Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PLAT PATRIMONIAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PLAT PATRIMONIAL. Mostrar tots els missatges



Aquesta recepta ja la vam publicar anteriorment però és tan fàcil de fer i amb no res que es fa i resulta tan bona que va de meravella als tocatardans que no ha fet coca de massa fermentada, ja que no us donaria temps... ;)

Entre la preparació i la cocció no tardareu més de 45 minuts, així que vinga! poseu a preescalfar el forn a 180º C!

Hem d'agrair a la nostra estimada cosina Mª Mercè ;) que té mans de plata i de santa per a les postres!

(Indiquem amb vermell els canvis fets)

Ingredients:
  • 4 ous (rovells i clares separades,  i aquestes muntades a punt de neu molt fort)
  • 1 iogurt natural (no desnatat)
  • 3 parts de farina (prenem com a referència els envasos del iogurt: aprox. 160 gr de farina de força, però no cal que sigui de força)
  • 2 parts de sucre (aprox. 120-126 gr)
  • 3/4 parts d'oli (de girasol aprox. 89 gr)
  • 1 sobre de llevat químic
  • 1/2 got de mistela o anís sec
  • Fruita natural al vostre gust
  • Sucre addicional
Nosaltres també li afegim:
  • 1 cp de coriandre
  • 1 cp de matafaluga
Preparació:

Es diu que no cal que la massa es faci bona, així que vol dir que no li cal temps de llevar.

Es preescalfa el forn,  i com cada forn és un món..., a temperatura de 180º, calor a dalt i a baix.

Muntar les clares d'ou a punt de neu molt fort i reservar-les.

Barrejar la resta d'ingredients en una massa homogènia, els rovells no cal batre'ls abans.

Anar barrejant amb compte la clara a punt de neu, suaument, a poc a poc i evitant moviments circulars.

Abocar tota la pastada en un motlle preparat per anar al forn (si és més petit us sortirà més alt el cóc i si es més gran serà més planet...), decorar amb la fruita seleccionada i espolvorejar amb el sucre addicional. Enfornar a alçada baixa.

Hi ha fruites que queden com més oxidades (poma o pera) i si se li vol donar una capa de lluentor: es barreja una mica d'aigua, sucre i melmelada d'albercoc i es pinzella la fruita.

Vam coure-la en una llanda gran i vam trigar uns 30 minuts, però compte de com funciona el vostre forn, nosaltres primer la vam posar 15 minuts i després de 5 en 5...

I si acompanyeu aquest cóc amb un gotet de Vi Dolç del Celler Edetària, - Celler que acaba de cumplir els 10 anys d'una trajectòria immillorable i que felicitem des d'aquí!-, vi amb un 70% de garnatxa fina i un 30% de Cabernet-Sauvignon, us garantim que ballareu la Dansada, la Jota Ebrenca i si cal ens arrancarem per Buleries!!!!

Nota:

cp: cullereta de postres

boNa RevetLLa !!!






Un altre cop amb vosaltres amb un nou repte, aquest mes em pertocava a mi triar el repte i de debò que em va costar decidir-me molt. Fullejant llibres de cuina vaig veure que a la cuina italiana hi ha moltes receptes de carlotes, dolces i salades, la base de les quals es fan amb galetes, melindros, bastonets, etc... i vaig tenir un flaix! un pastís que menjava de petita a base de galetes maries, que feia una tieta meva de Gandesa, però que vagament recordava que no li deien carlota... puffff! memòria de melindro la meva! vaig cercar en diferents llibres de receptes de la zona i no vaig trobar la recepta en cap... Anava llesta! així que vaig tirar d'amistats i família per recordar el nom d'aquell pastís de galetes maries, que avui en dia encara es fa a les cases, i gràcies a Mateu Auba i la meva cosina Mª Mercè Fornós vaig obtenir la recepta de la FABIOLA, moltes gràcies a tots dos que sé que em poso molt pesada!!!!!!!

Cercant per la xarxa vaig trobar alguna recepta més de fabiola però ens trobem amb una recepta que es localitza a les Terres de l'Ebre, la part Sud de Lleida (al poble de Guimerà, fronterer amb Tarragona) i en algun indret de Castelló i ja no he trobat cap referència més... les principals diferències les he trobat en el tractament de les galetes maries, a voltes xopades en llet, amb llet i cacau, en cafè, en cafè aromatizat amb "gotetes", amb moscatell i fins i tot un fifty-fifty de cafè i mistela. Les presentacions poden ser en forma de braç de gitano (galetes rodones) o com a pastís quadrat (galetes quadrades). I les decoracions al gust de cadascú o del que es disposa a casa: anissos de colors, fideuets de xocolata, ratlladures de coco, ratlladures de xocolata i la Diana em parlava de decorar la fabiola amb flors escarxades...

Eps! parlant de la Diana de l'Hort Arsis, que sapigueu que ha guanyat el premi Ebre Líders 2012 en la categoria de Comerç local

així que la nostra enhorabona des d'aquí!


Vaig fer la recepta tradicional que em van facilitar Mateu i la meva cosina, però em va sortir la dèria creativa i vaig fer un experiment... i deu ni dó! a casa va tenir molt d'èxit...

Comprovareu que és una recepta molt senzilla i que els nens poden participar en fer la fabiola sense cap mena de perill...

També volia fer alguna cosa salada i vaig recordar una recepta que només que em van dir els ingredients em vaig enamorar, però por hache o per be no trobava mai el moment de fer-la: un tàrtar de tonyina, que em va facilitar l'estimada Mª José, i només us diré que si no feu escarafalls als tàrtars aquest és meravellós i presentat com carlota queda molt vistós...

