MOMENTS ESTEL.LARS...

No vull ser repetitiu quant a la valoració de la manifestació d'ahir. Una general satisfacció semblava estendre's entre la societat i, més concretament, entre la catosfera. Per això em remeto a Vilaweb, que potser en fa l'anàlisi més aprofundida. Precisament vaig trobar-me en Vicent, repenjat en un semàfor com si no es pogués estar dret, tot mirant la corrua de gent que desfilava Via Laietana avall. Em va avançar el titular amb que obren la seva crònica. També em va dir quin seria l'impacte de la mani en el Tripartit...

Per la meva banda recordo alguns moments estel.lars. Sense cap mena de dubte, el més emocionant va ser quan vam arribar a l'alçada de les seus dels sindicats UGT i CCOO, també a Via Laietana. La gent va començar a cridar On són els sindicats! On són els sindicats!, va ser un moment realment espectacular, que hauria de fer caure la cara de vergonya a tots aquells independentistes que pertanyen a aquests sindicats, autèntiques extensions de l'ocupació ecspanyola a Catalunya, com s'ha demostrat a bastament aquests darrers dies. Penso que els partits independentistes catalans, haurien de prohibir directament, l'afiliació dels seus membres en sindicats ecspanyols, corruptes, burocràtics i que mengen de la mamella de l'estat. Hi ha opcions cada cop més reals com és la Intersindical-CSC, o d'altres com la IAC o la reconstituïda COS. Hem de fer pagar a aquests mal bitxos la seva traïció al poble, tenint en compte que en les obres de l'AVE ja han mort 14 treballadors. Ja ho he dit altres vegades, però no em cansaré de repetir-ho: no es pot ser independentista a temps parcial, és a dir, ser-ho fins al moment d'entrar a fitxar a la feina, i no ser-ho mentre dura la jornada laboral -4,6,8, 10, 12 hores diàries- i tornar a ser-ho quan l'acabes. No té sentit això? No és coherent el que dic? És que no mireu arreu del món? Sense sindicats per la independència, aquesta difícilment s'aconseguirà! Això ja ho saben els ecspanyols, ja. I per això els lliguen curt.

Un altre moment estel.lar va ser el protagonisme de la gent de Catalunya Acció, amb tota una bateria d'activitats de dinamització de la manifestació al més pur estil americà. Enormes globus que anaven passejant-se per la manifestació, milers d'octavilles llançades des de coets. Una capacitat, doncs, de dinamització més que notable, que contrastava amb un ambient en general poc participatiu pel que fa al gruix dels assistents, que els costava cridar eslògans, si més no en la part que jo vaig seguir. Catalunya Acció no només és una de les entitats capdavanteres en la reivindicació del referèndum pel 2014, sinó que representa un activisme original en el context del moviment independentista català, que cal seguir molt d'aprop.

Moments patèticomediatics
Com també va passar el 18F, els mitjans de la CCRTV van assumir un rol patètic, intentant sempre empetitir l'abast de la manifestació. Cap novetat, doncs. Era tant esperable que en el fons a ningú no li va sobtar. Ja us ho fareu.

L'altre moment patètic va ser veure els vehicles de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra protegint la Prefectura de Policia de Via Laietana, on per cert, onejava una solitària bandera ecspanyola. Què patètic! La policia catalana (catalana?) protegint un dels edificis més sinistres de l'ocupació ecspanyola, on s'han produït milers de tortures i assassinats. Quan el meu fill, que m'acompanyava, va veure l'escena, va obrir els ulls com taronges. No ho acabava d'entendre.

(Nota: Fotos de Tribuna Catalana)

CATALUNYA TÉ UN PROBLEMA, I AQUEST PROBLEMA ES DIU UGT I CCOO

És prou conegut que, a diferència de Còrsega, d'Escòcia, de Quebec, d'Euskadi i fins i tot de Galícia, Catalunya compta amb un sindicalisme subordinat a l'estat opressor. Naturalment, no tot ell és el mateix. Comptem amb la I-CSC, amb la IAC, amb la COS... Però els dos grans sindicats estan a les ordres directes de Madriz. I aquest és un enorme drama. Més del que tothom s'imagina. Avui en dia, objectivament, la UGT i CCOO són agents legitimadors de l'espoli fiscal, de la ineficàcia generalitzada, de la corrupció, de l'opressió nacional, de la precarització laboral... Aquestes dues burocràcies a sou dels nostres enemics mortals, no han mogut ni mouran un dit per mobilitzar-se contra Ecspanya... perquè ells, a l'igual que la patronal, viuen de la dependència de Catalunya envers aquella. Dit d'una altra manera... ja els està bé la situació actual.

Repeteixo. És una enorme desgràcia. El moviment popular, sense la participació de les principals organitzacions sindicals, es troba coix. Això obligarà als sindicats nacionals abans esmentats a multiplicar-se per cinc o per sis. Cal evitar que la reivindicació del dret a decidir esdevingui monopoli de les classes acomodades, o mig acomodades. Si els treballadors i les seves organitzacions representatitves, no es troben al capdavant de la lluita, el més probable és que aquesta fracassi, perquè els seus directors acceptaran concessions a determinats grups privilegiats i deixaran la resta tirats a la carretera, amb les pancartes a les mans i una cara d'imbècil per fotografiar.

Denunciem que UGT i CCOO, avui són un destorb pel progrés, el benestar, la justícia social a Catalunya. Denunciem-ho i denunciem-ho ben alt. Que el nostre crit contrasti amb el seu silenci covard de les darreres setmanes. Silenci d'estómac agraït. Silenci d'esclau al servei de l'amo.

Denunciem-ho una i mil vegades.