a proliferar als plens, i
algunes poblacions fins i tot han iniciat una lluita de caire jurídic i
demanen l'arxiu de tot l'expedient per un problema de terminis.
El
projecte es troba de moment en una fase preliminar, segons n'ha
confirmat la impulsora, Red Eléctrica Española (REE). Així, s'ha aprovat
l'informe ambiental i els territoris afectats han rebut
l'avantprojecte, que es troba en informació pública des de fa gairebé un
any. La perspectiva és que, fins d'aquí un any com a mínim, no es
comenci la redacció definitiva del projecte i tota la seva tramitació,
per la qual cosa les obres ni tan sols tenen un calendari fixat encara.
La nova línia ha de substituir una altra existent actualment i que
segueix pràcticament el mateix traçat que la nova, però amb la meitat de
càrrega, 200.000 volts. Ha de servir també, segons els plans de REE,
per eliminar una segona línia de mitjana tensió de la zona, que
s'integraria a la nova, tot i els recels del territori sobre la realitat
d'aquesta previsió.
“Les principals prioritats són tres: reforçar
la interconnexió entre Aragó i Catalunya, remodelar i potenciar la
línia actual entre Escatrón i Tarragona, i facilitar l'evacuació dels
futurs parcs eòlics a la zona dels Aubals, a la Ribera d'Ebre”, detalla
el delegat de REE a Catalunya, Lluís Pinós. El mateix Pinós reconeix que
la millora del subministrament de la demarcació tarragonina estaria en
quart lloc en l'ordre de prioritats.
Precisament, a aquesta falta
de justificació pel que fa a les necessitats directes del territori,
juntament amb el descens del consum elèctric els darrers anys i la
tendència també a la baixa prevista per al futur, són els arguments a
què s'acullen els opositors a la línia, tant des del món polític de la
majoria de comarques afectades com des de l'àmbit social. Molts
subratllen especialment la forta càrrega d'infraestructures elèctriques
que suporta la demarcació: presència de múltiples línies d'alta tensió
(set tan sols a les comarques del Camp de Tarragona), tres centrals
nuclears, diversos parcs eòlics en funcionament i en projecte i, a més,
el gegant del polígon petroquímic. “Aquesta terra ja no pot aguantar més
coses, sigui quina sigui la necessitat d'aquesta línia”, explica
Joaquim Calatayud, president del Consell Comarcal del Baix Camp.
Argument que des de REE relativitzen: “És normal que un territori
dedicat a la producció d'energia hagi de tenir les línies per al seu
transport”, diu Pinós.
 |
| Traçat de la línia d'alta tensió Escatrón - La Secuita Foto: EL PUNT AVUI. |
plataformes en marxa
La
Xarxa Sud, una agrupació d'entitats majoritàriament ecologistes però de
signe molt divers (i algunes també polítiques), s'està convertint en
una de les cares més visibles de la lluita social contra aquesta línia
elèctrica, agrupant i impulsant plataformes opositores arreu del
territori afectat. Amb el president del Gepec, Andreu Escolà, al
capdavant, estan organitzant diverses reunions informatives i cercant
noves complicitats en la lluita contra el projecte. “Som un territori
que produïm el 70% de l'energia que es consumeix a Catalunya, però tan
sols en consumim el 13%. Aquesta línia serà una piconadora”, detalla
Escolà, qui, com molts opositors, veu el projecte com una estratègia per
beneficiar el futur mercat únic europeu de l'energia i connectar el
nord d'Àfrica amb el nord d'Europa.
Un dels objectius és
aconseguir la implicació en el terreny polític dels diferents municipis i
consells comarcals afectats pel traçat, una forma de pressionar també
el govern català perquè intenti forçar REE a replantejar la línia. Tot i
que des del Departament d'Empresa i Ocupació es manté que el projecte
s'està estudiant tècnicament, així com la possibilitat de plantejar
alternatives (REE, però, sí que ha rebut una alternativa de traçat per
part de Medi Ambient, que s'està estudiant), des del territori es manté
certa confusió sobre el paper del govern, dividits entre els recels cap a
un possible suport al projecte, fins a d'altres que confien tenir-lo al
seu costat en l'oposició. Tots, però, coincideixen a criticar la poca
informació que han rebut, sovint a destemps i fora ja del termini
d'al·legacions, tot i que REE es mostra disposada a atendre els seus
suggeriments també ara.
L'entrada al territori català de la futura
línia es produeix per la Terra Alta, on els alcaldes han demanat per
escrit una modificació a REE. La zona, que viu principalment de
l'agricultura, no entén que es faci una altra línia elèctrica (la que
podria ser la tercera de la comarca), trinxant encara més el territori.
“No li veiem cap sentit al traçat, tindrà un impacte brutal, amb torres
de 50 metres d'alçada”, ha explicat l'alcalde de Gandesa i president del
Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. El consell d'alcaldes ha
aprovat també un manifest reclamant a Endesa que millori el
subministrament elèctric, tant domèstic com industrial, ja que,
paradoxalment, les mancances actuals fan que s'esvaeixin les possibles
inversions de petites i mitjanes indústries. Batea és el municipi de la
Terra Alta més afectat. “La riquesa de la Terra Alta depèn de la vinya,
de la natura i el paisatge, i un projecte d'aquestes característiques
tindrà un gran impacte” ha alertat el seu alcalde, Joaquim Paladella,
que recorda que les Terres de l'Ebre estan declarades reserva de la
biosfera per la Unesco. A més, el batlle de Batea apunta que no hi haurà
cap estació de transferència de l'energia fins a Garcia. “No rebrem cap
contraprestació, i tot i que la línia travessarà la comarca no poden
implantar-se empreses a la Terra Alta perquè no tenim prou potència
elèctrica”, ha dit.
L'impacte paisatgístic és també el que més
capfica a la comarca del Priorat, on recentment es va aprovar el Catàleg
del Paisatge i es treballa també pel reconeixement per part de la
Unesco. El consell d'alcaldes va acordar la setmana passada elaborar un
manifest unitari en contra del projecte, i el seu president, César
López, així com l'alcalde de Falset, Jordi Puxeu, ja adverteixen de la
incompatibilitat entre la línia i el potencial ecològic i també econòmic
de la comarca. Precisament, a la comarca del Priorat és on s'ha creat
una de les plataformes opositores més actives, que fins i tot plantegen
una acció conjunta amb diversos artistes de la zona. “No respecten una
comarca forjada gràcies al treball de moltes generacions des del segle
XI”, detalla la portaveu, Núria Sedó. Algunes veus han demanat que, en
cas que la línia hagi de passar pel Priorat, es faci soterrada, tal i
com ha passat en gran part de la línia de molt alta tensió a Girona.
Al
Baix Camp, també els alcaldes treballen en una moció conjunta en contra
del projecte, i alcaldes com el de la Selva del Camp, Josep M. Puig,
lamenten que el traçat discorri just pel mig d'uns terrenys agrícoles,
fet que està provocant la mobilització dels pagesos. A Almoster, per
exemple, tot i ser un terme petit de cinc km2, es podrien trobar a
l'extrem d'estar travessats per fins a tres línies d'alta tensió.
70%
energia
que es consumeix a Catalunya es produeix a Tarragona, que sols en gasta un 13%
