Cooking Challenge: Tartes

Arriben els dies de màxima calor i entrem poc a la cuina, menjar lleuger i ens agrada tenir solucions pràctiques per gaudir de la companyia dels nostres amics i de la família, gaudir dels dies de platja i muntanya o fer un bon aperitiu o combinat en una terrasseta, i que me’n dieu de les becaines...!!!!???

Aquest mes li tocava a l’Elvira triar el repte i amb molt de seny va proposar fer tartes, salades i/o dolces i malgrat que anem tard de la data de publicació volíem posar el nostre granet de sorra.

Ens hem decantat per fer mossets petits i variats: quiches minis, de:

• Xampinyons
• Espinacs
• Pernil dolç, i
• Ceba caramel·litzada

Aquí trobareu dues opcions més (cansalada amb brie i de salmó fumat) i la recepta base.

També teníem pensat de fer unes mini tartaletes, de les que es compren preparades per farcir amb diferents combinacions, però finalment no les vàrem fer, malgrat això us donem els suggeriments:

Salades

• Sobrassada i mel
• Crema d’espàrrecs verd i parmesà
• Olivada picant
• Formatge de cabra i ceba caramel·litzada
• Ruca, pernil i kikos picats

Dolces

• Amb lemon curl i cumquat confitat
• Amb crema de xocolata amb avellanes i fruits vermells

Esperem que us hagin agradat els nostres suggeriments i no deixeu de visitar les suculentes propostes de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Llibrets de llomillo diferents: Anxoves i brie o Idiazabal i codonyat

Bon dia!

Avui us portem dues variacions dels típics llibrets de llomillo de formatge i pernil dolç o de sobrassada i formatge, ja que són unes opcions més originals i que són ideals per fer en un pimpam-toma-lacasito! o per portar a la carmanyola quan anem a buscar bolets, com ara, o fem sortides al camp:

• amb anxoves i formatge brie o
• amb formatge idiazabal i codonyat

A nosaltres ens abelleix fer els dos tipus alhora i posar-los junts i quan obrim la carmanyola fer allò de veure quin ens toca ;)

Esperem que us agradin aquestes dues versions i si en feu de diferents ens agradarà molt que ho compartiu amb nosaltres... ;)

Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabal i codonyat

Ingredients:

• 2 llibrets de llomillo per cap*
• Farina blanca
• Un ou batut
• Farina de galeta
• Sal

* A la vostra xarcuteria de confiança us poden preparar el llomillo obert per a muntar els llibrets a casa, i aquí sí que a nosaltres ens agrada que el llomillo sigui de primera...

• amb anxoves i formatge brie

Filets d'anxova

Llenques de formatge brie

• amb formatge idiazabal i codonyat

Tallades de formatge idiazabal

Làmines molt fines de codonyat

Preparació:

1. Batre l'ou amb un xic de sal i reservar.
2. Obrir els llibrets i posar un pèl de sal només als llibret que destineu a preparar-los amb l'idiazabal i el codonyat.
3. Farciu els llibrets amb els ingredients de la vostra elecció procurant que el farcit no sobresurti dels llibrets.
4. Passeu-los primer per la farina blanca, després per l'ou i finalment per la farina de galeta. Reservar.
5. En una paella ampla posar oli a escalfar i quan ja està calent podeu fregir els llibrets, que no costa gaire estona fer-ho.
6. Quan retireu els llibrets posar-los en paper absorbent per a treure l'excès l'oli.

I ja estan a punt de menjar! són molt bons calentons o freds (milloren molt d'un dia per l'altre).

1 carlota i 2 fabioles terraltines amb les Cooking Challenge

Un altre cop amb vosaltres amb un nou repte, aquest mes em pertocava a mi triar el repte i de debò que em va costar decidir-me molt. Fullejant llibres de cuina vaig veure que a la cuina italiana hi ha moltes receptes de carlotes, dolces i salades, la base de les quals es fan amb galetes, melindros, bastonets, etc... i vaig tenir un flaix! un pastís que menjava de petita a base de galetes maries, que feia una tieta meva de Gandesa, però que vagament recordava que no li deien carlota... puffff! memòria de melindro la meva! vaig cercar en diferents llibres de receptes de la zona i no vaig trobar la recepta en cap... Anava llesta! així que vaig tirar d'amistats i família per recordar el nom d'aquell pastís de galetes maries, que avui en dia encara es fa a les cases, i gràcies a Mateu Auba i la meva cosina Mª Mercè Fornós vaig obtenir la recepta de la FABIOLA, moltes gràcies a tots dos que sé que em poso molt pesada!!!!!!!