I abans d'entrar en matèria receptil només us avancem que aquesta setmana 

aquest bloc FARÀ CINC ANYS

esteu pendents perquè estem coent la seva celebració, y hasta aquí puedo leer... ;)







CARLOTA DE TÀRTAR DE TONYINA DE LA Mª JOSÉ

Ingredients per a 2 persones:
  • 2 talls de tonyina vermella
  • Mitja poma àcida
  • 1 ceba petita
  • Salsa de soja
  • Oli d'oliva extra verge*
  • Sal
  • Grapadet de sèsam torrat
  • Suc de llimona (per a què no s'oxidi la poma)
  • Picos camperos o bastonets
Preparació:
  1. La tonyina es congelarà prèviament i quan es s'hagi de preparar el tàrtar la descongelem, s'ha de tallar menuda i es reserva.
  2. La ceba es pica menuda també i s'afegeix a la tonyina
  3. La poma àcida es talla a dauets menuts i mentre es va tallant la vam anar posant dins del suc de la llimona per a què no s'ennegrís. Colar i barrejar a l'anterior.
  4. Remenar tot molt bé i afegir la salsa de soja, no posem la quantitat perquè va molt al gust de cadascú, nosaltres ens agrada forteta i li vam posar una cullerada sopera. El millor és posar i anar tastant fins trobar el punt desitjat.
  5. Amanir amb sal i oli extra verge i les llavors del sèsam torrat.
  6. Vam muntar la carlota amb el picos i com la salsa de soja tenyeix de fosc el tàrtar vam decorar-lo amb daus de poma, ceba picada i llavors de sèsam que havíem reservar per donar-li el toc final de presentació, amb una branqueta de fonoll.
* Vam triar l'oli d'oliva Agustín Fornós, oli del nostre cosí i del que ja us en parlarem properament, perquè és un oli excel·lent, molt equilibrat i gens amargant, que en aquesta recepta li va de perles...




FABIOLA TRADICIONAL

Ingredients:
  • Galetes maria quadrades (o rodones hojaldradas)
  • 100 gr de coco ratllat + una mica més per a decorar
  • 100 gr de sucre
  • 100 gr de mantega
  • 3 ous
  • 2 tasses de cafè fred
  • Sucre per a les clares d'ou
Preparació:
  1. Agafar una cassola i posar a fondre a foc lentíssim la mantega. Retirar la cassola del foc i afegir el sucre i el coco, aprofitar que la mantega està tèbia i remenar per a què es desfaci el sucre.
  2. Separar les clares dels rovells d'ous, reservar les clares i afegir els rovell a la barreja anterior de la crema.
  3. Xopar les galetes en el cafè, només posar i treure, es tracta que aguantin la consistència per muntar la fabiola. Si teniu por que les galetes no s'empapin gaire un cop muntada la fabiola i abans de posar-li la cobertura la podeu pinzellar amb cura amb el cafè sobrant.
  4. En una safata alta disposar de llarg a llarg una galeta, crema, galeta, crema... i fer com un braç de gitano o el muntatge d'un pastís quadrat. Nosaltres vam optar per fer racions individuals.
  5. Batre les clares d'ou amb sucre a punt de neu molt fort, cobrir el pastís amb les clares d'ou i espolvorejar amb coco.
  6. Deixar reposar la fabiola entre 2 o 3 hores, o per a l'endemà, així les galetes aniran agafant humitat i sabors i serà més fàcil de tallar.
  7. Decorar amb ratlladures de coco i al gust.
  8. S'acostuma a tallar les porcions a l'esbiaix i així es veu l'estructura del muntatge i queda molt guapet.
  9. Vam trobar que amb aquesta cobertura la fabiola aguanta millor la humitat i el punt sucós que amb la cobertura de la fabiola següent...




FABIOLA INTERPRETADA

Ingredients:
  • Galetes maria quadrades
  • 100 gr de coco ratllat + una mica més per a decorar
  • 100 gr de sucre
  • 100 gr de mantega pomada + 1 dau per a la cobertura de xocolata
  • 3 ous
  • Gotet de vi ranci
  • Xocolata negra de cobertura
  • Grapat d'ametlles crues filetejades
Preparació:
  1. No vam escalfar la mantega, la teníem al punt de pomada després d'una bona estona fora de la nevera.
  2. Vam afegir el sucre, el coco i els rovells d'ou (les clares les vam congelar per a una altra ocasió...),
  3. Xopar les galetes en el vi ranci, posar i treure, com l'anterior...
  4. Anar disposant en la safata, galeta, crema, galeta, crema...
  5. Fondre la xocolata amb el dau de mantega i cobrir la fabiola.
  6. Deixar reposar la fabiola entre 2 o 3 hores, o per a l'endemà.
  7. Decorar amb les ametlles filetejades i/o al gust.





No us oblideu de visitar les delicioses carlotes de les:






MOLT BON ANY NOU! que ve carregat de projectes, il·lusions i moltes altres coses!

Des de remenuda, a part posar les sabates al balcó tenia per costum posar un petit refrigeri per als Reis, Patges, cortesans del Seguici Reial en general i Camells, i com tots ells els pobrissons no estan habituats als freds del Nord i la nit és molt llarga i laboriosa, i tot i que són màgics i sembla que aquest nit acompleixen rigurosament amb la seva comesa de manera molt eficaç i sense demanar res a canvi, no està gens mal pensat que puguin recuperar forces, o potser sóc una mica més interessada i penso que si no els deixo res potser passaran de llarg i em quedaré amb les sabates buides i amb un pam de nas...

Així que aquí us deixo un tastet del que deixo als Reis Mags: Cava, Torrons i Neules. És clar que de petita deixava Aigua i Pastanagues per als Camells, però ara no... els poso el mateix que als Reis, faltaria més! a sobre que fan la feina bruta, aguanten les intemperàncies i capricis de Ses Majestats, són els que tenen el sou més baix i la seva feina no està gens reconeguda ni recompensada. Però coneixent la reialesa hauré de vigilar que els molt fartots no s’ho jalin també.

Anem al gra: el Tortell de Reis va serla proposta que va fer la Mª José de Dit i Fet, fent-la coincidir amb aquesta data tan màgica, i no vaig tenir cap mena de dubte de fer la recepta del gran, genial i generós Daniel Jordà (el tió d'enguany va ser tan esplèndit que em va regalar el seu fabulós llibre! i que us recomano molt vívament), que amb el #ComandoPanarra l'hem après a fer. Poques vegades es té l'oportunitat de conèixer una persona tan modesta, senzilla i accessible com el tiet Jordà, Daniel! que sàpigues que t'he adoptat com a tiet, ara que ja no en tinc cap i si en tingués m'agradaria que fossin com tu d'entranyables ;)

No estic gaire satisfeta de com m'ha sortit el tortell, tot i que era de paladar boníssim, però les masses i jo tenim un problema de relació que ve de lluny i per ser el primer tortell que faig doncs tampoc puc pretendre que em surti perfecte i super-rebufó...
TORTELL DELS BONS DESITJOS PER AL 2013


