Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terres de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terres de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Cooking Challenge
Cuina catalana
Cuina de Nadal
Gandesa
Llepolies
Nens
Postres
Receptes
Receptes d'hivern
Receptes de campanilla
Receptes fàcils
Reedició
Terra Alta
Terres de l'Ebre
Tot l'any
Vins
Aquest mes em pertocava triar el repte, i como no! tocava una maragdada! Crear una felicitació de Nadal des de la cuina... No em direu que no és per enviar-me a pastar fang i a dida... :D però les Cooking Ch. són molt i molt Cooking i encara més Challenge i he de dir que tenen una paciència amb mí que no me la mereixo...
Aquest mes em pertocava triar el repte, i como no! tocava una maragdada! Crear una felicitació de Nadal des de la cuina... No em direu que no és per enviar-me a pastar fang i a dida... :D però les Cooking Ch. són molt i molt Cooking i encara més Challenge i he de dir que tenen una paciència amb mí que no me la mereixo...
Cuina catalana
De Cuina Seductora
Gandesa
Llepolies
Olla de Llibres i Cols
Postres
Receptes
Receptes d'hivern
Receptes fàcils
Terra Alta
Terres de l'Ebre
Tot l'any
Truquets
Vins
Visitar
In memoriam de l’Anna G.
Van ser tants anys i tantes coses viscudes juntes de les quals només vull guardar tot allò de bo que va significar conèixer a l’Anna G.
Érem tan joves! La recordo encara amb trenes o amb la cabellera abundant deixada anar. Sempre traient la punta a tot: des de disfressar-nos i passejar Rambles amunt i Rambles avall, tot entrant a les botigues de souvenirs i demanar que ens posessin un quilo de tomàquets, o aturades al bell mig de les Rambles mirant el cel i veure com els transeünts també s’aturaven i miraven a veure que guipaven i que ens tenia tan entretingudes, i si diem la veritat era veure com queien a la trampa els pobres incauts... hahahahahaha picaven com a passerells!
La vegada que vaig passar autèntica por va ser quan em vaig assabentar que estava al comitè organitzador del meu comiat de soltera!!! Em van preparar una gimcana que va resultar la mar de divertida (però tenint amplitud de mires i esquena ample però! hahahahahaha). L’Anna anava proposant activitats i la resta de companyes li deien que era molt fort i gros i ella els contestava: No coneixeu a la Maragda com la conec jo! Aguantarà això i més! hahahahahaha i era ben bé veritat! (algunes perletes de la gimcana: fregar el restaurant on vam sopar... comprar productes frescos per una amanida a les 2 de la matinada i haver-la de vendre a Canaletes... tot això vestida com una miserable! si és que van fer un concurs intern a veure qui portava la bata més desastrosa amb la que m’havia de passejar...!).
L’Anna estimava Gandesa, així que aquest vídeo de les Terres de l’Ebre i Costa Daurada li hagués emocionat tant com a mi...
A l’Anna li agradava cuinar i compartia generosament les seves receptes, aquesta és una d’elles i és tan fàcil de fer que encara podeu fer aquestes trufes per a la castanyada. Esperem que us agradin! com ens ha agradat tenir aquest record i pensament de l’Anna.
Ingredients:
- 200 gr d’avellanes picades sense torrar
- 200 gr de xocolata en pols (que sigui de bona qualitat!)
- 100 gr de mantega fosa
- 1 rovell d’ou
- ½ got de vi negre DO Terra Alta (l’Anna posava conyac)
Preparació:
- Desfer la mantega i un cop fosa, posar tots els ingredients i triturar-los amb un braç elèctric o un altre estri fins fer una pasta.
- Si la pasta que se us fa no és prou modelable ho podeu posar una estona a la nevera.
- Ajudats amb una cullera anar agafant porcions que vinguin a ser una mica iguals i fer-ne boles.
- Es poden arrebossar de cacau en pols, com aquestes, però també de fideuets de xocolata, sucre llustre, anissos de colors...
- Queda molt guapet presentat en càpsules de paper rissades.
Aquest cap de setmana us esperem a Gandesa, que és la 27ena. Festa del Vi i hi ha moltes activitats, així que si mai heu estat ja esteu tardant!
Petita nota de producte local: ¿sabíeu que el 80% del que consumim en packaging de pastisseria, blondes, càpsules arrissades,... es produeix a la zona?
Us deixem el cartell de la Festa del Vi... (si cliqueu a la imatge hi accediu)
També us deixem les nostres receptes de panellets que hem publicat en anys anteriors:
I us suggerim dos llibres per a què conegueu millor què és la CLOTXA i és el plat que podreu menjar aquest diumenge ;)
Cooking Challenge
Cuina catalana
Entrants freds i calents
Gandesa
L'hortet de la Maria
Receptes
Receptes d'hivern
Receptes fàcils
Sopes i cremes
Terra Alta
Terres de l'Ebre
Tot l'any
"Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata."
Dita popular
Us proposem un parell de jocs...
Cuina catalana
Gandesa
Llepolies
Nens
PLAT PATRIMONIAL
Postres
Receptes
Receptes fàcils
Reedició
Terra Alta
Terres de l'Ebre
Tot l'any
Vins
Visitar
Aquesta recepta ja la vam publicar anteriorment però és tan fàcil de fer i amb no res que es fa i resulta tan bona que va de meravella als tocatardans que no ha fet coca de massa fermentada, ja que no us donaria temps... ;)
Entre la preparació i la cocció no tardareu més de 45 minuts, així que vinga! poseu a preescalfar el forn a 180º C!
Hem d'agrair a la nostra estimada cosina Mª Mercè ;) que té mans de plata i de santa per a les postres!
(Indiquem amb vermell els canvis fets)
Es diu que no cal que la massa es faci bona, així que vol dir que no li cal temps de llevar.
Es preescalfa el forn, i com cada forn és un món..., a temperatura de 180º, calor a dalt i a baix.
Muntar les clares d'ou a punt de neu molt fort i reservar-les.
Barrejar la resta d'ingredients en una massa homogènia, els rovells no cal batre'ls abans.
Anar barrejant amb compte la clara a punt de neu, suaument, a poc a poc i evitant moviments circulars.
Abocar tota la pastada en un motlle preparat per anar al forn (si és més petit us sortirà més alt el cóc i si es més gran serà més planet...), decorar amb la fruita seleccionada i espolvorejar amb el sucre addicional. Enfornar a alçada baixa.
Hi ha fruites que queden com més oxidades (poma o pera) i si se li vol donar una capa de lluentor: es barreja una mica d'aigua, sucre i melmelada d'albercoc i es pinzella la fruita.
Vam coure-la en una llanda gran i vam trigar uns 30 minuts, però compte de com funciona el vostre forn, nosaltres primer la vam posar 15 minuts i després de 5 en 5...
I si acompanyeu aquest cóc amb un gotet de Vi Dolç del Celler Edetària, - Celler que acaba de cumplir els 10 anys d'una trajectòria immillorable i que felicitem des d'aquí!-, vi amb un 70% de garnatxa fina i un 30% de Cabernet-Sauvignon, us garantim que ballareu la Dansada, la Jota Ebrenca i si cal ens arrancarem per Buleries!!!!
