Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alemanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alemanya. Mostrar tots els missatges

18 d’ag. 2014

Record Mundial: Alemanya produeix amb energia solar l'equivalent a 20 centrals nuclears

· Record Mundial: Alemania produce con energia solar el equivalente a 20 centrales nucleares


Font: diarioecologia.com 18/08/2014

Los alemanes acaban de anunciar que sus plantas de energía solar lograron producir 22 gigavatios de electricidad por hora, lo que, además de constituir un verdadero récord mundial de, equivale a tener 20 centrales nucleares funcionando a plena capacidad.

Cabe recordar que el gobierno alemán tomó la decisión de abandonar la energía nuclear después del desastre de Fukushima, como consecuencia del tsunami que asoló las costas de esta ciudad japonesa.

Marca mundial

En términos concretos, una vez tomada la decisión por el gobierno, los alemanes procedieron al cierre inmediato de ocho plantas y las nueve restantes instaladas en el país deberán estar fuera de servicio para el año 2022 y deben ser reemplazadas por fuentes de energía renovables como la eólica, solar y biomasa.

Norbert Allnoch, director del Instituto de la Industria de Energías Renovables (IWR) en Münster, dijo que los 22 gigavatios de energía solar por hora vertida a la red nacional el sábado, reunió casi el 50 por ciento de las necesidades de electricidad de la nación en un medio día promedio.

“Nunca antes, en ningún lugar, un país había logrado producir una mayor cantidad de electricidad fotovoltaica”, dijo Allnoch, quien agregó que “Alemania se acercó a los 20 gigavatios (GW) un par de veces en las últimas semanas, pero ésta era la primera vez que logra llegar a esta medida”.

Respaldo oficial

Este hecho no solo es un récord de energía solar, sino que demuestra que una de las principales naciones industriales del mundo fue capaz de suplir un tercio de sus necesidades de electricidad en un día de trabajo, el viernes, y casi la mitad el sábado, cuando las fábricas y las oficinas estaban cerradas.El gobierno  ha dado un total respaldo a los proyectos sobre energías renovables y las cifras muestran ahora que esto ha ayudado a Alemania ha llevarla a una posición de liderazgo mundial en este tema, con una cifra estable de 20 por ciento de la demanda de electricidad del país que ya está resolviéndose que estas fuentes alternativas.

En otra palabras, esto significa que Alemania tiene tanta capacidad instalada de generación de energía solar como el resto del mundo sumado y su objetivo es reducir sus emisiones de gases de efecto invernadero en un 40 por ciento desde los niveles de 1990 para el año 2020.

-.-

26 de juny 2014

Diari de Girona : “L’exemple de Fellines, a Alemanya”.

Els Estats Federals de Baviera i Turingia també s’oposen a la construcció d’una línia d’alta tensió al sud-est del país.

Encadenades a Jaume I · Dues veïnes de Fellines es van encadenar a bidons
plens de ciment al mig de l’avinguda Jaume I de Girona per protestar contra la línia.

Font: No a la MAT Girona

GIRONA | R. VAN EECKHOUT. Les protestes contra la MAT a les comarques gironines han esdevingut referència per a altres col·lectius que lluiten contra la construcció de línies d’alta tensió a Europa. És el cas d’Alemanya, on fa anys que els Estats Federats de Baviera i Turingia s’oposen a la construcció d’una línia elèctrica pel sudest del país. Consideren que la infraestructura no s’adequa a les necessitats energètiques que té actualment la societat alemanya, amb objectius que estan ara ja llunyans, i que l’autopista elèctrica plantejada a Europa des de Portugal fins a Lituània ja no és necessària.

El diari alemany Neues Deutschland, en referència a aquesta oposició dels dos Estats, citava ahir les protestes que s’han dut a terme aquest any contra la MAT a les comarques gironines, protagonitzades sobretot per veïns del nucli de Fellines.

El mitjà remarcava que en aquestes protestes s’havia reiterat també que la línia no és necessària en el marc de demanda energètica actual i que l’argument d’abastir el Tren d’Alta Velocitat (TAV) d’energia ja no és vigent perquè el tren està en funcionament des de principis de l’any 2013.

Pel que fa les mobilitzacions, recorda que fa uns anys ja hi va haver moltes manifestacions i que fins i tot es va ocupar un bosc, i que en els darrers mesos hi ha hagut les accions d’enterrar-se dins d’un cotxe allà on s’havia d’aixecar una torre de la MAT; el tall del trànsit de l’Avinguda Jaume I de Girona amb dues dones encadenades a bidons de ciment; i que quatre activistes van pujar fa unes setmanes a una de les torres a Fellines per encadenar-se a 60 metres d’alçada.


