La “Comissió per a la protecció de l'Avenc Montserrat Ubach ” demana la nostra col·laboració

Foto Carme Tarrés

Fa més de 50 anys la col·laboració de la gent de Canalda i Odèn amb els espeleòlegs va ser fonamental per a l’estudi i el coneixement del món subterrani de l’Alt Solsonès.  L’èxit més important va ser la primera exploració de l’avenc Montserrat Ubach, que va esdevenir el rècord de profunditat de Catalunya i, alhora, el més profund del món en conglomerats. Però també la localització i estudi de moltes coves i avencs.

Aquestes exploracions van permetre descobrir dues especies noves de coleòpters cavernícoles considerats  “fòssils vivents”:  El Troglocharinus subilsi, al graller de Cambrils, i el Geotrechus ubachi a l’avenc del Xato (Cambrils), una troballa molt important per tractar-se del primer Geotrechus descobert a l’estat espanyol. A l'avenc Montserrat Ubach, a Canalda, es va trobar també un altre interessant coleòpter ja conegut a altres indrets de Catalunya, el Troglocharinus mengeli.

Ara, la Comissió de l'Avenc ha posat en marxa el Projecte Francesc Español, que té com objectiu la recerca biospeleològica de l'avenc i altres cavitats de l’àrea geogràfica del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès - Alt Urgell.  Hi participa la Societat Catalana de Biospeleologia, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i altres entitats científiques, esportives i culturals, entre les que no hi falta la Comissió Cultural de Canalda-1.100 anys. Tot sota l’autorització especial del Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya. És per aquest Projecte que la Comissió de l'Avenc demana la nostra col·laboració.

Com es pot col·laborar?

Foto Carme Tarrés

Ajudant-los a localitzar de nou algunes de les cavitats d’Odèn que varen explorar als anys seixanta gràcies a les indicacions dels nostres pares i avis. El pas del temps, el canvi de paisatge i possiblement la inexactitud de les dades i coordenades preses en aquell moment, ho fa difícil.

Publiquem la llista que ens han passat d’algunes d’aquestes cavitats que podrien contenir fauna subterrània interessant per si podem col·laborar amb ells a retrobar-les:  Grallera d'Odèn, avenc de les Gralles, pou de Coll d'Alzina, bòfia de la Valldan, bòfia de l'Obac del Marcús, pou de la Canaleta, avenc de la Serra de la Garriga, cova de Ca l'Espunyes, forat de les Torres, avencs de Puig-arnau, avenc de la Costa de la Bòfia, forat del Climensa, avenc del Padullès, avenc de la Serra de la Cirera.

Contactes:

avenc@montserratubach.cat

canalda1100@gmail.com

Les esplugues: Esplugapalla

El territori de Canalda està ple de balmes. En trobem a la Roca de Canalda i també a les parets de les nombroses rases. Crida l’atenció que la majoria se les anomena esplugues, excepte les de l’esquerra de la riera de Canalda que es coneixen com a baumes. Uns quants noms d’exemple: espluga Tremosa, espluga Malera, les Esplugues, però en canvi bauma Negra, bauma del Ramon.

Estat en que es trobava Esplugapalla el 2010.

Les parets eren bastant senceres tant

per la dificultat d’accedir-hi com perquè estan

 a recer de la pluja

Estat actual d’Esplugapalla.

Va ser restaurada el segon semestre

de 2012

Les imatges que us mostrem són de l’Esplugapalla una balma habitada en temps no massa reculats. En tenim coneixement per alguna partida de defunció però també per l’existència d’un forn de pa. Antigament totes les cases de pagès es feien el pa i el forn sempre estava proper o enganxat a la masia. Precisament pel llarg procés que requereix l’elaboració, fermentació i cuita del pa, no el podien tenir gaire lluny.

Detall de les construccions d’Esplugapalla

Recentment s’han recuperat els edificis d’Esplugapalla, i ens n’alegrem, respectant les restes que encara es conservaven. Fins i tot s’ha recuperat l’antic forn de pa.