Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Secuita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Secuita. Mostrar tots els missatges

18 de febr. 2014

La MAT: el silenci d’allò injustificable

És un negoci que enriquirà quatre grans empreses que s’han proposat ser la pila d’Europa quan aquesta no disposi de combustible fòssil barat

Mapa de la línia de Molt Alta Tensió Escatrón-La Secuita

Revista n. 400 La Terra (pàg 04)Unió de Pagesos

Rafel Hinojosa

Portaveu de la Plataforma del Camp en defensa de la terra i el territori


Vull fer-vos cinc cèntims, ara que és febrer i el ritme hivernal encara plana en les feines del camp, del que ens inquieta a la gent del Camp de Tarragona que estem en contra de la lí- nia de Molt Alta Tensió [MAT], a raó dels últims es- deveniments i de l’ànim que percebem en la gent, que ens pregunta: “I ara, què? El projecte de la MAT a Tarragona s’ha parat perque se’ls va acabar el termini, oi? Doncs ja està, no?”.

INFORMACIÓ EN COMPTAGOTES •
El 17 de gener, l’execució que promou Red Eléctrica Española [REE] d’una línia de molt alta tensió de doble circuit ‘Escatrón - els Aubals - la Selva entroncament E1 la Secuita’, de 440kV, es va aturar perquè el Ministeri va arxivar l’expedient d’avaluació ambiental del projecte, a requeriment d’ERC, en resoldre favorablement que la seva vigència vencia l’agost del 2012.

El 5 de desembre del 2013, uns dies abans de la presentació de la plataforma del Camp en de- fensa de la terra i el territori a la Selva del Camp, el Parlament de Catalunya va aprovar la moció presentada per la CUP-AE per establir les bases per constituir un pacte nacional per la sobirania energètica. L’onzè punt de la moció, de rebuig a la MAT d’Escatrón - la Secuita, es va aprovar per 104 vots a favor i 23 en contra.

Un mes abans, es va presentar en petit comi- tè l’avenç del pla d’ordenació urbanística muni- cipal [POUM] d’Almoster (Baix Camp). Esverats, vam comprovar que en els plans urbanístics par- cials del municipi, datats del 2010, ja contempla- ven el traçat de la MAT segons les directrius dona- des per la Diputació i la Generalitat.

El 23 de juliol, els alcaldes d’ERC, amb el suport d’altres formacions i associacions, van presentar una moció encapçalada per l’alcalde de la Secuita (Tarragonès) per demanar que s’arxivés l’expedient d’avaluació del projecte perquè la seva data de validesa havia caducat.

El maig, la gent d’Unió de Pagesos de la Selva del Camp (Baix Camp) ja havia alertat de les greus afectacions que comportaria la infraestructura. Apartir d’aquí, vam interrogar les autoritats públiques i els preguntar tant pel seu parer com pels detalls del projecte. Ens van respondre que tot era molt incert, que no disposaven de detalls i que, res- pecte el seu posicionament, tenien el cor dividit.

Així, doncs, entre el gener del 2010 i el gener del 2014, tenim: 41 mesos de silenci absolut de les ad- ministracions, i 8 mesos de diàleg amb el territori.


PER QUÈ AQUEST SILENCI? •
I nosaltres ens preguntem: si l’alcalde d’un municpi de 1.381 habitants encarrega l’estudi dels plans parcials del seu POUM i disposa d’un plànol que explicita que hi passarà la MAT que vé d’Aragó i acaba a la Secuita, i ho sap des del 2010, com és què tu i jo no ho sabem fins al maig del 2013?

I encara ens qüestionem: si dirigents, caps de formacions polítiques amb accés als ministeris i despatxos de l’Estat, en contacte “polític” entre ells i amb els caps de grans empreses i multinacionals, que poden demanar informes, assistir a reunions... que estan assabentats de tot des del 2010, com és què no ens informen ni a tu i ni a mi d’una successió de torres de 30 m que plantaran a casa d’algú com tu i com jo, i faran un camí de 16 metres d’ample en un traçat de 163 Km?

La resposta és evident: perquè es tracta d’un projecte que no poden justificar. No es tracta d’una escola per al poble, sinó d’un negoci energètic que enriquirà quatre poderosos consells d’administració d’empresa que s’han proposat ser, juntament amb el Nord d’Àfrica, la pila d’Europa quan aquesta no disposi de combustible fòssil barat.

En què som potència al nostre país? En sol i vent. Doncs, tot apunta que importarem turistes i exportarem energia, tota la que puguem vendre. I quin preu en pagarem? Doncs plantar molins, parcs solars, centrals tèrmiques i connectar-ho tot amb línies de MAT, desde Algeciras fins a França. I qui vol una torre de 30 m amb camps electromagnètics al jardí de casa? Ningú? Doncs, en silenci.

Font:
La Terra (La Veu Autortizada)
Les alçades dels suports de la sèrie 43 des de la creueta superior a terra poden oscil·lar entre els 41 i els 66 m, mentre que els de la sèrie D2 oscil·len entre els 37 i els 62 m. Font: REE
-.-

17 de gen. 2014

La línia elèctrica de Molt Alta Tensió entre l'Aragó i el Tarragonès no es farà

El govern espanyol arxiva el projecte de la MAT entre la Secuita i Escatron perquè el tràmit ambiental havia caducat.

La nova línia elèctrica d'Alta Tensió que havia de connectar l'Aragó i el Tarragonès no es farà.

Recorregut que hauria de fer la MAT.


324.Cat 17/01/2014

El govern espanyol ha arxivat el projecte de la MAT entre Secuita i Escatrón desprès de reconèixer que l'expedient d'avaluació ambiental que va presentar Red Eléctrica Española va fer-se fora del termini establert.