Enllaç notícia Diari de Girona

-.-

31 d’oct. 2013

Referèndum per la remunicipalització de l’electricitat a Berlín


Roger Suso / @EUROSUSO
Directa
| 31/10/2013

El debat energètic i ecològic a Alemanya sempre s’ha portat a terme a diferents nivells. Des de dalt i des de baix. Més de 33 anys després de la fundació del partit verd, la seva branca més conservadora controla la formació i l’ha convertit en un partit neoliberal amb tons ecologistes que ha greixat els aparells de l’Estat sense realment canviar-los substancialment, en tot cas, modernitzant-los. La controvèrsia nuclear posterior a la catàstrofe de Fukushima i l’accident de Marcoule va catapultar Winfried Kretschmann d’Els Verds a desterrar la CDU del govern de Baden-Württemberg -hi governava des dels anys 50, convertint-se en el primer president d’un Estat federat alemany no provinent dels partits tradicionals. Per la seva part, la cancellera Angela Merkel va fer-se seves les propostes de l’oposició, com la de tancar les centrals nuclears construïdes abans del 1980 -set dels disset reactors del país- i tancar l’última central nuclear alemanya el proper 2022 substituint-les per energies renovables. És la reconversió energètica, d’àtoms d’urani a molins de vent, que pregona l’establishment teutó obrint la porta a la liberalització i l’especulació.

En paral·lel, els serveis i empreses que van ser privatitzades de forma exprés, al nou Estat, després de la reunificació alemanya per iniciativa de Helmut Kohl, poc a poc es tornen a municipalitzar, a renacionalitzar, a través d’iniciatives ciutadanes i la pressió dels moviments socials. En els darrers anys, a Berlín, Stuttgart Munic, l’aigua; i a Hamburg, aquest proppassat setembre, l’electricitat, l’aigua i el gas. La degana és la petita població de Schönau, a la Selva Negra, que des de 1990 gestiona, a través d’una cooperativa, el seu propi sistema de distribució energètica no nuclear.

Van aconseguir 265.000 signatures favorables a la consulta

En aquesta línia Berlín serà escenari aquest diumenge 3 de novembre d’un referèndum vinculant per decidir sí o no a la remunicipalització de l’electricitat i la seva distribució i comercialització. La llei alemanya permet aquest tipus de referèndums promoguts per la ciutadania només a nivell regional, però no al federal. Per portar a terme el referèndum, el col·lectiu Berliner Energietisch (Taula d’Energia Berlinesa), una aliança formada per associacions ecologistes, veïnals, sindicals, esglésies luteranes i consumidors, amb el suport dels partits SPD, Els Verds, Die Linke, Pirata i ÖDP (la CDU de la cancellera Angela Merkel i l’FDP hi estan en contra), així com de vàries plataformes vinculades als moviments socials va aconseguir reunir 265.000 signatures, més de les necessàries per forçar el govern de la capital alemanya a convocar la consulta que decidirà si la ciutat ha de remunicipalitzar la seva xarxa elèctrica amb fons públics.

La xarxa elèctrica de Berlín és un monopoli regulat al que només es pot accedir mitjançant una concessió que surt a la venda cada 20 anys. En l’actualitat es troba en mans de la multinacional sueca Vattenfall, amb generació basada en centrals de carbó, i pel cas, el proper concurs serà al 2014. Aprofitant aquesta conjuntura s’ha organitzat el referèndum. Amb la predisposició de promoure una gestió pública, transparent i democràtica de la xarxa de distribució elèctrica, amb l’èmfasi en la substitució de l’energia fòssil per una de renovable. “Un canvi cap a un model descentralitzat d’energies renovables en mas públiques sense que depengui de grans empreses que, òbviament, es deuen als interessos dels seus accionistes”, sosté Stefan Taschner, portaveu de l’aliança “on els beneficis i les decisions estratègiques sobre tarifes i llocs de treball s’adequaran a les necessitats de les persones”. L’any passat Vattenfall va obtenir uns guanys de 80 milions d’euros i en cas de remunicipalització aquests diners es quedarien a la ciutat.

