Cooking Challenge: la meva carmanyola de cigrons amb panses

La fiambrera de tota la vida!!!! quins records!!! les carmanyoles de les excursions escolars, les del pare a la feina que els hi portàvem al migdia per a què mengès calent..., les dels diumenges a la platja o a buscar bolets (en aquella època els bolets ni tenien pootes ni ales com ara... que ara els "cacen"... :D), a les de les veremes... i ara a la feina... que gràcies a nous electrodomèstics podem escalfar el menjar per la qual cosa dinar a la feina no es fa tan feixuc ni pesat ja que s'obren infinites possibilitats de plats també calentons...

Aquest repte el va triar la nostra estimada Nuria, així que segur que amb la resta de propostes de les nostres admirades Cooking trobareu que aquesta "fiambrera" diària no és tan avorrida... ;)

Nosaltres us presentem una recepta de la mare, super senzilla i saludable ja que porta llegums i nosaltres em som fans d'elles durant tot l'any, i si vosaltres només en mengeu quan fa fred aquesta us serà ideal per provar aquesta mateixa setmana...

CIGRONS AMB PANSES

Cigrons amb salsa d'anxoves de L'Escala

"Per un cigró no deixa de coure's l'olla"

Diccionari Calatalà-Valencià-Balear

Aquesta recepta la vaig trobar casualment al llibre Aperitivos, tostadas y tostas i com a la mare les anxoves li encanten però té el seu consum restringit i vigilat per la neggggna ja que se li dispara la tensió i vull gaudir d'ella durant molts anys... la fam fer un únic dia d'aquest estiu que vam gaudir de la seva companyia, i també com a petita compensació perquè ha hagut de menjar vedella, que no li agrada gens! i se la menjada com a bona minyona!!!! hahahahahahaha

És una recepta molt senzilla, molt gustosa i aconsellem que es prepari amb unes bones anxoves de L'Escala de les que s'han de netejar, així es controla molt millor la salabror que deixarà en la preparació.

Ingredients per a 4 persones:

• 4 grans d'alls
• 500-600 gr de cigrons cuits
• 6 anxoves de L'Escala senceres
• Oli d'oliva verge extra DOP Terra Alta

Preparació:

1. En aquests cas nosaltres vam utilitzar cigrons cuits de llegumaire, però els podeu coure a casa (ja sabeu: remull d'un dia per l'altre i bullir-los com ho soleu fer)
2. Netejar les anxoves, treient-li les vísceres, l'espina i filetejar-les sota un bon raig d'aigua i reservar
3. Mentre s'acaben de coure els cigrons o d'escalfar-los, posar en una paella els grans d'alls amb pell i fregir-los una mica, quan estiguin rossets retirar-los
4. En aquest oli dels alls posar a coure els filets d'anxova reservats, a foc lent i comprovareu que es van esmicolant.
5. Per acabar el plat: els cigrons calentons amb la salseta de l'anxova pel damunt i si voleu es pot amanir amb un bon raig d'OOVE en cru.

Ja us ho havíem dit que era fàcil!!!! per què mai ens feu cas...? :D

Us recordem que encara esteu a temps per participar al sorteig del llibre, aquí Polos y helados

Recepta d'arròs per al GRAN RECAPTE D'ALIMENTS 2012

ENTRE TOTS PODEM!!!!!!

A casa de l’àvia Maria era habitual, sobretot els divendres, menjar plats únics elaborats a base d'ingredients senzills, de rebost i d'aquelles coses que li anaven quedant a la nevera. Penseu que durant la guerra incivil i la postguerra va pujar tota sola tres criatures perquè el meu avi estava empresonat, i en aquella època, i a Barcelona sobretot, podies tenir algun caleró, però no hi havia menjar que comprar. A la dona quan la situació li era insostenible enviava els fills al poble, a casa de l'hereu, que si més no una bleda i una tallada de cansalada mai va faltar a moltes zones rurals. I la situació era insostenible quan la meva àvia havia de fer bullir les pells de les patates per dinar o quan els dos germans més grans es barallaven pel tros de xusquet de pa que semblava que era mig mil·límetre més gran que un altre... 

La situació que ens toca viure a nosaltres és molt diferent però no podem obviar que hi ha persones que ho estan passant francament malament i amb una angoixa terrible, amb poques esperances de futur imminent o a mig termini, i més portes es tanquen cada dia. Els prestatges de les botigues i supermercats són plens, no hi ha escassetat d'aliments, el que no hi ha són diners per poder-ne comprar... PER AIXÒ CAL CONTRIBUIR! amb un granet de sorra, o amb una galleda, o amb un camió, cadascú amb les seves possibilitats pot prescindir de fer un dels cafès al dia, o de no anar a sopar una pizza un dissabte, que qui necessita un paquet de llegums o d'arròs pot ser un veí teu..., i qui diu que demà no siguis tu, o jo,...? que si alguna cosa és certa és que no hi ha certeses...