Cercant per la xarxa vaig trobar alguna recepta més de fabiola però ens trobem amb una recepta que es localitza a les Terres de l'Ebre, la part Sud de Lleida (al poble de Guimerà, fronterer amb Tarragona) i en algun indret de Castelló i ja no he trobat cap referència més... les principals diferències les he trobat en el tractament de les galetes maries, a voltes xopades en llet, amb llet i cacau, en cafè, en cafè aromatizat amb "gotetes", amb moscatell i fins i tot un fifty-fifty de cafè i mistela. Les presentacions poden ser en forma de braç de gitano (galetes rodones) o com a pastís quadrat (galetes quadrades). I les decoracions al gust de cadascú o del que es disposa a casa: anissos de colors, fideuets de xocolata, ratlladures de coco, ratlladures de xocolata i la Diana em parlava de decorar la fabiola amb flors escarxades...

Eps! parlant de la Diana de l'Hort Arsis, que sapigueu que ha guanyat el premi Ebre Líders 2012 en la categoria de Comerç local

així que la nostra enhorabona des d'aquí!

Vaig fer la recepta tradicional que em van facilitar Mateu i la meva cosina, però em va sortir la dèria creativa i vaig fer un experiment... i deu ni dó! a casa va tenir molt d'èxit...

Comprovareu que és una recepta molt senzilla i que els nens poden participar en fer la fabiola sense cap mena de perill...

També volia fer alguna cosa salada i vaig recordar una recepta que només que em van dir els ingredients em vaig enamorar, però por hache o per be no trobava mai el moment de fer-la: un tàrtar de tonyina, que em va facilitar l'estimada Mª José, i només us diré que si no feu escarafalls als tàrtars aquest és meravellós i presentat com carlota queda molt vistós...

I abans d'entrar en matèria receptil només us avancem que aquesta setmana 

aquest bloc FARÀ CINC ANYS

esteu pendents perquè estem coent la seva celebració, y hasta aquí puedo leer... ;)

CARLOTA DE TÀRTAR DE TONYINA DE LA Mª JOSÉ

Ingredients per a 2 persones:

• 2 talls de tonyina vermella
• Mitja poma àcida
• 1 ceba petita
• Salsa de soja
• Oli d'oliva extra verge*
• Sal
• Grapadet de sèsam torrat
• Suc de llimona (per a què no s'oxidi la poma)
• Picos camperos o bastonets

Preparació:

1. La tonyina es congelarà prèviament i quan es s'hagi de preparar el tàrtar la descongelem, s'ha de tallar menuda i es reserva.
2. La ceba es pica menuda també i s'afegeix a la tonyina
3. La poma àcida es talla a dauets menuts i mentre es va tallant la vam anar posant dins del suc de la llimona per a què no s'ennegrís. Colar i barrejar a l'anterior.
4. Remenar tot molt bé i afegir la salsa de soja, no posem la quantitat perquè va molt al gust de cadascú, nosaltres ens agrada forteta i li vam posar una cullerada sopera. El millor és posar i anar tastant fins trobar el punt desitjat.
5. Amanir amb sal i oli extra verge i les llavors del sèsam torrat.
6. Vam muntar la carlota amb el picos i com la salsa de soja tenyeix de fosc el tàrtar vam decorar-lo amb daus de poma, ceba picada i llavors de sèsam que havíem reservar per donar-li el toc final de presentació, amb una branqueta de fonoll.

* Vam triar l'oli d'oliva Agustín Fornós, oli del nostre cosí i del que ja us en parlarem properament, perquè és un oli excel·lent, molt equilibrat i gens amargant, que en aquesta recepta li va de perles...

FABIOLA TRADICIONAL

Ingredients:

• Galetes maria quadrades (o rodones hojaldradas)
• 100 gr de coco ratllat + una mica més per a decorar
• 100 gr de sucre
• 100 gr de mantega
• 3 ous
• 2 tasses de cafè fred
• Sucre per a les clares d'ou

Preparació:

