LA FI DELS BLOCS?

Acabo de llegir l'article de Paul Boutin a Wired, que porta per títol Twitter, Flickr, Facebook Make Blogs Look So 2004, i on planteja que, decididament, l'era d'or dels blocs, de la blogosfera comença a arribar a la seva fi. Molts blocaires de renom han plegat d'escriure i es passen a altres canals com poden ser el Twitter, el vídeobloc, el Flickr o el Facebook.

Una de les principals raons que al.leguen els blocaires per deixar-ho córrer és la pèrdua de la personalitat, en el sentit que a hores d'ara els blocs més llegits ja no són els dels blocaires individuals, que transmetien autèntic i propi, sinó els blocs col.lectius, que pengen 30 posts diaris (a l'estil The Huffington Post, per entendre'ns).

Una altra raó al.ludida és l'efecte distorsionador dels comentaristes que insulten i toquen el que no sona. Clar que això té diverses solucions. Moderar els comentaris, o fer que el bloc sigui d'accés privat, no públic. La primera solució, però, pressuposa haver d'esmerçar temps en la moderació, tasca que pot ser feixuga si se'n reben molts. La segona, limita considerablement l'impacte del bloc, ja que només el podran llegir aquelles persones que l'autor conegui o que les hagi acceptat.

Finalment, una tercera raó que esmenta, és de caràcter tecnològic. Quan el 2004 es produeix el boom de la blogosfera (als Estats Units, naturalment), aquí trigarà una mica més, com sempre, les descàrregues de vídeo i àudio no eren tan senzilles, ràpides com ho són ara, per la qual cosa, el text predominava clarament sobre el multimèdia. Ara això ja no és així, i cada cop més els blocs amb predomini de text (text-heavy) són rebutjats pels lectors, sobretot entre els més joves.

Bé, en termes generals, estic bastant d'acord, en el sentit que tot sembla indicar que s'evoluciona cap aquesta direcció. La qual cosa no vol pas dir, necessàriament que m'agradi.

Darrerament he estat enganxat bastant al Facebook, sobretot d'ençà que vaig crear dues causes que han tingut un èxit, jo diria que brutal (per als meus estàndards, si més no).

De la primera d'aquestes causes ja en vaig parlar en un post anterior. Es tracta de la World Coalition for Catalonia Independence, a la qual, aquest dissabte s'ha arribat als 2000 amics! Una passada! Penso que el seu creixement exponencial durant els mes d'octubre demostra que el Facebook a casa nostra està expandint-se d'una manera sense precedents, com mai en els anteriors mesos.

L'altra causa que m'ha tingut ocupat és la que porta per nom Maken Geen Fouten: Oleguer is Catalaans, niet spaans, escrit en holandès, i que traduït, vol dir No t'equivoquis: Oleguer és Català, no espanyol. Aquesta causa a hores d'ara compta amb uns 225 amics, la majoria catalans, però ja comencen també a afegir-se d'holandesos.

Naturalment, convido els lectors d'aquest humil i senzill bloc a entrar a Facebook i apuntar-se a les dues causes. Molts ja ho heu fet, i us ho agraeixo càlidament.

Per altra banda, la lectura de l'article de Boutin, m'ha portat a reactivar el meu compte al Twitter, que el tenia mig abandonat d'ençà que el vaig obrir el mes de febrer passat, si no m'equivoco. La veritat, escriure missatges que com màxim comptin amb 150 caràcters resulta bastant frustrant. Però m'ho prenc com un repte. A més acabo de descobrir que també els puc enviar des del meu nou i flamant iphone 3G de 16 GB (foto), la qual cosa segur que facilitarà molt que em tregui la mandra d'escriure missatgets, que fins ara he tingut. En aquest sentit, he afegit en la barra esquerra d'aquest bloc, una secció de Twitter Updates, on aniran apareixent tots els missatges que escrigui d'ara en endavant. Qui sigui tan massoca per voler seguir-me al Twitter, ho pot fer clicant a l'enllaç Follow me on Twitter.

Bé, no sé si ara em convertiré en un malalt de Facebook o de Twitter, com de fet he estat aquests darrers anys un malalt de bloc. El que sí que puc dir és que, de moment, no se m'ha passat pel cap, deixar la blogosfera. Ho sento, encara m'haureu d'aguantar una mica més. Sí que és cert que si persisteixo en la publicació de posts llarguíssims, com aquest, per exemple, segurament la meva audiència potencial serà sobretot personal de la meva quinta o lleugerament més jove -posem trenta o trenta-cinc anys cap amunt- però ni pensaments de fer forat entre els crios (amb carinyo i de bon rotllo) més joves.

