Caurà la flor del cirerer,
d’albor sublim
encatifarà el terra
on jau l’aspror del
dia,
acotxarà el cuc,
acollirà la nimfa,
s’hi hostatjarà el
pregadéu...
Per als fugitius de
mar enllà,
no hi haurà llençols
blancs
ni horitzó, ni
mortalla.
La bellesa nívia
dels cirerers
florits
és per als amos del
nord
i per als insectes.
