Burgerhunter sense sortir de casa

Aquest any el dinar de l'aniversari del Pep es presentava complicat a nivell logística. Aquell cap de setmana, de ja fa un mes, divendres marxàvem a esquiar i em quedava sense divendres ni dissabte per comprar coses i endreçar una mica el pis. Així que el diumenge al matí havia de combinar les dues coses (perquè a més el Pep tenia futbol i no em podria ajudar). Buff!

Tocava simplificar, res d'aperitius sofisticats ni guisats de primera línia, però volia que fos un dinar especial, i crec que ho vaig aconseguir.

Els aperitius com us deia van ser bàsics però gustosos: salmó d'Escòcia fumat al gust de whisky i mel, pop a la gallega, gambetes salades (tot això via l'Edgar del Peix a casa), uns rovellonets en conserva que m'havia regalat el Tiriti (per mi amb un punt de vinagre ideal tot i que un pèl picants :-)), una peça de foie, moixama, cotnes de gamba (comprades al Tokyo-Ya), les clàssiques patates fregides i olives i tomàquet raf amb arengada en oli. I com sempre el meu toc rústic, mitja careta de porc (de morro a orella) que vaig coure sencera durant 1h al forn i que en l'últim moment vaig passar tallada a trossets per la paella. 

Com els aperitius eren lleugers, vaig fer també un primer. Potser quan llegiu que va ser amb pasta pensareu que és una bogeria, però per la ració agafada i el tipus, tothom va menjar molt bé (tant que em vaig despistar i no li vaig poder fer foto). 

Van ser uns Espaguetis amb cloïsses, recepta de l'Antonella, del blog La pasta per als catalans. Per cert, us recomano el seu llibre amb el mateix nom que el blog (Editorial Viena), que jo vaig comprar-me el passat Sant Jordi.

Ingredients (10 persones amb ració lleugera de 50g)

- Oli 

- 1 bitxo 

- 2 alls

- 1kg de cloïsses de qualitat (Com sempre vaig confiar en l'Edgar, i van sortir perfectes) 

- 500g d'espaguetis (per qüestions de rapidesa de cocció vaig fer els Buitoni frescos a l'ou)

- Julivert

Elaboració 
1. En una cassola/paella prou gran posem l'oli a escalfar, afegim els alls pelats i partits per la meitat i un bitxo. Abans que l'all enrosseixi massa, afegim les cloïsses (jo vaig confiar a ulls clucs en què cap tindria sorra) i tapem perquè s'obrin.
2. Mentrestant bullim la pasta i l'afegim a les cloïsses juntament amb julivert picat per donar una mica de color. Donem unes voltes perquè agafin el gust i emplatem.
De veritat que és un plat que sembla que no porti res i queda molt gustós, i si com va ser el cas, les cloïsses no es perden de la seva closca, queda espectacular. 

I després, el plat especial, que ja sé que agradarà al #burguerhunter per excel·lència lahoradelbagel. No fa massa tots dos va fem un curs d'hamburgueses a La Patente. La Patente, escuela de cocina y de lo cotidiano, és un lloc nou (tot just ha fet un any) i modern amb un gran professorat on podeu fer cursos de cuina molt interessants. Feu una ullada al calendari, segur que podeu trobar algun curs que us interessi. 

Taula final del curs

Així que per posar a pràctica el curs (de fet ja el vaig fer pensant en organitzar un dinar així) vaig optar per fer unes Hamburgueses personalitzades.

I això que vol dir: doncs que els convidats arribaven a casa i l'Ariadna els hi donava un full on triar tot d'ingredients. Es podia triar entre: tipus de pa, formatge per cobrir l'hamburguesa, si es voliar interior de la carn combinat amb algun ingredient, si es volien ingredients extra per posar sobre les hamburgueses, les salses, la mida i, tot i que no sortia en la tria del full de comanda, el grau de cocció (per defecte, al punt). Crec que tot i el caos generat a la cuina (es confirma que em manca marbre), va ser un èxit rotund i va quedar força professional. Així que us ho recomano fer. Podeu fer-ho més o menys complicat segons les opcions d'ingredients que trieu. 