El 2010, el Ministeri d'Indústria va proposar una nova línia elèctrica que connectava Escatrón, a l'Aragó, amb la Secuita, al Tarragonès. La línia plantejava un doble circuit, un d'alta tensió i un de molt alta tensió, amb subestacions a Móra d'Ebre i la Secuita.

Els alcaldes de la zona s'oposaven a aquest projecte, sobretot per l'impacte ambiental.

En el cas que Red Eléctrica Espanyola (REE) volgués tornar a posar en marxa el projecte, hauria de reiniciar tot el procés "des de zero", segons ha subratllat l'alcalde de la Secuita, Eudald Roca. Els ajuntaments han celebrat la decisió, adoptada el passat setembre i comunicada la setmana passada, però ja han avisat que es mantindran alerta davant d'un possible nou intent de ressuscitar la MAT.

Aquesta batalla s'ha guanyat, de moment, per un defecte de forma, però els ajuntaments diuen que ara estan més organitzats per tornar a lluitar si el Ministeri d'Indústria el tornar a engegar el projecte.

Informació relacionada:

17/01/2014 El govern espanyol arxiva el projecte de la MAT entre la Secuita i Escatron perquè el tràmit ambiental havia caducat. Els ajuntaments afectats celebren la victòria, que obligaria a reiniciar el projecte des de zero, i asseguren estar preparats per fer front a noves amenaces.

17/01/2014 El Ministeri arxiva el projecte de la MAT i si el promotor vol tornar-hi, el territori està preparat per al·legar. L’alcalde de la Secuita fa pública la resposta que el Ministeri li envia on diu que arxiva l’expedient d’avaluació ambiental. Diversos ajuntaments, a proposta d’ERC, van demanar l’arxivament per defecte jurídic en l’informe mediambiental.
.
D'esquerra a dreta: Cèsar López (vicepresident Consell Comarcal Priorat), Rosa Abelló (les Borges del Camp); Josep Maria Piqué (alcalde de Marçà); Josep Andreu (diputat); Josep Puxeu (alcalde de Falset); Eudald Roca (alcalde de la Secuita); Jordi Cartanyà (Valls); Daniel Rodríguez (Constantí); i Aleix Cortés (membre de la plataforma No a la MAT).
-.-

9 de des. 2013

Neix una nova plataforma que diu 'no' a la línia de molt alta tensió

S'han adherit els municipis de la Selva del Camp, Almoster, Vilallonga i la Secuita i una quarantena d'entitats


Diari de Tarragona 09/12/2013

La sala d’actes del Castell de Paborde de la Selva de Camp es va omplir ahir de gom a gom per conèixer la nova Plataforma del Camp per la defensa de la terra i del territori que s’ha creat amb un primer però no únic objectiu: lluitar contra la MAT Escatrón-la Secuita.

De moment la Plataforma està formada per la Selva del Camp, Almoster, Vilallonga del Camp i la Secuita, i una quarantena d’entitats que ja s’han adherit al manifest de l’associació.

De moment es descarten mobilitzacions i protestes i l’actuació de la Plataforma es centrarà a seguir informant, conscienciant i sensibilitzant la ciutadania de les cinc comarques catalanes afectades –la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès– dels perjudicis de la implantació d’aquesta nova línia de molt alta tensió.

«El més important és que la gent entengui que això no és terra de ningú, que és casa seva i és el seu patrimoni» i que, tot i que «hi ha gent en qualsevol lloc del món que li va bé jugar amb la terra dels altres, aquesta és casa seva i l’han de saber defensar», va demanar ahir Anton Crusells, un dels portaveus de la Plataforma del Camp.

Per portar a terme tot el treball la Plataforma s’organitzarà en comissions d’afectats, de tècnics, de jovent, d’informació, i de poble i entitats. L’objectiu és treballar per reforçar «el sentiment de territori» i tornar a la vella batalla d’un territori marcat per la indústria energètica.

Des de la Plataforma han tornat a recordar que, mentre que la demarcació de Tarragona consumeix un 13 % de l’energia que es gasta a Catalunya, en produeix el 70 %, i tot a canvi «d’un territori trinxat» i les engrunes de les grans multinacionals.

«Volem deixar el territori endreçat als nostres fills tal com l’hem trobat nosaltres», va insistir Anton Crusells. Malgrat que aquesta pugui acabar sent una lluita inútil, no es vol tirar la tovallola. «No sabem si la MAT es farà però es important que el dia de demà quan els nostres fills ens preguntin on érem, els puguem dir que estàvem treballant en contra d’aquesta línia de molt alta tensió», va afegir.



-.-

No a la MAT, també a la Selva del Camp


Canal Camp
Televisió local de la Selva del Camp

L'oposició a la MAT, la línia de Molt Alta Tensió que ha de passar pel Camp de Tarragona, s'ha començat a mobilitzar i ha creat una nova plataforma ciutadana que s'ha presentat aquest cap de setmana a la Selva del Camp. En formen part quatre municipis i una quarantena d'entitats.

S'anomena Plataforma del Camp i ha nascut arran de la recuperació, per part de l'Estat, del projecte de la MAT que ha d'unir la població aragonesa d'Escatrón amb la de Secuita, al Tarragonès. Malgrat tot, diuen que el seu objectiu no és només lluitar contra la MAT, sinó contra qualsevol projecte que sigui agressiu pel territori. De moment s'han unit a la Plataforma els municipis de La Selva del Camp, Almoster, Vilallonga del Camp i la Secuita, però asseguren que continuaran treballant per sensibilitzar la gent del territori i aconseguir més implicació ciutadana.

El projecte de la MAT afecta 5 comarques catalanes: la Terra Alta, la Ribera dEbre, el Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès.

