[83] Capacitar treballadors en llengües estrangeres

Facilitar als treballadors de les empreses les competències en llengües estrangeres que necessiten no és tasca fàcil. Em vull fer ressò d'una iniciativa navarresa molt recent en aquesta línia. El conseller d'Innovació, Empresa i Ocupació d'aquesta comunitat, J. M. Roig, acaba de presentar Lingua Empresa un programa per impulsar la capacitació en llengües estrangeres per a treballadors i treballadores. Es tracta d'una iniciativa liderada pel Govern de Navarra per mitjà del Servei Navarrès d'Ocupació (SNE). El programa Lingua Empresa es desenvoluparà entre 2008 i 2011 i té el suport del Centre Europeu d'Empreses i Innovació de Navarra i el Centre Navarrès d'Autoaprenentatge d'Idiomes (CNAI). La novetat del programa és, segons afirma el conseller al Diario de Navarra, l'adaptació de la llengua al lloc de treball (qüestió delicada, certament, perquè de vegades s'oblida que cal tenir un bon nivell abans d'iniciar-se en modalitats específiques!): “La novedad del programa, añadió, es ofrecer a los trabajadores una formación práctica "y adaptada a sus necesidades". "No sirve de nada saber decir "mi sastre es rico" (bromeó) sino que cada persona debe saber aplicar el idioma a su puesto, que será diferente para un comercial que para un operario", insistió Roig. "Un operario de Volkswagen, por ejemplo, necesitará el alemán que le ayude a conocer las instrucciones de una máquina. Un directivo precisará otro nivel", insistió. Lingua Empresa, pel que veiem, farà una funció de mediadora: “Los responsables del programa Lingua Empresa intermediarán entre las academias de idiomas privadas interesadas (de momento unas 40) y las empresas que quieran seguir el programa. Ofrecerán formación a las academias sobre cómo impartir las clases y ayudarán a las empresas a analizar cuáles son sus necesidades de idiomas. Las clases se impartirán en las academias o los centros de trabajo, según lo que se precise en cada caso.” Llegim també en un altre article al Diario de Navarra : “El programa toma como ejemplo el Marco Europeo de Referencia para las Lenguas y el Portfolio Europeo de las Lenguas (PEL) que propugnan unos principios metodológicos basados en el plurilingüismo, el pluriculturalismo y un aprendizaje a lo largo de toda la vida, autónomo y enfocado a la acción.” La música, doncs, sembla que sona bé. Pot ser interessant seguir aquesta iniciativa.

[82] Perfil de l'ensenyant de llengua

Qualsevol pla de formació dels ensenyants de llengua d'un centre ha de tenir en compte, en un context com l'actual ple de transformacions, múltiples aspectes. Deixo constància, aquí, de dos documents que poden ajudar a perfilar les necessitats formatives d'aquests ensenyants. D'una banda, l'article de Montserrat Gimeno a Llengua i Ús (núm. 35, 1r quadrimestre de 2006), amb el títol "El seminari sobre el perfil de l'ensenyant de llengua...". L'autora hi reporta el treball fet a la Universitat de Vic l'any anterior per experts en l'ensenyament de la llengua de diversos nivells educatius. S'hi parla de diverses facetes de l'ensenyant: "l'ensenyant expert", "l'ensenyant pedagog", "l'ensenyant didàctic" i "l'ensenyant autònom" i s'especifiquen diversos aspectes per a cada faceta. Vull deixar constància, també, d'un document molt interessant, l'European Profile for Language Teacher Education. A frame of reference, d'M. Kelly i M. Grenfell, de la Universitat de Southampton. En voldria destacar els ítems següents, que em semblen aspectes fonamentals de la formació del formador en llengües. Pel que fa a estratègies i habilitats: “training in ways of adapting teaching approaches to the educational context and individual needs of learners”; “training in the critical evaluation, development and practical application of teaching materials and resources”; “training in methods of learning to learn”; “training in the development of reflective practice and self-evaluation”; “training in the development of independent language learning strategies”; “training in Content and Language Integrated Learning (CLIL)”; "training in the use of the European Language Portfolio for self-evaluation”. I pel que fa a valors: “training in social and cultural values; “training in the diversity of languages and cultures”; “training in the importance of teaching and learning about foreign languages and cultures”; “training in teaching European citizenship”; “training in team-working, collaboration and networking” i “training in the importance of life-long learning”. Tot un programa de formació.