Per cert, m'havia comprat el motllo de Lekué MyBurger (us prometo que encara que ho sembli ni treballo a Lekué ni m'han regalat mai res) i va perfecte per farcir, per treballar les mides i per donar una forma homogènia.

Us explico una mica alguns dels ingredients (la resta d'opcions les teniu a la imatge i aquí teniu un enllaç al document per veure'l millor):

Full de comanda

- Hamburguesa: Me la van picar a la carnisseria amb la proporció que els hi vaig dir: 1kg de carn de vedella i 1/2 kg de carn magra de porc. Per mi la proporció va quedar perfecta a nivell de melositat. Un quilo i mig de carn per 10 persones amb hamburgueses de 150g per persona o de 75g si no es volia tant (per exemple, per a les dues petites de la festa).

- Ceba confitada. No ceba endolcida, sinó 2 cebes tallades fines i cuites durant una hora, submergides en oli a temperatura molt baixa. En el meu cas al número 2 sobre 12 a la vitroceràmica.

- Ceba cruixent: la vaig comprar feta a Farinetes Baltà (igual que els panets que vaig comprar al forn Baltà)

- Bolets: Vaig comprar una barreja de bolets secs variats. Remullats en aigua calenta uns 45 min. Ben escorreguts, picats i després passats lleugerament per la paella. Si agrada es podria tallar all ben petit i barrejar, o es podria separar en dos segons gustos.

- Ketchup: Tot i que tenia una recepta per fer-lo casolà (del taller) per qüestions de temps vaig optar pel de pot. Segur que tampoc s'hagués apreciat.

Una de les hamburgueses

- Salsa Teriyaki: Això va de cursos, n'he fet uns quants aquests mesos (i no n'he publicat entrades). Aquest era organitzat per comerjapones sobre salses japoneses. Des de que a la meva filla li vaig fer el pollastre Teriyaki amb la salsa feta per mi que se n'ha tornat fan. I és fàcil, l'únic comprar els ingredients.

Ingredients

Les salses del taller

- 5 cullerades de Mirin Taraka

- 3 cullerades de Salsa de Soja

- 3 cullerades de Sake per cuinar

Elaboració

Barregeu tot els ingredients i serviu. 

En el cas de no servir-ho com a salsa com aquí sinó per fer un salmó o un pollastre Teriyaki:

1. Banyeu lleugerament l'ingredient amb la salsa, poseu-lo a la paella i saltegeu-lo.

2. Cobriu amb la salsa a foc lent i deixeu reduir.

Bombons Calavera

I per si no n'esteu farts d'aquest post, una última recepta, en la que em volia ajudar l'Ariadna, bombons farcits de ganache. Ja us he explicat els meus 'pinitos' amb els bombons fent farcits especials.
Aquí us vull explicar com fer la ganache (o almenys com em va ensenyar el Joan de la Pastisseria Canal al Taller de bombons Calavera de Gadgets de cuina (gran botiga per comprar estris i ingredients de cuina, i on a més fan interessants tallers, alguns dels quals gratuïts)

Ingredients

- 150gr de xocolata per fondre (pot ser tant negra com amb llet o blanca, segons com vulgueu fer els farcits). Jo la compro en forma de petites pastilletes.

- 120gr de nata (al 35% de matèria grassa)

- 24gr de sucre invertit (el podeu comprar a Gadgets de cuina)

- 36gr de mantega pomada (temperatura ambient o cop de microones)

Elaboració

1. Poseu la nata en un cassó fins que bulli.

2. Afegiu la xocolata en dues o tres parts i aneu remenant.

3. Ja fora del foc afegiu el sucre invertit i la mantega. No cal que remeneu, en principi s'anirà fonent, però sinó hi podeu fer una volta.

4. La ganache està llesta per farcir els bombons. És recomanable fer-la al dia anterior.

Nota: La ganache admet que hi afegeixis coses com fruits secs triturats o coses més agosarades com pasta de mojito (per a aquesta proporció uns 10gr) o fins i tot un polsim de xile.