ENTRE TOTS PODEM!!!!!!

Avui i demà es fa el Gran Recapte d'Aliments, la teva col·laboració, la de tots, importa! 

 Si voleu saber com fer-ho...

cliqueu aquí.

La que avui us presentem és una recepta d’arròs -recuperada de l’àvia que tan magres les va passar- i tan elemental que sembla que no pugui ser... L’àvia feia aquesta recepta amb variants segons el que tingués al rebost o nevera: amb calamars i una mica de salsa de tomàquet, amb bacallà dessalat, amb carbassó, amb carxofes, etc...

Ingredients:
 Arròs (una tassa de cafè per persona)
 Alls (molt generosament)
 Oli d’oliva
 Ou (1 x PAX)
 Sal, per si cal rectificar

Opcionalment:
 Bacallà dessalat
 Calamar i salsa de tomàquet

 Carbassó a rodanxes

 Carxofes a làmines gruixudes

Preparació:
1. Posar en una olleta a bullir l’aigua amb un bon raig d’oli d’oliva i els grans d’all, quan arrenca a bullir afegir els ingredients opcionals, deixar bullir una estona.

2. Quan noteu que ja està mig cuit podeu afegir l’arròs i deixar-lo bullir segons indicacions de l’arrossaire, nosaltres en aquest cas, i només en aquest, ens agrada una mica més passat del normal i una mica pastosset.

3. Mentre bull l’arròs fer els ous ferrats que us calguin en funció del nombre de comensals i deixar-los preparats.

4. Per servir el plat: escudellar l’arròs en cada plat i col·locar al damunt l’ou ferrat.

Esperem que us agradi!

Bunyols de cigrons dolços de la Mireia Carbó

Eps! que heu llegit bé! i aprofitem que ara mengem bunyols a dojo i que avui és divendres per posar-vos la recepta que vam aprendre de la Mireia Carbó en la darrera sessió que va fer al febrer al Club Social Caprabo.

Com sempre, gràcies a la Gemma ens apleguem uns quants blocaires, que mira que li donem feinada, i que també va publicar la recepta al seu bloc, aquí, no us la perdeu que té les mans trencades per fer totes les llepolies inimaginables...

Que la Mireia Carbó ens animés a arremangar-nos i agafar una màniga pastissera té moooooolt de mèrit, ja sabeu que és una comunicadora nata i que sap engrescar a base de bé fent que tot sigui molt fàcil, això amb els seus llibres i els programes radiofònics...,  però de debò que en viu i en directe és espectacular! si cliqueu al seu nom enllaçareu amb aquesta recepta seva al bloc de Com Ràdio, i també la podreu escoltar de viva voz. Ens va explicar que aquesta recepta li en va parlar una senyora que la seva àvia, a l'època de la postguerra, li'n feia, i la Mireia Carbó es va posar mans a l'obra i assajant assajant va trobar-ne la fórmula.

Els bunyols ens han agradat tant i tant que els hem repetit i repetit, malgrat la lluita amb la màniga pastissera...

El primer cop: la cuina va quedar que semblava que hagués acabat de passar la niña del exhorcista en el seu pitjor moment de possessió diabòlica...

El segon viatge: ens vam posar un chubasqueru i polaines en comptes d'un davantal a l'espera que tornès a treure el nas la maleïa niña, però no, només va mirar des de la llinda de la porta...,  i animats per l'èxit...

Una darrera incursió: vam maniobrar la mànega pastissera amb el vestit jaqueta i les sabates de taló d'agulla del darrer casament que vam anar... I on vas a parar! molt millor!!!