Nota:
cp: cullereta de postres
Aquesta recepta ja la vam publicar anteriorment però és tan fàcil de fer i amb no res que es fa i resulta tan bona que va de meravella als tocatardans que no ha fet coca de massa fermentada, ja que no us donaria temps... ;)
Entre la preparació i la cocció no tardareu més de 45 minuts, així que vinga! poseu a preescalfar el forn a 180º C!
Hem d'agrair a la nostra estimada cosina Mª Mercè ;) que té mans de plata i de santa per a les postres!
(Indiquem amb vermell els canvis fets)
Ingredients:
- 4 ous (rovells i clares separades, i aquestes muntades a punt de neu molt fort)
- 1 iogurt natural (no desnatat)
- 3 parts de farina (prenem com a referència els envasos del iogurt: aprox. 160 gr de farina de força, però no cal que sigui de força)
- 2 parts de sucre (aprox. 120-126 gr)
- 3/4 parts d'oli (de girasol aprox. 89 gr)
- 1 sobre de llevat químic
- 1/2 got de mistela o anís sec
- Fruita natural al vostre gust
- Sucre addicional
- 1 cp de coriandre
- 1 cp de matafaluga
Es diu que no cal que la massa es faci bona, així que vol dir que no li cal temps de llevar.
Es preescalfa el forn, i com cada forn és un món..., a temperatura de 180º, calor a dalt i a baix.
Muntar les clares d'ou a punt de neu molt fort i reservar-les.
Barrejar la resta d'ingredients en una massa homogènia, els rovells no cal batre'ls abans.
Anar barrejant amb compte la clara a punt de neu, suaument, a poc a poc i evitant moviments circulars.
Abocar tota la pastada en un motlle preparat per anar al forn (si és més petit us sortirà més alt el cóc i si es més gran serà més planet...), decorar amb la fruita seleccionada i espolvorejar amb el sucre addicional. Enfornar a alçada baixa.
Hi ha fruites que queden com més oxidades (poma o pera) i si se li vol donar una capa de lluentor: es barreja una mica d'aigua, sucre i melmelada d'albercoc i es pinzella la fruita.
Vam coure-la en una llanda gran i vam trigar uns 30 minuts, però compte de com funciona el vostre forn, nosaltres primer la vam posar 15 minuts i després de 5 en 5...
I si acompanyeu aquest cóc amb un gotet de Vi Dolç del Celler Edetària, - Celler que acaba de cumplir els 10 anys d'una trajectòria immillorable i que felicitem des d'aquí!-, vi amb un 70% de garnatxa fina i un 30% de Cabernet-Sauvignon, us garantim que ballareu la Dansada, la Jota Ebrenca i si cal ens arrancarem per Buleries!!!!
Nota:
cp: cullereta de postres
boNa RevetLLa !!!
A la Fontcalda...
Carns
Gandesa
Nens
Receptes
Receptes d'estiu
Receptes de primavera
Receptes de tardor
Receptes fàcils
Segons plats
Terra Alta
Terres de l'Ebre
Tot l'any
Visitar
Bon dia!
Avui us portem dues variacions dels típics llibrets de llomillo de formatge i pernil dolç o de sobrassada i formatge, ja que són unes opcions més originals i que són ideals per fer en un pimpam-toma-lacasito! o per portar a la carmanyola quan anem a buscar bolets, com ara, o fem sortides al camp:
A nosaltres ens abelleix fer els dos tipus alhora i posar-los junts i quan obrim la carmanyola fer allò de veure quin ens toca ;)
Esperem que us agradin aquestes dues versions i si en feu de diferents ens agradarà molt que ho compartiu amb nosaltres... ;)
Bon dia!
Avui us portem dues variacions dels típics llibrets de llomillo de formatge i pernil dolç o de sobrassada i formatge, ja que són unes opcions més originals i que són ideals per fer en un pimpam-toma-lacasito! o per portar a la carmanyola quan anem a buscar bolets, com ara, o fem sortides al camp:
- amb anxoves i formatge brie o
- amb formatge idiazabal i codonyat
A nosaltres ens abelleix fer els dos tipus alhora i posar-los junts i quan obrim la carmanyola fer allò de veure quin ens toca ;)
Esperem que us agradin aquestes dues versions i si en feu de diferents ens agradarà molt que ho compartiu amb nosaltres... ;)
Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabal i codonyat |
Ingredients:
- 2 llibrets de llomillo per cap*
- Farina blanca
- Un ou batut
- Farina de galeta
- Sal
* A la vostra xarcuteria de confiança us poden preparar el llomillo obert per a muntar els llibrets a casa, i aquí sí que a nosaltres ens agrada que el llomillo sigui de primera...
- amb anxoves i formatge brie
Filets d'anxova
Llenques de formatge brie
- amb formatge idiazabal i codonyat
Tallades de formatge idiazabal
Làmines molt fines de codonyat
Preparació:
- Batre l'ou amb un xic de sal i reservar.
- Obrir els llibrets i posar un pèl de sal només als llibret que destineu a preparar-los amb l'idiazabal i el codonyat.
- Farciu els llibrets amb els ingredients de la vostra elecció procurant que el farcit no sobresurti dels llibrets.
- Passeu-los primer per la farina blanca, després per l'ou i finalment per la farina de galeta. Reservar.
- En una paella ampla posar oli a escalfar i quan ja està calent podeu fregir els llibrets, que no costa gaire estona fer-ho.
- Quan retireu els llibrets posar-los en paper absorbent per a treure l'excès l'oli.
I ja estan a punt de menjar! són molt bons calentons o freds (milloren molt d'un dia per l'altre).
A la Fontcalda...
Cafès
Cooking Challenge
Cuina catalana
Gandesa
Llepolies
Nens
PLAT PATRIMONIAL
Postres
Receptes
Receptes fàcils
Terra Alta
Terres de l'Ebre
Tot l'any
No us oblideu de visitar les delicioses carlotes de les:
Un altre cop amb vosaltres amb un nou repte, aquest mes em pertocava a mi triar el repte i de debò que em va costar decidir-me molt. Fullejant llibres de cuina vaig veure que a la cuina italiana hi ha moltes receptes de carlotes, dolces i salades, la base de les quals es fan amb galetes, melindros, bastonets, etc... i vaig tenir un flaix! un pastís que menjava de petita a base de galetes maries, que feia una tieta meva de Gandesa, però que vagament recordava que no li deien carlota... puffff! memòria de melindro la meva! vaig cercar en diferents llibres de receptes de la zona i no vaig trobar la recepta en cap... Anava llesta! així que vaig tirar d'amistats i família per recordar el nom d'aquell pastís de galetes maries, que avui en dia encara es fa a les cases, i gràcies a Mateu Auba i la meva cosina Mª Mercè Fornós vaig obtenir la recepta de la FABIOLA, moltes gràcies a tots dos que sé que em poso molt pesada!!!!!!!