I per acompanyar tot això, res millor que dos vins:
- De Mas Rodó (Mediona, Alt Penedès), el Montonega. Us recomano anar de visita a Mas Rodó, amb un celler modern integrat en una masia antiga. Només per l'arquitectura, val la pena. El vi és d'una varietat autòctona del Penedès de baixa producció, molt fresc i equilibrat. Les notes de cata els hi deixo com a deures a l'Oscar, per a un dels seus dos blocs que aprofito per recomanar: Hemoglovinum (menys de 10€) i THE GOOD, THE BAD... AND THE WINE (vins més de 10€)
- D'Altavins (Batea, Terra Alta), el Tempus. Un dels vins que em fa estar orgullosa de la Terra Alta, fet amb Garnatxa, Samsó i Syrah de vinyes de més de 30 anys. Si aneu a fer enoturisme no deixeu de visitar-los.

Els vinets per a 'tan magno evento'

De bombons amb sorpresa

Aquest mes l’he dedicat més al cinema que a la cuina. És la #cursadelsoscars, però tot i així he fet tres tallers de cuina (que ja us explicaré), he visitat més d’un restaurant que val molt la pena i sí, també ha hagut alguna sorpresa a la cuina. En aquest cas un detallet que vaig portar a l’aniversari que va celebrar el meu amic David a casa seva. Sempre porto alguna cosa i aquest cop van ser uns bombons (per la forma els hagués pogut fer per Sant Valentí, però això jo els vaig fer una setmana abans).

Aquest Nadal el tió em va portar diversos estris de cuina, i entre ells un motlle per fer bombons. No és per fer propaganda de Lekué, però la veritat és que funcionen la mar de bé i els bombons queden amb una aparença molt professional.

Al Nadal ja havia fer algunes proves interessants com els bombons farcits de foie/micuit (del taller de tapes creatives de La Patente, que vaig fer per Nadal - Per cert ara n'hi ha un per la setmana que ve) però aquest cop volia una cosa més de postres i se’m va ocórrer fer això.

Bombons farcits d'oli de mandarina

Ingredients (per 16-18 bombons)

- 250 grams de xocolata negra fondant

- 50ml d’oli verge d’oliva (jo vaig fer servir Oli d'arbequina de la Cooperativa de la Pobla de Cèrvoles - DOP Les Garrigues)

- Pela d'1 mandarina
- Motlle de silicona

Elaboració

1. Un dia abans peleu una mandarina (els que em coneixeu sabeu la mania que li tinc a l’olor de la pell de la mandarina; el meu marit va fer de “pinche” pelant la mandarina), si pot ser evitant que quedi part blanca.

   

   L'oli i la mandarina

2. Submergiu la pela en l’oli i deixeu fora de la nevera tapada amb paper film.
3. Desfeu meitat de la xocolata (microones o bany maria), quan estigui desfeta afegiu una o dos preses per temperar-la (per tal que quedi més brillant, tal i com ja vaig explicar a la recepta de les cotnes).
4. Agafeu el motlle i ompliu una mica menys de la meitat (per emplenar amb cura podeu fer servir una màniga pastissera o amb el Decomax). Moveu el motlle poc a poc i en moviments rotatoris per tal que la xocolata cobreixi tota la paret del motlle.
5. Poseu a la nevera una estona perquè solidifiqui. Un cop dur, traieu de la nevera i hi afegiu l’oli colat amb molt cura, sense arribar a omplir del tot el motllo. Guardeu al congelador unes hores per tal que l’oli endureixi.

   

   Bombons farcits amb oli (a l'esquerra)

6. Desfeu l’altra meitat de la xocolata (deixant alguna presa per temperar) i tempereu. Amb molta cura tapeu els bombons. Quan ja els tingueu tots coberts, un bon truc per tal que no quedi aire, és pegar un cop amb el motlle sobre una superfície dura.
7. Poseu al congelador 15 minuts per refredar més ràpid i que no es barregi la xocolata si l’heu escalfat massa.
8. Traieu del congelador i deixeu que agafi la temperatura ambient abans de servir per tal que l’oli estigui líquid quan feu la mossegada.

