Reconeixement a Ramon Pujantell en motiu de la declaració de l'Avenc Montserrat Ubach Espai d'Interès Geològic de Calatunya

La Montserrat Ubach i el Ramon Pujantell 

Dimarts 8 de desembre es va fer l'acte de reconeixement i homenatge al Ramon Pujantell; el motiu, haver ensenyat la boca de l'avenc a la Montserrat Ubach, i el moment, perquè aquest any 2020 s'ha declarat la bòfia situada a Cavallera, Espai d'Interès Geològic de Catalunya.

Les 9 del matí era l'hora de trobada a Coll de Jou amb la intenció de pujar a fer l'acte a la collada de la Mata, entre Canalda i el Montnou, però la neu i la boira ho desaconsellaren i es va activar el pla B. Amb els cotxes es va anar a la plaça de l'Església de Canalda on es van fer els parlaments i una petita celebració. La Montserrat Ubach va recordar com l'any 1963, quan era molt joveneta, un pastor li va indicar l'avenc, i en agraïment, des d'ara, la cambra superior de l'avenc es dirà Cambra Ramon de Cavallera.

Acte de reconeixement al Ramon de Cavallera

El secretari de la Comissió Cultural de Canalda, Marcel Camps, va parlar de la rellevància del Ramon per Canalda tot destacant que el reconeixement el tenia ben merescut i per molts motius. Després de parlar del seu caràcter servicial i la seva saviesa popular va acabar definint-lo com un pagès savi.

A continuació la comitiva es van traslladar al Cap de la Serra de Canalda amb la intenció que el geòleg Josep Maria Mata expliqués les característiques més significatives de l'entorn, però la boira espessa només va permetre caminar una mica. Un reduït grup de persones van continuar la ruta programada fent un itinerari circular que els va portar a la gran balma obrada d'Esplugapalla i a la profunda i estreta fondalada del Portell de l'Infern.

Esplugapalla

Acte de reconeixement al Ramon de Cavallera

Avenc Montserrat Ubach. Foto Víctor Ferrer

Comunicat,

Per a celebrar que aquest any 2020 l'avenc Montserrat Ubach (Canalda, el Solsonès) ha estat declarat "Espai d'Interès Geològic de Catalunya", el pròxim dimarts, 8 de desembre, a Odèn, es fa un acte de reconeixement al pastor que, el 1963, va ensenyar la boca als primers exploradors, "batejant" amb el seu nom la saleta superior de la cavitat, que passarà a anomenar-se "Cambra Ramon de Cavallera".

Ens plau convidar- vos a aquest acte i a l'excursió geològica matinal que tindrà lloc seguidament per anar coneixent els indrets més representatius del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès-Alt Urgell en el qual estem treballant.

En nom de les entitats promotores de la iniciativa: la Comissió per a la protecció de l’avenc Montserrat Ubach i l’entorn, la Comissió Cultural Canalda 1.100 anys i el Museu-Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, us saludem cordialment i us agraïm per endavant la divulgació de l'acte.

Melanie Montenegro-Pérez. De pt. Comunicació.

Comissió per a la protecció de l’avenc Montserrat Ubach i l’entorn

Avenc Montserrat Ubach. 08-02-2015. Foto Tomàs Roy Català

L’avenc Montserrat Ubach declarat "espai d'interès geològic de Catalunya"

Avenc Montserrat Ubach. Foto: Víctor Ferrer

Per seu interès, reproduïm la nota de premsa que ens han tramès la Comissió per a la Protecció de l’avenc Montserrat Ubach i l’entorn.

L’avenc Montserrat Ubach (Canalda, Odèn, El Solsonès) ha estat declarat per la Generalitat “Espai d’Interès Geològic de Catalunya” per la seva importància geològica, històrica i patrimonial.

És el primer geòtop que s’incorpora en l’“Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya” des de 2004 i el tercer del Solsonès, que ja comptava amb les famoses Discordances Progressives de Sant Llorenç de Morunys, descrites per Oriol Riba el 1973, i amb l’anticlinal d’Oliana, que comparteix amb l’Alt Urgell. Tots tres EIGC formen part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès-Alt Urgell.

