Arrufat al debat sobre els moviment socials: “Si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim”
Font: Cup Valls
La xerrada pretén conèixer i debatre els perills econòmics, socials, medioambientals i sobre la salut de les persones d'aquests dos macroprojectes projectats al Camp, qui i què s'hi amaga al darrera i quines alternatives existeixen. Anirà a càrrec dels moviments socials “Aturem BCNWorld” i la campanya “No a la MAT”.
La xerrada pretén conèixer i debatre els perills econòmics, socials, medioambientals i sobre la salut de les persones d'aquests dos macroprojectes projectats al Camp, qui i què s'hi amaga al darrera i quines alternatives existeixen. Anirà a càrrec dels moviments socials “Aturem BCNWorld” i la campanya “No a la MAT”.
Casinos amb lleis a mida i magnats
mafiosos, és la realitat que s'amaga darrera del projecte BCNWorld i les
mentides sobre el turisme sostenible i la creació de llocs de treball.
Una línia MAT de 400.000 volts amenaça l'Alt Camp, directament Alcover, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vallmoll, Els Garidells i La Secuita, però amb possibles desviacions als municipis limítrofs, inclòs el de Valls; coneix els efectes perjudicials sobre la salut, el territori i l'economia d'aquesta infraestructura.
Una línia MAT de 400.000 volts amenaça l'Alt Camp, directament Alcover, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vallmoll, Els Garidells i La Secuita, però amb possibles desviacions als municipis limítrofs, inclòs el de Valls; coneix els efectes perjudicials sobre la salut, el territori i l'economia d'aquesta infraestructura.
“Si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim”
Unes
cent persones van assistir al debat del dilluns 22 sobre la creació de
poder popular a través dels moviments socials. Susanna Abella, portaveu
de la Plataforma en defensa de l'Ebre, va explicar el llarg recorregut
d'aquest moviment, que comença amb reivindicacions anteriors al 2000 com
l'oposició al “mini-trasvassament” al Camp, i després d'aconseguir
l'aturada del Plan Hidrológico Nacional ha continuat actiu i alerta a
noves amenaces. Abella va destacar la importància de la independència de
la PDE respecte als partits, que ha aconseguit condicionar fins que
majoritàriament han assumit qüestions com el cabal ecologic. També va
aprofitar per denunciar el nou Pla de Conca, que compromet el 80% del
cabal de l'Ebre.
Jordi
Martí Font, anarco-sindicalista i activista social, va destacar la
importància del punt de vista “mutualista” dels moviments socials i la
importància de la seva independència respecte els interessos de l'estat i
el món econòmic, com també el fet que els moviments socials són
imprescindibles per a què el nou estat incorpori reclamacions socials
majoritàries. En aquest sentit, va criticar el discurs de “primer la
independència i després ja veurem”, perquè a banda d'anular les
reivindicacions legítimes populars, és un argument totalment partidista i
favorable a l'estat actual de les coses.
Quim
Arrufat, diputat de la CUP al Parlament de Barcelona, va explicar que
amb el traspàs de poder dels estats cap al món econòmic-financer fa que
els partits i sindicats siguin cada com menys eficaços i els moviment
socials s'adaptin millor a les noves necessitats de les reivindicacions
socials, com la Plataforma d'Afectats contra les Hipoteques, que
interpel·la directament els bancs i no el poder polític. Arrufat va
denunciar la subordinació del poder polític als interessos financers:
“el sistema financer ha conquerit l'estat i ens fot el pèl a nosaltres",
posant com exemple la contractació per part del govern de CiU de les
grans consultores internacionals per a dissenyar les retallades,
empreses a les quals treballen anteriors consellers o alts càrrecs del
partit; “no hi ha poder públic, ni tenim sobirania ni tenim poder
democràtic". En referència al procés sobiranista, Arrufat va denunciar
que vingui “amb les cartes marcades”, va reclamar un procés constituent
per a decidir com ha de ser el nou estat i va alertar que "si en aquest
moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que
ja tenim".
El
públic va introduïr al debat qüestions com el Procés Constituent de
Teresa Forcades i Arcadi Oliveres o l'efectivitat dels moviments
socials.
Auditoria pública de la CUP Valls
Dilluns 5 d'agost a la mateixa hora i lloc, la CUP ha convocat una auditoria pública, que comptarà amb el repàs
de l'activitat principal de la CUP a l'Ajuntament de Valls i al Consell
Comarcal de l'Alt Camp i una valoració dels dos primers anys de
legislatura.
Els assistents comptaran amb un torn de paraules per preguntar sobre qualsevol àmbit de gestió municipal i comarcal, sobre l'activitat interna de la CUP, expressar greuges, fer propostes, etc. Després de l'auditoria, les persones que vulguin sumar-se a la CUP o participar d'algun dels seus àmbits de treball, podran parlar-ne amb membres de la formació.
Els assistents comptaran amb un torn de paraules per preguntar sobre qualsevol àmbit de gestió municipal i comarcal, sobre l'activitat interna de la CUP, expressar greuges, fer propostes, etc. Després de l'auditoria, les persones que vulguin sumar-se a la CUP o participar d'algun dels seus àmbits de treball, podran parlar-ne amb membres de la formació.
-.-