Cercant per la xarxa vaig trobar alguna recepta més de fabiola però ens trobem amb una recepta que es localitza a les Terres de l'Ebre, la part Sud de Lleida (al poble de Guimerà, fronterer amb Tarragona) i en algun indret de Castelló i ja no he trobat cap referència més... les principals diferències les he trobat en el tractament de les galetes maries, a voltes xopades en llet, amb llet i cacau, en cafè, en cafè aromatizat amb "gotetes", amb moscatell i fins i tot un fifty-fifty de cafè i mistela. Les presentacions poden ser en forma de braç de gitano (galetes rodones) o com a pastís quadrat (galetes quadrades). I les decoracions al gust de cadascú o del que es disposa a casa: anissos de colors, fideuets de xocolata, ratlladures de coco, ratlladures de xocolata i la Diana em parlava de decorar la fabiola amb flors escarxades...
Eps! parlant de la Diana de l'Hort Arsis, que sapigueu que ha guanyat el premi Ebre Líders 2012 en la categoria de Comerç local
així que la nostra enhorabona des d'aquí!
Vaig fer la recepta tradicional que em van facilitar Mateu i la meva cosina, però em va sortir la dèria creativa i vaig fer un experiment... i deu ni dó! a casa va tenir molt d'èxit...
Comprovareu que és una recepta molt senzilla i que els nens poden participar en fer la fabiola sense cap mena de perill...
També volia fer alguna cosa salada i vaig recordar una recepta que només que em van dir els ingredients em vaig enamorar, però por hache o per be no trobava mai el moment de fer-la: un tàrtar de tonyina, que em va facilitar l'estimada Mª José, i només us diré que si no feu escarafalls als tàrtars aquest és meravellós i presentat com carlota queda molt vistós...
I abans d'entrar en matèria receptil només us avancem que aquesta setmana
aquest bloc FARÀ CINC ANYS
esteu pendents perquè estem coent la seva celebració, y hasta aquí puedo leer... ;)
CARLOTA DE TÀRTAR DE TONYINA DE LA Mª JOSÉ
Ingredients per a 2 persones:- 2 talls de tonyina vermella
- Mitja poma àcida
- 1 ceba petita
- Salsa de soja
- Oli d'oliva extra verge*
- Sal
- Grapadet de sèsam torrat
- Suc de llimona (per a què no s'oxidi la poma)
- Picos camperos o bastonets
- La tonyina es congelarà prèviament i quan es s'hagi de preparar el tàrtar la descongelem, s'ha de tallar menuda i es reserva.
- La ceba es pica menuda també i s'afegeix a la tonyina
- La poma àcida es talla a dauets menuts i mentre es va tallant la vam anar posant dins del suc de la llimona per a què no s'ennegrís. Colar i barrejar a l'anterior.
- Remenar tot molt bé i afegir la salsa de soja, no posem la quantitat perquè va molt al gust de cadascú, nosaltres ens agrada forteta i li vam posar una cullerada sopera. El millor és posar i anar tastant fins trobar el punt desitjat.
- Amanir amb sal i oli extra verge i les llavors del sèsam torrat.
- Vam muntar la carlota amb el picos i com la salsa de soja tenyeix de fosc el tàrtar vam decorar-lo amb daus de poma, ceba picada i llavors de sèsam que havíem reservar per donar-li el toc final de presentació, amb una branqueta de fonoll.
FABIOLA TRADICIONAL
Ingredients:- Galetes maria quadrades (o rodones hojaldradas)
- 100 gr de coco ratllat + una mica més per a decorar
- 100 gr de sucre
- 100 gr de mantega
- 3 ous
- 2 tasses de cafè fred
- Sucre per a les clares d'ou
- Agafar una cassola i posar a fondre a foc lentíssim la mantega. Retirar la cassola del foc i afegir el sucre i el coco, aprofitar que la mantega està tèbia i remenar per a què es desfaci el sucre.
- Separar les clares dels rovells d'ous, reservar les clares i afegir els rovell a la barreja anterior de la crema.
- Xopar les galetes en el cafè, només posar i treure, es tracta que aguantin la consistència per muntar la fabiola. Si teniu por que les galetes no s'empapin gaire un cop muntada la fabiola i abans de posar-li la cobertura la podeu pinzellar amb cura amb el cafè sobrant.
- En una safata alta disposar de llarg a llarg una galeta, crema, galeta, crema... i fer com un braç de gitano o el muntatge d'un pastís quadrat. Nosaltres vam optar per fer racions individuals.
- Batre les clares d'ou amb sucre a punt de neu molt fort, cobrir el pastís amb les clares d'ou i espolvorejar amb coco.
- Deixar reposar la fabiola entre 2 o 3 hores, o per a l'endemà, així les galetes aniran agafant humitat i sabors i serà més fàcil de tallar.
- Decorar amb ratlladures de coco i al gust.
- S'acostuma a tallar les porcions a l'esbiaix i així es veu l'estructura del muntatge i queda molt guapet.
- Vam trobar que amb aquesta cobertura la fabiola aguanta millor la humitat i el punt sucós que amb la cobertura de la fabiola següent...
FABIOLA INTERPRETADA
Ingredients:- Galetes maria quadrades
- 100 gr de coco ratllat + una mica més per a decorar
- 100 gr de sucre
- 100 gr de mantega pomada + 1 dau per a la cobertura de xocolata
- 3 ous
- Gotet de vi ranci
- Xocolata negra de cobertura
- Grapat d'ametlles crues filetejades
- No vam escalfar la mantega, la teníem al punt de pomada després d'una bona estona fora de la nevera.
- Vam afegir el sucre, el coco i els rovells d'ou (les clares les vam congelar per a una altra ocasió...),
- Xopar les galetes en el vi ranci, posar i treure, com l'anterior...
- Anar disposant en la safata, galeta, crema, galeta, crema...
- Fondre la xocolata amb el dau de mantega i cobrir la fabiola.
- Deixar reposar la fabiola entre 2 o 3 hores, o per a l'endemà.
- Decorar amb les ametlles filetejades i/o al gust.
No us oblideu de visitar les delicioses carlotes de les:
Cooking Challenge
Cuina catalana
Curiositats
De Cuina Seductora
Flors
Gandesa
Lectures
Llepolies
Olla de Llibres i Cols
Postres
Receptes
Receptes de campanilla
Receptes fàcils
Terra Alta
Terres de l'Ebre
Tot l'any
Visitar
Recepta transcrita que ens ha proporcionat generosament Hort Arsis:
250 g de mantega sense sal, fosa
250 g de sucre
4 ous batuts
250 g de farina
1 culleradeta de llevat
La pela ratllada d'una taronja i d' una llimona
3 cullerades de pètals de calèndules fresques
Engreixeu un recipient d' alumini. Bateu la mantega amb sucre i afegiu-la a la barreja cremosa (ous, farina i llevat). Agregueu-hi les peles ratllades i els pètals de calèndula. Poseu-ho en un recipient i després al forn, escalfat prèviament a 180 graus, durant aproximadament un hora, ruixant-ho amb sucre.
Refredeu-ho durant 5 min, després remeneu el recipient.
