Vulnerable - Laura Muñoz -

 Vulnerable.

Abraçar-me els dies vulnerables.

Vul-Ne-Ra-Ble.

Els dies que no t'estimes,

els dies que vomiten corbs,

que regalimen serps,

que escampen

per ses esquerdes,

verí.

Del pas dels dies de quitrà

sense oxigen,

de quan les runes

conquereixen els instints

més íntims i ferèstecs,

i mirar-se endins,

és un confús jeroglífic

que fa por,

i la por,

existeix només quan no l'entens

i no la mires.

I respira,

que els monstres

són el somni de la raó, no?

I no es tracta de ser valentes,

es tracta de poder SER.

Que els torts, els bords,

i els descosits, són espais de foscor

fins que hi poses llum

i la cura;

que no ho veus?

És aquesta llum

i...

és baixar la guàrdia

i torpejar

i no ser sempre

un passadís ple de finestres

però,

saber que en cada ombra

hi ha un secret,

i si t'apropes

amb tendresa,

es fon,

i es mostra

VULNERABLE.

I és més preciós aquest gest

i aquest contingut i aquest

batec,

que qualsevol aparador

de la gran ciutat de Nova York

en ple mes de Desembre.

I és clar;

poder caure.

Caure no una, si no milers de vegades.

Equivocar-se tantes també.

No aïllar-nos i sostenir-nos en el gris,

fa que sigui menys gris.

I més blau, 

més pau,

més serè,

més...

refugi.

Piricirkus - Laura Mu -

 

No quiero juicios que caen desde tejados altos

donde a veces las nubes abruman 

y donde la yedra cubre las ventanas 

sin dejar pasar el sol.

Las carreteras principales sólo llevan

a lugares que me deshidratan.

Ahora, con la luz que da el tiempo,

tampoco encuentro paralelas ni tangentes

que pudieran sostenerme en mis rarezas 

y mis Cluedos.

Será mucho más sencillo

y que me llamen loca me alimenta y me anima

a seguir soñando en imposibles

donde al menos la alegría que en la ciudad se pierde entre los humos y bocinas

se desate sin cuerda, sin arnés y sin medida.

Y quiero bailar

y que bailes conmigo aunque no te lo diga,

a ver si así la magia no convierte en excusa

la canción que el miedo frena.

Que ya te desnudé mil veces 

con el sueño abierto entre mis dedos

y puse toda mi voz para gritarle al universo sin palabras,

que cruce tu camino con el mío,

que podría ser bonito,

en un viaje sin cumplidos ni banderas,

un viaje sin más expectativa que la de quedarse

en el verano de la piel,

lo que el verano dure,

y ya,

y ojalá que dure

pero que sea bonito.

- Laura Mu -