UN POST OKUPA: MONTILLA, ETS UN PALLASSO (2a part)

Escric aquest post des de l'ordinador de l'Agustí. atès que el meu ADSL continua sense restablir-se. És, efectivament, un post okupa. Però de bon rotllo.

Segueixo reflexionant entorn la figura del doble d'en Sergi Mas. He rebut alguna crítica, pel to del meu anterior escrit sobre l'individu en qüestió. Ho sento, però no la comparteixo. I em refermo en les meves reflexions prèvies.

L'alter ego d'en Sergi Mas és, efectivament, un pallasso. I un irresponsable. Si heu tingut la paciència de llegir la seva conferència de marres, us adonareu també que és un penques. La podeu llegir aquí. Porta per títol Enfortir Catalunya, i va ser pronunciada el passat dia 24. Naturalment, en el doublespeak sociata, quan diuen una cosa, de fet estan defensant exactament la contrària. De manera que quan es parla d'enfortir, literalment, el que es vol dir és afeblir Catalunya.

La conferència del Sergi Mas bis, és literalment una presa de pèl. Disseccionem-la per comprovar-ho.

Els punts destacats del nyap són els següents:

• La prioritat les polítiques socials,

• Garantir la seguretat i la justícia,

• Vertebrar el territori,

• Promoure el progrés econòmic,

• Defensar i projectar la llengua i la cultura catalanes,

• I mantenir un compromís irrenunciable amb l’avenç i consolidació de l’autogovern.

Anem a pams. U: el govern tripartit, diu el fenomenu, ha tingut com a prioritat les polítiques socials... Suposo que es deu referir al ridícul espantós de la llei de dependència (imposada pel govern ecspanyol amb l'aquiescència d'ERC, per cert) i la qual es pot ben bé dir que ha estat un frau equiparable al famós compromís d'Alfonso Guerra, en la dècada dels 80, quan va prometre la creació de 800.000 llocs de treball! Bé, la veritat és que la política social del tripartit és un veritable desastre. La pobresa s'està incrementant com mai, les desigualtats socials són cada cop més grans... I va i l'únic que se li ocorre dir al Sergi Mas-2 és que la gent faci gasto per les festes que s'aproximen... Però tindrà penques! La camama de les polítiques socials no s´ho empassa ningú. És un discurs de cara a la galeria. Només els calabresos d'ERC fan que se la creuen, perquè no tenen més remei, per legitimar la seva traïció als vots independentistes. De fet, ni ells se la creuen, són uns cínics de caps a peus. Estic segur que cap calabrès d'ERC té problemes per arribar a final de mes. Bé, l'únic problema que tenen és triar el viatge que faran o quin cotxe o quina casa comprar-se. I és que estan aprenent a marxes forçades dels seus amos sociates i dels seus cosins palanganeros.

Dos. Garantir la seguretat i la justícia. De fet, els Mossos d'Esquadra i la Justícia colonial ecspanyola estan a matadegolla. S'odien a mort. Ara jo filtro la jutgessa ecspanyola, borratxa, ara jo et condemno uns quants mossos a 6 anys al talego... I vinga fot-li que és de Reus. El cos de Mossos d'Esquadra a aquestes alçades, deu ser el CNI 2, amb tot d'infiltrats de la guàrdia civil, la bòfia i l'exèrcit ecspanyola (i segurament també de la CIA, el Mossad i algun altre). Una autèntica desgràcia... del tot previsible, per altra banda. Pel que fa a la justícia colonial ecspanyola, no cal ni dedicar-hi ni dos minuts. Són uns veritables nazis. Punt.

Tres. Vertebrar el territori. Més aviat destruir el territori, diria jo (una altra vegada el doublespeak sociata). Aquí tenim un cas veritable de vertebració... amb Ecspanya. Posem per cas, el del tren AVE (no TGV). La gran fita, estar més a prop de Madrid, ara per via doble: per aire (amb el pont aeri) i per terra (amb el tren). Ara només falta per mar. No descarteu que facin un canal navegable des de l'Ebre a la Puerta de Alcalá. I mentrestant, les nostres comarques i els nostres barris, es degraden a passos accelerats. El tren Vic-Puigcerdà és una autèntica desgràcia. Per no parlar de rodalies....

Quatre. Promoure el progrés econòmic. Sense comentaris. Més de 700.000 aturats a tota Catalunya, més de 400.000 dels quals a la CAC, és a dir sota la responsabilitat directa del tristpartit. Cal afegir alguna cosa més? No, em sembla que no. Les taxes d'atur s'estan enfilant com feia anys que no passava. Cal ser un autèntic zombie per dir aquestes ximpleries. Catalunya, espoliada econòmicament i el ZP marejant la perdiu de la nova fórmula de finançament, que naturalment perpetuarà l'espoli, de més del 10% del PIB anyal de Catalunya. Per la seva banda, els empresaris, CCOO i UGT no són més que l'altra cara de la submissió econòmica i financera. Per no parlar de la gent de la Caixa, els veritables amos de Catalunya... Promoure què? Més aviat diríem Enfonsar Catalunya, no?