-.- 

8 de des. 2013

Manifest: Plataforma del Camp en Defensa de la Terra i el Territori.


Manifest

 

Plataforma del Camp en Defensa de la Terra i el Territori.

 
Qui som?

La Plataforma del Camp en Defensa de la Terra i el Territori neix com a associació arran de l'anunci de la construcció d'una línia de molt alta tensió (MAT) al nostre territori, fet que ens ha dut a posar-nos en contacte gent de diferents municipis del Camp de Tarragona amb les mateixes inquietuds. La Plataforma representa una associació amb un caràcter assembleari, transversal i que té per objectius preservar una idea de territori en sentit ampli, tenint en compte l'entorn rural, la pagesia, el medi ambient i l'equilibri paisatgístic. La nostra forma de treball és en comissions; actualment hem organitzat la campanya de NO A LA MAT.

Què és la MAT?

Red Eléctrica de España ha projectat una línia de molt alta tensió que afectaria sis comarques ebrenques i del Camp de Tarragona en els seus 101,10 km de recorregut (Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès). En total es comptabilitzen fins a 17 poblacions afectades: el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, la Secuita, els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp.

Perquè no volem la MAT?

L’objectiu del projecte, segons Red Eléctrica, és poder donar sortida a la generació eòlica existent i prevista a la
zona, ja que l’actual línia no té prou capacitat i pateix sobrecàrregues. Però sembla ser que la connexió amb la zona del Matarranya pretén també donar sortida ràpida a l’energia generada per les centrals tèrmiques de cicle combinat de la zona i crear una autopista energètica que finalment acabi interconnectant amb l’alta tensió del nord del Principat i França, amb l’Estat Espanyol i amb el nord d’Àfrica. L’Estat espanyol genera més energia de la que consumeix i, per tant, en ven a l’exterior, de manera que aquesta necessitat d’ampliació de capacitat de transport energètic només respon a interessos comercials. 

En un moment en què a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona s’intenta fer una revitalització de l’espai centrada en el paisatge, els seus valors intrínsecs i la recuperació econòmica sostenible, projectes com la MAT trenquen de dalt a baix aquest esquema. A més, ja existeixen set línies de molt alta tensió: cinc, de 400 kV, procedents d’Ascó i Vandellós i dues, de 220 kV, de Riba Roja i els Aubals, de manera que ja hi ha suficient infraestructura per evacuar l’energia. Recordem que el 75 % de l’electricitat catalana s’està produint a la província de Tarragona, segons dades de REE, Eoliccat i del mateix Ministerio de Industria, relatives al període 2010-2011.

En un país com el nostre, que es diu democràtic, trobem imperdonable que des de les institucions polítiques no es consulti la població, la qual representa, per a projectes d’aquestes característiques, i que una qüestió tan crucial com el model energètic no sigui sotmesa a debat públic. (Fragments del Manifest en contra la MAT de Xarxa Sud).

Per a més informació:


No a la MAT del Camp (Bloc) http://noalamatdelcamp.blogspot.com
No a la MAT del Camp (Facebook) https://www.facebook.com/noalamat.delcamp @NoalaMATdelCamp (Twitter) https://twitter.com/NoalaMATdelCamp

No A La Mat Almoster (Facebook) https://www.facebook.com/noalamat.almoster
@NOaLaMATAlmoste (Twitter) https://twitter.com/NOaLaMATAlmoste


-.-:-.-

Vull donar el meu suport a la “ Plataforma del Camp en Defensa de la Terra i el Territori” i a la campanya “ No a la MAT”.

Nom de l’entitat que dóna suport i població:


plataformadelcamp@gmail.com

-.-

L'oposició a la MAT Escatrón-La Secuita es reforça amb una nova plataforma ciutadana contrària

La Plataforma del Camp compta de moment amb el suport de quatre municipis i una quarantena d'entitats 

Alguns dels portaveus de la nova Plataforma del Camp en la presentació
que s'ha fet aquest diumenge al Castell de Paborde de La Selva del Camp.
(Anna Ferràs/ACN)

Font: ReusDirecte.Cat 08/12/2013

Continua creixent l'oposició a la Línia de Molt Alta Tensió (MAT) que es projecta entre Escatrón, a l'Aragó, i la Secuita, al Tarragonès. Fa uns dies van ser els alcaldes i presidents dels consells comarcals qui oficialitzaven un front comú contra la MAT. Aquest diumenge s'ha presentat una nova ofensiva ciutadana contra la línia, la Plataforma del Camp en defensa de la terra. La plataforma assumeix els vells arguments d'un territori que se sent més que castigat per la indústria energètica i iniciarà una campanya de conscienciació perquè la ciutadania torni a sortir a defensar "casa seva". La plataforma està formada de moment per quatre municipis i ja té el suport d'una quarantena d'entitats.

La Selva del Camp.- Anna Ferràs
La sala del Castell de Paborde s'ha omplert de gom a gom per conèixer
la nova Plataforma del Camp que s'ha presentat aquest diumenge a
La Selva del Camp. (Anna Ferràs/ACN)

La sala d'actes del Castell de Paborde de La Selva de Camp s'ha omplert de gom a gom aquest diumenge per conèixer la nova Plataforma del Camp per la defensa de la terra i del territori que s'ha creat amb un primer però no únic, objectiu: lluitar contra la MAT Escatrón-La Secuita. De moment la plataforma està formada per La Selva del Camp, Almoster, Vilallonga del Camp i la Secuita, i una quarantena d'entitats ja s'han adherit al manifest de l'associació.