Les flors de l'HORT ARSIS, un pastís de calèndules, la Fontcalda i les Cooking Challenge
by maragda16.5.13
Avui us proposo màgia!
aquest paisatge és l'escenari:
Estrets de Dalt, La Foncalda |
"Passejant per l'hort noto la garbinada
com em porta la flaire de les tomates madures,
dels préssecs a punt de madurar... la mirada em marxa
cap a les humils flors del carbassó.
Continuo admirant com van canviant de colors els
"primentons" (pebrots), i ja m'enlluerno amb les flors...
les roses, els clavells... quina màgia!!!"
Aquest mes va ser la Mercè que va proposar el repte mensual i va proposar-nos de fer alguna recepta amb flors, per allò que el mes de maig és el mes de les flors per antonomàsia. D'entrada, vaig evocar els temps de col·legi amb les religioses de la Sagrada Família de Sant Andreu i de les ofrenes florals que portàvem les alumnes a Santa Maria, a la capella del col·legi, és un dels records que conservo més entranyable, aquest i els recitals que fèiem als avis de la Casa Asil que administrava la mateixa ordre religiosa i que col·legi i Casa Asil compartíem espais i hores de sol.
Santuari, La Foncalda |
Va, buenu! la iaia batalletes ja ha acabat! Uns dies abans de decidicir-me i cercar receptes amb flors s'havia posat en contacte amb mi la Diana, de l'Hort Arsis, per parlar-me de quelcom que em va semblar no només original sinó que atrevit i golós alhora: les confitures, gelees i gominoles que fa de manera artesanal principalment amb flors, encara que no únicament... No vaig dubtar ni un segon a dir-li que m'encantaria que m'expliquès el seu projecte i com no tardaria a anar a Gandesa per la Romeria de la Fontcalda... ens podríem veure i parlar-ne.
Logo i fotografies dels pètals de flors i de l'hort, facilitades per Hort Arsis |
El dissabte abans de la Romeria ens vam trobar per la tarda, la Diana és una dona amb un somriure que il·lumina, oberta i franca, parla de la seva feina amb una passió encomanadissa que em va subjugar. Em va explicar el per què del seu projecte: havia heretat unes finques que havia conreat com a hort el seu pare i que eren molt abundoses, en un moment donat es va haver de plantejar què en faria de tanta abundor de verdures i hortalisses, i també de flors que hi havia... Com la cuina sempre li ha agradat molt va començar a fer pastissos, però tampoc era suficient... així que es va plantejar de conservar-ho...
Tot el que avui veureu no és fruit de patam-txis-pum! i ja tinc confitures i gelees sortides d'un barret. La Diana és tenaç i fa una feina d'investigació prèvia i de provatures fins que troba el punt que diu: és això! volia exactament això! o, això és millor del que desitjava! També treballa en la recuperació de receptes antigues com els pètals de tomàquet amb all i romaní o la gelea de flor de pi.
Els productes són naturals i sense tractar, volen arribar a les taules amb les aromes de la Terra Alta, per això les tècniques de conservació són respectuoses i també naturals, empra la pectina de poma o l'alga agar-agar en els processos i les flors, per a què no perdin propietats ni olis essencials, es recullen, es treuen els pètals i s'elaboren les conserves d'immediat.
"Sento un gran respecte per la mare terra, un gran agraïment per tot el que ens regala tan amablement. M'apropo a ella amb molta cura de no fer-li mal, agafo el que necessito per elaborar amb molt d'amor totes aquestes delicadeses que ens transporten a l'essència mateixa... la natura... conservant l'aroma, la frescor, el gust que tanmateix ella ha creat.
La "serra", un gran jardí que el meu pare em va descobrir, on trobo totes les flors i fruites que utilitzo. L'hort d'Arsis, el nostre racó de pau, on generació rere generació ha conreat tot tipus d'hortalisses respectant el medi ambient per poder extreure el millor de cada fruit.", diu la Diana.
La creativitat de la Diana no està renyida amb la feina rigorosa, ans al contrari, l'èxit del seu projecte és la perfecta conjunció d'ambdues coses, i si us penseu que Arquímedes va sortir nuet cridant pels carrers de Siracusa: Eureka! eureka! per posar els peus en remull en una banyera, sense parar de donar-li voltes al magí, prèviament, com fer per calcular el pes dels metalls, aneu molt errats... Així ens trobem que la Diana ha volgut recrear amb les seves conserves: els postres de pijama (préssec, pinya i vainilla) o la beguda de quan joves, la pinya amb Cointreau, els calçots cuits a la llenya, les tomates amb coralet (bitxo), les borraines, els sabors dels ametllons, llimona amb te de roca... la seva imaginació no té aturador i els prestatges se li omplen de flors de: romaní, roses, violetes, timó (farigola), clavells, calèndules, badocs, gessamins, dents de lleó, caputxines, espígol...
No em direu que no és emocionant tenir un jardí al rebost!!!???
La Diana prefereix anar investigant i fent conserves noves i fer les quantitats que no l'obliguin a pervertir el producte que ofereix, per això quan se li han acabat les gerretes de pètals de tomàquet, se li han acabat fins que el seu hort li dispensi aquesta matèria prima en òptimes condicions i en pugui tornar a fer... Parlant de gerretes! els envasos de vidre estan triats de manera molt especial... són com les gerretes que antany es conservaven els aliments en oli, la mel, etc. encara que eren gerretes de terrissa ella ha volgut donar visualment aquest record amb una clicada d'ull divertida: les etiquetes principals són una representació d'una cara somrient... com se us queda l'everibodi? eh?
Tampoc està renyida amb la modernitat... L'Hort Arsis està al facebook i s'hi està treballant en la seva pàgina web: www.hortarsis.cat
I de l'operació biquini, què!? no cal que pas patíssiu, si les proporcions de sucre per quilo de fruita o hortalisses empra de 400/300 grams, respectivament, (i que ja no és gaire...), amb un quilo de pètals de flors només ho fa amb 150 grams, així que no cal renunciar a un toc esplèndid i delicat en els nostres àpats. Sabeu? la Diana parla d'acompanyar formatges i carns amb les seves conserves, però estic segura que amb una llesqueta de pa sola o acompanyant algun peix també poden donar molt joc, a ca nostra ho pensem provar!!!! Au! us deixo el catàleg per a què saliveu una bona estona ;)
I espereu les novetats en les que està pensant la Diana, no us les vull avançar però donarà campanades a la Festa del Vi de Gandesa. No ens estranya gens que dongui unes conferències de cuina emocional...
Catàleg de l' Hort Arsis |
Sabeu? aquesta entrada em satisfà per partida doble:
- En l'actual situació que apareguin aquestes iniciatives com petites flors boscanes m'omple d'esperança envers el futur, potser és una pinzellada, però som un poble treballador, amb iniciativa i empenta, imaginatius i amb tenacitat. Si sembrem, recollirem...