1. Agafar una cassola i posar a fondre a foc lentíssim la mantega. Retirar la cassola del foc i afegir el sucre i el coco, aprofitar que la mantega està tèbia i remenar per a què es desfaci el sucre.
2. Separar les clares dels rovells d'ous, reservar les clares i afegir els rovell a la barreja anterior de la crema.
3. Xopar les galetes en el cafè, només posar i treure, es tracta que aguantin la consistència per muntar la fabiola. Si teniu por que les galetes no s'empapin gaire un cop muntada la fabiola i abans de posar-li la cobertura la podeu pinzellar amb cura amb el cafè sobrant.
4. En una safata alta disposar de llarg a llarg una galeta, crema, galeta, crema... i fer com un braç de gitano o el muntatge d'un pastís quadrat. Nosaltres vam optar per fer racions individuals.
5. Batre les clares d'ou amb sucre a punt de neu molt fort, cobrir el pastís amb les clares d'ou i espolvorejar amb coco.
6. Deixar reposar la fabiola entre 2 o 3 hores, o per a l'endemà, així les galetes aniran agafant humitat i sabors i serà més fàcil de tallar.
7. Decorar amb ratlladures de coco i al gust.
8. S'acostuma a tallar les porcions a l'esbiaix i així es veu l'estructura del muntatge i queda molt guapet.
9. Vam trobar que amb aquesta cobertura la fabiola aguanta millor la humitat i el punt sucós que amb la cobertura de la fabiola següent...

FABIOLA INTERPRETADA

Ingredients:

• Galetes maria quadrades
• 100 gr de coco ratllat + una mica més per a decorar
• 100 gr de sucre
• 100 gr de mantega pomada + 1 dau per a la cobertura de xocolata
• 3 ous
• Gotet de vi ranci
• Xocolata negra de cobertura
• Grapat d'ametlles crues filetejades

Preparació:

1. No vam escalfar la mantega, la teníem al punt de pomada després d'una bona estona fora de la nevera.
2. Vam afegir el sucre, el coco i els rovells d'ou (les clares les vam congelar per a una altra ocasió...),
3. Xopar les galetes en el vi ranci, posar i treure, com l'anterior...
4. Anar disposant en la safata, galeta, crema, galeta, crema...
5. Fondre la xocolata amb el dau de mantega i cobrir la fabiola.
6. Deixar reposar la fabiola entre 2 o 3 hores, o per a l'endemà.
7. Decorar amb les ametlles filetejades i/o al gust.

No us oblideu de visitar les delicioses carlotes de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Rovellonets en vinagre. Recepta del 15 i #compartemesa

A aquesta recepta em resulta molt entranyable i em mena al cor de la infantesa i de l'adolescència...

Cada diumenge no podia mancar fer el vermut a casa, ben prolix per cert!, com tampoc no podia mancar el braç de gitano, el tortell de nata o les lioneses per a les postres.

Eren uns temps modestos a casa però els diumenges prenien un caràcter festiu i de relació familiar que trencava la monotonia del quefer diari i no mancats precisament de ritual, tot i que a casa no érem gaire d'anar a missa.

Des dels esmorzars, que alguna vegada ja n'he parlat, fins els sopars era un culte l'entaular-se tots junts i menjar viandes reservades als diumenges i festius. Generalment l'àpat principal consistia en un bon aperitiu, canelons de primer, rostits de carn o sarsuela, fruita i les llepolies embolicades amb paper de seda procedents de la pastisseria... i contrastava vívament amb la dieta més frugal però variada i saludable del dia a dia.

Però al món no tothom té aquesta sort de compartir taula amb la seva família o amics i s'alliten amb fam 900 milions de persones, segons denuncia la campanya Mesa para 7 millones, endegada per Intermón Oxfam, així que #compartemesa ;)

Als de casa sempre ens ha agradat molt anar a la muntanya, i ho agraeixo profundament perquè em va bastir de molts coneixements del que ara s'anomena medi, i aprofitàvem per fer tasca recol·lectora: cireretes de pastor, maduixes silvestres, cargols si havia acabat de ploure, móres, herbes remeieres, espàrrecs, vaja! els tresors del bosc, i per tant no podia faltar l'anar a buscar bolets (en aquella època no els caçàvem! s'era molt més respectuós a l'hora d'agafar-los i no llauràvem els boscos com ara, que és una pena veure'ls...).

De recollir bolets els pares en sabien un fotimer. Solien inaugurar la temporada els pebrassos cuits a la brasa i la tancaven els fredolics en els estofats, i entremig era un festival de bolets a quin més exquisit: llenegues, rovellons, pinetells, carlets, rossinyols, ceps, ous de reig, peus de rata,...

Quan la recol·lecta era generosa a casa es feia conserves de bolets per als estofats i fricandós, i es reservaven els rovellonets menuts per conservar-los en vinagre i alegrar el vermuts dels diumenges, en particular els àpats dels dies nadalencs, si és que la collita havia estat més escassa...

