Decés de Núria Riba Orrit

El passat divendres 20 d'octubre va morir la Núria Riba de la casa Encies als 89 anys d'edat. Va ser enterrada a Canalda el dissabte dia 21 després de fer la cerimònia religiosa a les quatre de la tarda a Solsona.

La Núria era originària del Montnou. El 1949 es va casar amb en Joan Serra i van anar a viure a l'Algassa. Als anys seixanta es van traslladar a la propera casa d'Encies Altes, masoveria que havia quedat lliure, on va viure la resta de la seva vida. Des del bloc Kanavita donem el condol a la família Serra Riba.

El cementiri de fa 100 anys

A la porta del cementiri de Canalda hi trobem la inscripció de 1913.

Aquesta mateixa data es repeteix en els primers nínxols que trobem a l’entrar. És indubtable que la paret d’entrada al cementiri, la porta i els primers nínxols fan 100 anys.

Aprofitarem aquest aniversari per explicar algunes curiositats d’aquest lloc. Les antigues parròquies sempre tenien adossat el cementiri a la paret de l’església i això tant es feia en un poblet com Canalda com a la catedral de Solsona. Al segle XIX molts d’aquests cementiris es van traslladar als afores dels pobles i les ciutats per motius higiènics. Es volia evitar que els microbis de les persones que morien per infeccions continuessin propers a la població. El trasllat del cementiri lluny de la població era costós i no es va fer en llocs petits com Odèn o Canalda.

Era costum fer els enterraments a terra, es feia un forat i es dipositava el fèretre al fons i després es tapava. Els pisos de nínxols i els mausoleus no es coneixien.

A Canalda hi ha una altra particularitat, cada família tenia assignada una parcel·la i aquest espai estava marcat amb el nom de la casa. Sobre la paret que envolta el recinte hi ha els noms de les cases gravades a la pedra, com es veu en les imatges del costat.

L’any 1913 es va fer una important remodelació. La porta d’entrada és d’aquest any, però també les paret de ponent i del nord amb les corresponent pedres de secció triangular que coronaven el mur. En aquestes pedres s’hi van gravar novament els noms de les cases que ja hi havia. Les dues darreres fotos de la dreta són d’aquesta època.

Si algun dia es refan les parets de llevant i migdia cal conservar aquestes lloses amb els noms de les cases per la seva singularitat.

Però qui va fer aquestes obres? Quant van costar? No coneixem ningú viu que aquell any tingués ús de raó i ens ho pugui explicar. Tampoc hem trobat documentació a l’arxiu parroquial. Però els nínxols ens donen alguna pista.

A la part superior, a més de posar-hi l’any de construcció, 1913, hi posa Propietat J. Muntada. Aquest cognom és molt freqüent a Canalda. Segons el padró, als anys 20 del segle XX hi havia Muntades a Soldevila, Puig-arnau i cal Costa. En aquestes dues darreres cases el nom dels dos caps de casa comença per una jota, Joan i Josep respectivament. La memòria popular diu que l’obra la va encarregar el Joan Muntada Solé de Puig-arnau i la van pagar els veïns que hi tenen nínxol.

L’Estudi de Canalda

Cal Costa. A la finestra superior
hi havia l'Estudi de Canalda

El vell Estudi

Els més grans de Canalda encara recordareu quan anàveu a estudi a can Costa, a la banda dreta de la casa. Al segon pis hi havia una sala amb un bon finestral on la mestra “nacional” feia classe als alumnes del poble. A més dels nens i nenes del nucli venien els de cases allunyades, a una hora de camí, com Cavallera o Encies. En alguns casos era més llarg el trajecte que l’estona d’estudi com ens recordava el Joan Serra d’Encies:

“D’escola res, me cagum des. D’escola ens en feien una hora i en teníem dugues de camí: per nar-hi estàvem una hora, per tornar estàvem una altra i a estudi n’hi estàvem una. Fèiem una hora al matí i tornàvem a casa a gordar. L’estudi ens el feia una dona que no pensava pas amb estudis, perquè hi havia un pastor allà a Canalda i sempre anava amb aquell pastor, embolicats amb una manta. Llavors tenia de catorze a quinze anys.