De moment es descarten mobilitzacions i protestes i l'actuació de la plataforma es centrarà en seguir informant, conscienciant i sensibilitzant a la ciutadania de les cinc comarques catalanes afectades -la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès- dels perjudicis de la implantació d'aquesta nova línia de molt alta tensió. "El més important és que la gent entengui que això no és terra de ningú, que és casa seva i és el seu patrimoni" i que, tot i que "hi ha gent en qualsevol lloc del món que li va bé jugar amb la terra dels demés, aquesta és casa seva i l'han de saber defensar", ha demanat un dels portaveu de la Plataforma del Camp, Anton Crusells.

Per portar a terme tot el treball la plataforma s'organitzarà en comissions d'afectats, de tècnics, de jovent, d'informació, i de poble i entitats. L'objectiu és treballar per reforçar "el sentiment de territori" i tornar a la vella batalla d'un territori marcat per l'indústria energètica. Des de la Plataforma han tornat a recordar que mentre la demarcació de Tarragona consumeix un 13% de l'energia que es gasta a Catalunya en produeix el 70%, i tot a canvi "d'un territori trinxat" i les engrunes de les grans multinacionals.

"Volem deixar el territori endreçat als nostres fills tal com l'hem trobat nosaltres", ha insistit Crusells. Malgrat que aquesta pugui acabar sent una lluita inútil, no es vol tirar la tovallola. "No sabem si la MAT es farà però es important que el dia de demà quan els nostres fills ens preguntin on érem, els puguem dir que estàvem treballant en contra de la MAT", ha afegit.

Front polític

Després d'un informe negatiu de la Generalitat, i mostres contràries tan evidents com l'oposició del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, o l'aprovació d'una moció de la CUP a la cambra catalana de rebuig a la MAT Escatrón-LaSecuita, el front polític contra la línia que es va formalitzar dilluns al territori entre els presidents dels cinc consells comarcals afectats i alcaldes de diversos municipis, se sent reforçat.

Mentre no hi ha novetats des del govern espanyol sobre la pròrroga dels tràmits administratius de la MAT que es va sol·licitar el passat estiu, el front institucional ha demanat reunir-se amb el director general d'Energia, Pere Palacín, i els directors dels serveis territorials d'Empresa i Ocupació de la Generalitat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre per tal de conèixer amb detall els estudis i la posició de la Generalitat davant el projecte de la MAT i, posteriorment, determinar les accions d'oposició a la línia a emprendre conjuntament.

Posició discordant però respectada de la Ribera d'Ebre

En aquetses reunions hi assistirà també el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, malgrat que l'ens comarcal hagi mostrat la seva posició favorable a la MAT. Jardí s'ha compromès ha mediar amb Red Eléctrica Espanyola (REE) de manera que es pugui dialogar i negociar amb la companyia per arribar a "acords on totes les parts es surtin el més satisfetes possibles". 

Des de la Ribera d'Ebre defensen que, enlloc de construir una nova línia de molt alta tensió, caldria estudiar la possibilitat de compactar les existents. "Si tenim un corredor obert que no està explotat al 100%, abans d'obrir-ne un altre cal mirar d'ocupar del tot l'existent i en cas de necessitar-ne un de nou, caldria fer-lo passar en paral·lel al que hi ha", ha defensat Jardí.
 

4 de des. 2013

Front comú de les comarques contra la línia de molt alta tensió

Representants de l'Alt Camp, Baix Camp, Priorat, Terra Alta i Tarragonès volen reunir-se amb el director general d'Energia

Foto: CCBC

Les cinc comarques no consideren necessària la construcció de la MAT per al territori
.
Diari de Tarragona 03/12/2013
.
Els presidents dels consells comarcals de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, la Terra Alta i 13 alcaldes i alcaldesses de municipis de les diferents comarques afectats pel projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) Escatrón – la Secuita han decidit fer front comú contra la construcció d’aquesta línia que impulsa Red Eléctrica Española (REE).
.
En un primer pas de l’acció conjunta, els representants comarcals demanaran una entrevista amb el director general d’Energia, Pere Palacín, i els directors dels serveis territorials d’Empresa i Ocupació de la Generalitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, per tal de conèixer amb detall els estudis i la posició de la Generalitat davant el projecte de la MAT, i posteriorment determinar les accions d’oposició a emprendre conjuntament.
.
L ’oposició de les cinc comarques es basa en què no es considera necessària la construcció de la MAT per al territori, ni per l’abastament de la població ni de la indústria; no es considera necessari incrementar la potència instal·lada en grans centres productors; per l’afectació i l’impacte que pot tenir sobre la salut de les persones i sobre la riquesa paisatgística i agrària; per la greu afectació als municipis per on està projectat que transcorri la MAT, i perquè es considera que el territori ja suporta suficients grans infrastructures que l’afecten.
.
Per iniciar aquesta acció conjunta el Consell Comarcal del Baix Camp va albergar una reunió on hi van assistir els presidents dels consells comarcals esmentats i els alcaldes i alcaldesses de: la Secuita, Perafort, Renau, Vilallonga, Masroig, Corbera d’Ebre, Alforja, l’Aleixar, Riudecols, la Selva del Camp, Almoster i Duesaigües.
.
A la reunió celebrada aquest dilluns també va assistir-hi el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, que va exposar la posició de la comarca a favor de la MAT perquè «és necessària per a l’impuls de diversos projectes de parcs eòlics previstos a la Ribera d’Ebre». Jardí també es va oferir a acompanyar la resta de comarques a dialogar amb els responsables de REE.
.
-.-

1 de set. 2013

El govern vol més raons per a la MAT del sud

Demana a l'Estat la justificació de la línia prevista a l'Ebre i el Camp de Tarragona

Batea , a la Terra Alta, és un dels municipis afectats que s'ha manifestat
en contra del projecte Foto: Elisabeth Magre.
El Punt / Avui 01/09/2013

La Generalitat expressa per primera vegada els seus dubtes sobre la nova línia de molt alta tensió (MAT) que Red Eléctrica Española (REE) té prevista entre Escatrón, a Aragó, i la Secuita, al Tarragonès. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha demanat al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme les raons per les quals s'ha de construir aquesta línia elèctrica de 400.000 volts que travessarà tant les Terres de l'Ebre com el Camp de Tarragona per l'interior, i que té una creixent oposició al territori.

