En Julian Treslove és un home en espera d'una tragèdia: s'imagina perills a tot arreu, cotxes que surten de la calçada i l'atropellen, arbres que li cauen al damunt. Quan coneix una dona, veu immediatament el final: viuran un amor breu i intens i, inevitablement, ella morirà als seus braços, amb llàgrimes als ulls i frases d'òperes italianes als llavis. És també un home inconsistent: es va treure un títol universitari estudiant assignatures sense cap coherència, té dos fills de dues dones diferents sense haver-hi establert mai una relació estable, va treballar uns anys en un programa cultural de la BBC que ningú escoltava i després ha tingut un reguitzell de feines que han desembocat en la darrera, la que més li escau: fa de doble de famosos; el conviden a festes i es fa passar per qui no és. En Treslove no s'assembla gaire a cap famós, però s'assembla a tots en general i es guapo d'una manera difícil de descriure; s'assembla a la gent guapa.
Evidentment, en Julian Treslove té un revers, en Sam Finkler. En Finkler té tres fills, una dona meravellosa de qui acaba de quedar vidu i és un filòsof que s'ha fet famós per les seves col·laboracions televisives i els seus llibres de divulgació (L'existencialista a la cuina). En Finkler condueix un gran cotxe i té un xòfer per a les nits que està massa borratxo per tornar a casa. És, en definitiva, un triomfador, i, a més a més, és... jueu. No cal dir que en Treslove enveja en Finkler; li enveja l'èxit professional, la dona (i la tragèdia d'haver quedat vidu) i la pàtina que li dóna el fet de pertànyer a una tradició cultural tan antiga i prestigiosa. Els dos amics (si és aquesta la paraula) es van conèixer a l'escola i no han perdut mai el contacte, ni entre ells ni amb en Libor, un antic professor seu que també acaba de quedar vidu i que és la viva imatge de l'encant dels antics jueus centreeuropeus.
Fins que una nit, sortint d'una vetllada amb els seus amics, en Treslove és víctima d'un atac amb suposades motivacions antisemites que li canviarà la vida. I si, al capdavall, ell fos tan jueu com els altres dos? I si...?
*
El cas únic de Sam Finkler és un llibre que treballa en dos nivells. D'una banda és una novel·la d'humor, d'un humor finíssim que no neix de l'absurd de les situacions sinó directament de l'habilitat de l'autor, Howard Jacobson, en triar l'adjectiu, l'angle amb què ha de descriure personatges i actituds. Jacobson (que no havia estat mai traduït al català) és un estilista consumat, de frase clàssica i elegant, amb un gust molt marcat pel jocs de paraules. És, a més a més, capaç de crear personatges entranyables i ridículs a la vegada, i n'hi ha com a mínim dos (en Treslove i en Libor) que resulten inoblidables. Però el llibre té un substrat seriós que es fa més i més evident a mesura que avança: és una reflexió exhaustiva sobre el que significa ser jueu, un catàleg d'actituds possibles envers la qüestió jueva, des del gentil fascinat per la cultura hebrea fins al jueu a qui els crims d'Israel fan avergonyir de la seva condició, passant pel jueu que considera que aquest avergonyiment és especialment jueu. És un llibre escrit des de dins, amb afecte i distància crítica, i tracta un món petit i desconegut, la comunitat jueva d'Anglaterra, que l'autor considera que, justament pel fet de ser tan escassa, no té res a veure amb l'americana ni amb l'excepcional literatura que ha generat.
Traduir aquest llibre va suposar alhora un repte i un plaer, justament per les dues característiques que he esmentat més amunt: l'abundància de jocs de paraules i l'elegància de l'estil. No hi ha res més complicat que mirar de trobar jocs verbals equivalents que funcionin en diverses situacions ni res més agradable que traduir un autor que escriu excel·lentment, que utilitza la llengua amb una precisió que sembla que t'assenyali sempre el camí que has de seguir en la teva pròpia llengua.
I no em puc estar de dir-ho: per a un obsés de l'edició en català com jo, quin plaer veure el meu nom associat a la mítica col·lecció A tot vent, als indispensables lloms taronges de Proa!
Títol: El cas únic de Sam Finkler
Autor: Howard Jacobson
Traductor: Ferran Ràfols Gesa
Editorial: Proa
Data de publicació: Març de 2011