- La segona és per la Terra Alta, una zona amb un potencial humà, una gastronomia, una història, un paisatge i uns recursos naturals brutals, amb unes matèries primeres de categoria. Aquestes iniciatives juntament amb les que ja estem notant en el món del vi marquen un camí, un bon camí, però molt de camí per recórrer encara..., amb els olis, amb els productes de l'hort i la fruita, amb un turisme no trinxeraire. Cal deixar la modèstia malentesa a un racó i confiar més que la Terra Alta té a l'abast l'excel·lència. Fa anys que ho penso i ho dic i no em cansaré de fer-ho! collons!
Recepta transcrita que ens ha proporcionat generosament Hort Arsis:
pastís amb pètals de calèndula
Ara es el temps de les calèndules250 g de mantega sense sal, fosa
250 g de sucre
4 ous batuts
250 g de farina
1 culleradeta de llevat
La pela ratllada d'una taronja i d' una llimona
3 cullerades de pètals de calèndules fresques
Engreixeu un recipient d' alumini. Bateu la mantega amb sucre i afegiu-la a la barreja cremosa (ous, farina i llevat). Agregueu-hi les peles ratllades i els pètals de calèndula. Poseu-ho en un recipient i després al forn, escalfat prèviament a 180 graus, durant aproximadament un hora, ruixant-ho amb sucre.
Refredeu-ho durant 5 min, després remeneu el recipient.
No us oblideu de visitar les sorprenents propostes florals de les Cch ;)
* Pikerita
Conserves
Cooking Challenge
Cuina catalana
Gandesa
Lectures
Llepolies
Nens
Olla de Llibres i Cols
PLAT PATRIMONIAL
Postres
Receptes
Receptes fàcils
Terra Alta
Terres de l'Ebre
Tot l'any
Visitar
Poc ens imaginàvem, quan la Nuria va fer la seva proposta de repte per aquest mes, un pumpkin pie, que tiraríem pel dret i que un pastís de nom de xiste dolent trobaríem que, els nostres particulars pastissets o casquetes -com en diem a Gandesa-, és una recepta ben de la nostra terra i d'arrels tradicionals, així que em vaig preguntar: podent fer casquetes per a què collons he de fer un pumbi-pí que a casa no se'l menjarà ni el Tato...?
Les casquetes també se les coneix a la comarca amb els noms de: panadetes i panadons, essent el "mot" pastisset més conegut cap a la zona de Tortosa.
Aquest dolços farcits més comunament amb cabell d'àngel -que surt de les carbasses...- també se'ls podia farcir de carbassa allargada i groga -anomenada gorrinera o baconera- aromatitzada amb canyella o taronja, també amb confitura de carbassa, de maçana,... o sense farcir amb un xic de sucre al damunt i que a Bot anomenen coquetes.
Hi ha una variant fregida que es farceixen de confitura de carbassó o bé de cabell d'àngel amb nous i figues seques tallats a bocinets.
Ingredients:
(Vam adaptar les mesures que va donar la Mireia Carbó i van sortir 10 casquetes petites i 9 de mitjanes amb cabell d'àngel i 8 de carbassa i mató)
Per a la massa
Per al farcit de cabell d'àngel
Per al farcit de carbassa amb mató
Per a l'acabat
Preparació:
La massa
Per al farcit de carbassa i mató:
Cocció i acabat:
I ara ja us deixo amb les propostes de Pumpkin pie que segur que us abellirà algun d'ells...
Casquetes de carbassa amb mató i també de cabell d'àngel i les Cooking Challenge
by maragda10.11.12
Poc ens imaginàvem, quan la Nuria va fer la seva proposta de repte per aquest mes, un pumpkin pie, que tiraríem pel dret i que un pastís de nom de xiste dolent trobaríem que, els nostres particulars pastissets o casquetes -com en diem a Gandesa-, és una recepta ben de la nostra terra i d'arrels tradicionals, així que em vaig preguntar: podent fer casquetes per a què collons he de fer un pumbi-pí que a casa no se'l menjarà ni el Tato...?
Les casquetes també se les coneix a la comarca amb els noms de: panadetes i panadons, essent el "mot" pastisset més conegut cap a la zona de Tortosa.
Aquest dolços farcits més comunament amb cabell d'àngel -que surt de les carbasses...- també se'ls podia farcir de carbassa allargada i groga -anomenada gorrinera o baconera- aromatitzada amb canyella o taronja, també amb confitura de carbassa, de maçana,... o sense farcir amb un xic de sucre al damunt i que a Bot anomenen coquetes.
Hi ha una variant fregida que es farceixen de confitura de carbassó o bé de cabell d'àngel amb nous i figues seques tallats a bocinets.
Al llibre La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix en parla de tot això i trobareu l'apuntació de les casquetes fregides. La recepta que us presento no és la del llibre esmentat, ei! que ja he posat moltes receptes d'ell i s'han de vendre exemplars!!!!
Va coincidir que a finals de setembre a les classes de la Mireia Carbó al Club Social Caprabo ens va fer la recepta de les casquetes, una recepta genial, que no porta ni ous, ni sucre, ni llet, i que dóna molt poca feina... La Mireia va proposar altres farcits com ara un de mató amb farina d'ametlles i mel.
Nosaltres vam voler fer una prova amb carbassa però la volíem barrejar amb algun tipus de formatge, i finalment ens vam decantà pel mató.
Les casquetes de cabell d'àngel són molt i molt dolces, però les de carbassa i mató tenen una dolçor molt fina, aquestes últimes ens van encantar i van volar!!!!
Així que anem a rentar-nos les mans, que comencem!
Ingredients:
(Vam adaptar les mesures que va donar la Mireia Carbó i van sortir 10 casquetes petites i 9 de mitjanes amb cabell d'àngel i 8 de carbassa i mató)
Per a la massa
- 300 gr de farina
- 125 ml d'oli d'oliva
- 65 gr de moscatell o mistela
- 25 gr d'anís sec
- 1 pessic de sal
Per al farcit de cabell d'àngel
- En vam comprar fet
Per al farcit de carbassa amb mató
- 100 gr de puré de carbassa
- 25 gr de mató
- 1 cs de sucre (ni rassa ni curulla)
Per a l'acabat
- Barreja de sucre i canyella mòlta (encara que d'aquesta última no en vam posar)
Preparació:
La massa
- Barrejar els ingredient líquids: l'oli, el moscatell o mistela i l'anís.
- Afegir els líquids al damunt de la farina i barrejar, amb els dits mateix, fins conseguir una pilota. No s'ha de treballar gens ni mica, i tampoc s'ha de fer reposar la massa.
- Fer petites boles i amb un corró estendre la massa entremig de dos papers de forn.
- Per donar la forma podeu fer servir els cercles d'emplatar, nosaltres en vam utilitzar per a les casquetes mitjanes, així com també un talla galetes ovalat arrissat, per fer les petites,... i les de carbassa i mató vam emprar un talla galetes en forma de carbasseta...
- La massa és fràgil, així que retirem l'excedent de massa de després de donar la forma, i ajudant-nos amb paper de forn les segellarem un cop posat el farcit que ens interessa.
- Per fer les carbassetes ens va resultar més pràctic tenir dues pilotes de massa estirades, posar el farcit, tapar amb una de les parts de la massa i passar el talla galetes perquè era complicat fer coincidir el dalt del de baix..., així ho tallàvem tot d'un cop...