Amb aquesta recepta de la MARE, i pensant-ho bé és la primera que poso d'ella..., que resulta tan fàcil de fer i poder menjar-ne que és d'escàndol no recordar-la ni fer-la... i amb ella vull contribuir al recull de receptes de:

Ingredients:
(per a fer un pot petit, així que podeu anar calculant...)

• Rovellons botó (o a trossos també els podeu fer i surt més econòmic)
• 1 gra d'all sense pelar
• 5-6 boletes de pebre negre
• 1 fulla petita de llorer
• 1 polsim de sal
• ½ cc de pebre roig (opcional)
• Vinagre blanc per omplir l'envàs
• Oli d'oliva extra verge,  per tapar
• Hi ha qui també li posa branqueta de farigola

Preparació:

1. Agafar els pots de tapa twister que vulgueu emprar per a la conserva i fer-los bullir amb aigua i un raig d'aigua durant 10 minuts. Retirar-los i fer-los escórrer i que s'assequin. Aquest és l'únic moment que encendreu el foc... garantit!
2. Netejar escrupulosament bé els rovellonets i tallar-lis una mica el peu, i si voleu els podeu marcar amb una creu.
3. Anar posant els rovellonets dins dels pots i aneu intercalant l'all, el llorer, els pebres, el polsim de sal (i també si ho voleu amb farigola...).
4. Omplir de vinagre blanc fins el coll del pot. Si en comptes de fer servir el vinagre blanc hi poseu de negre us quedaran molt foscos...
5. Finalment, acabar d'omplir els pots que quedin ben curulls amb l'oli d'oliva extra verge.
6. Tapar els pots i deixar-los en un lloc fosc i fresc de la casa durant quinze dies.

Passats quinze dies ja en podeu gaudir...

 

El suquet de la conserva és un xic gelatinós,

així que no us penseu que s'ha malmès la conserva ;)

ACTUALITZACIÓ:
La Picarona i el seu hortet ha deixat un comentari més que interessant i que és ben profitós: si el sabor de vinagre el trobeu molt fort, abans de servir, esbandir amb aigua els rovellonets, moldre una mica de pebre al damunt i amanir-los amb un bon oli d'oliva... ;)

Pollastre arrebossat a l'estil de la mestressa Garriga i la 25ena. Festa de Vi de Gandesa #festadelvi

Aprofitem l'avinentesa que aquest cap de setmana proper es celebra la 25ena. edició de la Festa del Vi de Gandesa, a la que no podeu faltar-hi! i que seria una ocasió molt bona per tastar els vins de la Terra Alta, provar una clotxa, o si aquesta no us fa patxoca portar una carmanyola amb aquest pollastret de la simpàtica i excel·lent cuinera mestressa Garriga ;)

En l'entrada que vaig fer de Picnic, us vaig parlar d'aquesta opció per portar en una cistella al defora, no té cap misteri, ni secret i que a casa ens agrada molt, malgrat que el pollastre no és una carn que ens abelleixi massa... La preparació tant podeu fer l'arrebossat a la milanesa com a la romana, nosaltres preferim la romana, però clar, això ja és cosa de gustos, oi?

Anem per feina!

Ingredients:

• Filets de pollastre (no gaire prims)
• Suc d'una llimona
• 1 cc de gingebre en pols (opcional)
• Sal
• Pebre blanc mòlt
• Farina blanca
• Farina de galeta (si ho voleu fer a la milanesa...)
• 1 ou batut
• Oli d'oliva

Preparació:

1. Una estona abans de fer, nosaltres ho fem de 3 a 4 hores abans... maridem els filets de pollastre, un cop salpebrats, en un bol on hi tindrem el suc de la llimona i una culleradeta de gingebre en pols.
2. A l'hora de coure'ls i un cop tenim l'oli en una paella i calent, els anem enfarinant i passant per l'ou batut, i ràpidament a la paella fins que enrosseixen.

Més fàcil no pot ser!

Ens agrada acabats de fer i en fred, perquè queden melosos melosos!

Notes:

• cc: culleradeta de cafè
• Si els voleu arrebossar a la milanesa, nosaltres primer els passem per farina blanca, després per l'ou batut i finalment per la farina de galeta.
• Si per aquelles coses no teniu llimona ho podeu substituir per vinagre blanc, però ni la mateixa quantitat ni la mateixa estona, només donar-hi una pinzellada abans d'arrebossar.

Apalí! 

a Gandesa, aquest cap de setmana, falta gent!