Això sí, us recomano menjar-lo tot d’un mos.
NOTA: Si us sobra oli podeu fer-lo servir per perfumar una amanida amb cítrics. A la foto veureu uns altres bombons, en aquest cas hi vaig posar a dins un gra de cafè-xocolata. També en vaig fer alguns amb una avellana dins.

Bombó amorós

1r aniversari

Avui fa un any que va néixer aquest bloc. La intenció inicial era escriure i donar entitat als temes gastronòmics que comentava de vegades al bloc mare. No obstant, s’ha convertit en molt més que això, ha estat una porta a conèixer grans persones. Sí, sobretot això, trobar gent apassionada amb la gastronomia, els restaurants, i sobretot la cultura i la tradició que hi ha darrera. Encara no he trobat una mala cara en cap trobada ‘gastro’. Serà que als que estimem el menjar i la bona vida, ens agrada compartir-ho? Sigui com sigui, gràcies a tots per ser un punt de referència.

La dura vida del gastroblocaire

No em vull deixar ningú en el recull de totes les persones meravelloses que he conegut, ja sabeu qui sou. Ens anem parlant, ens anem veient, ens anem seguint al món 2.0 però sobretot gaudim quan en el món real podem dir-nos: mira, tasta això, és boníssim! De tota manera sí en vull destacar algunes:

El primer agraïment el vull fer a la Mar Calpena, periodista, gastroblocaire de referència i ara també una de les components de Cultura Gastro, una iniciativa de la que sentirem parlar. Retrobar-me amb ella després de molts anys va suposar embarcar-me més a fons en aquest món, i em va donar l'empenta, sense saber-ho, per obrir el bloc. Ella em va presentar l’Óscar. I conèixer-lo a ell és formar part dels Gastroblocaires, a qui he d’agrair la participació en moltes gastroaventures.

Per suposat, és un honor tenir lectors, pocs però fidels. Us ho agraeixo de veritat.

A tota la colla Gambitera, que he anat coneixent al Celler Cal Marino. Per totes les trobades informals que hem anat fent i seguirem fent, pels formatges, per les cerveses artesanes, pels vermuts, per les converses i els riures. Sou collonuts!

A tots els blocaires gastronòmics que he anat coneixent durant aquest any, i en especial a la Nuni, que ha estat una inspiració i al Tiriti. Res no és el mateix si ell no hi és.

I de retruc a la gent del Vermut Gràcia, que ens ha obert les portes a les troballes vermuteres als que vivim més enllà de les fronteres.

Seguiré aquest 2013 amb la mateixa il·lusió i ganes d’explicar-vos coses, encara que sigui de tan en tan. Seguiu sintonitzats, que aquesta setmana cau un rissotto de llepar-se els dits, i també esperem amb delit aquest juliol l'aniversari d'EOVB i l'apertura d'una bodega ben aprop de casa, la Montferri.
PD: A veure si pel segon puc preparar alguna coseta especial

Paellada per al concurs de Tasta Rutes

Quan vaig veure el concurs que proposava la Bet per celebrar els dos anys del seu bloc Tasta Rutes, vaig tenir clar que la Paellada seria la recepta escollida. Feia temps que la tenia pendent de penjar i l'excusa era perfecta. Per una banda compleix amb l’ús de producte local (podem dir que la patata ja es pot considerar producte local després de 500 anys :-), però sobretot per mi invoca tradició. Aquest és un plat tradicional de la meva família. És més tenia dubtes sobre si només es feia a casa meva. I el nom sempre m’havia semblat molt curiós, molt com tret de casa. Per confirmar que no tenia raó, vaig optar per fullejar el llibre La cuina de la Terra Alta (de Teresa Lluís i Loreto Meix). I sí, hi apareix. Així doncs no era una recepta amagada per la família, sinó una recepta tradicional de la comarca d’on provenen els meus avantpassats, la Terra Alta.

