Papaver somniferum

i aquesta primavera heu passejat pels camins de la serralada litoral, potser us heu topat amb aquesta flor.

(jo l'he trobada al terme municipal de Cabrils)

Se la coneix popularment com cascall i és una planta anual que creix de forma natural als països asiàtics i de l'est del Mediterrani (Turquia, Iran, i també Afganistan)

Viu en sols sorrencs i calcaris en indrets assolellats.

També se la coneix amb el nom de "dormidora" o "herba dormidora"

El seu nom científic significa rosella que fa dormir.

Te propietats medicinals,(es feien infusions per combatre el mal de queixal) però cal anar amb compte. Les càpsules immadures són altament tòxiques, de fet d'elles s'extreu un làtex del que s'obté l'opi, la morfina i l'heroïna.

Les càpsules molt madures i les seves llavors s'utilitzen en gastronomia.

Amb les llavors es fan infusions, pans i pastissos

Us deixo alguns enllaços on altra gent també en parla:
Carabassetes de cascall
Cascall, la planta de l'àvia
Cuinar amb llavors d'opi

Que tingueu dolços somnis

;)

Aloe arborescens

l color roig de les flors d'Aloe arborescens (de vegades un poc ataronjat) esclata a punt d'entrar la primavera :-)

Ja vaig parlar d'una planta d'aquest gènere en un post de fa un parell d'anys (Aloe maculata) No les penso postejar totes. N'hi ha unes 400 espècies d'Aloe. Però si, les que s'utilitzen més en jardineria. En aquest post presento l' Aloe arborescens.

Com ja podeu imaginar, i veureu a les fotografies, el nom li ve donat per què creix en alçada molt més que les seves "cosines" Per això també se l'anomena popularment Aloe canelobre o Aloe pop

La veureu florir a partir de finals de febrer, si està en un lloc assolellat.

També tolera una mitja ombra. El que no li agrada gens és l'excés d'aigua.

La podeu plantar en marges i rocalles i millor sobre una terra que dreni bé.

Trobareu un grup important d'aquestes plantes a l'entrada del túnel de la Rovira pel costat de la plaça Alfons X "El Savi"

I també al carrer de l'Arquitectura al costat de l'Hospital de la Vall d'Hebrón

Les flors creien a l'extrem d'una tija que surt del centre de la planta i forma una inflorescència, general ment de forma cònica en la que hi haurà entre 20 i 30 flors.

Al principi les flors estan dretes i a mida que maduren (primer les de sota) es van inclinant cap a baix fins pansir-se.

Diuen que te les mateixes propietats medicinals que l'Aloe vera, però potser la més coneguda popularment és la derma-protectora. Sembla ser que ajuda a tancar ferides i guarir cremades. Entre altres coses.

 Amb raó moltes cremes per la pell, xampús i pomades porten extracte d'Aloe a les seves composicions. 

Millor que ni us cremeu ni us talleu, però per si de cas; no està de més tenir un aloe a casa, o saber on n'hi ha algun

:o)

Que passeu una bona setmana

Borago officinalis

 loreixen les borratges...

Aquesta és una herba anual amb múltiples utilitats

Culinàries: els brots curts i les fulles s'utilitzen; com a verdura, en amanides, barrejada amb la truita, per fer sopes...

 Les flors també es poden usar a les amanides.

I d'antic se li coneixen propietats medicinals, és: diürètica, sudorífica, anti estrès, s'utilitza contra la inflamació de pròstata...

La podreu trobar per marges solejats...

Però a molts llocs també es cultiva com hortalissa.

El seu orígen no està clar, però sembla ser que ve del nord d'Àfrica. En tot cas s'ha adaptat molt bé al clima Mediterrani i està estesa per arreu.

I què voleu que us digui...

...la flor és bonica

 :o)

tingueu bona setmana

Enllaços on trobareu informació més detallada:
Viquipèdia
Infojardin

Aloe maculata

'haureu vist. Segur.

Al cap de munt de marges o talussos. 

En rocalles, jardineres o testos.

Té propietats derma-protectores i curatives. 

 

Va bé per calmar les cremades i s'utilitza en la composició de xampús, gels de dutxa i cremes per la pell.

Floreix d'abril fins a juny, amb flors ataronjades  o vermelloses.

 Pot suportar gelades de -2 ºC de curta durada. Tolera la proximitat del mar. No necessita gaires atencions i viu amb poca aigua.
Es reprodueix pels fillols que surten al seu voltant. 

 És originària de Sud-àfrica. També és coneguda per Aloe saponaria o Pita real.  

Ja en teniu una? 

Aquilegia vulgaris

 

questa flor sempre m'ha fascinat. 


També anomenada Aguileña, Flor de la gelosia o Copa de Rey, entre d'altres.
 No trobava el lloc per plantar-la fins que vaig fer un jardí al Guinardó que tenia un racó que semblava ideal per a ella.

I va resultar que si, que li va agradar el lloc.

Es tracta d'una planta herbàcia, perenne, originària de zones temperades d'Europa i Asia

En l'antiguitat s'havia utilitzat per a fer perfums afrodisíacs.
 A les vestals romanes (verges consagrades) se les prohibia tenir cap contacte amb aquestes plantes. 

Però també sembla que té propietats antipirètiques, diurètiques, astringents...

"Oju" que és molt tòxica. Pot ser mortal per enverinament. Pot provocar aturada cardíaca.

 (segons Linneo)

També llegeixo a la Wiki que les llavors moltes i macerades en oli i posat en el cap, serveixen per foragitar els polls 

Cal plantar-la en llocs a mitja ombra, tot i que pot tolerar una mica de sol. No necessita una terra especial, no més que dreni bé. 

Les flors són de colors variats i força vistosos. Si es vol es pot sembrar la llavor obtinguda en el jardí. Però les generacions que neixen de les noves llavors perden els colors més vius

S'han de sembrar des de mitjans d'estiu fins principis de tardor. Generalment us floriran al segon any.

Faran més goig si planteu o sembreu plantes amb flors de diferents colors en grupets.

Acanthus mollis

No sé què he fet que al intentar copiar els enllaços dels capitells corintis se m'ha esborrat tot el post :o(
Intentaré reproduir-lo, però està clar que no serà el mateix

na planta fantàstica....

...per a cobrir talussos.

Pot ser invasora

Quant el fruit està madur, esclata per caure lluny de la planta mare. Germina amb molta facilitat.

Les espigues es poden utilitzar per decoració. Si en voleu agafar, aneu amb compte per què a sota de la flor hi ha punxes com agulles!

Li agrada la mitja ombra però també se la pot trobar a ple sol... si té humitat a les arrels.


Diu la llegenda que Calímac, en veure aquesta planta enroscada a un cistell d'ofrena a la tomba d'una donzella, va trobar la inspiració per a crear la típica ornamentació dels capitells corintis

Des de molt antic, se li atribueixen propietats medicinals: Pel seu alt contingut en mucílag es pot utilitzar per estovar durícies. També s'ha usat per fer ènemes contra la disenteria o els hemorroides.

Espero que no l'hagueu de menester ;o)