L’any
1954 es van publicar imatges de Canalda en tres portades del Diari
de Barcelona.
El 8 de setembre, l’església de Sant Julià ocupava tota la
portada. El peu de foto deia: Igliesuca
del pintoresco y minúsculo pueblecito de Canalda, en las
estribaciones del Pirineo leridano.
Una setmana després, el 17 de setembre hi sortia un ramat d’ovelles
pasturant a prats de Bacies amb un llarg peu de pàgina: En
las cumbres pirenaicas. La pertinaz sequía de este verano y la
estival temperatura septembrina que hemos disfrutado hasta hace poco
han prolongado este año la permanencia de los rebaños en las
alturas del Pirineo. Como este, topografiado paciendo al atardecer en
la meseta que corona el gigantesco Port del Comte, a 2.300 metros de
altitud, vecino del majestuoso Cadí.
A
la tercera i darrera foto, del 7 d’octubre —la que hem publicat a dalt de tot—, hi surt cal Costa amb aquest peu: La
vida en el campo. Típica masía al pie del macizo del Port del
Comte, a medio camino entre San Lorenzo de Morunys y Solsona.
Les
tres fotos estaven signades per A. del Castillo. Comencem pel
fotògraf abans de comentar la fotografia. Alberto del Castillo
(1899-1976) va néixer al País Basc i de ben petit es va traslladar
a Barcelona per qüestions laborals del pare. Va ser historiador i
arqueòleg, però a més feu de periodista, crític d’art, va
participar en la creació de museus... Deixem la seva extensa
biografia i centrem-nos en la publicació de les fotos. Perquè
surten unes fotos de Canalda publicades al Diari
de Barcelona
i, a més, en portada? Responent a la primera part de la pregunta:
l’Alberto va ser redactor d’aquest diari durant quaranta-vuit
anys, la meitat dels quals el seu germà Enrique en va ser director.
La seva relació amb el Solsonès va ser personal i professional.
Abans de la II República havia publicat algun article d’arqueologia
amb Mn. Serra i Vilaró, director del Museu Solsoní, però sobretot
tenia amistat amb el professor Manuel Riu i Riu, descendent de Sant
Llorenç de Morunys, company d’universitat de l’Alberto i
d’algunes excavacions d’edificis medievals. A més, del Castillo
va participar en les excavacions de Sant Pere de Grau d’Escales.
La primera foto que publiquem és de cal Costa de Canalda, retratada des de
ponent i amb les Morreres a llevant. Aquesta imatge de la casa és
totalment reconeixible, en canvi, molt ha canviat tot el que hi ha
entre els dos edificis: les tanques per dirigir el ramat, els
pallers, el carro, els pollancres del fons..., com bullia d’activitat
agrícola! I a la foto actual: els balcons, la pica de l’aigua, la
vegetació.
En
aquest llarg edifici hi havia tres habitatges, els masovers a primer
terme, al mig els amos i al final l’estudi. El 1954 encara no hi
havia construïda la nova escola; la mestra i la classe estaven
situats a llevant de l’edifici. Amb les dades dels padrons
d’habitants de 1950 i 1955 hem pogut veure qui habitava la casa.
Malgrat els errors i la poca precisió dels padrons, a la banda de
llevant on hi havia l’escola hi vivien la mestra Francesca Gilabert
Clua amb el seu home i dos fills. La part central era ocupada pel
propietari, el capellà Josep Muntada Muntada, de 83 anys, i la
majordona, la seva neboda Dulores
Aynés Muntada, de 61 anys. Finalment, a la banda de ponent, a cal
Masover, hi vivien tres generacions: el Josep Guix, l’avi que havia
enviudat feia poc, la seva filla Josepa Guix Roca, també vídua, que
s’havia tornat a casar amb Miquel Tren Santeulària, i sis fills.
Una gran casa habitada per quinze persones, és probable que en algun
moment encara més, i que actualment hi viuen només dues persones.
La
despoblació rural és un fet des de fa molts anys. Dels més de cent
habitants a Canalda als anys cinquanta, s’ha passat a cinquanta-dos
empadronats (municat.gencat.cat, 2022), que no vol dir que hi
visquin.