Segons Puig, la reforma del sector elèctric impulsada recentment pel govern estatal crea dubtes sobre un dels arguments de l'avantprojecte de la MAT, que era la necessitat d'evacuació de l'energia eòlica que s'ha de produir a les comarques del sud de Catalunya. La línia, de fet, està prevista també en el Pla de l'Energia a Catalunya 2012-2020, però ara el govern assegura que, de la resposta que rebi del ministeri, en dependrà la decisió de continuar la tramitació del projecte o bé paralitzar-la.

El projecte ha generat un rebuig important a Tarragona pel seu impacte paisatgístic i l'existència de set línies més d'alta tensió a la zona.

Notícies relacionades:

Trinxats per l'alta tensió


-.-

23 d’ag. 2013

REE demana prorrogar els tràmits administratius de la MAT Escatrón-La Secuita que els alcaldes

324.Cat - ANC 23/08/2013
La Secuita (ACN).- Red Eléctrica Española (REE) ha demanat una pròrroga per la tramitació de l'expedient mediambiental de la nova línia de molt alta tensió (MAT) que projecta entre Aragó i el Tarragonès. Aquesta ha estat la resposta que han rebut alguns dels municipis afectats que havien demanat al Ministeri de Medi Ambient que arxivés i invalidés l'expedient per haver vençut l'agost de l'any passat. L'Ajuntament de la Secuita ja ha demanat informació sobre la tramitació d'aquesta pròrroga. Els opositors a la MAT han destacat la carta que la Generalitat va enviar al Ministeri d'Indústria qüestionant la necessitat d'aquesta línia elèctrica, i que valoren com un "suport" a la seva oposició al projecte.

-.-

Informació relacionada:

25 de juliol de 2013. El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió entre Escatrón i la Secuita

28 de jul. 2013

Trinxats per l'alta tensió

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es mobilitzen en contra d'una línia elèctrica que s'hi ha començat a projectar. Red Eléctrica defensa la necessitat d'una interconnexió amb l'Aragó, i el territori tem l'impacte paisatgístic.
Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat per la línia, i tem l'impacte sobre el conreu de la vinya.
Foto: ELISABETH MAGRE
· La línia travessarà la Terra Alta, però les indústries no s'hi poden implantar perquè no hi ha prou potència elèctrica.  

· El territori dubta que la iniciativa hagi de beneficiar el seu subministrament i denuncia l'excés de línies i centrals. 

· REE preveu una línia de 400.000 volts que travessarà la demarcació per l'interior. El projecte està en fase preliminar. 
Foto: ELISABETH MAGRE
L. Moreso / A. Palomares
elpuntavui.cat 28/07/13

.
La línia ha de discórrer per Pradell
de la Teixeta, al Priorat,
entre d'altres municipis.
Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre comencen a organitzar-se per dir prou a la instal·lació de més infraestructures elèctriques al seu territori. El motiu, una nova línia de les anomenades de molt alta tensió (400.000 volts), tota una autopista elèctrica que ha de discórrer entre Escatrón (Aragó) i la Secuita (Tarragonès), travessant de punta a punta la demarcació per l'interior. Tot i algunes excepcions, com pot ser la Ribera d'Ebre, la resta de comarques afectades per la futura línia (Terra Alta, Priorat, Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès) han començat a alçar ja la veu contra un projecte que creuen que no beneficiarà directament un territori que ja acull diverses infraestructures de producció i transport d'energia, i que, a més, temen especialment pel seu impacte paisatgístic. Les mocions en contra del projecte han començat ja a proliferar als plens, i algunes poblacions fins i tot han iniciat una lluita de caire jurídic i demanen l'arxiu de tot l'expedient per un problema de terminis.

El projecte es troba de moment en una fase preliminar, segons n'ha confirmat la impulsora, Red Eléctrica Española (REE). Així, s'ha aprovat l'informe ambiental i els territoris afectats han rebut l'avantprojecte, que es troba en informació pública des de fa gairebé un any. La perspectiva és que, fins d'aquí un any com a mínim, no es comenci la redacció definitiva del projecte i tota la seva tramitació, per la qual cosa les obres ni tan sols tenen un calendari fixat encara. La nova línia ha de substituir una altra existent actualment i que segueix pràcticament el mateix traçat que la nova, però amb la meitat de càrrega, 200.000 volts. Ha de servir també, segons els plans de REE, per eliminar una segona línia de mitjana tensió de la zona, que s'integraria a la nova, tot i els recels del territori sobre la realitat d'aquesta previsió.

“Les principals prioritats són tres: reforçar la interconnexió entre Aragó i Catalunya, remodelar i potenciar la línia actual entre Escatrón i Tarragona, i facilitar l'evacuació dels futurs parcs eòlics a la zona dels Aubals, a la Ribera d'Ebre”, detalla el delegat de REE a Catalunya, Lluís Pinós. El mateix Pinós reconeix que la millora del subministrament de la demarcació tarragonina estaria en quart lloc en l'ordre de prioritats.

