Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espifiades culinàries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espifiades culinàries. Mostrar tots els missatges





Aquest mes em tocava triar repte i em venia de gust que experimentessim unes llepolies per als nens (i no tant nens!!!!) que fetes a casa de ben segur que serien molt més saludables que les industrials...

Feia temps que m'havia fixat en dues receptes de núvols: aquesta de Entrado en la Cocina con Claire, i aquesta altra de La Receta de la Felicidad, i he de dir que em vaig com esparverar en veure la quantitat de sucre que portava ambdues, així que el sucre el vaig reduir a 1/4 part - 1/8 part de les receptes que em servien de guia... Estic bastant convençuda que les quantitats de sucre que s'indiquen en les receptes de referència són necessàries per a que es munti bé la gelatina i no acabi com les meves: mig núvol - mig gomet comestible (m'informen que la paraula gom....a està enregistrada i com no em paguen per fer-los publicitat no em surt dels cataplins posar-la), però després de provar-les i treure'm el xasco en tallar-les i veure que "l'escuma del núvol" s'havia separat de la part gomosa que va quedar a sota... van agradar molt a casa: primer perquè no eren excessivament dolces (one point!) i segon perquè la textura gomosa era més que agradable (two points!)


Fa molt de temps que vam publicar la recepta del Flaó eivissenc, recepta que ens va proporcionar una companya de feina, que provenia d'Eivissa, aquest cop ens va venir de gust investigar una mica més i vam estar donant una ullada de la recepta de l'estimada Mª José de Dit i Fet que ens va fer unes indicacions que com a bona ambaixadora de les meravelloses Pitiüses no podíem passar per alt com ara deixar reposar el flaó un parell de dies un cop fet per a que agafi un millor sabor i el formatge s'assenti i espolvorejar-lo amb sucre abans de consumir...

Entre les dues receptes vam trobar algunes diferències que el resultat d'elles afecta el resultat final lleugerament. Peròòòòòò... vam interpretar malament una de les passes: ou batut prèviament o batut amb els altres ingredients! i vàtua l'olla! com una tonteria com aquesta va donar-li un final ben diferent... Que veiem que un cop al forn allò comença a crèixer i crèixer com magdalenes i càspita! no anem bé! Cal que diem que el resultat va agradar molt i una cosa que van destacar que havia agradat més és que els flaonets havien quedat la mar d'esponjosos, misteris de la life i dels paladars! Així que aquell bunyol que havíem fet havia agradat per ser justament abunyolat! hahahahahaha!




(Per a 24 unitats)

INGREDIENTS

Tartaletes
  • 24 tartaletes comprades fetes (d’uns 4-5 cm de diàmetre)
  • Barreja al 50% d’anís sec i mistela per pintar les tartaletes
Farcit
  • 250 gr de mató (M. José)
  • 2 ous batuts
  • 100 gr de sucre (nostre)
  • 2 cs de menta fresca picada (la M. José li posa herbassana que és herbabona)
  • Sucre addicional per espolvorejar
PREPARACIÓ

Tartaletes
  1. Preescalfar el forn a 180º
  2. Ruixar les tartaletes amb la barreja de l’anís sec i la mistela, per dins i fora de les tartaletes
  3. Enfornar les tartaletes una estona per que la massa es faci un pèl cruixent.
  4. Quan es retiren del forn tornar a ruixat amb la barreja d’anís sec i mistela però només per dins.
Farcit
  1. Batre els ous com si anéssim a fer truita (aquí és on rau la diferencia amb el flaó tradicional que no es baten a priori tot sols i el seu farcit queda més molsut i pla).
  2. Barrejar-hi els ous i el mató i acabar-ho de batre fins aconseguir un preparació fina.
  3. Picar la menta fresca (millor fer-ho a l’últim moment per a què no s’ennegreixi) i afegir-ho a l’anterior preparació, i barrejar-ho ajudant-nos d’una espàtula sense batre per a què no agafi d’un color verdós tota la preparació.
  4. Farcir les tartaletes, nosaltres ens ajudem amb una cullera sopera normal i anar-les disposant en una safata per al forn.
  5. El forn prèviament escalfat a 180º, calor a dalt i a baix, i a la guia d’abaix de tot, posem la safata amb les tartaletes i deixem passar una bona estona, dependrà dels forns però nosaltres ho vam tenir a la vora uns 40 minuts, fins que estigui ben daurat.
  6. Veureu que puja com si fossin magdalenes però quan ho tragueu del forn tornarà a baixar, això significa que el farcit us quedarà summament esponjós (que no és el característic del flaó eivissenc, i que en aquest cas ha agradat moltíssim aquesta flonjor).
  7. Retirar del forn i deixar refredar en una reixeta.
  8. Un cop fred és aconsellable que el mató “reposi”, això vol dir que passades 24-48 hores estarà molt més bo. I guardar-ho tapat en un lloc sec (a Barcelona ho vam posar a dins de microones...)
  9. Espolvorejar amb el sucre en el moment abans de servir, així aquest no es queda remullat.