A escola hi anava amb el Baró. És del mateix any que jo, té 86 anys. Després hi havia el d’Encies que té un any més que jo; ara s’està a Sant Llorenç. Hi havia dugues noies o tres que també anaven a escola. Estàvem tots junts a la mateixa classe. Després, aquí, a vegades, a l’estiu se llogava un noi que sapigués de fer d’escola i ens ensenyaven una mica aquí també. Dos o tres anys l’havíem tingut una temporada a l’estiu.” (Tret del llibre: Caminada popular de Canalda 2003. Encies.)

Per pujar a l’estudi calia entrar per cal Costa, l’espai i les condicions no eren les més adequades. El dia 30 d’abril de 1925 en una acta de la Junta Local de primera ensenyança  es deia que “las condiciones de salubridad e higiene de los locales es malisima en Canalda” i més endavant continuava “deben hacerse las reformas siguientes: En Canalda procurar un local nuevo o evitar que para entrar en el local-escuela se tenga que pasar por las habitaciones de la Sra. Maestra”. A la part central de l’edifici de can Costa hi vivien els propietaris de la casa i a ponent els masovers.

L'escola el 2012

La nova escola

Finalment es va construir l’escola l’any 1957. Com que sembla que es més barat fer-ne quatre que una, es van fer també la de la Valldan, Cambrils i Odèn, totes amb el mateix patró. Cal Reguer va donar el terreny en una ubicació dins el nucli, propera a l’antiga escola i prop del camí.

I qui les va pagar?

Ingressos per pagar el cost de les escoles
Pressupost extraordinari 1953-57
Ajuntament d'Odèn
Venda de fusta del Mont 107	787.000,00
Venda de fusta del Mont 108	215.360,80
Interessos de la caixa	14.009,96
Aportació de l'estat per Odèn	85.086,21
Aportació de l'estat per Cambrils	85.086,21
Aportació de l'estat per Canalda	81.364,32
Aportació de l'estat per la Valldan	75.473,27
TOTAL	1.343.380,77

Les quatre escoles van costar 1.343.380,77 pessetes (8.074 €. Ara, amb això, només canviaríem les finestres d’una sola classe). Si suposem que el cost de cadascuna de les escoles va ser similar vol dir que l’Estudi de Canalda va costar 335.845,19 pta (2.018€). Aquesta quantitat va ser pagada en un 24% per l’estat i la resta amb la venda de la fusta dels terrenys comunals, el mont 108 de Canalda i el mont 107 d’Odèn. 

Tota escola ha de tenir un pati i en aquesta és difícil determinar-lo ja que està voltada per un camp obert. Ara bé, si ens guiem pels inventaris que l’ajuntament d’Odèn feia, el pati podria ser un espai amb fort pendent situat sobre l’escola. El “Inventario de los Bienes Patrimoniales y los de dominio público” de l’1 de gener de 1958 deia: “Linda por el Norte con tierras de Can Costa, al Sur con la Finca Regué, al Este con el Camino de Canalda y al Oeste con la Finca Regué.”

L'Estudi de Canalda al peu de la Roca

Com ja sabeu, l’escola es va tancar ja fa anys per falta de clients i des de llavors va servir de sala de ball per la Festa Major, darrerament de sala de reunions de l’EMD de Canalda i de la Comissió Canalda 1.100 anys i de local social per activitats culturals i festives.

I no hem dit res del pis de la mestra. Aquest, situat a ponent era l’habitatge habitual de les mestres. Té una cuina, menjador, lavabo i quatre habitacions. Des de fa anys es lloga com a segona residència pels caps de setmana i els ingressos serveixen per mantenir l’escola i ajudar l’EMD de Canalda.