rbust de clima Mediterrani conegut a casa nostra com Cirerer d'arboç.
Tot i que pot arribar a formar un petit arbre d'uns 4 a 5 metres, el més corrent és trobar-lo en forma arbustiva. És propi de les màquies. I rebrota amb facilitat després d'un incendi.
Les fulles són perennes i coriariàcies. A la tardor apareixen les flors a la punta de les branques, en forma de gerreta, de color blanc i en raïms mirant a vall.
Cap al final de la tardor, principis d'hivern apareixen els fruits de les flors de l'any anterior. Són boles granuloses de color groguenc que passen a ser vermelles quan maduren.
En el moment de màxima maduració poden contenir fins un 0'5% d'alcohol. Sembla que amb aquesta quantitat és difícil que puguis arribar a emborratxar-te menjant-ne, com diuen algunes persones.
El nom unedo ve del llatí unum edo, que vol dir; en menjo només un. Així doncs, tot i que són comestibles i un poc dolces, millor no menjar-ne moltes ;o)
Serveixen d'aliment a mamífers i ocells que actuen com a disseminadors de les moltes llavors que porta cada fruit, a través dels seus excrements, .
Les fulles s'han usat per curar diarrees. Les cireres d'arboç s'utilitzen en confitures i melmelades. Les millors son les més madures, a punt de caure.
La seva fusta és molt densa i dura. És apreciada en ebenisteria i torneria per la seva facilitat de maneig. També és valorada com a combustible i per fer carbó vegetal de bona qualitat.
Les fotografies estan fetes a la Serralada de Marina.
Entrades