A mi aquesta senzilla combinació em transporta immediatament a Gandesa i a la meva infància, i a l’àvia Maria preparant-la amb molta cura, perquè el que si cal és cuinar-la amb compte perquè no es cremi.

El dubte que em queda ara és, només es fa a la Terra Alta? Si sou d’una altra zona, en feu o feu alguna versió semblant? Com li en dieu?

Ingredients (per 4 persones)

• 1 ceba gran
• 2 patates grans
• 2 carbassons
• Oli d’oliva i sal

Elaboració

1. Pelar les patates i tallar-les com per fer truita
2. Rentem el carbassó i sense pelar, el tallem a rodanxes fines (de 3-4 mm)
3. Pelem la ceba i la laminen
4. Posem una paella al foc amb oli i hi afegim primer la ceba. Quan comenci a estovar-se, hi afegim els altres dos ingredients
5. Deixem coure una mitja hora llarga, remenant amb molt cura perquè no es cremi però tampoc es desfaci massa

Com veieu és fàcil de fer, però laboriosa, cal fer-la amb molt d'amor, com el que una àvia sent per la seva néta.

PD: Al llibre expliquen que a Gandesa i a Caseres en diuen paellada, mentre que a Corbera i la Pobla de Massaluca en diuen freginata i a Prat de Compte, freginat.

Recepta per l'aniversari de 'April's Kitch'

A la Mon (April’s Kitch) fa molt poc que la vaig conèixer, a la trobada del Pota blava i la Carxofa, però la xerrada que vam tenir va ser molt agradable. I vaig veure que com jo tenia un altre tema que l’apassionava tant com a mi, el cinema.

Així que quan va obrir el concurs per l’aniversari del seu blog (molt interessant si encara no el coneixeu) vaig decidir que volia formar part d’aquesta il·lusió. La tasca, escollir una recepta. Volia una recepta que encara no tingués publicada, que la sentís molt meva, i a l’hora em fes pensar en ella. Ella és fan de la cuina nord-americana però jo no en sé gaire. De cop la inspiració: el cinema. A més és el quart punt de la seva llista de gustos personals.

Una de les pel·lícules que més m’han fet salivar i gaudir del menjar en pantalla gran va ser ‘Comer, beber, amar’. Una pel·lícula que explica com les coses es poden arreglar amb la intimitat que suposa cuinar per agradar. Amb el carinyo que li poses a les coses ben fetes. La bellesa de textures i colors que tenia una desconeguda per mi cuina oriental fa 20 anys quan es va estrenar la pel·lícula. I la pel·lícula em va inspirar. Ja tenia la recepta al cap. Una recepta amb wok i amb carn (punt 3, senyora April!). Una recepta que no m’ha fallat mai, i l’he fet més de 20 vegades ‘Porc fregit a l’estil oriental’. Si el nom sembla molt simple i poca cosa, però si la tasteu ja em direu.

La recepta és del meu curs de cuina per hobby a l’Escola de Cuina Terra d’Escudella (fa ja 19 anys)

Ingredients

•  ½ quilo de filet de porc
•  1 ceba tendra
•  1 all
•  1 bitxo (això a gust de la vostra capacitat de picant)
•  125ml de salsa de soja
•  125ml d’oli de sèsam
•  1 cullerada d’oli de gira-sol
•  1 pebrot vermell i 1 de verd
•  2 cullerades de farina de blat de moro (Maizena)

Elaboració

1. Tallem el filet en fines tires de la mida d’un dit de llarg
2. Les posem en un recipient amb l’adob que inclourà tots els ingredients descrits abans: la ceba tendra tallada a juliana (o a aros), l’all en rodanxes, el bitxo ben picat, la soja, els dos olis, els pebrots en rodanxes (si el vermell és molt gran les podem partir) i la Maizena.
3. Normalment jo tinc l’adob unes 10-12 hores a la nevera, però si aneu amb pressa, de mitja hora a una hora a temperatura ambient.
4. Un cop adobat ve el moment del fregit. Aquí segueixo el truc que em van ensenyar perquè tota la carn quedi cuita i no es refredi. Escalfem el wok amb una mica d’oli (molt poc, perquè l’adob ja en porta) i hi afegim un terç de la carn (amb les verdures), la fregim sense parar de remenar durant 2-3 minuts. L’apartem cap a un costat i hi afegim l’altre terç i repetim l’operació una vegada més amb l’últim terç. Fem una última volta conjunta i a degustar-ho.
5. Podem acompanyar-ho d’uns fideus xinos saltejats.