[81] Centre europeu per a les llengües vives

El Centre Européen pour les Langues Vivantes (CELV) o European Center for Modern Languages (ECML), de Graz, és un punt de referència imprescindible a Europa per als ensenyants de llengües i els serveis lingüístics. Es tracta d'una institució creada pel Consell d'Europa el 1994 amb l'objectiu “d'encourager l'excellence et l'innovation dans l'enseignement des langues et d'aider les Européens à apprendre les langues de manière plus efficace”. Podeu accedir des d'aquí a un fullet explicatiu del Centre (en llengües de gran abast o altres com el català, el finès, l'armeni, el letó, l'islandès...). El Centre ajuda els estats que en són membres (actualment, 33) a dur endavant polítiques efectives per a l'ensenyament de llengües i té un interessant programa de projectes internacionals en el domini de l'educació lingüística. Aquest programa cobreix el període 2008-2011 i porta per títol “Valoriser les professionels en langues”. Incideix en quatre aspectes: l'avaluació, la continuïtat de l'aprenentatge de llengües, els continguts i l'educació lingüística i l'educació plurilingüe. El concepte de "valoració" s'ha de traduir en quatre objectius: 1) "améliorer les compétences professionnelles des enseignants en langues"; 2) "renforcer les réseaux professionnels et l’ensemble de la communauté des enseignants en langues"; 3) "permettre aux professionnels en langues d’exercer un impact plus fort sur les processus de réforme"; 4) "contribuer à une éducation aux langues de meilleure qualité en Europe". Continuarem parlant del CELV.

[80] Donant voltes a CercleS, encara

He parlat de diversos aspectes de la desena Conferència Internacional de CercleS a les entrades 58, 59, 63, 64, 65. A la 66 he explicat les línies generals de la meva intervenció. A la 75, d'altra banda, he fet una valoració d'un aspecte global de l'acte, l'ús quasi total de l'anglès. Reporto a continuació alguns aspectes que em van semblar interessants de l'esdeveniment. D'una banda, la comunicació “A Portfolio Approach to Assessing Intercultural Communicative Competence “, d'A. Bilotto. La iniciativa sorgida de la Universitat de Calàbria d'elaboració d'un portfolio que permet situar els estudiants en relació amb la seva competència intercultural. Provaré de posar-m'hi en contacte per si es pot compartir aquesta eina. Assisteixo també, amb interès màxim, a la taula rodona sobre el portfolio de CercleS. “The CercleS version of the European Language Portfolio 'has been specially designed for use in universities across Europe. It accommodates all levels of language proficiency from beginner (A1) to advanced (C1 and C2) and can be used by students who are learning one or more foreign languages (i) as their main focus of study, (ii) as a subsidiary part of their study, or (iii) in order to give added valued to their study. It can also be used by students who are not currently learning a language but who wish to gather evidence of their language proficiency in order to support applications for study or work'."(Extracte de la Introducció al CercleS European Language Portfolio). Els ponents de la taula rodona dibuixen l'estat de la qüestió del PEL de CercleS. Constaten la idoneïtat del producte, la seva flexibilitat, la prolongació del MECR que representa, les traduccions que se n'han fet (txec, alemany, italià, eslovac, castellà, finès) i l'èxit de les trobades relacionades amb aquest instrument d'aprenentatge i avaluació. Amb tot, indiquen que l'ús del PEL augmenta amb lentitud (2006-2007: 1.700 estudiants; 2007-2008, 2.700 estudiants) i que caldria que fos més interactiu i menys feixuc. Es comenta també la necessitat de convertir-lo en un e-PEL, descarregable des del web de CercleS, i que hi pogués haver una comunitat d'usuaris en línia vinculats amb el portfolio. Es manifesten dubtes també sobre l'espai docent on implantar el PEL (cursos de llengua, espais extracurriculars...) i es parla de fórmules per estendre'n l'ús entre els formadors. Des de la taula rodona, en un moment determinat, es fa referència a l'interès d'iniciar traduccions a altres llengües (procés que no és senzill). Potser seria oportú que algun servei lingüístic català (de Catalunya o del País Valencià) s'impliqués en la traducció del PEL de CercleS. És una empresa assumible?

