dimecres, 19 de juny del 2013

Aires de mar amb Johnnie Walker

Si aquests dies heu passejat pel moll d’Espanya, just per la part de darrera de l’Aquari, haureu vist un veler magnífic. És el Voyager de John Walker & Sons, en l’aturada que ha fet a Barcelona dins del seu ‘A journey without bonderies’. De fet teniu temps fins avui per veure’l.
Fotografia cortesia de Johnnie Walker
Gràcies a la invitació de Gastroblocaires, vam poder gaudir d’aquest lloc meravellós i també aprendre moltes coses del whisky en qüestió, i del perquè d’aquest viatge, que també promociona una versió de whisky de col·leccionista, el John Walker & Sons Odyssey amb només 42 ampolles a Espanya (preu 760€)
. Un triple malt inspirat en els viatges d’Alexander Walker (nét del fundador) i que es presenta amb un decantador que es mou al compàs de les ones del mar.

Va ser tot un honor que Tom Jones, Global Brand Ambassador de Johnnie Walker, ens guiés en el tast del Johnnie Walker Blue Label. Aquest és un whisky blended, però on els 16 whiskys usats per a la seva confecció són escollits d’una de cada 1000 barriques dels 7 milions que té la companyia. 
Tom Jones i les llegendes de la marca
Però comencem fent una mica d'història, que sempre és interessant. La companyia neix a Kilmarnock, Escòcia, quan al 1820, el primer John Walker, amb només 14 anys es fa càrrec d’una petita botiga de queviures, on hi comença a vendre els seus whiskys. Era allò que ara en diem un emprenedor. El negoci funciona, però és a partir de 1857, quan Alexander, el seu fill se n’adona de la importància de vendre més allà de les rodalies. Comença l'expansió.

I també aquí una de les anècdotes, el perquè de l’ampolla quadrada. Per enviar les ampolles a ultramar, es va establir una comissió per als capitans de vaixell per la venda d’ampolles, convertint-los en ambaixadors de la marca. Però les formes arrodonides de les botelles, provocaven trencadisses i més espai a ocupar. Això no convenia a les butxaques ni d’uns ni d’altres. La solució, una ampolla quadrada. Intel·ligent, oi?

Un altre punt va ser com resoldre el problema del nom, que aleshores era molt llarg. Com encabir-lo? Aquest és l’altre detall que va associat per sempre a la marca Johnnie Walker. La inclinació per tal de fer-ho ben visible.

El negoci segueix prosperant i la següent generació Walker (Alexander i George) fa un pas endavant. Fins ara compraven els whiskys a altres destil·leries, per fer les mescles. Al 1893 s’adquireix Cardhu per tenir garantit el subministrament d’un dels millors malts. És a més aquest Alexander, un gran mestre mesclador que prepara ja a començaments del segle XX tres tipus de whisky amb les seves etiquetes de colors, el que portarà la marca al seu zenit. Al 1920, amb motiu del centenari, Alexander crea la mescla Gold Label i ja és present a més de 120 països. Des d’aleshores el reconeixement dels blended de luxe de Johnnie Walker ha estat inqüestionable.

Però ja sabeu que jo no sóc pas bevedora de whisky (aquesta part de negoci la porta el marit). Tot i així el tast em va semblar exquisit, potser em manca una mica de cultura per percebre tots els aromes, però només el color ja enamorava. De tota manera el que em va agradar més van ser els cocktails. 
L'art dels cocktails
Dels quatre només en vaig tastar dos, que tampoc era el tema caure de la passarel·la. Molt bo el Golden Apple Cooler amb Johnnie Walker Gold Label Reserve, llima, almívar de canyella i poma. I realment genial l’Scotch Sour, amb el mateix whisky, suc de llimona, almívar de sucre, clara d’ou i unes gotes d’angostura.

Els cocktails i el glamour :-)
La presència d’altres gastroblocaires amb els que vam poder fer una xerrada agradable, va fer encara més agradable l’ocasió. No tots els dies es pot pujar a un vaixell que seguint les aventures d’Alexander i després d’un tour per Àsia, està aquests dies recorrent els principals ports d’Europa.
El voyager
 I dins del vaixell hi havia la sala 'Around the world', on es mostrava una rèplica del llibre on s'explicava una sobre les ciutats amb comerç del whisky Johnny Walker. En certa manera un prototipus de guia de viatge de luxe. En la foto la pàgina de Barcelona.

4 comentaris:

  1. Que ràpida que ets!!!
    Molt bona crònica molt complerta!!
    Amb quedo amb els mateixos cocktails que tu, especialment el scotch sour! Deliciós!! Aquest deu ser probablement l'activitat blocaire més glamurosa que em fet mai oi? Va, que no sigui la última!! ;) Petons!!!

    Nuni
    http://cuinetes.bloks.cat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, avui he espavilat, perquè sinó al final se'm queden al bagul dels records!
      La veritat és que va ser molt glamurosa. Ens hagués faltat uns pareos i uns barrets de sol :-)

      Elimina
  2. Bona crónica...i moltes dades.... personalment prefereixo l'altre cocktail, el scoth era massa dolç, però molt mès glamouros en la seva copa!!!!
    Tambè hem de tenir en conta que vas tenir un tast...."molt privat" ...jejeje
    Petons!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc va ser tan privat. Vam ser unes 10 persones en la segona tanda.
      Però la part bona és que ja portava els cocktails a sobre :-)
      Petons

      Elimina