Visca la Terra Alta!

I de camí farem una paradeta a Reus,

a fer un àpat al Restaurant La Giberga, de la bona amiga Mai.

Cooking Challenge i els dolços de les àvies: Amelats o capsetes

Per aquest mes la Rosa ens va proposar desvetllar els secrets deliciosos, guardats en boniques capses, de les llaminadures de les àvies.

Avui també coincideix que el nostre bloc fa anys i com és, aquest, un mes d'aniversaris només us anticipem que hi haurà alguna sorpreseta pensada en vosaltres, però ara no volem restar protagonisme a les àvies i les seves dolçaines....

A casa, com en tantes d'altres, la roba bruta es renta a casa, la porqueria s'escombra a sota l'estora i alguns morts es tanquen amb clau i pany als armaris. És hora de fer neteja general! però no us penseu! només la farem del rebedor...

Alguna vegada he parlat de la meva àvia Maria -la cuinera-, casada amb el meu avi Quim -fill de Gandesa-, però mai ho he fet de la meva àvia Paquita que era un tros de pa d'àngel i càndida a l'extrem i si tenia quelcom era una minsa picardia molt primitiva, llaminera a rabiar, generosa i manyaga fins dir prou, mai la vaig veure enrabiada... La seva cuina era com ella: senzilla i amb molt bona matèria, els vegetals eren de l'hort que després venia al mercat de Sant Andreu (avui és una pena l'estat lamentable d'aquest mercat!!!), als puestos de les verdures en els porxos. Va ensenyar-nos a comprar el peix fresc a ma mare i a mi, i com a casa hi havia aviram i conills només es comprava els manufacturats, el peix, la vedella i el poltre. 

Treballar al camp, vendre al mercat, portar un casopló de tres plantes, estar atenta dels seus germans més petits solters, cuidar dels animals i pujar una criatura que va néixer a l'any 36 amb el marit al front doncs la dona no va tenir una vida senzilla, ni llavors ni anys més tard... El marit era un d'aquest valents que s'atreveixen amb les dones i les criatures. Ja he dit que la seva cuina era senzilla o per manca de temps o per manca de ganes... que veure volar els plats fins rebotar en una paret i trencar-se a terra amb les menges regalimant no era plat de bon gust, i això perquè sí! perquè no estava al punt de sal, perquè feia calor, perquè feia fred, o perquè li sortia dels collons al valent, per contra, ella el va tractar sempre amb molta dolcesa, l'acaronava i li deia: ai Ton!

Estimadíssima iaia Paquita, aquesta entrada va per a vostè. Per com les tardes feia ganxet i escoltava els serials i el Perico Periquín i jo jugava a la seva vora. Per les tasses de xocolata amb xurros o melindros que menjàvem d'amagatotis. Per les ensaïmades i els suïssos del dia de la meva comunió. Per la safata de lioneses que ens vam cruspir el dia que va morir el Francu i rèiem nervioses com si cometéssim una entremealiadura... I pels braços de gitano i tortells que el meu pare portava els diumenges perquè sabia que la sogra era llèpola com un campanar i li volia donar satisfacció.

Pel saleru que tenia en treure mots: la Miss Musclo, el Carbassó amb Potes, el Sardineta, la Comegatos, el Respeseco, la Poll Ressucitat, el Mustafà i la Mustafana (justament eren els consogres!!! jajajajaja). I per totes les anècdotes viscudes: quan es va posar Centella havent confós el pot amb el de la laca de cabell, o quan va explotar la cafetera i va sortir de la cuina amb la cara embadurnada del marro del cafè, o quan el daixonsis-dallonsis... perquè hi havia roba estesa (que era jo, clar!)...

A vostè i al pare mai els mancarà el nostre record i unes flors...

Era guapíssima,  no trobeu?

Aquesta recepta és tradicional de la Terra Alta, i per estrany que sembli són uns dolços d’aprofitament: es reciclen les clares d’ous dels cócs de sagí, que són els més coneguts de la comarca, juntament amb les casquetes o pastissets. Els amelats també se'ls coneix per capsetes (nom dels paperets rissats de les madalenes) als pobles de Vilalba dels Arcs, Batea, Corbera d'Ebre i Prat de Comte. La recepta és, com gairebé sempre, del llibre La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, que n'hem adaptat les quantitats a les necessitats de casa.