Espero que t’agradi i moltes felicitats pel teu bloc i per l’aniversari!

Aniversari rodó

Aquest seria el lligam del dinar d’ahir. Com? Què? Senzillament, al posar-me a escriure les receptes del que vaig preparar ahir per celebrar els 7 anys de l’Ariadna, m’he adonat que estava enormement influïda per la rodona (o esfera): mandonguilles, piruletes, ous , etc. I sort que finalment no vaig tenir temps de fer uns cirerols caramelitzats!

El menú va constar de:

Entrants

Boletes [1a rodona] de combinat de salmons 

(Recepta de l’escola de cuina Terrad’Escudella on vaig fer classes fa molts anys)

Ingredients (per unes 40-50 boletes)

• 200 gr de salmó fresc
• 100 gr de salmó fumat
• 60 gr. de pa ratllat aprox
• 1 ou
• Suc d’una llimona
• Ratlladura de llimona
• Anet fresc
• 125 gr. de maionesa
• Oli per fregir

Elaboració

1. Netegem el salmó fresc d’espines i pell. El tallem a trossets petits i el barregem en un bol juntament amb el salmó fumat tallat a tires fines. 
2. Afegim el pa ratllat, l'ou, el suc i la ratlladura  de llimona. Salpebrem. Remenem fins a obtenir una massa amb que puguem fer les boletes, que deixarem a la nevera una estona perquè agafi consistència.
3. Fregirem poquet les mandonguilles (passades o no per farina, segons els vostres gustos), al voltant d'1 minut per cada costat. Que quedin rosses però meloses per dins
4. Per servir, decorem amb maionesa normal o bé, maionesa barrejada amb anet fresc. I uns ous de salmó  

Rösti [2a rodona] de patata amb ous ferrats de guatlla  [3a rodona]

Tant aquest aperitiu com el següent són extrets del bloc de Cuinetes, que us recomano per la seva claredat, les seves fotos i perquè tot el que faig seguint les seves receptes, surt boníssim. A més, la Sílvia aviat sortirà al programa Cuines! Amb tots els respectes, les reescric per què vaig fer algun canvi.

Ingredients

• 1 dotzena d’ous de guatlla
• 1 patata
• Oli d’oliva, sal, pebre, all picat i orenga.

Elaboració

1. Per fer el rösti, es pela la patata i es ratlla amb un ratllador (en el meu cas vaig fer servir el forat gros). També vaig ratllar l’all.
2. Sense passar-les per l’aigua, se salpebren i s’hi afegeix orenga.
3. En una petita paella amb oli s’estén la barreja com si fos una truita fineta.
4. Quan agafi una mica de color, la girem i l’acabem de coure per l’altre costat.
5. Un cop treta, la reservem en paper absorbent
6. Fregim aleshores els ous (recordeu que els ous de guatlla no es trenquen com els de gallina. Cal que els obriu amb la punta d’un ganivet), un al costat de l’altre perquè quedin units.
7. Un cop cuits, els traiem i els posem damunt del rösti

Piruletes  [4a rodona] de Gruyère

Ingredients

• Formatge Gruyère
• Broquetes de fusta

Elaboració

1. S’agafen les broquetes de fusta i es remullen per tal que no es cremi al posar-les al forn
2. En una safata de forn, posar paper especial o bé el Silpat que per mi és perfecte
3. Agafem el formatge ratllat i els disposem fent cercles. Hi posem a sobre la broqueta per tal que s’hi enganxi.
4. Posem al forn a 180ºC, mirant que el formatge es fongui i agafi una mica de color.
5. Deixem refredar i desenganyem amb compte.