Hola de nou!!!!

Després de tant de temps amb el bloc tancat potser ja us pensàveu que havia desaparegut, però no! torno i ho faig amb més batalletes d'àvia repatània que mai... hahahahahahaha.

En aquesta ocasió em pertoca triar repte, i crec que li vaig posar molta mala fe en la tria, no intencionadament, clar! però sé que ha costat molt i que les meves amigues s'hi han esforçat de valent, perquè vaig triar ni més ni menys que féssim trampantojos, així de borrega i caparruda que es posa una...

El trampantojo que jo us presento és un rescat de la memòria infantil, de les tardes a la vora de l'àvia Paquita que sentada al costat del balcó feia mitja (ara se'n diu tricot...), ganxet (ara crochet...) que no es digui que no sóc moderna i cool..., o altres labors... Mentre sonaven els serials radiofònics de Guillermo Gutiérrez Saseca (si és que es que s'escriu així el bon home però no em mola anar ara a Sant Google a comprovar-ho) a mi m'agradava trastejar dins de la caixa de la costura, que era com un cofre del tresor: per aquí botons de tots colors i mides, vetes, fils, cinta mètrica, però mai no maldiríeu quina era la joia que preferia: l'ou per sargir mitjons!!! el recordo de fusta (i tipus nines russes que sortien ous més petits de dins dels més grans fins a l'últim que era txicolet...), de ceràmica i també de vidre, i fer-me amb un d'aquests dos darrers era una gran barrabassada perquè em tenien prohibit que els toquès per mor que es trenquessin... Ma mare encara en conserva un de vidre de color rosat, que ja us ho avanço; serà per la negggggna!!!!!!

Així que el meu trampantojo intenta emular aquests ous que s'empreven per sargir els mitjons... no m'ha quedat molt del tot polit però ja entendreu que si l'aprecieu bonyegut i atropellat és pels anys que se li ha passat fil i agulla pel damunt... :D


Ingredients per a 2 persones:
  • 1 terrina de mató de 100 gr
  • 5-7 gr de sucre
  • 1 tall de gelea reial (també ho recordareu de quan petits i la feinada que vaig tenir per trobar-ne!!!!)

Preparació:
  1. Escórrer al màxim el mató, afegir-li el sucre i trituar-ho tot bé amb una forquilla. Reservar.
  2. La làmina de gelea reial li vaig fer uns talls en forma de cor i estels i del que va sobrar ho vaig tallar en dauets remenuts.
  3. Vaig afegir els dauets al mató i vaig amalgamar-ho amb el mató i ho vaig posar una mica a la nevera per a què tornès a agafar fred.
  4. Vaig estendre paper transparent de cuina i vaig col·locar els estels i cors per la zona on posaria el mató, de tal manera que quedéssin incrustats els bocins.
  5. Amb el paper film em vaig ajudar per donar-hi forma, ho vaig col·locar a l'ouera de ceràmica i foto que te crío amb el mòbil!!! no tenia més mató i volia provar que estiguès comestible i no haver de cercar un plan B.

El resultat ens va agradar perquè no va quedar excessivament empalagós de sucre i tambó és allò tan amanit de mel i mató. I l'experiència va ser la mar d'entretinguda, encara que per a la propera vegada miraré que la pasta quedi més homogènia i veuré com aconsegueixo algun motlle que m'ajudi a millorar la forma... ;)

No us oblideu de visitar les trampantojades de les:




Eps! que heu llegit bé! i aprofitem que ara mengem bunyols a dojo i que avui és divendres per posar-vos la recepta que vam aprendre de la Mireia Carbó en la darrera sessió que va fer al febrer al Club Social Caprabo.

Com sempre, gràcies a la Gemma ens apleguem uns quants blocaires, que mira que li donem feinada, i que també va publicar la recepta al seu bloc, aquí, no us la perdeu que té les mans trencades per fer totes les llepolies inimaginables...