I és que jo, la veritat, no em veig fent un videobloc on em gravi a mi mateix teoritzant sobre el món, el país o sobre si avui em fa mal de cap, tinc mandra de treballar o si m'he discutit amb la parenta... però, com sovint es diu, mai diguis mai...

AUSTIN, TEXAS
Darrerament no paro de viatjar. I ara, la següent destinació serà la ciutat d'Austin, a Texas. El motiu és assistir a la trobada de la Netroots Nation, una iniciativa nascuda fa tres anys, i que anteriorment duia per nom YearlyKos Convention, atès que el seu principal impulsor és un dels blocs més importants de la blogosfera americana i, en conseqüència, mundial, com és el DailyKos, el creador del qual és el blogger Markos Moulitsas Zúniga.

L'objectiu de la trobada és impulsar des de la blogosfera els candidats demòcrates progressistes, i en general, fer que els ciutadans digitals (netizens) progressistes pressionin els decisors públics -i privats- per tal de promocionar polítiques progressistes, tant a nivell individual com col.lectiu.

Naturalment, els Kossacks, com són coneguts els membres d'aquest moviment, es declaren partidaris de Barack Obama, enfront el republicà McCain. Però, també es mostren molt crítics amb els demòcrates moderats, és a dir, amb aquells polítics que malgrat ser del partit demòcrata, juguen amb l'ambigüitat, per exemple, respecte a la continuació de la guerra a l'Iraq, o respecte a altres polítiques de defensa dels drets individuals o en temes com la immigració. Hillary Clinton, era clarament percebuda com una demòcrata moderada, i per això mai va comptar amb el suport d'aquest moviment.

La convenció de l'any passat, celebrada a Chicago, va tenir el seu moment culminant amb el primer debat entre candidats demòcrates a la presidència. Enguany, amb aquest tema resolt de facto, no sé si tindrà tant de ressò mediàtic, tot i que està confirmada la presència de Howard Dean i de Nancy Pelosi, entre d'altres. També la de l'economista Paul Krugman. Qui sap, però, si apareix per sorpresa l'Obama in person! Us imagineu una foto amb l'Obama? Bé, d'aquí a l'eternitat!

La convenció comença el 17 de juliol i acaba el 20. Jo marxo el 16 i torno el 22 de juliol. A més de conèixer la ciutat, intentaré contactar amb diversos moviments digitals, la llista dels quals ja estic acabant d'elaborar. No sé si tindré èxit o si em faran cas.

Naturalment, suposo que hauré de fer l'obligada pedagogia tipus, "I'm a Catalan blogger, yeah, from Catalonia, yeah Barcelona is the capital, and we want to be, and will be, the next state in Europe, yeah".

Espero que aviat, els de la CNN es dignin a fer un reportatge amb cara i ulls del moviment independentista català i que ens acabin situant al mapa, com a Escòcia. Però perquè això sigui possible, ens hem de deixar de pantoxades federalistes, confederalistes o del sumsum korda. Independència, cony! Que és l'única cosa que entén la gent normal! O ets independentista o no els vinguis amb hòsties i coses complicades, que tothom ja té prou problemes (certament alguns més que uns altres). Ho heu sentit, senyors de CDC? A la vostra edat i encara no teniu els dallonses de dir què voleu ser quan sigueu grans? Què sou amics d'en Puigcercós? No si al final resultarà que l'autèntic tapat de CDC era en Putxi i no en Carretero, malgrat tot el que es va dir durant la campanya presidencial d'ERC! Fins que al Carretero se li van omplir els collons i va treure el Sant Cristo Gros! Viure per veure!

Bé, però tornem a Austin. També aprofitaré per comprar-me el nou iPhone G3 i alguna cosa més. A la tornada, passaré pel sempre impressionant aeroport JFK de Nova York, fet que també em crida molt l'atenció, ja que considero que representa una de la modernes catedrals de la globalització.

Ah, i se m'oblidava. A més dels posts que penso escriure utilitzant l'MBA, també faré servir el twitter per anar anunciant petites coses, tot i que no li acabo de veure molta utilitat. Bé, de moment això és tot.