Va, pega’m! Què esperes a fotre’m una bona
panadera? Ja hem quedat que no hi havia una sortida millor que aquesta, que no
volem que Serveis Socials ens prengui les nenes. Doncs, si no em pegues,
acabaran en una família d’acollida i no les veurem créixer, no sabran qui
som... I nosaltres, al carrer, sense feina ni subsidi, què farem? Dormirem en
un caixer automàtic? Anirem a robar? Quan dijous ens desnonin, estarem perduts
per sempre, però si em pegues ben fort i m’han de curar a l’hospital, tot
estarà solucionat. Et denunciaré i em buscaran un pis d’acollida, m’ajudaran a
trobar una feina i no m’hauré de separar de les nenes. Per una agressió, les
penes de presó no són excessives. Si et portes bé, aviat et donaran la
condicional i, mentrestant, no et faltarà sostre ni un plat calent. Quan
surtis, continuarem la nostra vida tots junts, però si ara et fas enrere, si no
tens prou pebrots per estomacar-me, no tindrem res. Em vas prometre que
estaries amb mi en la pobresa. Això, amor meu, és la pobresa. No pots trair la
teva paraula. Així que no ploris més i pega’m d’una vegada.
Microrelat inclòs al recull Les vides del dia que s'acaba de
publicar a la col·lecció La bona
confitura de Témenos Edicions.