Que la Mireia Carbó ens animés a arremangar-nos i agafar una màniga pastissera té moooooolt de mèrit, ja sabeu que és una comunicadora nata i que sap engrescar a base de bé fent que tot sigui molt fàcil, això amb els seus llibres i els programes radiofònics...,  però de debò que en viu i en directe és espectacular! si cliqueu al seu nom enllaçareu amb aquesta recepta seva al bloc de Com Ràdio, i també la podreu escoltar de viva voz. Ens va explicar que aquesta recepta li en va parlar una senyora que la seva àvia, a l'època de la postguerra, li'n feia, i la Mireia Carbó es va posar mans a l'obra i assajant assajant va trobar-ne la fórmula.

Els bunyols ens han agradat tant i tant que els hem repetit i repetit, malgrat la lluita amb la màniga pastissera...

El primer cop: la cuina va quedar que semblava que hagués acabat de passar la niña del exhorcista en el seu pitjor moment de possessió diabòlica...

El segon viatge: ens vam posar un chubasqueru i polaines en comptes d'un davantal a l'espera que tornès a treure el nas la maleïa niña, però no, només va mirar des de la llinda de la porta...,  i animats per l'èxit...

Una darrera incursió: vam maniobrar la mànega pastissera amb el vestit jaqueta i les sabates de taló d'agulla del darrer casament que vam anar... I on vas a parar! molt millor!!!

Només és qüestió de pràctica i sang freda, i no importa que portis texans o faldetes, però també us explicarem un petit experiment que ens va resultar el tema millor... ;)

La fotografia és de la primera tongada que vam fer, els quatre més macots i ben posadets, els de les altres tongades els vam assassinar abans que arribessin a cap sessió fotogràfica ;)


Ingredients:


Per a la massa
  • 200 g de cigrons cuits (nosaltres els vam comprar als llegums cuits del mercat)
  • 200 ml de llet (nosaltres, desnatada)
  • 60 g de mantega
  • 50 g de farina (la vam tamisar abans)
  • 2 ous
  • 1 ratlladura de taronja (no em teníem... li vam posar 1 g de ratlladura de yuzu)
  • 1 cullerada de sucre (2 cp* de sucre)
Cocció i acabat
  • Sucre
  • Canyella en pols (no en vam posar...)
  • Anís (opcional) -nosaltres: i un be negre amb potes rosses d'opcional! no som res sense la botella d'anís sec-
  • Oli d’oliva o de gira-sol, ens vam decantar per aquest darrer
Preparació:
  1. Com els cigrons ja estan cuits deixar-los que descansin, però si els compreu de pot cal rentar-los bé i colar-los.
  2. En un cassó posar en fred: la llet, les ratlladures de yuzu (o de taronja), el sucre i la mantega i esperar que arrenqui el bull.
  3. Quan arrenca afegir els cigrons, triturar-ho amb el braç elèctric i posar-ho a colar en un altre cassó per treure les pells dels cigrons.
  4. Posar-ho de nou al foc i tirar de cop tota la farina i sense parar de batre fins que la massa es desenganxi de les parets del cassó, i aquí el nostre experiment: vam deixar que la massa es lligués una mica més, que quedés més eixuta, així a l'hora de maniobrar amb la màniga pastissera anava tot més domat.
  5. Treure del foc i afegir primer un ou, batre fins que quedi incorporat i no afegir el segon ou fins que el primer no s'hagi amalgamat bé.
  6. Posar la massa en la màniga pastissera.
  7. Primer vam provar de fregir els bunyols amb un altre cassó amb l'oli calent, però no ens va acabar d'anar bé, així que a la segona intentona vam provar amb una paellera alta i molt millor.
  8. Anar fent les dosis dels bunyols primer en una mà untada amb una mica d'oli en fred i fer-ho lliscar a la paellera. Ajudar a donar-los voltes.
  9. Quan estiguin daurats treure del foc ruixar-los amb l'anís i passar-los pel sucre, si també hi voleu canyella es pot barrejar la canyella amb el sucre aquest i arrebossar-los amb la barreja.
Notes:
(*) cp: cullera de postres
- De la primera tongada ens van sobrar uns quants -els lletjos com un pecat!- que, al cap de dos dies i malgrat que estaven més estovats, estaven rabiosament bons!
I per primer cop participem a Memòries d'una cuinera:




Auca del menjar a la Terra Alta. Text de Teresa LLuís

El verd de les oliveres i les vinyes i els ocres del blat dibuixen a la Terra Alta un paisatge de secà, seccionat pels marges de pedra, amb l’ Ebre a un extrem i Els Ports com a teló de fons. Quan els carros i els rucs ensenyorien els seus camins i el ritme del temps anava al compàs dels catúfols a les sínies, homes i dones vivien mirant el cel, buscant una pluja que no arribava o tement una pedregada que s’endugues, entre llampecs, menjar i somnis. I ja que de menjar tractem, donem la paraula a una dona de l’epoca.