[79] Conèixer eines 2.0 per mitjà de vídeos

Des d'aquesta entrada volem donar accés ràpid a cinc utilitats fonamentals per al professorat de llengües. Molts docents ja estan avesats a aquestes eines, però altres potser no, perquè hi ha molts ritmes en l'aproximació al fenomen 2.0. Del que es tracta, al capdavall, és que no ens engoleixi la fractura digital. Què són els blocs? Què és Twitter? Què és Google Docs? Què vol dir sindicar un contingut (RSS)? Què és el podcast? Hem triat cinc recursos explicatius d'aquestes eines. Sobre Twitter “O que é Twitter” (subtitulat en portuguès); sobre Google Docs “Google Docs in plain English"; sobre la sindicació, “RSS in plain English” (subtitulat en castellà); sobre el podcast, “Podcast em portugues claro”. I sobre blocs, finalment, “Blogs in plain English” (en italià). A aquest vídeo hi donem accés des d'aquest bloc mateix:

[78] Un wiki no és un kiwi

Wikiwiki és una paraula de la llengua hawaiana que significa 'ràpid' (l'origen de la paraula kiwi ja l'hem explicat en una altra entrada!). El (o la) wiki és una de les eines de l'anomenat web 2.0 que des de fa uns quants anys es fa servir amb finalitats col·laboratives a la xarxa. És un sistema molt simple que permet crear, publicar i esmenar continguts a Internet. El terme wiki va ser reconegut oficialment com una nova paraula en anglès l'any 2007. Avui dia tothom ha sentit a parlat, és clar, dels (o de les) wikis. Tots els internautes, a més, consulten a diari el projecte basat en un wiki de més abast, l'anomenada Viquipèdia, fruit de la intel·ligència col·lectiva. Hem detectat, però, que no tantes persones han fet servir wikis amb plena satisfacció. Penso que si de vegades costa engegar-ne i treballar-hi no és tant perquè siguin difícils de crear o de gestionar (vegeu diverses adreces de wikis gratuïts al final del vídeo de més avall), sinó perquè aquesta eina, com altres eines del web 2.0, es basa en uns pressupòsits que no són viscuts o compartits per tots els usuaris que es llancen a fer-la servir. Un wiki és una eina fonamentalment democràtica. En un wiki hi participen sempre companys o persones que col·laboren d'igual a igual (no hi ha res més absurd i contradictori, en aquest sentit, que un wiki jeràrquic!) i amb llibertat de criteri. Un wiki pressuposa que les opinions de tots els membres tenen el mateix valor i que hi ha una confiança molt gran entre les persones que hi participen, de manera que un pot esmenar la plana, tranquil·lament, a un company. No tan sols es pot esmenar la plana a un company, sinó que s'ha d'esmenar la plana al company, si cal: un dels comportaments erronis freqüents als wikis és proposar canvis en lloc de fer-los. Els wikis no són per proposar: són eines dinàmiques, d'acció, que es basen en la confiança i la gosadia del canvi. El respecte ja es pressuposa en l'elecció dels companys del projecte col·laboratiu. Tinc la impressió que si els wikis es resisteixen encara a ser utilitzats en alguns àmbits és perquè pressuposen uns equips de treball molt sòlids, el valor igualitari de les opinions dels qui hi participen i una veritable voluntat de compartir. Tot això, és clar, no ho ha inventat el web 2.0... Encara que potser pot contribuir a desenvolupar-ho. Us recomano que doneu un cop d'ull a aquest vídeo "Wikis in plain English", útil per la seva senzillesa i claredat:

[77] Construir el jo digital

El jo digital dels individus és una realitat que ha emergit amb una força extraordinària. Ja són moltes les persones que no són (només) el vessant físic i intel·lectual que en coneixem a la realitat no virtual, sinó que són entitats molt més complexes, amb una mena de doble vida en la digitalitat. Hem llegit, darrerament, Genís Roca, parlant de la necessitat de la “gestió del jo digital”. Afirma: “En apenas 10 años la realidad digital de las personas, empresas y ciudades se ha convertido en algo que debemos aprender a gestionar, tanto si somos ciudadanos, empleados, políticos o empresarios.” I diu molt més: “Lo interesante es cuando los primeros gestores y responsables empiezan a ver que la realidad cuenta con esos múltiples planos y lo toman en consideración para su toma de decisiones. Cuando el responsable de selección de personal de una compañía se preocupa por conocer el yo digital de los candidatos; cuando el jefe no quiere sólo el tiempo de oficina de su empleado y se empieza a interesar por su conocimiento y quiere saber donde guarda sus enlaces favoritos por si pudieran ser de interés corporativo...”. La construcció del “jo digital” requereix una reflexió i, també, uns coneixements tècnics i de llengua, comunicació i imatge. Perquè a l'exterior sabem perfectament triar la roba, afaitar-nos (o no), posar-nos desodorant, per on podem i no podem circular i quins comportaments verbals són dolços o agressius. Però, en canvi, els topants de la digitalitat són encara escàpols per a molts. Qui donarà els utillatges lingüístics que permetin tenir un jo digital consistent? S'atreviran els serveis lingüístics universitaris a contribuir professionalment a construir els jos digitals dels membres de la comunitat universitària des del vessant de la llengua i la comunicació?