Massa mare
125 gr de salut *
60 gr de vitalitat *
30 gr de dinamisme *

Per a la massa del tortell
Tota la massa mare *
500 gr més de salut *
100 gr d'alegria *
5 gr de saleru *
3 ous per afrontar les dificultats *
150 gr de bona poca feina i ben remunerada *
40 gr al quadrat d'amor *
50 gr per 10 d'amistat *
100 gr de picardia *
Ratlladures de seny i rauxa *
7 gr per 20 de generositat *
Bonhomia a discreció *

Per decorar i altres
1 ou per anar sempre de cara *
Comprensió laminada *
Alegria bolada *
Dolcesa confitada *
1 rei o reina de la teva vida *
1 fava de candidesa *
1 corona porque yo lo valgo! *


TORTELL DE REIS RECEPTA DEL DANIEL JORDÀ



Massa mare
* 125 gr de farina de força
* 60 gr d'aigua
* 30 gr de llevat fresc

Per a la massa del tortell
* Tota la massa mare
* 500 gr de farina de força
* 100 gr de sucre
* 5 gr de sal
* 3 ous
* 150 gr de llet
* 40 gr de rom / licor o aigua de tarongina
* 50 gr de vi porto o moscatell
* 100 gr de mantega de la bona
* Ratlladures d'una taronja i una llimona
* 7 gr per 20 de generositat
* Vainilla a discreció

Per decorar i altres
* 1 ou
* Ametlla laminada
* Sucre bolado, o altre...
* Fruita confitada
* 1 figureta de rei
* 1 fava
* 1 corona i cartonatge adient


 
*************************************************

Preparació:

De la massa mare

Barrejar, amassar i bolejar durant un període curt de temps.
Deixar llevar 30 minuts o fins que tripliqui la preparació.

De la massa del tortell

Amassar tots els ingredients, excepte la mantega que s’afegirà al final i reservar una mica de líquids per anar afegint a poc a poc.
Amassat i barrejar. Repòs de 10 minuts.
Amassat 1 minut i 10 de repòs
Amassat 1 minut i 10 de repòs
Amassat 1 minut i 90 minuts de primer llevat o fins que dobli el volum
Fer una llonganissa, deixar reposar 5 minuts i unir per les puntes, o estendre'l i farcir-lo de massapà amb la fava i figureta del rei a dins i enrotllar-lo i ajuntar les puntes.
Pintar amb ou batut i decorar al gust.
Fermentat final: de 60 a 75 minuts fins que dobli el volum.
Fornejar a 180º durant 15 minuts o fins que estigui daurat, tingueu present que no tots els forns couen igual...
Deixar refredar al damunt d'una reixeta.
Congelar o tallar per la mitat i farcir de nata muntada, crema, nutella, etc...

Notes d'interès:
  • La temperatura de la cuina hauria d'estar per damunt dels 20º, si és menys tardarà en pujar més, però també estarà millor de sabor...
  • Es congela estupendament bé després de la cocció, deixar-lo d'un dia per l'altre s'asseca molt.

BON ANY NOU i BONS REIS MAGS!!!!!!!

 ESPEREM QUE ELS REIS HAGIN SIGUT MOLT GENEROSOS AMB VOSALTRES!!!! 



No us oblideu de visitar les sorprenents propostes de les Reines Magues de les Cch ;)














A aquesta recepta em resulta molt entranyable i em mena al cor de la infantesa i de l'adolescència...

Cada diumenge no podia mancar fer el vermut a casa, ben prolix per cert!, com tampoc no podia mancar el braç de gitano, el tortell de nata o les lioneses per a les postres.

Eren uns temps modestos a casa però els diumenges prenien un caràcter festiu i de relació familiar que trencava la monotonia del quefer diari i no mancats precisament de ritual, tot i que a casa no érem gaire d'anar a missa.

Des dels esmorzars, que alguna vegada ja n'he parlat, fins els sopars era un culte l'entaular-se tots junts i menjar viandes reservades als diumenges i festius. Generalment l'àpat principal consistia en un bon aperitiu, canelons de primer, rostits de carn o sarsuela, fruita i les llepolies embolicades amb paper de seda procedents de la pastisseria... i contrastava vívament amb la dieta més frugal però variada i saludable del dia a dia.



Però al món no tothom té aquesta sort de compartir taula amb la seva família o amics i s'alliten amb fam 900 milions de persones, segons denuncia la campanya Mesa para 7 millones, endegada per Intermón Oxfam, així que #compartemesa ;)





Als de casa sempre ens ha agradat molt anar a la muntanya, i ho agraeixo profundament perquè em va bastir de molts coneixements del que ara s'anomena medi, i aprofitàvem per fer tasca recol·lectora: cireretes de pastor, maduixes silvestres, cargols si havia acabat de ploure, móres, herbes remeieres, espàrrecs, vaja! els tresors del bosc, i per tant no podia faltar l'anar a buscar bolets (en aquella època no els caçàvem! s'era molt més respectuós a l'hora d'agafar-los i no llauràvem els boscos com ara, que és una pena veure'ls...).

De recollir bolets els pares en sabien un fotimer. Solien inaugurar la temporada els pebrassos cuits a la brasa i la tancaven els fredolics en els estofats, i entremig era un festival de bolets a quin més exquisit: llenegues, rovellons, pinetells, carlets, rossinyols, ceps, ous de reig, peus de rata,...

Quan la recol·lecta era generosa a casa es feia conserves de bolets per als estofats i fricandós, i es reservaven els rovellonets menuts per conservar-los en vinagre i alegrar el vermuts dels diumenges, en particular els àpats dels dies nadalencs, si és que la collita havia estat més escassa...

Amb aquesta recepta de la MARE, i pensant-ho bé és la primera que poso d'ella..., que resulta tan fàcil de fer i poder menjar-ne que és d'escàndol no recordar-la ni fer-la... i amb ella vull contribuir al recull de receptes de:





Ingredients:
(per a fer un pot petit, així que podeu anar calculant...)