El dia a dia no canvia: per dinar recapte (olla), tant a l’estiu com a l’hivern; per sopar, verdura o sopes i abadejo (bacallà), sardines de casco (arangades), cansalada o ous; i per esmorzar, a tornar-hi amb la verdura sofregida de la nit abans. Això els home, perquè les dones fem un esmorzar més lleuger, que ja se sap que treballen menys (¿?). I cadascú al seu: els homes se’n van a treballar al camp, on sovint es preparen una cassoleta del defora; les dones, si no és època d’anar al tros, cuidem dels animals del corral, fem la feina de casa, anem al rentador, a buscar aigua a la font i, un cop a la setmana, pasten el pa. Per a berenar, només si som de casa bona, xocolate mengem. Tornem a ser al vespre, asseguts al voltant del foc, amb la cullera de fusta a la mà, anem menjant tots del mateix plat. Si és l’hivern contem contes a la vora del foc, i si és l’estiu, agafem la cadira i anem a seure a la fresca; nosaltres, perquè els homes han quedat a la taverna o a un celler per fer uns tragos de vi o veure’s uns gots d’aiguardent.

Però, ai las, ara ve Nadal, matem un gall i fem bunyols. Fa unes setmanes, entre apamar, portar presents i fer botifarres vam passar unes bones hores de matança, que ens asseguraran tenir el rebost ple fins al segar. Tanta golafreria no pot durar massa, que l’alegria es fugissera a casa del pobre, i arriba la Quaresma: ni cansalada ni freixures; tornem-hi amb l’abadejo. Benvinguda Pasqua: cócs en mel, ous, mones de tallades i carn! I a esperar l’estiu: la fruita, les verdures de l’hort i el puntet de la festa major. A la verema: collades de gent esmorzant rostides de primentons i aubergínies i sardines de casco. Mostillo per l’hivern i mistela per tot l’any. Els arbres i les vinyes van perdent la fulla, els dies s’escursen. Per Tot Sants: castanyes, panellets i vi ranci, i Panelló si tenim un padrí que vol cumplir. L’hivern s’espavila i l’oliver es dol quan li couen les filles al caliu. I amb molt de sentiment la mula s’acomiada del bacó mentre la iaia torna a fer els tarrons per Nadal.


La Teresa Lluís gentilment ens ha fet arribat aquest text, així com el llibre que apareix a la fotografia: Recull poètic de Joaquim Serres, lo Paisanet, del qual n'és l'editora, i a la qual volem agrair unes bones estones de lectura i tot el treball que està realitzant ;)

En el llibre es recull tot un seguit de poemes, cançons i epigrames, d'ascendència popular i tradicional però que alhora són un document valuosíssim d'usos i costums d'una època no tant llunyana, què es menjava, què es cultivava, com es celebraven les festes, com es considerava a la dona, etc. amb un contrapunt humorístic i murri que en resulta alhora una lectura divertida.

I com aquesta casa no volem cantar les completes de Sant Prim i us vam amenaçar aquí amb uns bunyols de mel, també coneguts com bunyols de Sant Antoni, heu'ls aquí:



Vam seguir primer de tot una recepta que vam trobar al llibre Cuina tradicional d'Horta, una de les dues que hi ha, i va resultar un fiasco..., després, gràcies a l'estimada Mercè vam descobrir que la recepta estava incompleta, li mancava ingredients i també processos d'elaboració, però us avancem que la massa feia una oloreta que hummmmm! si no voleu errar el tret podeu fer com ella explica, aquí, i ho anomena orelletes.

Podeu veure la fotografia de la primera intentona fracassada:



Com tampoc era el que recordàvem d'aquests bunyols vam recórrer a demanar ajuda a amics i família i aquí teniu la recepta, que malgrat que en aquesta ocasió hem usat un talla pastes en forma de cor, els bunyols de mel, són arrodonits i plans. El nostre agraïment i besitos a la nostra cosina Mª Mercè, al Daniel, i a la senyora Rosita.