Cinquè. Defensar i projectar la llengua i la cultura catalanes. Que què? Tercera hora d'ecspanyol a les escoles, repressió de la TV3 al País Valencià, desnacionalització a l´hora dels mitjans de la CCMA... No cal dir res més. Sobren les paraules.

I finalment, sisè, avenç i consolidació de l'autogovern. Bé això només cal esperar a la sentència del TC... ja veureu quin avenç i quina consolidació... d'Ecspanya... naturalment. Però l'alter ego d'en Sergi Mas i en Duran i Ecspanya ja han pactat una resposta unitària... i submissa. Amb el vist-i-plau de La Vanguardia i dels zombies de CiU que ressuciten d'entre els morts (Cullells, Roques, Alavedres, et tutti quanti).

Bé, com podeu veure, un panorama ben galdós. Que davant d'aquest pati, l'oposició no guanyi de carrer en les enquestes d'intenció de vot, no només és preocupant, si no que és altament significatiu. Som cada cop més els que rebutgem tant Ecspanya com l'autonomia. Cal arribar a algun tipus d'entesa per tal que la Catalunya digna, la Catalunya Sobirana, la Catalunya Lliure i Independent, digui prou d'aquest color. Cada cop més són les plataformes i organitzacions que no ens convencen ni una CDC subordinada al Duran i Ecspanya, ni una ERC calabresa subordinada a Montilla i a ZP.

Som-hi!

MONTILLA, ETS UN PALLASSO! (1a part)

La conferència pronunciada per aquest doble d'en Sergi Mas, que es fa dir Montilla, ha deixat per a la petita, petitíssima història dues expressions impagables: Horitzons Improbables i Camins Inviables.

El primer que sobta és que el pallasso Montilla parli d'improbabilitat... hòstia, tal vegada es comença a convertir a l'independentisme!... Perquè lògicament, el que li correspondria dir és Horitzons Impossibles! Però no ho diu, no. Diu Improbables, la qual cosa pressuposa que no descarta la possibilitat que s'hi arribi, encara que ho creu improbable... faltaria plus. Perquè naturalment, quan parla d'Horitzons, es refereix a la Independència, perquè és l'única alternativa a la submissió a Ecspanya (sigui aquesta centralista, autonòmica o federal). 

També li traeix el subconscient. El terme Horitzó sempre té una connotació positiva. Per definició, l'horitzó és allò que mou a les persones, que fa que acceptin reptes, que muntin expedicions per saber què hi ha més enllà... amb l'esperança sempre de millorar, de progressar. Gràcies Montilla, per associar Independència (Horitzó) i progrés. 

Ara parlar d'improbabilitat, és clarament l'element conservador, reaccionari. El capat d'en Montilla, davant el repte de l'Horitzó prefereix quedar-se a casa, prefereix no jugar-se-la. Prefereix renunciar. És això un polític? És això un dirigent? És això un líder? No, naturalment que no. Això simplement és un pallasso! Un covard, un cagat de merda. Una vergonya per aquells que el considerin dels seus. No pas jo, naturalment.

A veure si te n'assabentes, Montilla! La Independència ha estat, és i serà, per definició, l'horitzó de tots els pobles del món. De tots! No n'hi ha ni un que hi renunciï. Està clar? Doncs faries bé de recordar-ho!

Dos. Camins inviables. Naturalment qualsevol camí que acati la legislació ecspanyola que pretengui arribar a la independència és un camí inviable. Tens tota la raó, xato. Ecspanya mai ens deixarà ser independents. Però això no és cap novetat. Sempre, repeteixo sempre, els ecspanyols s'han oposat a la independència dels pobles que sotmetien. Sempre. I sempre han estat derrotats i expulsats per la força . Manu militari, vaja. Sempre. 

Llavors jo aconsellaria a aquells que pretenen arribar a la independència legalment, que escoltin el pallasso Montilla. No hi ha via legal cap a la Independència. L'única via cap a la Independència és la rupturista. Una Declaració de Sobirania feta per una majoria de diputats independentistes que prèviament s'hagin compromès, durant la campanya electoral a aprovar-la. I punt. I un cop declarada la sobirania, demanar el reconeixement internacional i iniciar les negociacions amb els ecspanyols per al repartiment dels actius i dels passius. I naturalment, atesos els precedents històrics, prendre les mesures oportunes per a garantir la pau i l'ordre i que la transició sigui el màxim de tranquil.la possible.

I endavant, que fa baixada...