Precisament, a aquesta falta de justificació pel que fa a les necessitats directes del territori, juntament amb el descens del consum elèctric els darrers anys i la tendència també a la baixa prevista per al futur, són els arguments a què s'acullen els opositors a la línia, tant des del món polític de la majoria de comarques afectades com des de l'àmbit social. Molts subratllen especialment la forta càrrega d'infraestructures elèctriques que suporta la demarcació: presència de múltiples línies d'alta tensió (set tan sols a les comarques del Camp de Tarragona), tres centrals nuclears, diversos parcs eòlics en funcionament i en projecte i, a més, el gegant del polígon petroquímic. “Aquesta terra ja no pot aguantar més coses, sigui quina sigui la necessitat d'aquesta línia”, explica Joaquim Calatayud, president del Consell Comarcal del Baix Camp. Argument que des de REE relativitzen: “És normal que un territori dedicat a la producció d'energia hagi de tenir les línies per al seu transport”, diu Pinós.

Traçat de la línia d'alta tensió Escatrón - La Secuita Foto: EL PUNT AVUI.
plataformes en marxa

La Xarxa Sud, una agrupació d'entitats majoritàriament ecologistes però de signe molt divers (i algunes també polítiques), s'està convertint en una de les cares més visibles de la lluita social contra aquesta línia elèctrica, agrupant i impulsant plataformes opositores arreu del territori afectat. Amb el president del Gepec, Andreu Escolà, al capdavant, estan organitzant diverses reunions informatives i cercant noves complicitats en la lluita contra el projecte. “Som un territori que produïm el 70% de l'energia que es consumeix a Catalunya, però tan sols en consumim el 13%. Aquesta línia serà una piconadora”, detalla Escolà, qui, com molts opositors, veu el projecte com una estratègia per beneficiar el futur mercat únic europeu de l'energia i connectar el nord d'Àfrica amb el nord d'Europa.

Un dels objectius és aconseguir la implicació en el terreny polític dels diferents municipis i consells comarcals afectats pel traçat, una forma de pressionar també el govern català perquè intenti forçar REE a replantejar la línia. Tot i que des del Departament d'Empresa i Ocupació es manté que el projecte s'està estudiant tècnicament, així com la possibilitat de plantejar alternatives (REE, però, sí que ha rebut una alternativa de traçat per part de Medi Ambient, que s'està estudiant), des del territori es manté certa confusió sobre el paper del govern, dividits entre els recels cap a un possible suport al projecte, fins a d'altres que confien tenir-lo al seu costat en l'oposició. Tots, però, coincideixen a criticar la poca informació que han rebut, sovint a destemps i fora ja del termini d'al·legacions, tot i que REE es mostra disposada a atendre els seus suggeriments també ara.

L'entrada al territori català de la futura línia es produeix per la Terra Alta, on els alcaldes han demanat per escrit una modificació a REE. La zona, que viu principalment de l'agricultura, no entén que es faci una altra línia elèctrica (la que podria ser la tercera de la comarca), trinxant encara més el territori. “No li veiem cap sentit al traçat, tindrà un impacte brutal, amb torres de 50 metres d'alçada”, ha explicat l'alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. El consell d'alcaldes ha aprovat també un manifest reclamant a Endesa que millori el subministrament elèctric, tant domèstic com industrial, ja que, paradoxalment, les mancances actuals fan que s'esvaeixin les possibles inversions de petites i mitjanes indústries. Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat. “La riquesa de la Terra Alta depèn de la vinya, de la natura i el paisatge, i un projecte d'aquestes característiques tindrà un gran impacte” ha alertat el seu alcalde, Joaquim Paladella, que recorda que les Terres de l'Ebre estan declarades reserva de la biosfera per la Unesco. A més, el batlle de Batea apunta que no hi haurà cap estació de transferència de l'energia fins a Garcia. “No rebrem cap contraprestació, i tot i que la línia travessarà la comarca no poden implantar-se empreses a la Terra Alta perquè no tenim prou potència elèctrica”, ha dit.

L'impacte paisatgístic és també el que més capfica a la comarca del Priorat, on recentment es va aprovar el Catàleg del Paisatge i es treballa també pel reconeixement per part de la Unesco. El consell d'alcaldes va acordar la setmana passada elaborar un manifest unitari en contra del projecte, i el seu president, César López, així com l'alcalde de Falset, Jordi Puxeu, ja adverteixen de la incompatibilitat entre la línia i el potencial ecològic i també econòmic de la comarca. Precisament, a la comarca del Priorat és on s'ha creat una de les plataformes opositores més actives, que fins i tot plantegen una acció conjunta amb diversos artistes de la zona. “No respecten una comarca forjada gràcies al treball de moltes generacions des del segle XI”, detalla la portaveu, Núria Sedó. Algunes veus han demanat que, en cas que la línia hagi de passar pel Priorat, es faci soterrada, tal i com ha passat en gran part de la línia de molt alta tensió a Girona.

Al Baix Camp, també els alcaldes treballen en una moció conjunta en contra del projecte, i alcaldes com el de la Selva del Camp, Josep M. Puig, lamenten que el traçat discorri just pel mig d'uns terrenys agrícoles, fet que està provocant la mobilització dels pagesos. A Almoster, per exemple, tot i ser un terme petit de cinc km2, es podrien trobar a l'extrem d'estar travessats per fins a tres línies d'alta tensió.

70%
energia
que es consumeix a Catalunya es produeix a Tarragona, que sols en gasta un 13%

7
línies 
d'alta tensió ja passen actualment pel territori

Nova via de lluita


La Secuita (Tarragonès) és el nucli on s'acaba el traçat, amb la construcció d'una gran subestació de nou hectàrees a uns terrenys ara ocupats per vinyes. L'Ajuntament, governat per ERC, ha plantejat alternatives, però també va demanar dilluns passat que quedi sense efecte tot el tràmit per la caducitat de l'informe ambiental. Ara es fa una crida a tots els municipis afectats perquè facin el mateix.

