Sens cap dubte, i malgrat les petites diferències linguístiques de les terres del sud... això es diu FER LLENYA!!! Amb el que m'agradava jugar amb les fulles que queien dels arbres i enfonsar els peus en els altarulls que es formaven... quan era petita. I ara ja no deixen ni caure les fulles...les amputen de soca
Albanta, avui he pogut donar unes "patadetes" a les fulles dels plàtas, caigudes pel paseig Maragall, per la ventada d'ahir al vespre. Jo també ho feia... de petit.
Rita, no tan sols no sàben esporgar, si no que no es té consciencia del que és un arbre.
Sí, Té la mà, sí.
khalina, més que barra, desconeixement. Només hauria d'esporgar qui tingués estudis especialitzats per a fer-ho. Ja hi ha especialistes, doncs que ho facin ells.
Paseante, de vegades pot fer falta tallar un arbre per massa gran o si és perillòs. El que cal, és dissenyar correctament els espais on han d'anar arbres i escollir els que s'adaptin al lloc quan tinguin la seva forma i mides adultes. També hi ha molt desconeixement en aquest aspecte. El que més em dol és que no eren llenyataires. Al camió on es varen endur la llenya posava "jardiners".
"Buscad la belleza, es la única protesta que realmente merece la pena en este asqueroso mundo" Ramón Trecet dixit
Si no s'indica el contrari, les fotografies publicades a "Llibre Primer" són fetes per l'autor d'aquest blog. En cas que us interessi alguna m'heu de fer saber per a què les utilitzareu. En cap cas les podeu modificar ni utilitzar comercialment.
Tant li fot CLVI
-
En política és essencial saber com van ser les coses, com són, com seran
i, a poder ser, no és sobrer tenir clar com haurien de ser, ni que sigui
per entr...
2025, any de...
-
Algunes celebracions internacionals per a l'any 2025Any Internacional de la
Ciència i la Tecnologia QuàntiquesEl juny de 2024, una resolució aprovada
per l...
QUÉ ÉS?
-
Què és el que tens que m'agrada tant?
És la teva mirada descarada, que em despulla lentament i em furta la
voluntat?
O quan fas burleta i gaudeixes de veu...
The revenant
-
Un virus m’ha deixat tres setmanes passejant pel la part més baixa de la
piràmide de Maslow. El tub metafísic de l’Amélie Nothomb es va fer més
present qu...
Paraules de llum
-
Imatge: Johanna Wright
*Hi ha paraules d'absència i paraules d'espera*
*paraules com punyals i paraules de llum*
*de vegades, hi ha paraules de llum*
*...
UI!
-
Aquesta tarda passejava, una mica massa, per* tuiter* i va i, veient
aquesta imatge m'envaeix una dosis de realitat. I es qui més qui menys hem
passat per...
Decisions
-
Més d'un any m'ha costat tornar al meu piset virtual. Sense gairebé
adonar-me'n, perque des que vaig publicar l'últim post vaig dir-me a mi
mateix que no t...
Los hermanos Marx
-
Siempre he sido aficionada a ver muchas películas, no puedo decir que nací
en un cine pero casi si, fue el tema fuerte en mi casa ya que mi padre
durant...
novembre
-
Si pogués oblidar que feliç que vaig ser,
recordar ara la tristor
seria un disgust suportable.
Però el record de la Floració
fa el novembre més difícil enc...
Canvi de blog
-
Benvolguts/des, si hi esteu interessats des d’avui mateix em podeu seguir a
www.bernatdeltell.cat Aquest blog deixarà de ser operatiu en breu. Moltes
grà...
El poema de un solo verso
-
Uno de los mejores poemas que he leído últimamente tiene un solo verso.
Debo el descubrimiento a Ben Clark quien, no sólo comparte asombro ante el
poema, si...
LA FILLA DE MOYA
-
Per a la tia Fina Moya, germana de Moyeta. La meva padrina.
Quan de petita em preguntaven, tu de qui ets, xiqueta? Jo solia contestar:
s...
-
Quan entre dos amics sorgeix una atracció sexual, sovint apareix el
conflicte d'haver de triar entre una cosa o l'altra: amics o amants, cosa
que al r...
Consells de vida
-
Recentment m'he trobat amb una youtuber de la que m'he fet molt fan. I vull
fer-vos un recopilatori dels seus vídeos que més m'han agradat. La tia dona
con...
La grasilla que peina
-
Hola,
el bar de moteros de mi pueblo tiene una cortinilla en la puerta de esas
para que no entren las moscas. Está tan grasienta que cuando pasas se te
que...
-
*“Educació és allò que queda quan s’oblida allò que es va aprendre a
l’escola”.*
*Albert Einstein, físic alemany (1879-1955)*
Acte 1
Seqüència 1
Pr...
Llepa a fons, que sempre quedarà alguna cosa...
-
Sabia que una de les activitats habituals del veïnat era fotre la llengua
en els forats més insospitats... Però d'aquí a que l'Ajuntament de
Barcelona *ens...
-
Calia una sola paraula. Un detonant inesperat que m'ha deixat sense alè i
ha desfermat la tempesta tan llargament somorta i esperada. Una tempesta
amb p...
6 comentaris:
Sens cap dubte, i malgrat les petites diferències linguístiques de les terres del sud... això es diu FER LLENYA!!!
Amb el que m'agradava jugar amb les fulles que queien dels arbres i enfonsar els peus en els altarulls que es formaven... quan era petita.
I ara ja no deixen ni caure les fulles...les amputen de soca
Això és no saber-ne (d'espurgar) o saber-ne massa (d'estalviar-se de comprar llenya)...
hi ha gent que per menys estan a la presó
salutacions
Quina barra aquests esporgadors!
Jo els hauria tallat de soca-rel i així no cal pensar-hi més. Una vergonya aquests llenyataires.
Albanta,
avui he pogut donar unes "patadetes" a les fulles dels plàtas, caigudes pel paseig Maragall, per la ventada d'ahir al vespre. Jo també ho feia... de petit.
Rita,
no tan sols no sàben esporgar, si no que no es té consciencia del que és un arbre.
Sí, Té la mà, sí.
khalina,
més que barra, desconeixement. Només hauria d'esporgar qui tingués estudis especialitzats per a fer-ho. Ja hi ha especialistes, doncs que ho facin ells.
Paseante,
de vegades pot fer falta tallar un arbre per massa gran o si és perillòs. El que cal, és dissenyar correctament els espais on han d'anar arbres i escollir els que s'adaptin al lloc quan tinguin la seva forma i mides adultes. També hi ha molt desconeixement en aquest aspecte. El que més em dol és que no eren llenyataires.
Al camió on es varen endur la llenya posava "jardiners".
Publica un comentari a l'entrada