Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oli. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oli. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de febrer del 2014

De bombons amb sorpresa

Aquest mes l’he dedicat més al cinema que a la cuina. És la #cursadelsoscars, però tot i així he fet tres tallers de cuina (que ja us explicaré), he visitat més d’un restaurant que val molt la pena i sí, també ha hagut alguna sorpresa a la cuina. En aquest cas un detallet que vaig portar a l’aniversari que va celebrar el meu amic David a casa seva. Sempre porto alguna cosa i aquest cop van ser uns bombons (per la forma els hagués pogut fer per Sant Valentí, però això jo els vaig fer una setmana abans).

Aquest Nadal el tió em va portar diversos estris de cuina, i entre ells un motlle per fer bombons. No és per fer propaganda de Lekué, però la veritat és que funcionen la mar de bé i els bombons queden amb una aparença molt professional.

Al Nadal ja havia fer algunes proves interessants com els bombons farcits de foie/micuit (del taller de tapes creatives de La Patente, que vaig fer per Nadal - Per cert ara n'hi ha un per la setmana que ve) però aquest cop volia una cosa més de postres i se’m va ocórrer fer això.

Bombons farcits d'oli de mandarina

Ingredients (per 16-18 bombons)

- 250 grams de xocolata negra fondant

- 50ml d’oli verge d’oliva (jo vaig fer servir Oli d'arbequina de la Cooperativa de la Pobla de Cèrvoles - DOP Les Garrigues)

- Pela d'1 mandarina
- Motlle de silicona


Elaboració


  1. Un dia abans peleu una mandarina (els que em coneixeu sabeu la mania que li tinc a l’olor de la pell de la mandarina; el meu marit va fer de “pinche” pelant la mandarina), si pot ser evitant que quedi part blanca.
    L'oli i la mandarina
  2. Submergiu la pela en l’oli i deixeu fora de la nevera tapada amb paper film.
  3. Desfeu meitat de la xocolata (microones o bany maria), quan estigui desfeta afegiu una o dos preses per temperar-la (per tal que quedi més brillant, tal i com ja vaig explicar a la recepta de les cotnes).
  4. Agafeu el motlle i ompliu una mica menys de la meitat (per emplenar amb cura podeu fer servir una màniga pastissera o amb el Decomax). Moveu el motlle poc a poc i en moviments rotatoris per tal que la xocolata cobreixi tota la paret del motlle.
  5. Poseu a la nevera una estona perquè solidifiqui. Un cop dur, traieu de la nevera i hi afegiu l’oli colat amb molt cura, sense arribar a omplir del tot el motllo. Guardeu al congelador unes hores per tal que l’oli endureixi.
    Bombons farcits amb oli (a l'esquerra)
  6. Desfeu l’altra meitat de la xocolata (deixant alguna presa per temperar) i tempereu. Amb molta cura tapeu els bombons. Quan ja els tingueu tots coberts, un bon truc per tal que no quedi aire, és pegar un cop amb el motlle sobre una superfície dura.
  7. Poseu al congelador 15 minuts per refredar més ràpid i que no es barregi la xocolata si l’heu escalfat massa.
  8. Traieu del congelador i deixeu que agafi la temperatura ambient abans de servir per tal que l’oli estigui líquid quan feu la mossegada.
Això sí, us recomano menjar-lo tot d’un mos.
NOTA: Si us sobra oli podeu fer-lo servir per perfumar una amanida amb cítrics. A la foto veureu uns altres bombons, en aquest cas hi vaig posar a dins un gra de cafè-xocolata. També en vaig fer alguns amb una avellana dins.
Bombó amorós

dimarts, 18 de desembre del 2012

Ciutats Patrimoni i entrant de luxe per Nadal

Parlem de bones idees. Que la gastronomia és art, és cultura, m’ho podreu arribar a contradir i fins i tot argumentar en sentit contrari, però no m’arribareu mai a convèncer. I hi ha més persones que pensen com jo (entre elles la Carmen Alcaraz, feu una volta pel seu bloc: http://culturagastro.com/). Per això hi ha presentacions com la que vaig assistir fa un parell de setmanes

Motiu: Presentació de les tretze ciutats d’Espanya que són Patrimoni de la Humanitat  coincidint amb el 40è aniversari de la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO 

Lloc: Palau Moxó Marc incomparable de gran bellesa i molt desconegut per ser de titularitat provada tot i que visitable. Llàstima que només vam poder gaudir de la planta baixa

Actors: L’alcalde de Segovia (que no s’agobia, ‘xist’ gentilesa d’ @ambcompte) com a presentador inicial i desgustació i tast conduits per Francisco Piñeiro (Restaurant Benboa) i Manel Oliveira (Restaurant Casa Mar da Vila). I tots els afortunats convidats (gràcies
Pep Palau, von Arend & Associats)

Mitjans: 1) Tast de productes relacionats amb cadascuna de les ciutats des del prisma de tres productes bàsics en la nostra dieta: oli, vi i formatge. 2) Desgustació de 6 elaboracions (entrants, plats principals i postres) basats en l’oli i formatge i acompanyats per un del vins.