Només és qüestió de pràctica i sang freda, i no importa que portis texans o faldetes, però també us explicarem un petit experiment que ens va resultar el tema millor... ;)

La fotografia és de la primera tongada que vam fer, els quatre més macots i ben posadets, els de les altres tongades els vam assassinar abans que arribessin a cap sessió fotogràfica ;)

Ingredients:


Per a la massa

• 200 g de cigrons cuits (nosaltres els vam comprar als llegums cuits del mercat)
• 200 ml de llet (nosaltres, desnatada)
• 60 g de mantega
• 50 g de farina (la vam tamisar abans)
• 2 ous
• 1 ratlladura de taronja (no em teníem... li vam posar 1 g de ratlladura de yuzu)
• 1 cullerada de sucre (2 cp* de sucre)

Cocció i acabat

• Sucre
• Canyella en pols (no en vam posar...)
• Anís (opcional) -nosaltres: i un be negre amb potes rosses d'opcional! no som res sense la botella d'anís sec-
• Oli d’oliva o de gira-sol, ens vam decantar per aquest darrer

Preparació:

1. Com els cigrons ja estan cuits deixar-los que descansin, però si els compreu de pot cal rentar-los bé i colar-los.
2. En un cassó posar en fred: la llet, les ratlladures de yuzu (o de taronja), el sucre i la mantega i esperar que arrenqui el bull.
3. Quan arrenca afegir els cigrons, triturar-ho amb el braç elèctric i posar-ho a colar en un altre cassó per treure les pells dels cigrons.
4. Posar-ho de nou al foc i tirar de cop tota la farina i sense parar de batre fins que la massa es desenganxi de les parets del cassó, i aquí el nostre experiment: vam deixar que la massa es lligués una mica més, que quedés més eixuta, així a l'hora de maniobrar amb la màniga pastissera anava tot més domat.
5. Treure del foc i afegir primer un ou, batre fins que quedi incorporat i no afegir el segon ou fins que el primer no s'hagi amalgamat bé.
6. Posar la massa en la màniga pastissera.
7. Primer vam provar de fregir els bunyols amb un altre cassó amb l'oli calent, però no ens va acabar d'anar bé, així que a la segona intentona vam provar amb una paellera alta i molt millor.
8. Anar fent les dosis dels bunyols primer en una mà untada amb una mica d'oli en fred i fer-ho lliscar a la paellera. Ajudar a donar-los voltes.
9. Quan estiguin daurats treure del foc ruixar-los amb l'anís i passar-los pel sucre, si també hi voleu canyella es pot barrejar la canyella amb el sucre aquest i arrebossar-los amb la barreja.

Notes:

(*) cp: cullera de postres

- De la primera tongada ens van sobrar uns quants -els lletjos com un pecat!- que, al cap de dos dies i malgrat que estaven més estovats, estaven rabiosament bons!

I per primer cop participem a Memòries d'una cuinera:

Favetes ofegades amb mistela. In memoriam Santi Santamaria (i)

Tal i com us vam dir en aquesta entrada, fem un petit homentatge a un gran home i un GRAN XEF, el Santi Santamaria, que ja descansa al seu estimat Sant Celoni.

Hem triat aquesta recepta perquè les faves, els alls tendres i les cebes, també tendres, són un producte de temporada i la tria d'aquesta recepta, del receptari tradicional català, amb el seu petit toc ens evoca Gandesa, les nostres arrels...

Avui també cuinarem pensant en ell, però això serà una altra entrada...

Com s'han vessat rius de tinta i tinta per elogiar la figura del GRAN XEF, i no oblidem que dels millors en el món, nosaltres no afegirem, en paraules, el que ja està escrit, però us proposem que us col·loqueu en silenci un davantal, rentar-vos les mans i anar per feina, amorosa i delicadament, i alhora apassionadament.

Com diu l'Starbase: VA PER TU, SANTI.

Ingredients:
* Faves desgranades
* Cansalada virada i botifarra negra (nosaltres hem posat pernil)
* 1 ceba tendra trinxada
* 2 alls tendres trinxats
* Menta fresca
* 1 fulla de llorer
* 1 copa de mistela
* Oli
* Sal
* Pebre
* 1 tassa d'aigua

Preparació:
Netejar i tallar menut els alls i la ceba. Possar-ho a enrossir amb el pernil (o si heu triat la cansalada, amb aquesta). Hi ha que ho fa directament a l'olla a nosaltres ens agrada fer-ho amb paella o cassola de fang.

Traspassar-ho a l'olla i afegir les faves, les herbes (i si també hi poseu botifarra negra és el moment). Abocar la tassa d'aigua. I es deixa coure tapat a foc ben fluix. Cap al final de la cocció es prova i es rectifica de sal i s'hi afegeix la copa de mistela.

Trobada blocaire i Reciclant llenties

El dissabte passat, dia 9, ens vam reunir una trentena de persones de blocs gastronòmics a Castellterçol, que va organitzar el Manel, i que des d'aquí li volem agrair de tot cor la dedicació i l'excel·lent tria dels llocs a visitar i menjar que n'ha fet.