Ingredients:
* 1 got d'aigua
* 1 got d'oli
* 2 cullerades de sucre
* Farina (més o menys per un got dels d'aigua 1/5 kg de farina)
* 1 culleradeta de matafaluga
* Coriandre (opcional)
* Mel

Preparació:
Es posa a escalfar l'aigua amb la matafaluga (també el coriandre), quan bull s'infusiona, es cola i es tira per sobre de l'oli. S'hi afegeix el sucre i la farina i es va barrejant tot fins que la pasta es pugui treballar.

S'agafen trosets de la pasta i damunt del pedrís amb els dits es va aplanant la pasta que quedi el més fina possible, i ja es pot fregir i deixar escórrer bé de l'oli.

Pel damunt es posa la mel, o aquest una mica clarificada amb un punt d'aigua. I llestos per a menjar!

Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 51, l'amfitrió del qual és Manuel de Cocinando con Manu CatMan

El senyor Brownie Boomerang era un senyor molt modest, però un xic extravagant, que es presentava en societat molt polit ell, però d'alguna manera sempre se li notava aquella incomoditat de si se l'acceptaria en els cercles més excelsos de Barcelona.



Brownie Boomerang havia acudit a aquella festa tan selecta i estava molt ben mirat, fins i tot li semblar que alguna de les xicotes li picava l'ullet, però, i arribats a aquest punt sempre hi ha un però... va fer entrada a la sala Miss Lunchbox, enlluernadora, els ullets de tots els assistents se la miraven embadalits, no és que Miss Lunchbox fos d'una bellesa espectacular, i al parer d'alguns ni tant sols tenia atractiu, però havia fet aparició amb un bell vestit de brocat, perles i diamants que l'embolcallava d'un aire entre misteriós i seductor.



Brownie Boomerang es va anar recloent i apagant fins que va decidir fer una retirada prudent, alguna cosa se li removia a l'estómac, el polze se li accelerava i començava a tenir la visió borrosa. Mentre tornava a casa seva anava recapitulant al seu interior:






Estava clar que resultava ben indiferent a Miss Lunchbox, però aquell aleteig de papallona a l'estómac apareixia cada cop que el senyor Brownie Boomerang pensava en Miss Lunchbox. Aquella nit li va costar molt dormir, volta amunt i volta avall al llit, fins que es va encaboriar de mala manera:



Quan començava a clarejar aquell matí de darreries d'abril Brownie Boomerang va conciliar una són minsa.

Cap al migdia va sonar el telèfon i Brownie Boomerang va arribar-hi fent tentines, ni per un moment sospitava que a l'altra banda del fil hi havia Miss Lunchbox, i Brownie Boomerang va envermellir fins la medul·la i, tot sigui dit de pas, es va posar estarrufat com un gall dindi... Miss Lunchbox amb veu vellutada li demana si coneix un serraller, que ella i el senyor X s'han quedat al carrer...

Brownie Boomerang s'aclapara de tal manera que obre el gas del forn, hi entra, tanca els ulls, i es suicida torrat per fora i cru per dins!



EPÍLEG:
Com als culebrots: el protagonista principal no acaba de morir mai, és reemplaçat per un altre actor o..., així que tranquils! que Brownie Boomerang s'ha canviat de culebrot i està encantat de la vida:



Volem agrair la bona vetllada del passat dissabte de la Bloquegem l'Atica a aquells que la van concebre i organitzar: Olleta de Verdures i Baixa Gastronomia, la Mar és a qui està dedicada aquesta entrada, per la seva generositat i la seva imaginació... ;)

Volem agrair, com no!? al Restaurant Atica totes les atencions dispensades i al Celler Espelt que va fer possible que brindéssim a dojo (dels vins d'aquest celler us el vam recomanar en la recepta del Cim i Tomba).

I també volem agrair el detall del tot inesperat i fora de guió de Tiritinyam que ens va obsequiar amb peces de bijuteria que fa la seva mare, i mai diríeu amb què...! amb càpsules de cafè reciclades:

Dels errors aprenem, si no ho ha dit un savi, caldria assignar-ne l'autoria a algú de renom i lluentor...