L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) va néixer el 1999, i és una selecció dels millors llocs d'interès geològic del país que, en conjunt, testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic.

Amb els seus 202 metres de desnivell vertical, l’avenc Montserrat Ubach és el millor exemple de cavitat desenvolupada en la zona d'infiltració en conglomerats de Catalunya i un dels més rellevants en el món. Durant 15 anys va ser el rècord de profunditat subterrània del país i durant 20 anys el més fons del món dels avencs formats en terreny de conglomerat. Encara avui segueix figurant en els primers llocs d’aquest inventari internacional.

L’avenc va ser explorat per primera vegada el 1963 per l’espeleòloga Montserrat Ubach i Tarrés i els seus pares, Carme i Josep. Els espeleòlegs de les nou entitats excursionistes de Catalunya que van intervenir en el descens que va arribar al fons van decidir batejar-lo amb el nom de la seva companya i primera exploradora.

Per baixar l’avenc es necessiten coneixements espeleològics i material adequat. El públic general pot contemplar les seves boques des del camí Ral de Baix, que va de Cavallera a Canalda i conèixer com és per dins visitant el Museu-Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, de Sant Llorenç de Morunys, on l’avenc té una exposició permanent amb explicacions divulgatives, vídeos i llibres.

Barcelona, 27 de gener de 2020

Comissió per a la Protecció de l’avenc Montserrat Ubach i l’entorn

avenc@montserratubach.cat

Observació de ratpenats a l'alt Solsonès

Ratpenat. Foto: CTFC

A la jornada d’inauguració del Projecte Francesc Español de recerca biospeleògica a l’Alt Solsonès celebrada a Canalda el 20 de febrer d’enguany es va decidir ampliar el projecte d’observació i captura de fauna cavernícola als ratpenats amb la col·laboració dels investigadors de l’àrea  de biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Aquest començament de juny s’han situat gravadores d’ultrasons a les entrades d’algunes de les principals cavitats del nord del Solsonès per poder gravar aquests petits mamífers. Les gravadores estaven programades per començar l’enregistrament al capvespre i captar els sons d’aquests animals fins a la matinada.  

Col·locant una gravadora d'ultrasons a

l'entrada de l'avenc Montserrat Ubach

Els ratpenats són els únics mamífers capaços de volar. La seva fina membrana que recobreix els dits i els permet volar és tan delicada que fan vida crepuscular o nocturna d’aquesta manera eviten la deshidratació i, a més, a la nit tenen menys competència pels recursos. Aquests animalons són molt beneficiosos ja que són insectívors, són grans controladors de plagues forestals i agrícoles.

Gravadora d'ultrasons

Les ratapinyades de les nostres terres tenen molt poca visió i s’orienten amb la oïda; emeten uns ultrasons amb el nas o la boca, segons l’espècie, i al rebotar en una superfície són captats per l’oïda i així saben la distància, grandària i forma dels objectes. Aquest sons són d’una freqüència imperceptible per l'oïda humana.

Amb les gravacions a l’entrada de les cavitats es pot saber si hi ha molts exemplars i fins i tot les diferents espècies que hi habiten. Els ratpenats a més dels ultrasons que emeten per orientar-se també fan altres sons o crits socials per comunicar-se entre ells.

Entre les cavitats on s’ha instal·lat aquests aparells n’hi a dues de Canalda: la cova del Molinot i l’avenc Montserrat Ubach. En tots dos hi habita  el ratpenat, en la primera hi havia excrements que el delataven i en el segon es va poder gravar amb imatges el ratpenat de ferradura gran. Curiosament hi havia una colònia de femelles gestant. Aquesta espècie està amenaçada.

L’estudi dels ratpenats ens permetrà conèixer més bé aquest petits animals tan beneficiosos i saber amb més detall les espècies que habiten les nostre contrades.