- Anar disposant en una safata de forn.
Per al farcit de carbassa i mató:
- Coure la carbassa fins que estigui ben cuita, triturar-la bé i fer-li treure tan com sigui possible tota l'aigua, ens vam ajudar amb un colador xinès. Deixar refredar.
- Un cop fred vam afegir el mató i el sucre i vam barrejar, però sense mirar molt prim, volíem un farcit una mica rústic i no enfarfegós de dolç, ho vam anar tastant fins trobar el punt de dolç que ens agradava.
Cocció i acabat:
- El forn prèviament escalfat, a dalt i a baix, la nostra carraca només funciona a 250º, però la Mireia Carbó parla d'una temperatura d'entre 180º a 190º fins que les casquetes es daurin.
- Acabades de treure passar-les per la barreja de sucre i canyella i deixar refredar.
jajajajajajaja, ja us heu adonat que les ulleres no es mouen!!!! |
I ara ja us deixo amb les propostes de Pumpkin pie que segur que us abellirà algun d'ells...
* Pikerita
A la Fontcalda...
Carns
Cuina catalana
Gandesa
Receptes
Receptes fàcils
Saraus
Segons plats
Terra Alta
Terres de l'Ebre
Tot l'any
Vins
Visitar
Ingredients:
Preparació:
Més fàcil no pot ser!
Ens agrada acabats de fer i en fred, perquè queden melosos melosos!
Notes:
Pollastre arrebossat a l'estil de la mestressa Garriga i la 25ena. Festa de Vi de Gandesa #festadelvi
by maragda29.10.12
Aprofitem l'avinentesa que aquest cap de setmana proper es celebra la 25ena. edició de la Festa del Vi de Gandesa, a la que no podeu faltar-hi! i que seria una ocasió molt bona per tastar els vins de la Terra Alta, provar una clotxa, o si aquesta no us fa patxoca portar una carmanyola amb aquest pollastret de la simpàtica i excel·lent cuinera mestressa Garriga ;)
En l'entrada que vaig fer de Picnic, us vaig parlar d'aquesta opció per portar en una cistella al defora, no té cap misteri, ni secret i que a casa ens agrada molt, malgrat que el pollastre no és una carn que ens abelleixi massa... La preparació tant podeu fer l'arrebossat a la milanesa com a la romana, nosaltres preferim la romana, però clar, això ja és cosa de gustos, oi?
Anem per feina!
Ingredients:
- Filets de pollastre (no gaire prims)
- Suc d'una llimona
- 1 cc de gingebre en pols (opcional)
- Sal
- Pebre blanc mòlt
- Farina blanca
- Farina de galeta (si ho voleu fer a la milanesa...)
- 1 ou batut
- Oli d'oliva
Preparació:
- Una estona abans de fer, nosaltres ho fem de 3 a 4 hores abans... maridem els filets de pollastre, un cop salpebrats, en un bol on hi tindrem el suc de la llimona i una culleradeta de gingebre en pols.
- A l'hora de coure'ls i un cop tenim l'oli en una paella i calent, els anem enfarinant i passant per l'ou batut, i ràpidament a la paella fins que enrosseixen.
Més fàcil no pot ser!
Ens agrada acabats de fer i en fred, perquè queden melosos melosos!
Notes:
- cc: culleradeta de cafè
- Si els voleu arrebossar a la milanesa, nosaltres primer els passem per farina blanca, després per l'ou batut i finalment per la farina de galeta.
- Si per aquelles coses no teniu llimona ho podeu substituir per vinagre blanc, però ni la mateixa quantitat ni la mateixa estona, només donar-hi una pinzellada abans d'arrebossar.
Apalí!
I de camí farem una paradeta a Reus,
a fer un àpat al Restaurant La Giberga, de la bona amiga Mai.
De Cuina Seductora
De restaurant
Terres de l'Ebre
Tot l'any
Vins
Visitar
Aquest cap de setmana passat vam tenir l'oportunitat de visitar i fer un àpat al restaurant que ha obert recentment la Mai a la ciutat de Reus, La Giberga.
Un cop dins et trobes amb un local adust i sobri però càlid, que convida a les converses reposades, a mitja veu, sense més, sense interferències i que mai perd els orígens, i ho corraboren les fotografies antigues (les figues assecant-se en els canyissos, trencar l'olla, l'ofrena de coques...), el recordatori dels productes capitals de la zona: el raïm, les avellanes, les ametlles i les olives, per finalitzar, les taules decorades amb composisions fetes de sarments de vinyes... Tradició i modernitat sintetitzades sense estridències i amb encert!
Llàstima que només portàvem el mòbil per a fer les fotografies, que ni de bon tros capten l'essència ni del lloc ni del menjar... :(
La Mai fa una cuina sense escarafalls, és transparent i directa, sense postures ni impostures, franca, oberta i generosa. I és en la desfilada dels plats on constates la seva maestria i dilatada experiència alhora d'una proposta gastrònomica amb les idees clares i el cap ben despejat: productes de primera, de proximitat, les coccions lentes i amoroses, a consciència, i unes raccions molt més que generoses.
Per obrir gana uns tasts: foie amb una reducció de vi negre, un gaspatxo deliciós i equilibrat i unes llenques de pernil amb coca sucada de tomata que es desfeia a la boca.
De primers vam demanar una amanida de l'hort amb guatlles lleugerament escabetxades i una crema de carbassons especiada amb llagostins. Em va encantar que, per contra de molts llocs, trobes la txitxa exposada i després un llit de verd farratge, doncs no! amagats entre les fulles es van trobant trossos de guatlla esqueixats i que et recorden des del principi fins el final del plat que és una amanida amb guatlla, 10 points!
De segons vam demanar una cua de bou estofada amb vi ranci de la bota de Cal Martí i una cassola d'arròs del Delta amb ànec i naps. El Carles va comentar que la cua de bou estava tan ben guisada que feia temps que no probava cua de bou tan melosa.
Sobre la cassola d'arròs us puc dir que primer ens la van presentar en la seva paellera, ens van servir un plat i en acabat en van oferir menjar-ne més. De la cassola d'arròs, a veure què us dic? i que li faci justícia... entre gloriós i brutal, hummmmmmmm!!!! i, igualment que l'amanida, fora de la cuixa d'ànec anaves trobant daus d'ànec per tot el plat, i tan ben cuinat! sabeu? la cuixa d'ànec la podies anar disseccionant pels diferents muscles però la textura de la carn en boca no era gens fibrosa, ni asserraïda ni estellosa, es fonia!
Per acabar, i que ja no ens quedava un racó d'estómac per omplir, la Mai ens va sorprendre amb un tast de postres que ja pensava per a mi: Mare de Déu de l'Empenta! si ja no m'hi cap res més! i no sóc especialment llèpola... I aquí sí que ja em declaro admiradora i devota empedreïda de la cuina de la Mai! uns postres amb un punt de dolç suscint i lleuger, que no molesta, no empalaga, no et surt el sucre per les orelles i amb tots els sabors equilibrats. El tast va consistir amb una crema de vainilla (no soporto bé la vainilla... però quina vainilla aquesta de deliciosa!) amb maduixes (també anaves trobant sorpresivament daus de maduixes a dins de la crema), una amanida de fruites fresques amb infusió de té de gessamí, molt refrescant! I per finalitzar... al Carles li va oferir un semifred d'avellanes amb salsa de xocolata i a mi una rosta de Santa Teresa amb una sopa cremosa de taronja, delicada i lleugera com les puntes de coixí.