Resultat: Objectiu acomplert. Identificació total de les ciutats que formen part d’aquest grup gràcies a la relació producte-ciutat


I ara deixem aquesta formulació que m’ha servit per fer la presentació i passo a relatar-vos a nivell personal quines van ser les meves sensacions:
  • Oli: Còrdova (AOVE DOP ‘Priego de Córdoba’), Mèrida (AOVE ‘Canchalosa’), Tarragona (AOVE DOP Siurana ‘Vil·la de Centcelles’) i Toledo (Suc d’oliva ‘Adolfo Colección). Tastar oli a pèl es tasca dura però calia fer-ho per apreciar els matisos. Per mi, el color de Mèrida i el sabor de Tarragona. El de Toledo massa dur em va fer escanyar. 
  • Formatges: Àvila (Formatge de cabra 'Monte Enebro'), Càceres (DOP Torta del Casar) i Santiago de Compostel·la (Formatge DOP Tetilla 'Tres Pazos'). Els formatges m’encanten i tant la Tetilla com la Torta del Casar són en general una debilitat, però el Monte Enebro va ser tot un descobriment. I per això us explicaré la recepta que en van fer. 

  • Vins: Alcalà d’Henares (DOP Vinos de Madrid ‘Qubél Rvelación’), Conca (DOP Uclés ‘Esencia de Fontana’), Eivissa (DOP Vinos de la tierra  de Ibiza ‘CanRich Lausos’), Salamanca (DOP Arribes ‘ArribesCrianza’), Segòvia (DOP Rueda ‘Erre de Herrero Verdejo’). Quatre negres i només un blanc. Servir-los en ordre alfabètic per ciutats va fer que el blanc fos l’últim i potser no era la millor opció. Com a sorpresa positiva en els negres, el vi de la terra dels sogres, el d’Uclés. I el blanc, com sóc fan del Verdejo no em va sorprendre especialment però tinc una ampolla a casa (ep! Pack obsequi amb oli, vi i llibres: gastronomia i literatura) per millorar-ne (o no) la percepció.

D’aquí vam passar a les receptes que us vendré en format duel:

Entrants:

-          Snack de bolets amb formatge del Tiétar ‘Monte Enebro’ i dolç de cireres -->  Vencedor. Les pastes que porten mantega són la meva perdició.
 
-          Xupa-xups farcit de pa amb tomàquet ‘Vil·la de Centcelles’. Una presentació molt original però mancava una mica de força en el sabor.
Plats principals:

-          Tonyina romana, macerada en vi i mel, amb crema d’oli ‘Canchalosa’ --> Guanyador. Una tonyina molt en el punti amb el perfum no molest de la mel
-          Botafumeiro de vedella brasejada amb formatge Tetilla. També molt bona i amb el cop d’efecte del gel sec per aconseguir l’efecte botafumeiro

Postres:

-          Bombó líquid d’oli ‘Priego de Córdoba’ acompanyat de ‘Torta del Casar’ à Guanyador. Xocolata negra potenciada per l’oli.

-          Bombó líquid d’oli ‘Adolfo Colección’ infusionat amb pètals de rosa. Tot i domesticar l’oli que més m’havia fet patir, la xocolata blanca és massa dolça per als meus estranys paràmetres en els dolços.

Tot això maridat amb els vins abans comentats. I com a colofó final una xerrada més informal amb altres assistents a la presentació i amb els dos xefs, sobre les preparacions que més ens havien agradat, sobtat o que teníem ganes de criticar. Una vetllada original i molt efectiva per recordar i trobar nous llocs que visitar (De les ciutats de la llista me’n falten força)



I com us havia dit, la recepta del primer entrant que podeu aprofitar per aquest Nadal:
Snack de bolets amb formatge del Tiétar ‘Monte Enebro’ i dolç de cireres

Ingredients:

- Formatge del Tiétar ‘Monte Enebro’

- Mantega

- Farina

- Sal, sucre i aigua

- Bolets deshidratats

- Cireres

Elaboració:

Preparar una pasta barrejant la mantega, farina, sal i el bolet deshidratat. Estirar fins deixar-la ben fina i posar-la al forn a 190º durant 8 minuts, que quedi ben cruixent. Fent un almívar meitat aigua, meitat sucre. Afegir les cireres sense os, treure del foc i deixar en infusió. Triturar. Muntar l’snack alternant capa de la pasta, el formatge tallat fi i el dolç de cireres 
(NOTA: Ara no és època de cireres, podem provar amb qualsevol fruit de bosc que sempre s’adiu amb els formatges)

Important: He demanat (i ja tinc la informació) de llocs de Barcelona (zona Sants- Les Corts) on es pot trobar el formatge.