  • Rovellons botó (o a trossos també els podeu fer i surt més econòmic)
  • 1 gra d'all sense pelar
  • 5-6 boletes de pebre negre
  • 1 fulla petita de llorer
  • 1 polsim de sal
  • ½ cc de pebre roig (opcional)
  • Vinagre blanc per omplir l'envàs
  • Oli d'oliva extra verge,  per tapar
  • Hi ha qui també li posa branqueta de farigola




Preparació:

  1. Agafar els pots de tapa twister que vulgueu emprar per a la conserva i fer-los bullir amb aigua i un raig d'aigua durant 10 minuts. Retirar-los i fer-los escórrer i que s'assequin. Aquest és l'únic moment que encendreu el foc... garantit!
  2. Netejar escrupulosament bé els rovellonets i tallar-lis una mica el peu, i si voleu els podeu marcar amb una creu.
  3. Anar posant els rovellonets dins dels pots i aneu intercalant l'all, el llorer, els pebres, el polsim de sal (i també si ho voleu amb farigola...).
  4. Omplir de vinagre blanc fins el coll del pot. Si en comptes de fer servir el vinagre blanc hi poseu de negre us quedaran molt foscos...
  5. Finalment, acabar d'omplir els pots que quedin ben curulls amb l'oli d'oliva extra verge.
  6. Tapar els pots i deixar-los en un lloc fosc i fresc de la casa durant quinze dies.

Passats quinze dies ja en podeu gaudir...
 
El suquet de la conserva és un xic gelatinós,
així que no us penseu que s'ha malmès la conserva ;)


ACTUALITZACIÓ:
La Picarona i el seu hortet ha deixat un comentari més que interessant i que és ben profitós: si el sabor de vinagre el trobeu molt fort, abans de servir, esbandir amb aigua els rovellonets, moldre una mica de pebre al damunt i amanir-los amb un bon oli d'oliva... ;)











Poc ens imaginàvem, quan la Nuria va fer la seva proposta de repte per aquest mes, un pumpkin pie, que tiraríem pel dret i que un pastís de nom de xiste dolent trobaríem que, els nostres particulars pastissets o casquetes -com en diem a Gandesa-, és una recepta ben de la nostra terra i d'arrels tradicionals, així que em vaig preguntar: podent fer casquetes per a què collons he de fer un pumbi-pí que a casa no se'l menjarà ni el Tato...?

Les casquetes també se les coneix a la comarca amb els noms de: panadetes i panadons, essent el "mot" pastisset més conegut cap a la zona de Tortosa.

Aquest dolços farcits més comunament amb cabell d'àngel -que surt de les carbasses...- també se'ls podia farcir de carbassa allargada i groga -anomenada gorrinera o baconera- aromatitzada amb canyella o taronja,  també amb confitura de carbassa, de maçana,... o sense farcir amb un xic de sucre al damunt i que a Bot anomenen coquetes.

Hi ha una variant fregida que es farceixen de confitura de carbassó o bé de cabell d'àngel amb nous i figues seques tallats a bocinets.




Al llibre La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix en parla de tot això i trobareu l'apuntació de les casquetes fregides. La recepta que us presento no és la del llibre esmentat, ei! que ja he posat moltes receptes d'ell i s'han de vendre exemplars!!!!

Va coincidir que a finals de setembre a les classes de la Mireia Carbó al Club Social Caprabo ens va fer la recepta de les casquetes, una recepta genial, que no porta ni ous, ni sucre, ni llet, i que dóna molt poca feina... La Mireia va proposar altres farcits com ara un de mató amb farina d'ametlles i mel. 

Nosaltres vam voler fer una prova amb carbassa però la volíem barrejar amb algun tipus de formatge, i finalment ens vam decantà pel mató.

Les casquetes de cabell d'àngel són molt i molt dolces, però les de carbassa i mató tenen una dolçor molt fina, aquestes últimes ens van encantar i van volar!!!!

Així que anem a rentar-nos les mans, que comencem!

Ingredients:

(Vam adaptar les mesures que va donar la Mireia Carbó i van sortir 10 casquetes petites i 9 de mitjanes amb cabell d'àngel i 8 de carbassa i mató)

Per a la massa

  • 300 gr de farina
  • 125 ml d'oli d'oliva
  • 65 gr de moscatell o mistela
  • 25 gr d'anís sec
  • 1 pessic de sal

Per al farcit de cabell d'àngel

  • En vam comprar fet

Per al farcit de carbassa amb mató

  • 100 gr de puré de carbassa
  • 25 gr de mató
  • 1 cs de sucre (ni rassa ni curulla)

Per a l'acabat

  • Barreja de sucre i canyella mòlta (encara que d'aquesta última no en vam posar)

Preparació:

La massa

  1. Barrejar els ingredient líquids: l'oli, el moscatell o mistela i l'anís.
  2. Afegir els líquids al damunt de la farina i barrejar, amb els dits mateix, fins conseguir una pilota. No s'ha de treballar gens ni mica, i tampoc s'ha de fer reposar la massa.
  3. Fer petites boles i amb un corró estendre la massa entremig de dos papers de forn.
  4. Per donar la forma podeu fer servir els cercles d'emplatar, nosaltres en vam utilitzar per a les casquetes mitjanes, així com també un talla galetes ovalat arrissat, per fer les petites,... i les de carbassa i mató vam emprar un talla galetes en forma de carbasseta...
  5. La massa és fràgil, així que retirem l'excedent de massa de després de donar la forma, i ajudant-nos amb paper de forn les segellarem un cop posat el farcit que ens interessa.
  6. Per fer les carbassetes ens va resultar més pràctic tenir dues pilotes de massa estirades, posar el farcit, tapar amb una de les parts de la massa i passar el talla galetes perquè era complicat fer coincidir el dalt del de baix..., així ho tallàvem tot d'un cop...
  7. Anar disposant en una safata de forn.

Per al farcit de carbassa i mató:

  1. Coure la carbassa fins que estigui ben cuita, triturar-la bé i fer-li treure tan com sigui possible tota l'aigua, ens vam ajudar amb un colador xinès. Deixar refredar.
  2. Un cop fred vam afegir el mató i el sucre i vam barrejar, però sense mirar molt prim, volíem un farcit una mica rústic i no enfarfegós de dolç, ho vam anar tastant fins trobar el punt de dolç que ens agradava.

Cocció i acabat:

  1. El forn prèviament escalfat, a dalt i a baix, la nostra carraca només funciona a 250º, però la Mireia Carbó parla d'una temperatura d'entre 180º a 190º fins que les casquetes es daurin.
  2. Acabades de treure passar-les per la barreja de sucre i canyella i deixar refredar.


jajajajajajaja, ja us heu adonat que les ulleres no es mouen!!!!





I ara ja us deixo amb les propostes de Pumpkin pie que segur que us abellirà algun d'ells...