La promesa inicial es va anar confirmant plat rera a plat sense defallença, sense aturades ni sotracs, sense peròs ni abans, ni durant, ni després..., un plat portava a l'altre com una seqüència lògica i madurada llargament. Una experiència gastronòmica plena i emotiva que fa prometre:
TOR-NA-REM !!!
***********************
I si per aquelles coses de la vida voleu fer un tomb per la zona i fer nit us recomanem aquest allotjament:
Portat de manera familiar és un hotel rural senzill, agradable, molt net, acollidor i sobretot tranquil. Les habitacions tenen unes vistes espectaculars a les muntanyes de la Serra de Llaberia i al Cavall Bernat. Al peu de la muntanya de Colldejou i només a 20 km de Cambrils i a un tir de pedra del Priorat.
I us fem també dues propostes de visita que no us empedireu:
1. Pujar a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, que té un accès molt bo i el lloc és espectacular. Compta amb servei de bar i de restaurant.
2. A Cambrils, i fins el dia 18 de setembre, podeu gaudir d'una visita a la sala d'exposicions 3 de 7, al vell mig de Cambrils, al carrer Drassanes 8. És la sala d'exposicions de l'artista local i projecció internacional David Callau, que exposa la seva obra conjuntament amb Maqui Gallego artista dúctil i d'obra madura que treballa amb ceràmica i que ha col·laborat amb el David Callau en diverses ocasions. També trobareu ceràmiques de la Francisca Ruiz, artista novel però que apunta maneres.
La Giberga, un restaurant que és una promesa que s'acompleix. Un cap de setmana al Baix Camp
by maragda24.8.12
Aquest projecte materialitzat, la Mai el descriu com a:
Treballem amb productes de la nostra terra i de proximitat, les verdures són de cultiu propi, els vins són en la seva majoria de les DO de la província de Tarragona, Priorat, Montsant, Terra Alta, La Conca de Barberà...
Neix La Giberga, un somni, una passió, un projecte personal. La Giberga te nóm de terra i te nóm de vi, són record d'infantesa, de rialles i jocs.La Giberga és un homentage al passat i una il.lusió de futur per un present que volem compartir amb tots vosaltres.
Vine i deixa't emocionar!!
Treballem amb productes de la nostra terra i de proximitat, les verdures són de cultiu propi, els vins són en la seva majoria de les DO de la província de Tarragona, Priorat, Montsant, Terra Alta, La Conca de Barberà...
Neix La Giberga, un somni, una passió, un projecte personal. La Giberga te nóm de terra i te nóm de vi, són record d'infantesa, de rialles i jocs.La Giberga és un homentage al passat i una il.lusió de futur per un present que volem compartir amb tots vosaltres.
Vine i deixa't emocionar!!
Aquesta promesa de deixar-te emocionar pren magnitud i consistència abans d'entrar a l'establiment quan a les vidrieres et trobes amb una benvinguda i una carta d'intencions, els primers versos del poema Priorat, poema conjunt de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach:
Estimo aquesta terra
com un amant fidel i ardent,
aquesta terra meva
que cada jorn m’encén i em pren,
pell a pell ens compartim,
cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.
Estimo aquesta terra
com un amant fidel i ardent,
aquesta terra meva
que cada jorn m’encén i em pren,
pell a pell ens compartim,
cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.
Aquesta terra adusta,
mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre
com si dins meu hi fes arrels,
tornàveu del solituds,
pas a pas la reconec
i en l’amor la sento altiva i tendra.
La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro,
quan en sóc lluny tot m’entristeix,
solc a solc la sento endins,
pel desig se’m fa present
que el meu cor sense ella no batega.
...
I els dos primer versos es converteixen en el leitmotif del restaurant, en la decoració com una signatura gegant, en la portada de les cartes, una clicada d'ull poderosa i distintiva que allí no s'hi juga, com tampoc a la cuina.
mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre
com si dins meu hi fes arrels,
tornàveu del solituds,
pas a pas la reconec
i en l’amor la sento altiva i tendra.
La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro,
quan en sóc lluny tot m’entristeix,
solc a solc la sento endins,
pel desig se’m fa present
que el meu cor sense ella no batega.
...
I els dos primer versos es converteixen en el leitmotif del restaurant, en la decoració com una signatura gegant, en la portada de les cartes, una clicada d'ull poderosa i distintiva que allí no s'hi juga, com tampoc a la cuina.
Un cop dins et trobes amb un local adust i sobri però càlid, que convida a les converses reposades, a mitja veu, sense més, sense interferències i que mai perd els orígens, i ho corraboren les fotografies antigues (les figues assecant-se en els canyissos, trencar l'olla, l'ofrena de coques...), el recordatori dels productes capitals de la zona: el raïm, les avellanes, les ametlles i les olives, per finalitzar, les taules decorades amb composisions fetes de sarments de vinyes... Tradició i modernitat sintetitzades sense estridències i amb encert!
Llàstima que només portàvem el mòbil per a fer les fotografies, que ni de bon tros capten l'essència ni del lloc ni del menjar... :(
La Mai fa una cuina sense escarafalls, és transparent i directa, sense postures ni impostures, franca, oberta i generosa. I és en la desfilada dels plats on constates la seva maestria i dilatada experiència alhora d'una proposta gastrònomica amb les idees clares i el cap ben despejat: productes de primera, de proximitat, les coccions lentes i amoroses, a consciència, i unes raccions molt més que generoses.
Per obrir gana uns tasts: foie amb una reducció de vi negre, un gaspatxo deliciós i equilibrat i unes llenques de pernil amb coca sucada de tomata que es desfeia a la boca.
De primers vam demanar una amanida de l'hort amb guatlles lleugerament escabetxades i una crema de carbassons especiada amb llagostins. Em va encantar que, per contra de molts llocs, trobes la txitxa exposada i després un llit de verd farratge, doncs no! amagats entre les fulles es van trobant trossos de guatlla esqueixats i que et recorden des del principi fins el final del plat que és una amanida amb guatlla, 10 points!
De segons vam demanar una cua de bou estofada amb vi ranci de la bota de Cal Martí i una cassola d'arròs del Delta amb ànec i naps. El Carles va comentar que la cua de bou estava tan ben guisada que feia temps que no probava cua de bou tan melosa.
Sobre la cassola d'arròs us puc dir que primer ens la van presentar en la seva paellera, ens van servir un plat i en acabat en van oferir menjar-ne més. De la cassola d'arròs, a veure què us dic? i que li faci justícia... entre gloriós i brutal, hummmmmmmm!!!! i, igualment que l'amanida, fora de la cuixa d'ànec anaves trobant daus d'ànec per tot el plat, i tan ben cuinat! sabeu? la cuixa d'ànec la podies anar disseccionant pels diferents muscles però la textura de la carn en boca no era gens fibrosa, ni asserraïda ni estellosa, es fonia!
