Fotografia cortesia de Johnnie Walker |
. Un triple malt inspirat en els viatges d’Alexander Walker (nét del fundador) i que es presenta amb un decantador que es mou al compàs de les ones del mar.
Va ser tot un
honor que Tom Jones, Global Brand
Ambassador de Johnnie Walker, ens guiés en el
tast del Johnnie Walker Blue Label. Aquest és un whisky blended, però on els 16
whiskys usats per a la seva confecció són escollits d’una de cada 1000
barriques dels 7 milions que té la companyia.
Tom Jones i les llegendes de la marca |
Però comencem fent una mica d'història, que sempre és interessant. La
companyia neix a Kilmarnock, Escòcia, quan al 1820, el primer John Walker, amb
només 14 anys es fa càrrec d’una petita botiga de queviures, on hi comença a
vendre els seus whiskys. Era allò que ara en diem un emprenedor. El negoci
funciona, però és a partir de 1857, quan Alexander, el seu fill se n’adona de
la importància de vendre més allà de les rodalies. Comença l'expansió.
I també aquí una
de les anècdotes, el perquè de l’ampolla quadrada. Per enviar les ampolles a
ultramar, es va establir una comissió per als capitans de vaixell per la venda
d’ampolles, convertint-los en ambaixadors de la marca. Però les formes
arrodonides de les botelles, provocaven trencadisses i més espai a ocupar. Això
no convenia a les butxaques ni d’uns ni d’altres. La solució, una ampolla quadrada.
Intel·ligent, oi?
Un altre punt va
ser com resoldre el problema del nom, que aleshores era molt llarg. Com
encabir-lo? Aquest és l’altre detall que va associat per sempre a la marca Johnnie
Walker. La inclinació per tal de fer-ho ben visible.
El negoci segueix
prosperant i la següent generació Walker (Alexander i George) fa un pas
endavant. Fins ara compraven els whiskys a altres destil·leries, per fer les
mescles. Al 1893 s’adquireix Cardhu per tenir garantit el subministrament d’un
dels millors malts. És a més aquest Alexander, un gran mestre mesclador que
prepara ja a començaments del segle XX
tres tipus de whisky amb les seves etiquetes de colors, el que portarà la marca
al seu zenit. Al 1920, amb motiu del centenari, Alexander crea la mescla Gold
Label i ja és present a més de 120 països. Des d’aleshores el reconeixement
dels blended de luxe de Johnnie Walker ha estat inqüestionable.
Però ja sabeu que
jo no sóc pas bevedora de whisky (aquesta part de negoci la porta el marit).
Tot i així el tast em va semblar exquisit, potser em manca una mica de cultura
per percebre tots els aromes, però només el color ja enamorava. De tota manera el
que em va agradar més van ser els cocktails.
L'art dels cocktails |
Dels quatre només en vaig tastar
dos, que tampoc era el tema caure de la passarel·la. Molt bo el Golden Apple
Cooler amb Johnnie Walker Gold Label Reserve, llima, almívar de canyella i
poma. I realment genial l’Scotch Sour, amb el mateix whisky, suc de llimona,
almívar de sucre, clara d’ou i unes gotes d’angostura.
Els cocktails i el glamour :-) |
La presència d’altres
gastroblocaires amb els que vam poder fer una xerrada agradable, va fer encara més agradable l’ocasió. No tots els dies es pot
pujar a un vaixell que seguint les aventures d’Alexander i després d’un tour
per Àsia, està aquests dies recorrent els principals ports d’Europa.
El voyager |
I dins del vaixell hi havia la sala 'Around the world', on es mostrava una rèplica del llibre on s'explicava una sobre les ciutats amb comerç del whisky Johnny Walker. En certa manera un prototipus de guia de viatge de luxe. En la foto la pàgina de Barcelona.
Que ràpida que ets!!!
ResponEliminaMolt bona crònica molt complerta!!
Amb quedo amb els mateixos cocktails que tu, especialment el scotch sour! Deliciós!! Aquest deu ser probablement l'activitat blocaire més glamurosa que em fet mai oi? Va, que no sigui la última!! ;) Petons!!!
Nuni
http://cuinetes.bloks.cat
Sí, avui he espavilat, perquè sinó al final se'm queden al bagul dels records!
EliminaLa veritat és que va ser molt glamurosa. Ens hagués faltat uns pareos i uns barrets de sol :-)
Bona crónica...i moltes dades.... personalment prefereixo l'altre cocktail, el scoth era massa dolç, però molt mès glamouros en la seva copa!!!!
ResponEliminaTambè hem de tenir en conta que vas tenir un tast...."molt privat" ...jejeje
Petons!!!!
Tampoc va ser tan privat. Vam ser unes 10 persones en la segona tanda.
EliminaPerò la part bona és que ja portava els cocktails a sobre :-)
Petons