El 8 de juliol de 1973 en presència de
l’alcalde d’Odèn, Joan Casals Ribera, prenen possessió dels seus càrrecs el primer alcalde-pedani de Canalda, Joan
Pujantell Solà de Cavallera Baixa, i els dos vocals Josep Ollé Bajona de cal
Baró i Josep Guilanyà Fornell de Puig-arnau.
 |
Segell de l’Entitat
amb l’àguila imperial
de la dictadura franquista
|
Després del jurament protocol·lari i
preceptiu de servir a España, de
lleialtat a Franco, de fidelitat al Movimiento Nacional i a les lleis del Reino (sense rei), tanquen la sessió i
immediatament n’obren una altra per fixar els límits territorials de Canalda i
la segregació patrimonial.
Després de 40 anys
moltes coses
han canviat. A partir dels llibres d’actes de l’Ajuntament d’Odèn i de l’EMD de
Canalda, hem pogut recopilar algunes dades.
El 9 de març de 1973 el Consell de Ministres
aprovava la creació de l’Entitat Local Menor de Canalda. Vint dies després el
ministre de Governació enviava al Governador Civil de Lleida l’acord i aquest
el trametia cinc dies després a l’Ajuntament d’Odèn.
El 13 de maig del mateix any l’Ajuntament
d’Odèn en un Ple extraordinari amb la presència de l’Alcalde i tres dels cinc
regidors es constituia l’Entitat i es designaven els dos vocals.
 |
Escut actual de
l’Entitat
Municipal Descentralitzada
de Canalda.
|
El que ve després ja ho hem explicat: el dia
8 de juliol prenien possessió els membres de la Junta de veïns i 14 dies
després l’Ajuntament d’Odèn aprovava els límits i els béns que l’Entitat ja
havia proposat.
Aproximadament un mes després l’alcalde
d’Odèn és cessat i en el seu lloc s’hi posa Josep Sala Pujantell. Desconeixem
si la constitució de Canalda hi va tenir alguna cosa a veure.
Respecte al territori, el Ple de Canalda va
aprovar els límits parroquials, tot i que no coincidien amb els civils. Una
delimitació ben ambigua si tenim present que la Borda és de la parròquia de
Canalda però civilment d’Odèn i les Planes és del municipi de Guixers malgrat
pertànyer a aquella parròquia.
L’inventari de béns també és imprecís: la
finca rústica de Torrent d’Urdoll, Portet i Puig Sobirà de 222 hectàrees i
l’escola de Canalda que llinda al N amb terres de cal Costa, o sigui can Front,
al S i l’O amb terres del Reguer i a l’E amb el camí de Canalda.
Les reunions es feien a casa del secretari, a
cal Daveses, al carrer del Castell a Solsona. Aprofitaven els divendres que hi
havia mercat per trobar-se.
El 1979 es van celebrar les primeres
eleccions municipals democràtiques postfranquistes i el primer alcalde-pedani
elegit directament pels canaldencs va ser el Jesús Bajona de cal Costa.