Productors d'energia


La Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE), formada principalment per municipis de la Ribera d'Ebre però també de la Terra Alta i el Baix Camp, reclama a Red Eléctrica que el traçat de la línia de molt alta tensió tingui el mínim impacte possible sobre el paisatge, però entén que es tracta d'una infraestructura necessària. A més, el president de la MADE, Jordi Jardí, sosté que la gran subestació elèctrica de 400 kV que es farà a la zona dels Aubals, entre Garcia i Móra la Nova, és imprescindible per evacuar l'energia dels parcs eòlics que hi ha projectats. “Som una comarca productora d'energia, hem d'aprofitar-ho i vendre-ho en positiu”, ha comentat Jardí, que proposa que la subestació dels Aubals inclogui el subministrament elèctric als polígons industrials de l'entorn.

Publicat a Presència 2013 Catalunya 28-07-2013 Pàgina 10

-.-

24 de jul. 2013

Els efectes de BCNWorld i la línia de Molt Alta Tensió a debat a Valls

Arrufat al debat sobre els moviment socials: “Si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim” 

“Noves agressions al territori i alternatives: BCNWorld i línia de Molt Alta Tensió a l'Alt Camp” és el títol de la tercera cita del cicle de xerrades a la fresca que la CUP Valls organitza cada dilluns a dos quarts de nou del vespre a l'auditori de Mas Miquel

Font: Cup Valls

La xerrada pretén conèixer i debatre els perills econòmics, socials, medioambientals i sobre la salut de les persones d'aquests dos macroprojectes projectats al Camp, qui i què s'hi amaga al darrera i quines alternatives existeixen. Anirà a càrrec dels moviments socials “Aturem BCNWorld” i la campanya “No a la MAT”. 

Casinos amb lleis a mida i magnats mafiosos, és la realitat que s'amaga darrera del projecte BCNWorld i les mentides sobre el turisme sostenible i la creació de llocs de treball.

Una línia MAT de 400.000 volts amenaça l'Alt Camp, directament Alcover, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vallmoll, Els Garidells i La Secuita, però amb possibles desviacions als municipis limítrofs, inclòs el de Valls; coneix els efectes perjudicials sobre la salut, el territori i l'economia d'aquesta infraestructura.

“Si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim”

Unes cent persones van assistir al debat del dilluns 22 sobre la creació de poder popular a través dels moviments socials. Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en defensa de l'Ebre, va explicar el llarg recorregut d'aquest moviment, que comença amb reivindicacions anteriors al 2000 com l'oposició al “mini-trasvassament” al Camp, i després d'aconseguir l'aturada del Plan Hidrológico Nacional ha continuat actiu i alerta a noves amenaces. Abella va destacar la importància de la independència de la PDE respecte als partits, que ha aconseguit condicionar fins que majoritàriament han assumit qüestions com el cabal ecologic. També va aprofitar per denunciar el nou Pla de Conca, que compromet el 80% del cabal de l'Ebre.

Jordi Martí Font, anarco-sindicalista i activista social, va destacar la importància del punt de vista “mutualista” dels moviments socials i la importància de la seva independència respecte els interessos de l'estat i el món econòmic, com també el fet que els moviments socials són imprescindibles per a què el nou estat incorpori reclamacions socials majoritàries. En aquest sentit, va criticar el discurs de “primer la independència i després ja veurem”, perquè a banda d'anular les reivindicacions legítimes populars, és un argument totalment partidista i favorable a l'estat actual de les coses.

Quim Arrufat, diputat de la CUP al Parlament de Barcelona, va explicar que amb el traspàs de poder dels estats cap al món econòmic-financer fa que els partits i sindicats siguin cada com menys eficaços i els moviment socials s'adaptin millor a les noves necessitats de les reivindicacions socials, com la Plataforma d'Afectats contra les Hipoteques, que interpel·la directament els bancs i no el poder polític. Arrufat va denunciar la subordinació del poder polític als interessos financers: “el sistema financer ha conquerit l'estat i ens fot el pèl a nosaltres", posant com exemple la contractació per part del govern de CiU de les grans consultores internacionals per a dissenyar les retallades, empreses a les quals treballen anteriors consellers o alts càrrecs del partit; “no hi ha poder públic, ni tenim sobirania ni tenim poder democràtic". En referència al procés sobiranista, Arrufat va denunciar que vingui “amb les cartes marcades”, va reclamar un procés constituent per a decidir com ha de ser el nou estat i va alertar que "si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim".

El públic va introduïr al debat qüestions com el Procés Constituent de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres o l'efectivitat dels moviments socials.

Auditoria pública de la CUP Valls

Dilluns 5 d'agost a la mateixa hora i lloc, la CUP ha convocat una auditoria pública, que comptarà amb el repàs de l'activitat principal de la CUP a l'Ajuntament de Valls i al Consell Comarcal de l'Alt Camp i una valoració dels dos primers anys de legislatura.

Els assistents comptaran amb un torn de paraules per preguntar sobre qualsevol àmbit de gestió municipal i comarcal, sobre l'activitat interna de la CUP, expressar greuges, fer propostes, etc. Després de l'auditoria, les persones que vulguin sumar-se a la CUP o participar d'algun dels seus àmbits de treball, podran parlar-ne amb membres de la formació.