Semblava que els dies de fred no arribaven... però ja són aquí! i ara ens ve tan de gust menjar unes bones sopes que fan reviscolar el cos..., així que estem recuperant una sèrie de sopes de pa, escaldades, amb pa torrat, que d'orígens ben humils i ben del camp o del pastoreig esdevenen quasi bé un luxe, com ara són aquestes, perquè el preu de les múrgoles estan pels núvols de més enllà de la lluna... :(

Les múrgoles tot i ser bolets de primavera en trobem tot l'any de seques, que si es compren en llocs de confiança un cop hidratades són la mar de gustoses.

No ens enrotllem més!


Ingredients:

  • 1 bon grapat de múrgoles seques
  • 2 cebes
  • 2 ous
  • Pa torrat, nosaltres vam fer servir el tunnbrød torrat
  • 1 l de brou de carn
  • Oli d'oliva
  • Sal

Preparació:

  1. Una bona estona abans vam posar a hidratar les múrgoles al brou de carn.
  2. Vam tallar la ceba en juliana i la vam sofregir a foc molt lent fins que estigués ben rossa.
  3. Vam afegir la ceba sofregida al braó i ho vam posar a bullir fins que les múrgoles estiguessin ben cuites.
  4. Vam afegir el pa torrat i els ous i ho vam batre enèrgicament fins que va espesseir.


Servir ben calent i ja poden venir fred polars que aquí sempre tindrem una sopa ben escalfa-cos... ;)

Amb aquesta recepta participem al







Aquesta entrada és una mica a corre cuita, com també la foto..., però si encara no heu fet panellets, ni n'heu comprat... aquesta recepta us encantarà, perquè en un tres i no tres tindreu panellets per sorprendre als vostres, i celebrar Tots Sants com tradicionalment es fa a casa nostra.

Ja sabeu que les receptes de la Mireia Carbó sempre funcionen de perles i a sobre sempre ho fa senzill i pràctic, per quedar com una reina i deixar els teus amb els ulls ben oberts, i fins i tot incrèduls...

Ahir vaig a anar a una sessió de panellets al Club Social Caprabo, i tot i que ja estic acostumada a fer panellets per aquestes dates, us ben asseguro que vaig quedar amb la boca oberta: en mitja hora van sortir del forn un quart de quilo de panellets, i tot gràcies al bon fer de la Mireia: panellets de pinyó, de coco, cafè i xocolata.

Mireia, ja em diràs on vols que et faci un monument! perquè entre els panellets i les casquetes (els teus pastissets farcits amb un mejunje que vaig provar de fer amb carbassa i mató, però per aquesta recepta us haureu d'esperar uns dies més...) els de casa estan bojos per tu!!!

Però aquest cop millor que ho escolteu i veureu com és de simpàtica la Mireia ;)



Si cliqueu al damunt del nom de la Mireia accedireu a la versió escrita de la recepta...

Si voleu mirar altres receptes de panellets:

  • De pinyons, recepta antiquíssima
  • De coco, sense massapà


Apalí


I de camí, us suggerim fer una paradeta a Reus,
a fer un àpat al Restaurant La Giberga, de la bona amiga Mai.



Per aquest mes la Rosa ens va proposar desvetllar els secrets deliciosos, guardats en boniques capses, de les llaminadures de les àvies.

Avui també coincideix que el nostre bloc fa anys i com és, aquest, un mes d'aniversaris només us anticipem que hi haurà alguna sorpreseta pensada en vosaltres, però ara no volem restar protagonisme a les àvies i les seves dolçaines....

A casa, com en tantes d'altres, la roba bruta es renta a casa, la porqueria s'escombra a sota l'estora i alguns morts es tanquen amb clau i pany als armaris. És hora de fer neteja general! però no us penseu! només la farem del rebedor...

Alguna vegada he parlat de la meva àvia Maria -la cuinera-, casada amb el meu avi Quim -fill de Gandesa-, però mai ho he fet de la meva àvia Paquita que era un tros de pa d'àngel i càndida a l'extrem i si tenia quelcom era una minsa picardia molt primitiva, llaminera a rabiar, generosa i manyaga fins dir prou, mai la vaig veure enrabiada... La seva cuina era com ella: senzilla i amb molt bona matèria, els vegetals eren de l'hort que després venia al mercat de Sant Andreu (avui és una pena l'estat lamentable d'aquest mercat!!!), als puestos de les verdures en els porxos. Va ensenyar-nos a comprar el peix fresc a ma mare i a mi, i com a casa hi havia aviram i conills només es comprava els manufacturats, el peix, la vedella i el poltre. 


Treballar al camp, vendre al mercat, portar un casopló de tres plantes, estar atenta dels seus germans més petits solters, cuidar dels animals i pujar una criatura que va néixer a l'any 36 amb el marit al front doncs la dona no va tenir una vida senzilla, ni llavors ni anys més tard... El marit era un d'aquest valents que s'atreveixen amb les dones i les criatures. Ja he dit que la seva cuina era senzilla o per manca de temps o per manca de ganes... que veure volar els plats fins rebotar en una paret i trencar-se a terra amb les menges regalimant no era plat de bon gust, i això perquè sí! perquè no estava al punt de sal, perquè feia calor, perquè feia fred, o perquè li sortia dels collons al valent, per contra, ella el va tractar sempre amb molta dolcesa, l'acaronava i li deia: ai Ton!

Estimadíssima iaia Paquita, aquesta entrada va per a vostè. Per com les tardes feia ganxet i escoltava els serials i el Perico Periquín i jo jugava a la seva vora. Per les tasses de xocolata amb xurros o melindros que menjàvem d'amagatotis. Per les ensaïmades i els suïssos del dia de la meva comunió. Per la safata de lioneses que ens vam cruspir el dia que va morir el Francu i rèiem nervioses com si cometéssim una entremealiadura... I pels braços de gitano i tortells que el meu pare portava els diumenges perquè sabia que la sogra era llèpola com un campanar i li volia donar satisfacció.

Pel saleru que tenia en treure mots: la Miss Musclo, el Carbassó amb Potes, el Sardineta, la Comegatos, el Respeseco, la Poll Ressucitat, el Mustafà i la Mustafana (justament eren els consogres!!! jajajajaja). I per totes les anècdotes viscudes: quan es va posar Centella havent confós el pot amb el de la laca de cabell, o quan va explotar la cafetera i va sortir de la cuina amb la cara embadurnada del marro del cafè, o quan el daixonsis-dallonsis... perquè hi havia roba estesa (que era jo, clar!)...