Nosaltres no podem afegir gaire cosa més, ni millor, dels que han fet llurs cròniques: completes, simpàtiques, descriptives, poètiques, però totes tenen en comú com vam xalar:

El cafè de nit
Cuinar és generós
La cuina vermella
La cuina de casa
DeCuina
Fem un mos
Pa de nous
Apunts de Cuina
No tot són postres... a la cuina
Cuina per a llaminers
Delícies del rebost
Mai Blog
Olleta de verdures

Només volem dir que ens ho van passar redivinament bé, que ens ha quedat un regust de boca dolç i càlid, que ens va encantar conèixer en persona qui hi ha darrera de les cuines que visitem assíduament, i dels que no, que ho farem d'aquí en endavant. Ens feia molta il·lusió acudir a aquesta trobada i les expectatives van ser superades amb escreix i amb un paisatge nevat que no sempre podem gaudir tan de prop.

Les empreses a les que vam anar a aprendre una munió de coses i el restaurant on vam menjar pantagruèlicament, també els volem agrair les seves atencions, explicacions i el tracte amabilíssim que ens van dispensar:

Conserves Coll
Comercial Artesana Sosa
Hostal Castellterçol
Elies Miró

NOMÉS ENS RESTA ESPERAR UNA PROPERA TROBADA...,
QUE ESPEREM QUE SIGUI DINTRE DE BEN POC !!!

**********************************

Amb el títol de RECICLANT LLENTIES volem fer la segona aportació a l'HEMC # 40, bàsicament per diversos motius:

1.- Quan pensem en AMANIDES sempre ho fem, principalment, amb fulles verdes acompanyades de..., amb hortalisses, i a l'estiu també pensem en les amanides d'arròs i les de pasta, difícilment pensem en els llegums, potser amb l'empedrat i poca cosa més...

2.- Els LLEGUMS sempre els associem a plats contundents i generalment calents. A casa ens agraden molt i procurem menjar-ne sovint. Així que aprofitant que teníem restes de llenties fetes i només bullides vam fer una de les dues amanides que fem amb elles, i que també teníem algun sobrant de salmó d'aquestes festes.

3.- Amb aquest ingredient principal en fem de dos tipus d'amanida que ens agraden tot l'any a temperatura ambient o un pèl fresquetes a la bonança, i aquest HEMC ens bé de perles per transmetre que si reciclem amb sobres d'una manera també ho podem fer d'una altra, no hi ha una única manera perquè remirant aquell fons d'armari que són les nostres neveres i rebosts, constatem que tot és aprofitable i només cal intuïció i imaginació... I si una no us acaba de convèncer sempre tindreu el recurs de l'altra... perquè ja sabem allò de lentejas, las tomas o las dejas.

AMANIDA DE LLENTIES AMB SALMÓ FUMAT I XAMPINYONS Ingredients: Llenties cuites Salmó fumat Xampinyons Ou dur a daus Olives negres Preparació: Preparació mínima: pim-pam! i no posar a la nevera.

AMANIDA DE LLENTIES AMB PERNIL Ingredients: Llenties cuites Daus de pernil serrà Olives farcides d'anxova laminades Daus de tomàquet d'amanir Preparació: Ídem de l'anterior, amb una lleu diferència, ens agrada fer-la abans per a què el tomàquet sui i desprengui el seu suquet.

MANERES D'AMANIR-LES

Oli d'oliva
Amb una vinagreta sencilla: vinagre i oli d'oliva
Amb una vinagreta complexa: vinagre, oli d'oliva i mostassa (a vegades cogombret picat)
Amb una vinegreta de mel: vinagre, oli d'oliva i mel

Nota:
Habitualment aquests amaniments porten sal però per aquestes dues amanides no en posem, les llenties en coure-les ja n'hi hem posat, i també porten ingredients que els dóna la salabror, ara bé, si us agrada un xic fortet, en podeu posar, això al gust del consumidor ;)

Cuscús de xai

Recepta marroquí gentilesa de FZB

Ingredients:
o Xai tallat gruixut i desossat
o Mantega
o Aigua
o Sal
o Oli d'oliva
o Julivert
o Cúrcuma
o Pebre blanc mòlt
o Gingebre ratllat
o 1 tomàquet
o Cuscús
o Col
o Pastanaga
o Nap
o Remolatxa
o Carbassa (opcional)
o Cigrons cuits


Preparació:
Posar a bullir la carn de xai amb mantega, aigua, sal, oli, un ramet de julivert, cúrcuma, pebre blanc mòlt, gingebre ratllat i un tomàquet durant uns 30 o 40 minuts.