-.-

23 de jul. 2013

Alcaldes i ecologistes reclamen l'arxivament de l'expedient mediambiental de la MAT

Alcaldes i ecologistes reclamen l'arxivament de l'expedient mediambiental de la MAT entre l'Aragó i el Tarragonès

3.24.Cat / ANN 23/07/2013

Tarragona (ACN).- L'expedient mediambiental de la línia de molt alta tensió (MAT) projectada per Red Eléctrica Española entre l'Aragó i la Secuita va caducar l'agost de l'any passat. Així ho han desvetllat aquest dimarts alcaldes de municipis tarragonins afectats pel traçat del projecte i entitats ecologistes, els quals reclamen al govern espanyol que reconegui la invalidesa i l'arxivament de l'expedient, amb l'objectiu que la línia de 400 kV no tiri endavant. L'Ajuntament de la Secuita va aprovar ahir aquestes demandes en una moció i insta ara la resta de municipis a sumar-s'hi. El seu alcalde, Eudald Roca (ERC), ha advertit que si el govern de l'Estat no arxiva el document portaran el cas a l'Audiència Nacional.

-.-

30 de juny 2013

Aturem la línia de 400.000V Escatrón-Els Aubals-La Secuita.

ATUREM LA LÍNIA DE 400.000V ESCATRON- ELS AUBALS- LA SECUITA
NO A LA MAT NI AL PRIORAT NI ENLLOC

La  Plataforma del Priorat valora molt positivament la primera manifestació pública dels alcaldes de la comarca de cara a fer evident l'oposició del món local a la línia de molt alta tensió (MAT) projectada per REE des d'Escatron a la Secuita.

Tal com ja hem manifestat, i es recull en el full de recollida de signatures que des del mes de maig i fins passat l'estiu s'està fent al Priorat, la postura de la Plataforma és clara:

1.Aquesta línia no és necessària en el territori ni per l'abastament de la població ni de la indústria.

2. No es necessita augmentar la potència instal·lada d'energia en grans centres productors, a més, ja ens sobra energia.

3. Projectes emergents relacionats íntimament amb la qualitat del paisatge com cases rurals, productes agrícoles de qualitat, enoturisme.... es poden veure afectats.

4. Les línies de molt alta tensió (MAT) estan sovint relacionades amb problemes amb la salut de les persones.

5. Afectació de Parcs Naturals, espais PEIN, LIC, ZEPAS i altres espais i espècies d'alt interès natural de les nostres comarques.

6. La única utilitat per tanta afectació del territori és l'enriquiment d'unes poques empreses. 

Per tot això,  defensem: 

Una nova cultura de l'energia envers a la generació, distribució i consum d'energia local i descentralitzat, independent de les macrocorporacions, de generació propera als punts de consum amb la reducció en pèrdues en el transport que comporta  (actualment les pèrdues són d'un 70%).  

Pensem que cal afavorir l'autogeneració i eliminar les traves legals per  l'autoconsum i per fi afavorir d'una vegada una nova cultura del consum responsable i eficient d'energia.  

Per altra banda, valorem molt negativament les declaracions del Conseller de Territori i Sostenibilitat, S. Vila, que davant les declaracions dels alcaldes es posiciona en contra del territori (i de la sostenibilitat) argumentant una necessitat inexistent, en termes d'interessos col·lectius. Declaracions que contradieun les fetes des del seu mateix Departament declarant la autosuficiència energètica del Principat en una hipotètica independència, fetes aquesta setmana des de l'ICAEN.

Des de la Plataforma anunciem també que seguirem fent actuacions, dins de la coordinadora Xarxa-sud,  per fomentar la informació, el debat i el posicionament de la gent de territori, en col·laboració amb totes les iniciatives socials i institucionals que vagin en la direcció de defensar el nostre patrimoni natural i paisatgístic i la nostra identitat territorial i optin per un model energètic al servei dels interessos reals de les comunitats.

En aquest sentit, avancem que un col·lectiu d'artistes del Priorat han decidit sumar-se a la campanya per ajudar a fer visible aquesta oposició, que a casa nostra compta amb un suport àmpliament majoritari.


30.06.2013 Font: riberaonline

-.-


-.- 

25 de juny 2013

Recull de Noticies sobre la MAT. Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita



Dimecres 26 de juny del 2013, a les 21h
Sala santa Llúcia. La Selva del Camp  

NO a la MAT- La Secuita: Territori, Salut i Natura. 29 de juny
 
Dia 29 de juny a les 12h 
Sala d'actes Casal de La Secuita


. Xerrada informativa, al CASAL. El Masroig, 9 de juny a les 12.30 
Els ecologistes es proposen acabar amb el 'matrimoni' entre polítics i grans empreses elèctriques. 

Línies d'alta tensió i salut humana
Quan parlem de línies d’alta tensió ens referim a l’exposició als camps electromagnètics (CEM) de freqüències extremadament baixes (ELF).  

S'intensifica la campanya contra la MAT a les Terres de l'Ebre i al Camp
Xerrades: Divendres a les vuit del vespre al cafè de la Cooperativa de Vallmoll i dissabte a les 12 del matí al Casal de La Secuita.



Andreu Escolà (GEPEC) "Es destinen molts esforços amb el territori per anar afegint més ferides". (Entrevista)
Alcover Radio. Andreu Escolà de la plataforma XarxaSud valora l’impacte de la línia de Molt Alta Tensió projectada al llarg de 101 quilòmetres. 

 Vivim en un context de forta crisi energètica que no fa sinó agreujar-se. Les mesures que ens vénen imposades aprofundeixen en aquesta situació, augmentant les desigualtats entre uns pocs beneficiaris i la gran majoria de damnificats d'un model energètic obsolet. Està a les nostres mans, a les de tothom, superar aquest sistema antidemocràtic i caminar cap a un nou model social i ambientalment més just. 


  


  
Ràdio Alcover (Sergi Franch)
Entrevistats: Andreu Escolà, president del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) - Xarxa Sud, Jordi Pucheu, alcalde de Falset, Eudald Roca, alcalde de La Secuita, Carlos Luz, alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta






  



  
  
  
  
  
  
  
-.-