Remunicipalització o cooperativització 

Independentment del resultat del referèndum, l’electricitat de Berlín sortirà a concurs públic. La posició de Berliner Energietisch és que el govern de Berlín remunicipalitzi el servei amb diner públic. Tanmateix, en cas que la cosa no tiri endavant, ha aparegut una cooperativa ciutadana, anomenada BürgerEnergie Berlin (Energia Ciutadana Berlín) i impulsada per les joves Arwen Colell i Luise Neumann-Cosel, que ha aconseguit recaptar gairebé 8 milions d’euros en donacions per tal de presentar-se al concurs, una xifra, gens menyspreable, del valor de la licitació, que és d’uns 370 milions d’euros. La cooperativa no serà l’única que licitarà en la subhasta per la xarxa el proper any. Amb la possibilitat de convertir-se en un servei municipal, l’electricitat serà licitada per la pròpia Vattenfall, l’empresa neerlandesa Alliander, la corporació xinesa State Grid Corporation i les empreses alemanya Thüga i enviaM. “Som optimistes. La participació serà elevada i estem convençudes que guanyarà el sí”, afirma Taschner. Amb un 25% de participació, unes 625.000 berlineses, el referèndum -que ja és un èxit per sí mateix- serà vàlid. Tanmateix, només la ciutadania alemanya empadronada a Berlín és electora. Les ciutadanes de la UE, no hi poden votar, la llei no ho permet i aquest fet ha rebut moltes crítiques.  


-.-

6 de jul. 2013

El megaproyecto solar del Sáhara se eclipsa

Recuperen un interessant article del diari Público del passat 21 de novembre de 2012. 

Els Oligopolis necessiten seguir especulant, amb el totxo no n'hi ha prou, ara més que mai especulen, tenen quasi el control absolut sobre les energètiques i el seu transport, la alimentació, els mitjans de comunicació, també mercadegen amb la cultura, l'educació, el territori ... i amb la nostra salut i fins hi tot en fan negoci amb la mort. Tot això amanit amb la complicitat de la majoria de la classe política, servils als Oligopolis. Ens ho emmascaren democràticament embolicat amb un BOE i ens ho foten pel dret i coll avall tot dient que és d'interès public, també anomenat interès general. De public per patir-ne les conseqüències i pagar els plats trencats, i de general més aviat en té aires castrenses. Democràcia?

Queda força clar que naltros NO necessitem cap MAT, ells SÍ la volen. 


Hi ha tres formes de govern principals;
monarquia, el comandament dels pocs, i la democràcia;
aquestes s'expandeixen a cinc per la divisió de la monarquia en reialesa i tirania,
 i del govern dels pocs en aristocràcia i oligarquia.
Plató (427 aC - 347 aC)

-.-

El megaproyecto solar del Sáhara se eclipsa

"El problema no radica tanto en la generación de energía como en su transporte. García Breva

El abandono de Siemens y Bosch y la situación económica de España cuestionan la viabilidad de Desertec.


David Bollero
Público Bollero 21/11/2012

Corría el año 2009 cuando una docena de empresas, entre las que se encontraban gigantes como E.ON, Siemens, Enel, Deutsche Bank o la española Abengoa fundaron la empresa Dii (Desertec Iniciativa Industrial) con el objetivo de desarrollar una ambicioso proyecto: Desertec. La meta era construir en el desierto del Sáhara un gigantesco parque solar capaz de producir para 2050 hasta 125 gigavatios de electricidad o, lo que es lo mismo, cubrir el 100% de la demanda de Marruecos y entre el 15 y el 20% de Europa, cuyo destino sería fundamentalmente la región central.

Tres años más tarde, el proyecto valorado en 400.000 millones de euros, parece desinflarse, a pesar de que este mismo verano, el gerente de Dii, Paul van Son, aseguraba en Múnich que Europa podría ahorrarse alrededor del 40% de sus costes energéticos con el uso de energía generada en el desierto del norte de África. Según Van Son, "la mejor manera de lograr un abastecimiento energético sostenible y libre de CO2 sobre la base de las energías renovables es a través de la cooperación entre ambos lados del mar Mediterráneo".

Van Son era ajeno entonces al abandono del proyecto de uno de sus principales socios, la alemana Siemens, cuyo portavoz, Torsten Wolf, zanjaba su marcha a finales de octubre asegurando que "nuestro trabajo en Dii se ha terminado". Hasta su marcha, Siemens proporcionó fondos y expertos para los estudios preliminares. Sin embargo, la compañía alemana anunció este año un giro a su estrategia de renovables, afirmando que abandonaría parcialmente la solar en favor de la eólica y la hidroeléctrica. 

Siemens sostiene que la energía solar no ha cubierto sus expectativas de rentabilidad, debido "al entorno cambiante, su lento crecimiento y la fuerte presión en los precios". Javier García Breva, presidente de la Fundación Renovables y uno de los mayores expertos en la materia, asegura que, efectivamente, "la caída en el precio de los paneles fotovoltaicos ha sido espectacular en los últimos años", hasta el punto de que las estimaciones hablan de bajadas de hasta un 65% entre 2006 y 2012.