Remullar el cuscús, amb aigua suficient y escórrer de seguida.

Afegir a l’anterior braó les verdures: col, pastanaga, nap, remolatxa, carbassa (optativa) i un bon grapat de cigrons cuits i deixar-ho bullir durant 30 o 40 minuts més.

Mentre bull posar al vapor el cuscús, retirar-lo remullar-ho amb una mica d’aigua. Posar-ho més estona al vapor, retirar-ho i remullar-lo amb oli.

Per servir: escalfar el braó molt calent i el cuscús al vapor. Afegir més mantega al cuscús i remenar-ho bé. En cada plat fer una muntanya de cuscús, amb la carn al mig, a sobre les verdures de forma decorativa i afegir cullerots de braó al damunt.

Suggeriments:
o Els ingredients de tipus tubercle s'han de tallar de llarg a llarg i en trossos grans.

Notes:
o No hi ha dificultat excessiva per trobar la cúrcuma i el gingebre en els supermercats.
o La cúrcuma com a espècie va desaparèixer de la nostra cuina, però hi ha receptes antiquíssimes on hi té presència.
o Al voltant de la mantega no hem sabut esbrinar la seva procedència, el màxim que sabem és que es tracta d'una mantega especial de les muntanyes, així en la manca d'aquesta posem mantega del Cadí o de Soria.
o El cuscús també es fa amb altres tipus de carn, excepte porc, però al nostre parer el de xai es porta la palma en exquisidesa.

Cigrons amb vieires

Ingredients:
o Vieires
o Cigrons cuits
o Tomàquet
o Pebrot vermell
o Ceba
o Sal
o Oli d'oliva

Preparació:
En un wok o una cassola de fang posar un rajolí d'oli i fer saltar les vieires una mica, afegir els cigrons i saltar-los una estona, salar-ho una micona i reservar.

Preparar un sofregit amb el tomàquet, pebrot vermell i la ceba, que el sofregit estigui ben confitadet. Un cop tot ben sofregit afegir-ho a l'anterior i remenar-ho bé, deixar coure a foc baix.

Per últim, afegir una mica d'aigua calenta que no arribi a cobrir els cigrons i deixar que faci el xup-xup, provar de sal i rectificar si fos el cas.

Cigrons amb verduretes i bolets

Recepta gentilesa de la Núria Moreno de Sant Pere de Ribes

Ingredients:
o Cigrons cuits
o Variació de bolets (xampinyons, shiitake, gírgoles...)
o Cors de carxofa
o Puntes d’espàrrecs verds
o Algun tipus d’algues (opcional)
o Oli aromatitzat amb alfàbrega (opcional)

Preparació:
Es fregeixen, preferiblement amb wok, els cors de carxofa, els espàrrecs i el bolets (tot per separat) després ho ajuntem amb els cigrons i per últim les algues i llestos, amanir amb l'oli d'alfàbrega.

Notes:
Si li afegiu un sustet de comí o matafaluga, que tenen propietats carminatives, tot anirà oli en un llum.

Crema de pèsols

Ingredients:
o Pèsols
o Sal
o Sucre, una cullera de cafè
o Alfàbrega fresca o congelada
o Oli, mitja tassa de cafè
o Aigua

Preparació:
El dia abans posar a macerar l’alfàbrega picada amb l’oli i deixar-ho a la nevera.

En poca quantitat d’aigua fer bullir els pèsols amb la sal (si són congelats la cullera de sucre a més a més). Cal que estiguin al dente, i que no perdin el verd tan viu que tenen.

Un cop cuits refredar-los amb aigua freda i glaçons, així tallareu la seva cocció, i reservar l’aigua de bullir.

Triturar amb el braç elèctric els pèsols i un xic d’aigua de bullir (podria quedar aigualit si es posa tota). La crema resultant passar-la pel passa-purés per eliminar les pells dels pèsols.

Amanir-ho amb l’oli aromatitzat per l’alfàbrega.

Suggeriments:
o Es pot servir fresc, tebi o calent.
o Per decorar els plats es poden fer unes brotxetes que alternin daus generosos de formatge emmental i tomàquets cirerols (xerri).

Notes:
o L’alfàbrega congelada en una coneguda cadena de congelats la tenen envasada en porcions, és còmode.
o Els pèsols us recomanem els del Maresme (també coneguts com la perla verda del Maresme) encara que la butxaca se’n ressentirà, o de collita pròpia o, en darrer lloc, congelats. L’èxit de la recepta rau en la qualitat dels pèsols que no estiguin revellits i farinosos.