El David recuperant la gravadora de la cova del Molinot

La crònica del Simposi 2015 en imatges

Us desitgem un bon Nadal i un feliç 2014

La felicitació d’enguany l’hem volgut dedicar a commemorar els 50 anys de la primera expedició al fons de l’avenc Montserrat Ubach.

La Montserrat que dóna nom a l’avenc ens ha fet l’honor de posar-hi el text i el Guim Camps n’ha fet la composició i el disseny.

Sobre un fons de formacions d'estalactites hi destaca el text de la Montserrat Ubach i al damunt el pessebre baixat al fons de l’avenc l’any 1986 pel grup Talps de Solsona.

Un any més la Comissió Cultural Canalda 1100 anys us desitja uns bones festes i que el 2014 sigui molt millor.

50 anys de l’avenc Montserrat Ubach

D’esquerra a dreta: Joan Segués, Ramon Solé, Hilari Moreno,

Montserrat Ubach, Joan Vendrell i Marcel Camps.

Fotografia © Toni Nubiola

El passat 6 de setembre, amb la sala Gòtica del Consell Comarcal plena de gom a gom, es va fer la presentació i inauguració de l’exposició sobre els 50 anys de l’avenc Montserrat Ubach.

El nucli de la presentació va anar a càrrec de la Montserrat Ubach que va projectar un audiovisual sobre la primera exploració, plena d’imatges de la comarca i dels espeleòlegs que van fer el descens.

L’acompanyaven a la taula 5 persones més. El Ramon Solé del grup d’espeleo Talps va explicar anècdotes de les baixades del pessebre entre els anys 1983 i 1993, El Joan Segués del grup Lluernes ens va parlar dels pessebres  que es van baixar els anys següents i els canvis que s’han produït en l’espeleologia. El Joan Vendrell —president del Patronat Comarcal de Turisme— i l’Hilari Moreno —president de la Federació Catalana d’Espeleologia— van parlar en representació de les seves institucions, i el Marcel Camps —representant de la Comissió Canalda 1100 anys— va coordinar l’acte.

Al finalitzar es va inaugurar l’exposició brindant amb cava regalat i etiquetat pel Centre Excursionista del Solsonès.

Exposició a la sala Teatre del Consell Comarcal

Pessebres baixats al fons de

l’avenc

Avenc Montserrat Ubach. 50 anys

L’avenc Montserrat Ubach a la zona coneguda com Torremàs.

Dins un cercle es veu la boca superior penjada a mitja paret.

Per arribar-hi cal baixar per la canal de la dreta amb un fort pendent.

Fa 50 anys la joveneta Montserrat Ubach va baixar per primera vegada al fons de l’avenc que porta el seu nom. Durant molts anys va ser l’avenc conegut més profund de Catalunya.

El llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván, editat el 1989, ens en dóna informació detallada. Escriu que l’any 1968 es publicaven les 23 cavitats de més de 100 metres de profunditat i l’avenc Montserrat Ubach apareixia en primer lloc amb 210 metres. Onze anys després ja són 28 els avencs amb més de 100 metres de fondària i el Montserrat Ubach és el segon amb la profunditat rectificada, 202 m. El 1983 surt en quarta posició. Durant 15 anys, de 1963 a 1978, va ser considerat l’avenc més profund de Catalunya.

Aquest avenc, que ja era conegut per la veïna casa de Cavallera, va ser descobert per la Montserrat Ubach i els seus pares l’abril de 1963. A principis de juny es va organitzar una expedició formada per membres de nou entitats i només es baixà fins a la cota –80 per falta de material. A finals de juny del mateix any s’assolí la cota més profunda.

Aquest plànol està tret del llibre Grans cavitats de Catalunya de Ferran Cardona i Oliván.  A la part superior s’hi veuen les dues boques comunicades per una rampa. La boca superior està uns 10 metres per sobre de la que normalment s’accedeix.

Per arribar al fons cal baixar 7 pous, la majoria de més de 20 metres de profunditat. L’any 1985, l’Espeleo Club de Gràcia van baixar un pou paral·lel que arribava a una profunditat de 83 metres. En el plànol es veu a l’esquerra de la cavitat principal.