Per acabar, i que ja no ens quedava un racó d'estómac per omplir, la Mai ens va sorprendre amb un tast de postres que ja pensava per a mi: Mare de Déu de l'Empenta! si ja no m'hi cap res més! i no sóc especialment llèpola... I aquí sí que ja em declaro admiradora i devota empedreïda de la cuina de la Mai! uns postres amb un punt de dolç suscint i lleuger, que no molesta, no empalaga, no et surt el sucre per les orelles i amb tots els sabors equilibrats. El tast va consistir amb una crema de vainilla (no soporto bé la vainilla... però quina vainilla aquesta de deliciosa!) amb maduixes (també anaves trobant sorpresivament daus de maduixes a dins de la crema), una amanida de fruites fresques amb infusió de té de gessamí, molt refrescant! I per finalitzar... al Carles li va oferir un semifred d'avellanes amb salsa de xocolata i a mi una rosta de Santa Teresa amb una sopa cremosa de taronja, delicada i lleugera com les puntes de coixí.
La promesa inicial es va anar confirmant plat rera a plat sense defallença, sense aturades ni sotracs, sense peròs ni abans, ni durant, ni després..., un plat portava a l'altre com una seqüència lògica i madurada llargament. Una experiència gastronòmica plena i emotiva que fa prometre:
TOR-NA-REM !!!
La carta de plats i la de vins no és extensa ni farragosa, però molt pensada i fa dubtar molt i molt a l'hora de triar. Preguntareu sobre els preus... per la qualitat i la qualitat i la qualitat -i la quantitat ingent- són més que raonables. Hem pagat molt més per a dues seguidilles o per aires i escumes pijas de mals imitadors adrianencs... Podeu trobar propostes tan suggerents com aquestes altres, per posar un exemple: timbal de patata "kennebek" amb botifarra negra, ou escalfat i tòfona, peix de llotja al forn amb caneló cruixent de poma, mil-fulls de peu de porc i fetge d'ànec amb crema de celerí. ENGRESCADOR! així que pagar per suculències tan apetitoses no han de doldre prendes...
La Mai ens va explicar que també fa un menú diari on s'inclou el café a un preu mòdic i que els plats surten per a cada comensal expressament, així no hi ha ni remanents, ni sobres, i per a mi això adquereix especial rellevança en la manera honesta que té la Mai a l'hora d'oferir la seva cuina.
El seu projecte és valent, sobretot pels temps que corren, però és un projecte de llarg recorregut que s'anirà consolidant i sobretot amb una excel·lent capacitat per a fidelitzar uns clients que esdevindran assidus i que ja estan una mica massa tips de falsaris i impostors dels fogons, o ja estan fins la coronilla de sortir un divendres o un dissabte i només poder fer un tapes-pizza, no és que tingui res en contra d'això, però no sempre és el que ve de gust... Trobar una proposta gastronòmica com aquesta per a una vetllada amb la parella, amb amics, on tot flueix i que l'espai s'hi fa còmplice i no escoltes les converses dels veïns doncs és més que gustós i agraït.
Mai, tenim el convenciment que la teva promesa serà exitosa i duradera, adusta i sòbria però càlida.
La Mai ens va explicar que també fa un menú diari on s'inclou el café a un preu mòdic i que els plats surten per a cada comensal expressament, així no hi ha ni remanents, ni sobres, i per a mi això adquereix especial rellevança en la manera honesta que té la Mai a l'hora d'oferir la seva cuina.
El seu projecte és valent, sobretot pels temps que corren, però és un projecte de llarg recorregut que s'anirà consolidant i sobretot amb una excel·lent capacitat per a fidelitzar uns clients que esdevindran assidus i que ja estan una mica massa tips de falsaris i impostors dels fogons, o ja estan fins la coronilla de sortir un divendres o un dissabte i només poder fer un tapes-pizza, no és que tingui res en contra d'això, però no sempre és el que ve de gust... Trobar una proposta gastronòmica com aquesta per a una vetllada amb la parella, amb amics, on tot flueix i que l'espai s'hi fa còmplice i no escoltes les converses dels veïns doncs és més que gustós i agraït.
Mai, tenim el convenciment que la teva promesa serà exitosa i duradera, adusta i sòbria però càlida.
LA GIBERGA NO US DECEBRÀ!
Els nostres millors desitjos
i la nostra admiració!
Els nostres millors desitjos
i la nostra admiració!
Es creu que el mot Giberga és un mot que ha caigut en desús però la Mai ens va comentar que hi ha una partida de finques de vinyes a Porrera (imatge aquí...) que se'n diuen així i que també el nom es troba a Andorra per a designar també el mateix.
Més enllà del seu significat "perdut" podem arriscar-nos a aventurar que bé podria tractar-se d'un tipus d'accident topogràfic, ja que el català pren d'aquests topònims moltes paraules que després esdevenen cognoms: Serra, Puig, Llach, Pujol, Rius, Garriga,..., i hem trobat en el diccionari de l'Alcover Moll que Giberga és un llinatge i cal no oblidar que l'escriptor, fill de Valls, Narcís Oller bateja el seu estudiant de medicina de La Bogeria (1898), com Giberga... Sigui com sigui aquesta paraula suggereix i ressona a:
Més enllà del seu significat "perdut" podem arriscar-nos a aventurar que bé podria tractar-se d'un tipus d'accident topogràfic, ja que el català pren d'aquests topònims moltes paraules que després esdevenen cognoms: Serra, Puig, Llach, Pujol, Rius, Garriga,..., i hem trobat en el diccionari de l'Alcover Moll que Giberga és un llinatge i cal no oblidar que l'escriptor, fill de Valls, Narcís Oller bateja el seu estudiant de medicina de La Bogeria (1898), com Giberga... Sigui com sigui aquesta paraula suggereix i ressona a:
***********************
I si per aquelles coses de la vida voleu fer un tomb per la zona i fer nit us recomanem aquest allotjament:
Portat de manera familiar és un hotel rural senzill, agradable, molt net, acollidor i sobretot tranquil. Les habitacions tenen unes vistes espectaculars a les muntanyes de la Serra de Llaberia i al Cavall Bernat. Al peu de la muntanya de Colldejou i només a 20 km de Cambrils i a un tir de pedra del Priorat.
I us fem també dues propostes de visita que no us empedireu:
1. Pujar a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, que té un accès molt bo i el lloc és espectacular. Compta amb servei de bar i de restaurant.
2. A Cambrils, i fins el dia 18 de setembre, podeu gaudir d'una visita a la sala d'exposicions 3 de 7, al vell mig de Cambrils, al carrer Drassanes 8. És la sala d'exposicions de l'artista local i projecció internacional David Callau, que exposa la seva obra conjuntament amb Maqui Gallego artista dúctil i d'obra madura que treballa amb ceràmica i que ha col·laborat amb el David Callau en diverses ocasions. També trobareu ceràmiques de la Francisca Ruiz, artista novel però que apunta maneres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)