ADÉU TIPUANES

EQÜÈNCIA DE LA DESAPARICIÓ D'UN PETIT BOSC

Proporcionava un espai ombrívol i agradable, on els estudiants de la universitat aparcaven les seves bicicletes.

Els arbres, de la mateixa alçada que els edificis que emmarcaven aquest bosquet, tenien aproximadament 14 metres d'alçada. 

En principi, només eren tres els que molestaven per a la construcció d'un nou edifici. Però al final han tret 9 d'11.

A primer cop d'ull sembla que els volguessin trasplantar

Però amb una pèrdua de brancatge i arrels tan retallades...

No sé... No sé...

El cert és que els arbres ja no hi són.

Ni tornaran a plantar-ne.

Un espai verd més, perdut.

:(

I tot per a construir l'edifici de la

Fundació Pasqual Maragall

 ciència i innovació per vèncer l'alzheimer

Algú recordarà que aquí hi havia un petit bosc de Tipuana tipu?

PODA AMB ESTIL II

a uns mesos vaig proposar una nova nomenclatura per a la poda dels arbres. L'anomenava Poda amb estil

Ara podem veure la reacció dels arbres a aquella esporga:

Semblen arbres de disseny... 
:-s

I jo em pregunto:

És això un arbre normal?

És cosa de BCD, potser?

Són així els arbres que volem a la ciutat?

Alguns ho passen malament, però sobreviuen i fan el que poden...

Altres ja ni ho poden intentar...

Crec que en el lloc on estan aquests arbres no té cap justificació la manera en que s'han esporgat.

Tenen espai per a créixer! 

Tan sols se'ls havia de dirigir una mica, els que estan a prop dels edificis, per què no molestin als veïns.

Tan de bo que amb el canvi de color a l'ajuntament aquestes polítiques d'esporga també canviïn.

No vull dir que estigui amb els que han guanyat l'alcaldia, però s'agrairia una visió més respectuosa amb els arbres.

De tota manera la formació dels arbres és cosa de més de quatre anys... 

Ai!

PODA AMB ESTIL...

 'he permès donar-li nom a algunes maneres d'esporgar que veig pels carrers. No penseu pas, però, que en realitat s'anomenin d'aquesta manera ;-)

 Poda "pal"

 Poda "tira-xines"

  

Poda amb efecte "escombra de bruixa"

(L'escombra apareix per la primavera després de podar)

"Escombra de bruixa" II

Poda "puny" (en realitat es diu "cap de gat")

Poda "R.I.P."
(Requiescat In Pace)

Us deixo que li poseu nom a l'estil de la següent foto :-)

Els noms que heu proposat :)

• La RaTeta Miquey “buf!!!!” 
• Carme "Clamant al cel"
•  Freia “Coral” 
•  Vida “Pop” (i ho pots entendre com vulguis, per l'animaló o per l'estil artístic) :)
•  Emily “novia de Frankenstein” 
•  Baruk "Poda espant" Sembla que acabem de rebre el rebut de la llum.
•  novesflors “dansa”, en què el moviment d'ambdues mans, és decisiu.
• Khalina  "poda família Munster"

Amb això no he volgut valorar si aquestes formes són correctes o no. Hi ha diversos factors que influeixen en la decisió de deixar l'arbre d'una manera o d'una altra (seguretat, proximitat d'edificis, tipus de creixement de l'arbre...) 
També hi ha podes decoratives (última foto)

 A Barcelona, el criteri general de la poda el determinen els tècnics. 

Massa sovint veig esporgues molt dràstiques (com les de les primeres fotos) per que no molestin o malmetin edificis propers. En aquests casos l'error està en l'elecció de l'espècie d'arbre per aquell lloc.
Altre cops no entenc la decissió de fer una poda dràstica

Quan decidiu plantar un arbre, per tal d'escollir la espècie adeqüada, penseu en com serà aquell arbre deu o quinze anys més tard i intenteu imaginar-lo en l'espai on el voleu posar (el temps passa volant, creieu-me)

DIBUIXA UN ARBRE

n psicologia s'utilitza un test en el que et fan dibuixar un arbre per a conèixer una part de la teva personalitat. Potser us l'han fet alguna vegada. I si no, segur que n'heu sentit a parlar.
La Carme va tenir a bé fer-me un parell de dibuixos d'arbres. Tot seguit va sorgir el dubte:
- A quines conclusions arribaria un psicòleg si un nen li dibuixa algun arbre com els de la Carme?

Vaig fer les consultes pertinents i vet aquí el que em varen dir:


La  interpretació  dels dibuixos  (del  test  de l'arbre  o de qualsevol altre)  mai no és  exacta,  depèn de les  altres dades  que tinguis  del nen  o nena.  Però  si que hi ha  algunes  línies  generals  que  es  poden llegir  en el els  llibres que parlen d'això.


1er dibuix:

Diuen  els  llibres  que  qualsevol  ferida  de l'arbre  o qualsevol  branca  tallada  en rodó  significa  algun canvi important    (més  aviat  traumàtic)  en la vida  d'aquella criatura.    O sigui que  dibuixar   un arbre  podat d'aquesta manera  tan brutal  podria  voler  dir  que  la  criatura  té  múltiples  traumes  fortíssims.

2on dibuix:

Aquest arbre, com que  deixa  la part  dreta  del full  buida,  podria  voler  dir  que és  un nen  abocat  al passat  i  amb  por  de  viure o de  projectar-se  cap al futur.  El  futur  és  un  lloc  prohibit  on no s'atreveix  a dibuixar.

És evident que no tenim més dades del suposat petit artista per fer un diagnòstic. El psicòleg també podria pensar que el  nen o nena estigui perfectament, però que... Aish! 

Viu a Barcelona!

 Aquests arbres existèixen!  La Carme no se'ls ha inventat...

 Parròquia de Sant Fèlix. Cantonada Ramón Turrò/ Ramón Trias Fargas

Cantonada Rambla del Carmel/ Llobregós (al fons turó de la Rovira)

I aquests altres arbres?

Parc de la España Industrial

Rambla del Carmel

Carrer Llull/Sardenya

Us semblen arbres normals? 

Que pensaríeu d'una criatura que dibuixa els arbres d'aquesta manera?

Penso que tenim tècnics prou preparats per a fer les coses millor de com s'estan fent.

Què passa doncs? 

Qui és que té múltiples  traumes  fortíssims?

Qui és que té por* al futur  i es recolzen en la "manera de fer" del passat?

(*a perdre la poltrona?)
Polítics interessats en les properes eleccions?
Gestors del verd incompetents?
Els trepes grisos de torn que no arrisquen per què ja estan be com estan?

Segurament hi ha més d'una resposta...

 En futurs posts  provaré de trobar-les, però de moment, el que està clar és que:

Pot resultar molt dur ser arbre a Barcelona !

 Agraïments a la Carme Rosanes pels dibuixos dels arbres, que a més trobo preciosos (els dibuixos, no els arbres ;o)

LLENYA

'això en diuen esporgar

Jo ho anomeno fer llenya