Observació de ratpenats a l'alt Solsonès

Ratpenat. Foto: CTFC

A la jornada d’inauguració del Projecte Francesc Español de recerca biospeleògica a l’Alt Solsonès celebrada a Canalda el 20 de febrer d’enguany es va decidir ampliar el projecte d’observació i captura de fauna cavernícola als ratpenats amb la col·laboració dels investigadors de l’àrea  de biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Aquest començament de juny s’han situat gravadores d’ultrasons a les entrades d’algunes de les principals cavitats del nord del Solsonès per poder gravar aquests petits mamífers. Les gravadores estaven programades per començar l’enregistrament al capvespre i captar els sons d’aquests animals fins a la matinada.  

Col·locant una gravadora d'ultrasons a

l'entrada de l'avenc Montserrat Ubach

Els ratpenats són els únics mamífers capaços de volar. La seva fina membrana que recobreix els dits i els permet volar és tan delicada que fan vida crepuscular o nocturna d’aquesta manera eviten la deshidratació i, a més, a la nit tenen menys competència pels recursos. Aquests animalons són molt beneficiosos ja que són insectívors, són grans controladors de plagues forestals i agrícoles.

Gravadora d'ultrasons

Les ratapinyades de les nostres terres tenen molt poca visió i s’orienten amb la oïda; emeten uns ultrasons amb el nas o la boca, segons l’espècie, i al rebotar en una superfície són captats per l’oïda i així saben la distància, grandària i forma dels objectes. Aquest sons són d’una freqüència imperceptible per l'oïda humana.

Amb les gravacions a l’entrada de les cavitats es pot saber si hi ha molts exemplars i fins i tot les diferents espècies que hi habiten. Els ratpenats a més dels ultrasons que emeten per orientar-se també fan altres sons o crits socials per comunicar-se entre ells.

Entre les cavitats on s’ha instal·lat aquests aparells n’hi a dues de Canalda: la cova del Molinot i l’avenc Montserrat Ubach. En tots dos hi habita  el ratpenat, en la primera hi havia excrements que el delataven i en el segon es va poder gravar amb imatges el ratpenat de ferradura gran. Curiosament hi havia una colònia de femelles gestant. Aquesta espècie està amenaçada.

L’estudi dels ratpenats ens permetrà conèixer més bé aquest petits animals tan beneficiosos i saber amb més detall les espècies que habiten les nostre contrades.

El David recuperant la gravadora de la cova del Molinot

Avenc Montserrat Ubach. 50 anys

L’avenc Montserrat Ubach a la zona coneguda com Torremàs.

Dins un cercle es veu la boca superior penjada a mitja paret.

Per arribar-hi cal baixar per la canal de la dreta amb un fort pendent.

Fa 50 anys la joveneta Montserrat Ubach va baixar per primera vegada al fons de l’avenc que porta el seu nom. Durant molts anys va ser l’avenc conegut més profund de Catalunya.

El llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván, editat el 1989, ens en dóna informació detallada. Escriu que l’any 1968 es publicaven les 23 cavitats de més de 100 metres de profunditat i l’avenc Montserrat Ubach apareixia en primer lloc amb 210 metres. Onze anys després ja són 28 els avencs amb més de 100 metres de fondària i el Montserrat Ubach és el segon amb la profunditat rectificada, 202 m. El 1983 surt en quarta posició. Durant 15 anys, de 1963 a 1978, va ser considerat l’avenc més profund de Catalunya.

Aquest avenc, que ja era conegut per la veïna casa de Cavallera, va ser descobert per la Montserrat Ubach i els seus pares l’abril de 1963. A principis de juny es va organitzar una expedició formada per membres de nou entitats i només es baixà fins a la cota –80 per falta de material. A finals de juny del mateix any s’assolí la cota més profunda.

Aquest plànol està tret del llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván.  A la part superior s’hi veuen les dues boques comunicades per una rampa. La boca superior està uns 10 metres per sobre de la que normalment s’accedeix.

Per arribar al fons cal baixar 7 pous, la majoria de més de 20 metres de profunditat. L’any 1985, l’Espeleo Club de Gràcia van baixar un pou paral·lel que arribava a una profunditat de 83 metres. En el plànol es veu a l’esquerra de la cavitat principal.