Ingredients (35 unitats petites i 12 de grans):

• 4 clares d’ou i un polsim de sal (1)
• 300 g d'ametlla filetejada i torrada
• 300 g de sucre
• Ratlladures de pell d’una llimona

Preparació:

1. Posar a preescalfar el forn a 180º (orientatiu).
2. Torrar l’ametlla filetejada.
3. Muntar les clares d’ou a punt de neu molt fort amb una batedora o si ho feu a mà batre de dalt a baix que es tracta que s'incorpori molt d'aire.
4. Afegir el sucre amb molta cura i, quan estigui ben barrejat, afegir les ametlles i la ratlladura de la llimona, també amb cura i evitant moviments circulars que no baixi el punt de neu.
5. Omplir les capsetes (paperets de madalenes) no gaire perquè la massa pujarà i ja es poden enfornar.
6. El temps orientatiu és d’uns 30’, però ja se sap que cada forn té la seva idiosincràsia, només heu de tenir present que han de quedar durs però han de mantenir el color blanc característic d'aquest dolç.

Notes:
(1) Les clares d'ou es poden conservar refrigerades i si són per més temps es poden congelar, no és així en cap cas amb els rovells, així que compte! També es diu que les clares velles munten millor el punt de neu.

No us oblideu de visitar els deliciosos secrets de les iaies de les:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Marchando una de aperitivos! i #cargolsiflamencu by @Moritz

En les dues darreres setmanes ha passat de tot: noves caigudes a l'estil Superman (afortunadament sense seqüeles!), l'internet de casa espatllat, va cascar la rentadora que RIP, vaig extraviar i trobar el mòbil, em va tocar per sorteig una bossa amb coses xules, d'altres sorprenents i d'altres que "pesaven i feien bulto :S", he anat a activitats blocaires, a cursos diversos, no he tingut un minut de descans fins ara...

Aquesta entrada la vull dedicar a la meva estimada amiga Elvira, de Los cerezos en flor, per molts i molts motius: perquè sí, perquè l'estimo molt, perquè sap arrancar-me un somriure i si cal una risotada, perquè part de les receptes d'avui en va ser l'artífex amb l'anterior repte de les Cooking Challenge, sí el del picnic, i una altra de les receptes fa temps que me'n va parlar i mentre ho feia anava salivant com una desgraciada que vaig deixar un bon toll en terra. Així que va per tu! Elvira!

• Crussanets de mantega amb formatge roquefort i mel

Aquesta recepta la vaig recopilar de fa molts i molt anys, quan vivia encara al barri de Sant Andreu, del que en sóc filla, exisitia una crussanteria que feien autèntiques meravelles amb els crussants que els farcien de l'imaginable i del per imaginar. Amb els crussants de roquefort i mel va ser un amor a primera vista... i més fàcils de fer impossible: 1, 2, 3!

Ingredients:

• Crussanets petits de mantega (millor si són cassolans)
• Formatge roquefort
• Xic de mel

Preparació:

1. Obrir amb cura els crussanet i posar el formatge roquefort
2. Posar-li un xorrinet de res de mel i tapar els crussanets
3. Escalfar-ho al forn

Ja us ho he dit que era de fer en 1, 2, 3!

• Batut siri Eirin

Aquesta recepta va aixecar moltes expectatives quan es va parlar d'ella, així que espero que estigui a l'alçada d'aquestes... Aquesta recepta és una recreació d'unes POSTRES, sí, sí, postres que vaig tastar en un restaurant Siri i vaig pensar que seria molt original proposar-ho com un aperitiu diferents i refrescant...

Ingredients:

• 1 iogurt tipus grec
• Llet (nosaltres desnatada)
• All picat
• Sal
• Glaçons

Preparació:

1. Excepte els glaçons, posar tots els ingredients a batre fins que quedi una emulsió molt fina, us aconsellem que aneu provant si us agrada amb més punt d'all o de sal, fins que trobeu el punt que us agrada, a nosaltres ens agrada amb un toc suau d'all, però sí que es noti salabroset...
2. S'ha de servir molt fred i nosaltres quan ho fem amb gots grans li afegim a més a més glaçons.

Us atreviu a experimentar...?

• Maduixes amb anxova i salsa reduïda

Aquesta és la recepta reina, reina Elvira dels Meus Amors! Em va dir la seva procedència però no ho recordo, i us asseguro que no només està d'infart de bona sinó que la salseta reduïda li hem fet molta sortida, a vegades l'hem congelat i tot i després hem amanit amb ella amanides, i és una cosa de posar els ulls en blanc... i qui digui que sóc una exagerada, en aquesta ocasió és un no rotund!