A vostè i al pare mai els mancarà el nostre record i unes flors...


Era guapíssima,  no trobeu?




Aquesta recepta és tradicional de la Terra Alta, i per estrany que sembli són uns dolços d’aprofitament: es reciclen les clares d’ous dels cócs de sagí, que són els més coneguts de la comarca, juntament amb les casquetes o pastissets. Els amelats també se'ls coneix per capsetes (nom dels paperets rissats de les madalenes) als pobles de Vilalba dels Arcs, Batea, Corbera d'Ebre i Prat de Comte. La recepta és, com gairebé sempre, del llibre La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, que n'hem adaptat les quantitats a les necessitats de casa.


Ingredients (35 unitats petites i 12 de grans):
  • 4 clares d’ou i un polsim de sal (1)
  • 300 g d'ametlla filetejada i torrada
  • 300 g de sucre
  • Ratlladures de pell d’una llimona
Preparació:
  1. Posar a preescalfar el forn a 180º (orientatiu).
  2. Torrar l’ametlla filetejada.
  3. Muntar les clares d’ou a punt de neu molt fort amb una batedora o si ho feu a mà batre de dalt a baix que es tracta que s'incorpori molt d'aire.
  4. Afegir el sucre amb molta cura i, quan estigui ben barrejat, afegir les ametlles i la ratlladura de la llimona, també amb cura i evitant moviments circulars que no baixi el punt de neu.
  5. Omplir les capsetes (paperets de madalenes) no gaire perquè la massa pujarà i ja es poden enfornar.
  6. El temps orientatiu és d’uns 30’, però ja se sap que cada forn té la seva idiosincràsia, només heu de tenir present que han de quedar durs però han de mantenir el color blanc característic d'aquest dolç.
Notes:
(1) Les clares d'ou es poden conservar refrigerades i si són per més temps es poden congelar, no és així en cap cas amb els rovells, així que compte! També es diu que les clares velles munten millor el punt de neu.





No us oblideu de visitar els deliciosos secrets de les iaies de les:






Les Cooking Challenge estem aquí de nou, amb un nou repte, aquest cop ha estat la Maria José de Dit i Fet  que ha triat el repte: el Simnel, una tarta pasqual anglesa, flonja i amb fruites confitades, coberta d'una capa de massapà que es decora amb once boles que representen els once Apòstols (a Judes el desterren del pastís, per dolentot!). Quan la Maria José ens ho va proposar vaig recordar que tenia als pendents una mona de massapà molt curiosa que encara es fa avui en dia al Forn del Castell de Gandesa i en algunes cases de la Terra Alta.

La meva intenció era fer el Simnel i també la mona de massapà terraltina ja que totes dues comparteixen calendari i tipus de dolç, però ja sabeu que estic amb la pata xula que semblo la viudita del conde Laurel i tot se'm ralenteix de mala manera... i només he tingut temps de preparar la mona de massapà, que veureu que la preparació és un cop de puny i que he estat més estona amb les fotografies i en redactar la recepta que en fer-la...

Com sempre! hem de donar les gràcies d'aquesta apuntació a la Fontcalda Blanch perquè és ella qui ens va posar sobre la pista d'aquesta mona tan peculiar i que ha obtingut la recepta d'una veïna seva, així que les gràcies doblement per a totes dues! A més, com diu la Fontcalda: si sobra es conserva més llargament que altres tipus de mona ;)

La mona de massapà es decora amb les tradicionals flors de pa d'àngel i anissos de colors però la nostra l'hem decorat amb fruita confitada per fer un agermanament amb el Simnel :) que de fet era el repte a fer...

Això sí, entre el cóc en mel i aquesta mona aquests dies són com un atemptat contra l'operació bikini, potser per contrarrestar la frugalitat de la dieta quaresmal i aportar sucres que el cos necessita també... I una curiositat: divendres vam anar a dinar al Snb Restaurante (Salerno-Nápoles-Barcelona), un restaurant italià brutal que tenim la sort de tenir-lo al tocar de casa i vam tastar plats de Pàsqua i de postres hi havia un dolç de massapà! però aquest era banyat amb xocolata, així que aquesta fal·lera massaperil internacional és digna d'estudi...

També com el cóc en mel em porta a la meva infantesa, la mona de Pàsqua també ho fa. Amb el cóc en mel us vaig portar de Via Crucis al Calvari, amb la mona us porto a berenar-nos-la a La Fonteta on es celebrava la Festa dels Quintos, amb jocs i competicions a l'aire lliure (curses de sacs, pescar amb la boca pomes flotants dins de ribells, etc.) i un cobejat sorteig final. Però com aquesta àvia rapatània que us escriu ja li falla la memòria no recordo si es feia en diumenge (el més probable) o en dilluns de Pàsqua, que normalment era el dia que els buida asgorfes marxàvem cap a Barcelona, i buida asgorfes perquè marxàvem carregats de vi, oli, baldanes, xoricets i altres menges bones, que més que família semblàvem els recaptadors d'impostos medievals, jajajajajajajaja.

Per cert! mentre estic acabant de programar aquesta recepta estic escoltant les caramelles de Sant Antoni de Vilamajor: magnífic! i una delícia aquesta sensació de festivitat.

Vinga! prou xerrameca i anem per feina!

Ingredients per a una mona petita (*):

Per al massapà
  • 250 g d'ametlla crua en pols
  • 160 g de sucre, millor del llustre (1) (en l'apuntació original serien un 185 gr)
  • 1 clara d'ou (2)
  • Raspadura d'una llimona (opcional que nosaltres sí hem posat)
Per a la cobertura
  • 1 clara d'ou
  • 2 cs de sucre llustre (3)
Per a l'acabat:
  • Bocinets de fruita confitada
Preparació:

Fer al massapà
  1. Barrejar l'ametlla, el sucre i la raspadura de llimona, i anar afegint les clares d'ou d'una en una.
  2. Ha de quedar una massa que no s'enganxi gaire a les mans.
  3. Estirar la massa i unir els dos extrems, formant un anell, encara que aquí nosaltres vam optar per emprar motlles d'emplatar.