Ante este revés, Paul van Son no tardó en afirmar que la marcha de Siemens "no afectará al desarrollo de las siguientes fases del proyecto". En este sentido y aunque no está del todo claro que vaya a formar parte de Desertec, la compañía alemana ya ha recibido los primeros pedidos de turbinas eólicas por parte de Marruecos -ha comprado 44-, que para 2020 espera generar hasta 6 gigavatios a partir de energías renovables.

Sin embargo y tan sólo dos semanas después, Dii ha sufrido una nueva deserción: Bosch, que según ha declarado su portavoz abandona el proyecto debido a "las condiciones económicas" que impiden "la continuación de nuestra participación". 

El freno de España 

A pesar de que la marcha de Siemens y Bosch podría cubrirse con la llegada al consorcio de la estadounidense First Solar, especializada en la fabricación de módulos fotovoltaicos; y la asiática State Grid Corporation of China, son muchos los que cuestionan la viabilidad de la iniciativa. Si bien es verdad que expertos como García Breva están convencidos de lo contrario, no es menos cierto que "en el actual contexto económico y dada la gran dependencia de incentivos públicos, no cabe duda de que se alargarán los plazos".

Precisamente la crisis parece esconderse tras otro de los frenos que ha encontrando Desertec a su paso: el Gobierno de España. Una de las primeras piedras del proyecto pasaba por la firma de una declaración de intenciones por parte de los países comunitarios y Marruecos para la construcción en el Sáhara de la primera planta solar, por valor de unos 600 millones de euros. Alemania, Francia, Italia, Luxemburgo y Malta ya han transmitido al ministro de Industria de Marruecos, Abdelkader Amara, su disposición a firmar el acuerdo, siendo España la única que frena el avance del proyecto, a pesar de que a día de hoy es le único país de la Unión Europea (UE) unido a Marruecos a través de redes eléctricas, en concreto, dos cables de submarinos de 25 kilómetros a través del estrecho de Gibraltar, con una capacidad disponible de entre 400 y 1.000 megavatios, según Van Son.

Tras la decisión de España de retrasar la firma se encontraría su actual situación económica, aunque García Breva no duda al afirmar que "España, tanto con el anterior Gobierno como con el actual, está ejecutando una política energética reaccionaria, paralizando o frenando las inversiones en energías renovables e incentivando los combustibles fósiles, al revés de lo que está haciendo el resto del mundo".

Como ejemplos de su discurso, el presidente de la Fundación Renovables explica que "la propia Moody's sostiene que a medida que las energías renovables están ganando competitividad, y de hecho así es, los fósiles la están perdiendo". Asimismo, continúa el experto, "tras el desastre de Fukushima, Goldman Sachs está animando a Japón a apostar por las renovables y ya han concedido las primas más altas del mundo, porque se han dado cuenta de que la mejor y más rápida manera de sustituir gigavatios nucleares es con las renovables". 

Falta de infraestructuras de redes 

Como sucede ahora con Japón, los antecedentes de Desertec también se encuentran en otro desastre nuclear, el vivido en Chernóbil en 1986. Tras aquella catástrofe, el científico Gerhard Knies tuvo la idea de aprovechar la energía solar del desierto del Sáhara y, con la ayuda del príncipe El Hassan Bin Talal de Jordania comenzó a trabajar con laboratorios de investigación de Alemania y el Norte de África, desde Marruecos a Argelia y Egipto.

Así surgiría Desertec, en medio de la polémica por si los emplazamientos de los parques solares se encontrarían en el Sáhara Occidental, ocupado ilegalmente por Marruecos según el Derecho Internacional. Coincidiendo en el tiempo, el Gobierno francés auspiciaría otro proyecto denominado Transgreen que, con el apoyo del gigante EDF y de la Red de Transporte Eléctrico francesa (RTE), abordaría las interconexiones euromediterráneas de alto voltaje y corriente continua. Un proyecto que ilustra perfectamente el problema real con el que se encuentra Europa en este tipo de iniciativas, según apunta García Breva: "El problema no radica tanto en la generación de energía como en su transporte y el quid de la cuestión se va a encontrar, precisamente, en la carencia de grandes infraestructuras de redes".

En su opinión y "aunque en los planes europeos se mantienen las conexiones mediterráneas, aun habrá que esperar a que termine esta crisis para que se desarrollen estos planes". La situación de dependencia extrema por parte de Europa del gas argelino y ruso es preocupante a medio plazo, explica, y "la UE tendrá que apostar de una vez por todas por las renovables".

Info relacionada:

DESERTEC Foundation

Industrial Initiative "Dii GmbH"

22/12/2010 La CNE autoriza a REE a entrar en el capital de Desertec y del Medgrid

-.-

 -.-