Ingredients:

• Maduixes
• Anxoves

Per a la salseta:

• Maduixes
• Suc de taronja
• Viangre d'arròs
• Sucre morè

Preparació de la salseta:

1. Fer unes hores abans o el dia anterior la salseta.
2. Tallar a dauets petits les maduixes, després de netejar-les bé.
3. En un bol posar-hi els trossos de maduixes, el suc de taronja, el vinagre d'arròs i el sucre morè i deixar-ho reposar durant unes hores, que les maduixes suin.
4. Passat el repòs posar-ho en un cassó i deixar-ho reduir a foc lent.

Muntatge del plat:
Fer una base amb la salsa reduïda. Embolicar les maduixes amb els filets d'anxova i col·locar-ho damunt de la salsa.

Notes:
Ja us he dit que aquesta salsa quan la faig i en sobra la congelo, i ara que venen tant de gust les amanides fresques és un amaniment divertit, gustós i d'un color molt alegre.

CARGOLS & FLAMENCU by MORITZ

Encara esteu a temps de gaudir dels dijous, fins el dia 14, d'aquesta activitat, #cargolsiflamencu que organitza @Moritz, amb la col·laboració de Pumm i que es fan a la Caseta del Migdia de Montjuïc. Divertida, singular, desenfadada, a l'aire lliure, és ideal per passar un vespre-nit a la fresca amb els amics, sopant caragols i més cosetes amb un quadre flamenc al que després podeu aplaudir fins pelar-vos les palmes, llençar clavells i ballar al seu ritme, tot pel mòdic preu de 19€! no us ho perdeu! 

la nit té duende i us seduirà!

Per arribar a la Caseta del Migidia:

Cooking Challenge: Picnic, A laaaaa Fontcaldaaaaa!

Avui, de la mà de l'Elvira de Los cerezos en flor les Cooking Challenge, que ens va proposar de fer un picnic, anem d'excursió al defora. Què! us apunteu!? anirem al Santuari de la Fontcalda. Agafem tots els pertretxos...

Anirem provistos d'una bona cistella i molta fatada, una nevera amb refrescos, cerveses i vi; termos amb cafè i alguna botella per a les gotetes... No s'ha d'oblidar una borrasa per fer la siesta, que s'agraeix després de la manducància.

Primer esmorzarem bé que després ens espera una bona pedalada fins el Santuari.

• Crussanets calentons amb formatge roquefort i mel
• Un bon got de suc de taronja sanguina (o normals, si de sanguines ja no en hi ha)
• Cafè amb llet, cafè o infusions que tingueu habitud de prendre per desdejunar, que aquí sí que hi ha barra lliure...

Crussanets de mantega amb roquefort i mel

Taronges sanguines

Suc de taronges sanguines

Ara ja ens calcem les sabatilles, una gorreta i ens enfilem a la bici.

Plànol, Puig Cavallé i detalls de l'ermita de la Fontcalda

Ja hem passat La Fonteta, hem vist el Frare, deixem enrera el camí de la Vall de Navarro i enfilem el Coll d'en Canar, que un cop es passa a la zona solejada i en un dia molt clar es pot vislumbrar: el riu Ebre, Tortosa, el Delta, el Mont Caro i la Serra de Cardó. Ja ens apropem al Cap de la Costa. Farem una parada i prenem alguna galeta i una beguda isotònica o els que sou d'entrepà, olives i traguet de vi... al gust... que a partir d'ara baixarem les Costes de la Fontcalda i les vistes són espectaculars: la Fontcalda al fons, al davant la Tassa i a la dreta les Agulles de Bot...

Camí de la Fontcalda

Quan arribem a la plaça del Santuari fem un trago de la font d'aigües salutíferes, que diuen que si les beus tornes a la Fontcalda (a nosaltres ens ha sortit efecte la dita...) I ja podem anar a remullar-nos els peus als Xorros o si fa caloreta podem xipollejar en les piscines naturals dels Estrets.

Els Estrets, la Plaça, el cimbori de l'ermita i la Mare de Déu de la Foncalda

Com ha passat el matí! i com el solet apreta anem a l'ombra del merendero i anem a preparar el vermutàs.

Eps! Txeics! que s'ha de deixar al riu el meló i la síndria que es refresquin mentre dinem.

Alsa manela! ens hem oblidat de les olives i els berberechos, un voluntari o voluntaria per anar al bar..., que també s'ha de fer una mica de gasto... o unes postals, uns recordatoris o unes cintes de la Mare de Déu de la Fontcalda.