Fer la cobertura
  1. És l'operació una mica mes delicada.
  2. Posar una olla amb força aigua al foc i al mateix temps començar a pujar les clares d'ou i el sucre llustre a punt de neu molt fort.
  3. Escudellar amb compte a un plat metàl·lic, o altre adient que es pugui posar al damunt de l'olla quan bulli, nosaltres vam batre la clara en un recipient de vidre apte per a la cocció.
  4. Posar el plat o recipient al damunt de l'olleta amb l'aigua bullint i que ha de seguir bullint mentres duri el procés, vaig remenant amb moviments envolvents fins que s'assequen les vores del plat i queda una pasta suficientment dura per posar-la damunt del massapà.
  5. Si la cobertura queda massa líquida es pot fer-hi un cop de forn, però molt lleuger ja que ha de quedar molt blanqueta.
Per a l'acabat:
Vam usar bocinets de fruita confitada, però el suggeriment inicial és de decorar-ho uns anissos de colors i unes flors de pa d'àngel.


Notes:

(*) Proporcions per a una mona més gran segons l'apuntació original:
Per al massapà
1 Kg d'ametlla crua en pols
750 g de sucre
4 clares d'ou (si l'ametlla està molt humida amb tres clares en hi ha prou)
Raspadura d'una llimona (opcional)
Per a la cobertura
2 clares d'ou
4 cs de sucre llustre (3)

(1) Hem rebaixat la proporció de sucre que no resultès massa dolç
(2) O una mica més si l'ametlla està molt seca
(3) cs: Cullerada sopera

MOLT BONES PÀSQÜES A TOTHOM!!!



No us oblideu de visitar les propostes de Simnel de:






Divendres Sant sense cóc en mel a Gandesa no és Divendres Sant...

Bé, no només a Gandesa, eh! que és una tradició ben arrelada a la Terra Alta fins i tot a les cases que no són molt practicants i que no es prodiguen a missa més que per batejos, comunions, casaments i enterraments, aquest dolç no manca a gaires cases. L'explicació de tot plegat potser la trobem que és un dolç que es menjava, com anoten la Loreto Meix i la Teresa Lluís, en acabat la collita de les olives o per menjar en família quan es sacrificava un bacó.

És un dolç molt arrelat a la meva infantesa, quan anàvem al poble i Divendres Sant pujàvem tota una bona colla al Calvari, uns seguien els passos de la cruxifició de Jesús i d'altres hi anàvem com una cosa més lúdica i amb un encàrrec per fer per als de casa: en baixar del Calvari havíem d'arroplegar tot el timó (farigola) que podíem, ja que aquest està en plena floració i és quan el seu aroma és més intens.

En el dinar d'aquell dia no mancaven ni les pataques amb abadeixo ni l'esperada recompensa del cóc en mel, que ja us avanço que no el menjareu que de bocinets en bocinets perquè és boníssim però embafadorot...




Avui us el presento i ja us avanço que com tinc la cama a la virulé he fet una mica de trampotes :( però ja em disculpareu però això del repòs mecànic és com una gaita desafinada... i que després de tot no han estat tant trampotes... Havia fet una bica sense xocolata i la vaig embadurnar de mel per a què s'impregnès bé i en vaig fer les fotos, però també us volia posar l'apuntació recollida al llibre de La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, la tradicional. Parlant amb l'editora per demanar permís per escanejar-la directament del llibre ella em va observar que avui en dia el que s'estila és fer una versió simplificada a les cases: vaja que de l'apuntació ja no s'inclou la sola.


Des d'aquí volem agrair que l'editora ens hagi autoritzat a reproduir l'apuntació que em feia molta fal·lera compartir-la amb vosaltres, i que avui us porto també un bocí de la meva terra estimada i que ja que no podem pujar al Calvari plegats pogueu tastar amb mi un bocí de cóc en mel, que l'acompanyarem amb una copeta de vi ranci o de mistela, fa...?




En un divendres de Quaresma no pot mancar recepta que tingui de protagonista el bacallà, animaló marí que tantes alegries culinàries ens ha donat.

A la Terra Alta hi ha un bon grapat d'apuntacions, a quina més interessant, de la cuina de caràcter tradicional terraltina: pataques amb abadejo, arròs amb bacallà, bacallà amb truita amb trampa, etc.

El gran pregonament del bacallà cal cercar-lo en antany que era un ingredient relativament econòmic i que omplia bé les panxes, es conservava llargament i es menjava peix quan a terres endins costava que arribés del fresc... Eren temps que els pollastres s'engreixaven a les cases i es sacrificaven per a plats de festassa: Festes Majors i Nadals. Cal pensar que els pollastres criats amb blat de moro necessiten un mínim de 8 mesos per a fer-se ben majos.

Igual que ara! el bacallà amb preus astronòmics, com si fos un luxe, i el preu del pollastre per terra que, exagerant! es pot ben bé dir que els connecten pel cul a bombones d'hidrogen i els inflen com un globus en qüestió de segons... fins i tot el seu quiriquiquí és com de dibuix animat... vist i no vist.

L'apuntació que us presentem ens ve de la mà de la nostra amiga Fontcalda Blanch que tantes bones estones culinàries ens fa passar. Esperem que la disfruteu tant com nosaltres ho hem fet: preparant-la i menjant-la...

Moltíssimes gràcies Fontcalda!


Ingredients (2-3 persones):
  • 250 gr de macarrons, vam optar per uns rigatoni artesanals
  • Bacallà dessalat al punt, esqueixat o en daus(*)
  • 5 o 6 tomàquets madurs
  • 1 ceba grossa
  • 1 cp(**) de pimentó vermell dolç
  • 1 morter d'allioli fortet
  • 1 fulla de llorer (opcional, que no en vam posar)
  • Aigua
  • Sal
  • Oli d'oliva extra verge
Per a l'allioli:


Preparació:

Sofregit:
  1. Netejar bé el tomàquet, pelar-lo, treure les llavors i trinxar-lo.
  2. Ratllar la ceba o fer-la a daus.
  3. Posar-ho a sofregir a foc lentíssim amb un polset de sal i el pebre vermell. Deixar que es vagi sofregint i confitant.
L'allioli:
  1. A casa el fa la mare, amb el morter, el fa compacte, tant que la mà de morter li queda fixada en vertical sense tombar-se mig mil·límetre, això sí! quan s'hi posa ens fa a fora de la cuina per no destorbar-la. Posa una mica de sal al morter, els alls pelats i ho pica molt, després amb un rajolí constant d'oli el va remenant i remenant constantment fins que el lliga.
  2. Si no teniu traça, com nosaltres! podeu optar per un allioli dels que venen preparats, nosaltres hem trobat un d'artesanal que és el que més s'acosta al que fa la mare. Fugiu, per a aquesta recepta, dels que es nota gust de llimona o d'àcids.
Els macarrons:
  1. En una olla amb aigua, sal i oli posarem a bullir l'aigua quan bull tirar els macarrons, l'estona de cocció dependrà si els voleu més pastosos o al dente i seguint les indicacions del fabricant...
  2. Quan estiguin cuits els macarrons escorre'ls bé sense passar-hi aigua freda.
L'acabat:
  1. Barrejar els macarrons cuits amb el sofregit de tomàquet i ceba.
  2. Abocar-ho en una safata de forn i repartir els daus de bacallà.
  3. Escampar l'alloli pel damunt i amb una espàtula repartir-lo bé.
  4. Posar-ho a gratinar al forn i compte que va molt ràpid de coure, no us en aneu a fer punt de creu!
  5. Servir-ho ben calent.
Notes:
(*) El bacallà vam preferir que fos a daus perquè amb la lleugera cocció del gratinat va mantenir la melositat gelatinosa que ens agrada del bacallà.
(**) cp: cullerada de postres



Un airet bla bufava de la banda del mar, bressava sobre llurs caps les amples fulles de la figuera amb una tènue remor i s’esllevissava sobre l’arrossar, imprimint-hi fugitives i ràpides ondulacions.
(Terres de l’Ebre,  de Sebastià Juan Arbó)

de l'Ametlla de Mar

La primera vegada que la nostra amiga Eva Llambrich ens va parlar d'aquesta recepta de l'Ametlla de Mar, La Cala, se'n va fer la boca aigua i va quedar enredada i endormiscada entremig de la matèria gris, però el cervell que no descansa mai la va reactivar, quan? ara!

L'Eva va tenir la paciència d'escriure'ns la recepta i facilitar-nos-la, millor dit! ens va apuntar dues però ens va recomanar una en particular i van seguir el seu consell... que l'Eva és de morro fi com no en hi han, i gràcies a ella hem descobert una recepta magnífica, genial i excelsa, d'altra banda és una recepta gens complicada i els resultats ens han captivat. També ens explica que és un arròs que es prepara al tros on es disposa de les verdures fresques i, salerosa com és ella, especifica que es cou en una paella, que les cassoles de fang són per a les pataques... Eva, ets una tia collonuda!


Amb aquesta recepta ens ha il·lusionat molt recuperar les galeres a la nostra cuina que feia anys i panys que no hi entraven. De xiquets s'hi havia posat moltes galeres a l'arròs per a donar-hi gust, però és que no només donen gust, són boníssimes.


Mira que quan es va fer el repartiment de bellesa les galeres estaven les últimes de la fila, però batúa l'olla! quin secret exquisit guarden dins! així que les que som fees encara tenim esperances: només cal que se'ns descobreixi ;)



Ingredients*(1):
  • 250 gr d'arròs, eps! de la DOP Arròs del Delta de l'Ebre
  • 250 gr d'espinacs*(2)
  • 125 gr de fesols (mongeta)*(3), encara que nosaltres vam posar pèsols comprats cuits als llegums del mercat
  • 250-300 gr de galeres (són unes 6-7 unitats)*(4)
  • 3 grans d'all
  • 1 ceba (nosaltres no en vam posar)
  • 1 tomaca 
  • 2 cp*(5) de pebre roig
  • Oli d'oliva extra verge i aquí sí que tirem cap a casa ;) 
  • 500 gr/ml d'aigua (en vam necessitar una mica més)
  • Julivert
  • Sal
Preparació: 
  1. En una paella posem 2 cullerades d'oli i afegim els espinacs, prèviament nets i trossejats, no us amoïneu del volum perquè minva moltíssim! Saleu-los.
  2. Es va sofregint a poc a poc i quan estigui ben sofregit hi afegim les galeres i les daurem (en aquest punt les vam enretirar per incorporar-les més tard).
  3. En un morter, fem una picada amb els alls, el julivert, la tomaca i el pebre roig i l'afegim a la paella.
  4. Quan tot  estigui ben sofregit, incorporem l' aigua i quan arrenqui el bull tirarem l'arròs i els fesols. (La recepta ens ha arribat així i té la seva lògica perquè és un plat que es feia al defora i no hi havia més focs ni fogons que els que hi havia, encara que a casa el que vam fer nosaltres va ser arrossejar l'arròs abans, però importantíssim tenir en un altre foc l'aigua bullint, de tal manera que quan l'arròs està arrossejat s'hi aboqui l'aigua i s'inicii la cocció des del moment 0).
  5. Deixar-ho coure uns 10-12 minuts, nosaltres ho vam fer a foc viu, vam tastar i vam rectificar de sal (si es deixa per a l'últim moment l'arròs no es sala bé) i uns minuts abans vam afegir els pèsols i les galeres retirades abans.
  6. Vigilar que no quedi curt d'aigua i ni se us acudeixi de posar la cullera a dins ni remenar, com a molt sacsejar la paella.
  7. Un cop cuit deixar reposar 5 minuts més, millor tapat amb un drap net de cuina.
I a gaudir d'una joia gastronòmica!


Notes:
*(1) Cal especificar que preteníem fer un arròs per a 2 persones però va sortir tanta quantitat que són 3 plats complerts o 4 una mica esquifits i per a persones de poca vida, però vigileu amb el recompte de les galeres a veure si feu curt i les haureu de rifar entre els comensals... :(
*(2) Hi ha també una recepta que en lloc de ser amb espinacs és amb bròcul, la mateixa quantitat, però no amb totes dues verdures alhora! i aquesta recepta, de moment, la deixem a pendents...
*(3) Si poseu la mongeta tal i com és a la recepta originat un donarà un toc farinós fantàstic.
*(4) Si compreu les galeres vives i les heu d'emprar a l'endemà, l'Eva ens proporciona un truc infalible per a mantenir-les vives: embolicar-les amb paper humit (abans era amb paper de diari) i deixar-les a la serena de nit, i si és de dia, al frigorífic a una zona que no sigui la més freda... ;)
*(5) cp: cullera de postres.




I per primer cop participem en La Recepta del 15:



Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design