Recordareu que vam fer el Pa dolça Elvira, oi? aquell primer cop devia ser la sort del principiant, perquè la segona intentona va ser un desastre:

* la massa va sortir rara
* la massa s'enganxava com una lapa als ditets!
* la massa no es deixava estirar ni a fums de sabatot
* un cop posats el pernil dolç i el formatge emmental no hi havia manera de recuperar-ho
* la massa tenia vida pròpia i feia el que li rotava

Però mireu, de perdidos al rio..., que diuen, i ja que l'havíem ben espifiat i teniem el forn calent, vam dir: aquí no es llença res, que sempre estem a temps...

Vam fer com vam poder uns munyocs a la safata del forn, i vam posar en pràctica quelcom que havíem llegit: espolvorejar aquelles amorfes coses que feien pena amb sucre humitejat per veure com es formaven unes dolces crostetes a la leprosa massa.

Vam haver d'estar pendents de la cocció perquè el pernil i el formatge sortien per tots els racons com cargols després de la pluja...

Moraleja:
No donar-se per rendits! el resultat no va quedar pas tan malament a la vista i de debó que estava deliciós... Et voilà!



Nota: la recepta la trobareu clicant aquí
Amb la meva amiga Ly, vam decidir fer un segon pa del llibre Panes del Mundo del Paul Gayler (aquí teniu el primer), aquest cop el vaig triar jo perquè volia participar en l' HEMC 39, així que vaig triar-ne un de dolç: la schiacciata amb raïm d'origen toscà, i així de xurro va sortir ell!

El pa dolç no és que que estiguès dolent, però la seva aparença no era gens engrescadora..., acabat de fer i calentó estava bo, va aguantar un dia, i al segon era com un xiclet...

Entre la poca traça i que el forn de casa és una mica ortopèdic podeu comprovar que no exagero gens ni mica...



Us poso igualment la recepta... que segur que el vostre gat la farà millor que jo...hahahahaha!

En algun que altre moment he comentat que hi ha a la meva família persones diabètiques i elles m'han informat del que em calia saber per adaptar la recepta (que no té res a veure amb els nefastos resultats obtinguts!).

Per un costat, la recepta original porta sucre al damunt, que vaig substituir per una planta molt dolça anomenada stevia, sembla que té propietats molt saludables per als diabètics, i en alguns països està prohibida. Sé que existeix fresca, assecada i mòlta, és la que he fet servir jo i ha sortit amb aquesta aparença de pa florit :(

Se sap que els diabètics prenen la fruita per porcions, i alguna d'elles la ració és molt més limitada, com ara el raïm, per l'alt contingut de sucres, per això el vaig substituir per tallades de prunes...

Ingredients:
 200ml d’aigua tèbia
 100ml de vi dolç natural
 7g de llevat sec (o 20g de llevat fresc)
 500g de farina de força
 1 cc de sal fina
 1 cs d’oli d’oliva

Per a l’acabat:
 1 cs d’oli d’oliva
 3 prunes vermelles
 2 cs de l’stevia

Preparació:
1. Tamisar la farina amb la sal i afegir el llevat sec.

2. En un bol ben gros posar la farina de força, fer un forat al mig i afegir el vi i l’oli. Enfarinar la superfície de treball i amassar-ho 1 o 2 minuts fins que la massa estigui suau i elàstica.

3. Cobrir el bol amb paper transparent o un drap humit i deixar que llevi durant 45 minuts o 1 hora en un lloc càlid –hi ha que usa el microones apagat perquè no hi ha corrent d’aire i té la mateixa temperatura durant el llevat- , en aquest temps ha de doblar la seva mida. Després colpejar la massa per treure-li l’aire. Fer unes 10-12 porcions de la mateixa mida i extendre la massa amb un corró fins que tingui 1cm de gruix.

4. Posar a escalfar prèviament el forn a dalt i a baix, el llibre indica a 200ºC, però els forns varien...

5. Col•locar les porcions de la massa en la safata folrada de paper de forn, separades entre si, i deixar tapat amb un drap 30 minuts més, en un lloc càlid.

6. Passada aquesta estona esquitxar els panets amb unes gotes d’oli, col•locar els galls de les prunes presionant-los lleugerament i fornejar entre uns 15-20 minuts.

8. Quan es treuen els panets del forn es deixen refredar sobre un enreixat i s’afegeix l’estevia.

Notes:
 Nosaltres vam preparar la massa i la primera pujada amb ajuda de la panificadora, així que ens vam estalviar els punts 1, 2 i 3. Però compte! la massa és molt enganxosa i per treballar caldrà fer-ho en un lloc enfarinat, així com les mans.

*******************************************

I què millor que la xocolata per fer-me passar el disgust... i si és una xocolata de ... millor que millor!


Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design