Com sempre no hi van mancar alguns dels aperitius simples que m’agrada posar: olives [5a rodona] imprescindible companyia d’un vermut), llagostins salats (normalment prefereixo les gambetes), una mica de moixama, i una mica de carpaccio de bacallà sobre llit de tomàquet ratllat. I el foie, que era diferent del que compro normalment, i diria que encara estava més bo!

Primer plat

Pastís d’albergínies i tomàquets (Del llibre de la Gema Lienas 'Us espero a taula')

Ingredients

• 1 peça de pasta brisa (o pasta de full)
• 2 albergínies
• 3 tomàquets (ella en recomana 6, però a mi amb 3 em va sobrar)
• 20 olives negres sense pinyol
• 4 cullerades de parmesà ratllat
• 250 gr de iogurt (vaig fer servir desnatat de La Fageda, per reduir calories J)
• 200 gr de formatge fresc (en el meu cas un Quark) o mató
• 4 ous
• 1 cullerada de farina

Elaboració

1. Estendre la pasta amb un corró sobre el marbre enfarinat. Posar-la dins d'un motlle (el vaig fer servir de silicona). Coure la pasta
2. Mentre, tallar una albergínia a llesques primes. Coure-la en una paella amb una cullerada d'oli i una d'aigua. Salar-la.
3. Un cop ha perdut el líquid posar-la en un bol i batre-la amb el formatge, els ous, el iogurt i la farina. Salpebrar. Afegir les olives tallades a trossets
4. Abocar aquesta barreja sobre la pasta.
5. Tallar a rodanxes  [6a rodona] fines l'altra albergínia i els tomàquets. Cobrir alternant les dues verdures. Salpebrar i si volem afegim una mica d'orenga.
6. Per tal que no es ressequi pintar les verdures amb una barreja de 5-6 cullerades d'aigua i 2 d'oli.
7. Posar el pastís al forn a 200ºC durant 35-40 minuts i anar muntant amb l'emulsió.

Segon plat

Mandonguilles [7a rodona] amb sípia

He de dir que per qüestions de temps, vaig fer trampa i vaig comprar les mandonguilles fetes. Si us cal jo normalment les faig barrejant carn de porc i de vedella (per exemple, sobre mig quilo de carn picada, faria uns 200g porc vs 300g vedella), unes molles de pa humitejades amb llet, all i julivert, un ou i sal). A mi m'agraden petitones, i allà on les compro les fan així.

Ingredients

• 7-8 mandonguilles per cap (o menys si són molt grans)
• 2 sípies (uns 500gr) amb la melsa
• 4 tomàquets ratllats (jo vaig fer servir una conserva de tomàquet de la meva sogra)
• 3 cebes petites
• 1 gra d'all
• Farina
• Conyac i/o Oporto

Elaboració

1. Passem les mandonguilles per farina i les enrossim en oli ben calent.
2. En aquest mateix oli, sofregim la ceba i l'all picat. Salem.
3. Paral·lelament tallem la sípia a trossets petits i, sense la melsa, que reservem, la posem a una cassola tapada amb unes gotes d'oli, per estofar-la una mica (uns 10 minuts). Reservem el líquid que desprèn.
4. Si la ceba ja ha enrossit, afegim la sípia. Fem un parell de voltes i afegim el tomàquet.
5. Deixem sofregir una bona estona fins que quedi ben cuit.
6. Afegim la part alcohòlica de la recepta. En el meu cas, uns 30-40cl entre conyac i oporto.
7. Afegim les mandonguilles i deixe'm que l'alcohol evapori lleugerament.
8. Deixatem la melsa en el líquid de la sípia que havíem reservat i afegim
9. Afegim un got d'aigua i deixem coure un 20 minuts.
10. Aquí faltaria afegir-hi una picada. Tan nostrada. Però en aquesta ocasió vaig preferir deixar-la de banda.

I encara l'última rodona. El pastís d'aniversari. Però aquest ja no el vaig fer jo.