Quin vermutàs que ja tenim les olives i els berberechos i de casa portem:

• Una secallona
• Formatge d'ovella curat i
• Unes torrades amb brie i chutney i

 Batut refrescant siri: Eirin

I per dinar tatxin-tatxin!:

Amanida amb sardinetes en escabeitx

Pollastre arrebossat a l'estil mestressa Garriga 

Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabal i codonyat

• Meló i síndria 
• Postres dolcetes: roques suïsses i crussant gegant ;) 

Roques suïsses, la recepta aquí

Crussant gegant

• Cafès, carajillos i copetes 
• I indispensable: una bona becaina a l'ombra! jajajajajaja

I si no us fa patxoca el nostre menú o no voleu anar carregats amb tots els bartolos sempre es pot fer un menú al Restaurant de La Fontcalda que en tenen de diversos i a mòdics preus, alguna satisfactòria sorpresa ;)

Esbanits i un xic cansats tornem a casa,

però no es pot negar que hem passat

un dia fabulós amb vosaltres!

Cap a casa de buit...

Les RECEPTES següents les anirem posant en successives entrades:

• Crussanets calentons amb formatge roquefort i mel
• Unes torrades amb brie i chutney 
• Amanida amb sardinetes en escabeitx 
• Batut refrescant siri: Eirin
• Pollastre arrebossat a l'estil mestressa Garriga
• Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabsal i codonyat 

No us oblideu de visitar les suculentes propostes de picnic:

* A Barcelona amb Cocinarte

* A La Selva gironina amb Cuina per a llaminers

* A Eivissa amb Dit i Fet

* A les Canàries amb El olor del café

* A Suïssa amb Los cerezos en flor

* A Salamanca amb Quocinando

* A Madrid amb Pikerita

* nosaltres, a laaaaaaa Fontcaaaaalda! ;)

Informació turística:

• La Fontcalda
• Romeria de la Fontcalda
• Restaurant i allotjament al Balneari

Sardinetes suaument escabetxades

No sabeu la gràcia que fa  perdre tota una entrada sencera!!!!! brrrr!!!!

Doncs això ha passat amb aquesta, i mira que havia posat una llarga parrafada, que potser ben mirat a ben poques persones els hi podia interessar...

Quina gràcia que té posar una recepta de Sardinetes escabetxades? doncs que en aquesta apuntació ni s'enfarinen, ni es fregeixen prèviament, ni fan cap mena de pudorota que tot el veïnat se n'assebenta que aquell dia menges sardines,... Sardinetes que, com s'assenyala al llibre de La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, s'anomena a les sardines fresques en contraposició a les sardines de casc, independentment de la mida...

En el llibre hi ha dues receptes i ens hem decantat per aquesta que per un costat és de pim-pam-pum,  tot en cru, i per un altre costat és que les proporcions d'oli i vinagre de l'escabetx fa que siguin gustoses, suaus i gens avinagrades, i a casa hi tenim algú que arruga el nas i fa ganyotes quan dius escabetxat ;)

Anem, doncs, per feina! que els bocadills seran una cosa ben diferent i és tan ràpid i fàcil que ara mateix declarem la guerra a les sardinetes enllaunades...!!!

Ingredients:

• 1/2 kg de sardines fresques
• 3 gots* d'oli d'oliva extra verge
• 1 got de vinagre blanc
• 1 cabeça d'alls
• 2 fulles de llorer
• 1 cp** curulla de pebre vermell dolç
• Sal

Preparació:

1. Netejar bé les sardinetes traient el cap i les tripes (o demaneu a la peixateria que us ho facin...), rentar-les bé, descatant-les, deixar-les colar i salar-les al gust.
2. En una cassola de fang aneu col·locant les sardines, que no quedin amuntegades.
3. Abocar al damunt l'oli, el vinagre, el llorer la cabeça d'alls i espolvorejar el pebre vermell.
4. Posar-ho a coure a foc viu, quan arrenqui a bullir abaixar el foc al màxim i deixar que es coguin, entre uns 10 o 15 minuts segons la seva grandària...

Notes:

(*) La mida de got es refereix a un got de vi.
(**) cp: cullera de postres.

- Tot el procès de cocció no s'han de tapar de cap de les maneres.

- Calentones són bones, però d'un dia per l'altre milloren molt, amb l'avantatge que es conserven uns bons dies.
- El gran secret d'aquests recepta rau en la qualitat dels ingredients, no sigueu ràcanus, que el vostre paladar us ho agrairà...