Activistes contraris a la MAT i representants de la CUP van mostrar ahir al peu d’una de les torres de la línia la seva indignació amb els governs espanyol i català i van anunciar que continuaran lluitant.
El lloc escollit, can Planelles de Fellines, havia estat l’escenari d’una espectacular acció reivindicativa i un enfrontament amb els Mossos.
El lloc escollit, can Planelles de Fellines, havia estat l’escenari d’una espectacular acció reivindicativa i un enfrontament amb els Mossos.
Al peu d’una de les impressionants torres de la línia, la número
66, plantada a tocar del mas Planelles de Fellines, membres del
moviment contra la MAT –representats per la presidenta d’AlarMAT de
Girona, Lucía Aguilar– i de la CUP –amb el diputat Quim Arrufat– van
manifestar ahir al matí la seva indignació cap als responsables del
projecte i la classe política que l’ha permès, alhora que van expressar
la voluntat de continuar lluitant als tribunals i al Parlament.
Per ells, la línia és una agressió al territori i als seus habitants;
una aposta per un model energètic que s’hauria d’haver superat i una
inversió gegantina que només beneficia algunes multinacionals, en
connivència amb alguns polítics. “I mentrestant, 100.000 llars catalanes
estan patint pobresa energètica”, va remarcar Aguilar, que va posar
l’accent en les “mentides” amb les quals s’haviavenut la MAT:
“Per exemple, es va dir que era indispensable per fer anar el TAV i
veiem que el tren circula sense que funcioni la línia.” També va fer
notar les conseqüències negatives per a la salut que –va dir– comporta
viure a prop de la línia, i va retreure a la promotora l’incompliment de
diversos compromisos que hi tenen a veure, com ara que els cables no
passarien a menys de 500 metres d’un nucli de població ni a menys de 100
metres de les cases aïllades. És un incompliment que, de fet, es
demostra amb la proximitat de la torre 66 amb can Planelles. El metge
naturista Santi Giol va mostrar el mesurament del camp electromagnètic
que estava generant el cablejat: entre 0,7 i 1,1 microtesles, marcava
l’aparell, i això que la MAT només està en període de proves i s’està
utilitzant molt per sota de la seva capacitat. Giol va explicar que el
recomanable és no exposar-se a més de 0,3 microtesles de manera
continuada durant 24 hores.
La intervenció de Quim Arrufat, com era previsible, va tenir més
càrrega política: va posar al mateix sac el govern del tripartit i el de
CiU com a culpables d’haver menystingut la voluntat del territori i
haver donat preferència a interessos aliens (les elèctriques i el govern
estatal). La MAT –va continuar el parlamentari– no és un fet aïllat
sinó que s’ha d’entendre de manera conjunta amb altres decisions, com
ara la supressió de les subvencions a les energies sostenibles i
l’increment del rebut de la llum. “És una hipoteca que pagarem durant
molts anys i, a més, segueix un model energètic que ens fa menys
lliures, menys sobirans, més dependents de l’Estat i dels interessos de
les companyies multinacionals energètiques”, va resumir.
La tria de can Planelles per fer la “contrainauguració” de la MAT
–com es va qualificar l’acte– no va ser casual. En aquesta finca va
tenir lloc l’any passat l’acció més espectacular contra la línia: un
home es va encadenar dins d’un cotxe soterrat per impedir que
construïssin la torre 66, mentre a la superfície es produïa un violent
enfrontament entre els seus companys i la policia. El protagonista es
diu Víctor Cànovas i ahir també hi era. Al final de la roda de premsa,
els activistes contraris a la MAT van desplaçar-se al castell de
Peralada, on estaven dinant el primer ministre francès, el president de
la Generalitat i el president de govern espanyol. A la porta del recinte
van desplegar diversos cartells, però un fort dispositiu policial no
els va permetre avançar i, al cap de mitja hora, la concentració es va
dissoldre, segons informa ACN.
Contra l’oblit
La presidenta d’AlarMAT va anunciar ahir que tenen previst col·locar en algun punt del territori afectat per la línia una placa amb el nom de totes les persones que han tingut alguna responsabilitat en el projecte i la seva construcció. Serà la manera “que no puguin dir mai que no hi van tenir res a veure”, va argumentar Lucía Aguilar. El lloc on es posarà encara no s’ha decidit.
“Els contraris a la MAT pensen recórrer a la justícia europea si no se’n surten al Tribunal Suprem”.
-.-