[76] Pecha Kucha: nou estil de presentacions

Aquests dies he assistit a una presentació de les anomenades Pecha Kucha (o també Pecha Kucha Night), que sembla que s'estenen arreu. Es tracta d'un format de presentació creat el 2003 per Astrid Klein i Mark Dytham, que pretén reduir el temps d'exposició d'un tema a 6 minuts i 40 segons, que es corresponen a 20 diapositives que es projecten en 20 segons cadascuna. En aquest temps i amb la paraula i vint impactes visuals, s'ha de poder donar idea d'un projecte, un concepte, un producte. Les presentacions Pecha Kucha estan especialment indicades quan diverses persones han de presentar els seus projectes o idees. Ofereixen un marc pactat, idèntic, concís al màxim, minimalista, que permet mantenir l'interès dels qui escolten al llarg d'una vetllada. Després de les exposicions Pecha Kucha hi ha la possibilitat de fer preguntes a qui l'ha realitzada. Les nits Pecha Kucha, iniciades al Japó i que s'han estès ja a més de setanta ciutats del món, solen ser esdeveniments que concentren catorze presentacions. Sembla que aquesta tècnica va néixer vinculada als àmbits de la fotografia, el disseny, l'arquitectura o l'art i que ha passat ja al món dels negocis. S'estendrà, també, a l'àmbit acadèmic universitari? Les modes són tan imprevisibles com imparables. Són les presentacions Pecha Kucha un suport a la claredat i la síntesi, o un reflex de la irremeiable fragmentació i descomposició del discurs, una seqüela de la falta de temps, del ritme trepidant dels temps moderns? Substituiran els Pecha Kucha les presentacions clàssiques en powerpoint, ja molt gastades? Si us animeu a fer una presentació Pecha Kucha, visiteu aquest web (si us espanta el japonès, feu cllic a la bandereta anglesa!), on trobareu una colla de consells molt útils. Si el que voleu és veure una presentació Pecha Kucha, doneu un cop d'ull a aquest vídeo (o a tants d'altres que circulen per la xarxa):

[75] En anglès, francament

Retorno del Congrés de CercleS, que duia per lema "Language centres for a plurilingual future in Europe": 300 participants, procedents de tot Europa (CercleS representa uns 300 serveis d'idiomes universitaris del continent) i a la pràctica 1 sola llengua, l'anglès, com si es tractés d'un congrés internacional qualsevol, com si la reflexió del Congrés no fos, precisament, sobre el plurilingüisme. Hem hagut d'esperar una intervenció d'un dels assistents, en el torn de preguntes posterior a la conferència final, de Neus Figueras, per sentir posar en evidència l'enorme contradicció que hem viscut a Sevilla. Hi ha hagut alguns aplaudiments de suport a la denúncia del monolingüisme salvatge practicat. La conferència de Neus Figueras duia per títol "Using the CEFR in Europe and Beyond. Plurilingual competences or english as lingua franca?" Pura retòrica: la resposta són els fets. Hauria calgut, indubtablement, que l'organització del Congrés estimulés i encoratgés la presència de la diversitat lingüística. No ha estat suficient, en aquest sentit, que es permetés tímidament l'ús de qualsevol llengua mentre quedés garantit l'ús de l'anglès en les diapositives de presentació. Pràcticament tothom s'ha decantat per la lingua franca. Feia angúnia, fins i tot, veure com alguns ponents espanyols havien de justificar-se per usar el castellà (a Sevilla) i, encara més, presenciar com diverses persones del públic abandonaven les sales quan descobrien que la comunicació d'algun arriscadíssim ponent no era en anglès (encara que ho fos el text del powerpoint i la comprensió, per tant, quedés assegurada!). A les aules, mentrestant, es parlava amb gran solemnitat de competència plurilingüe, de competència intercultural, de portfolios europeus de les llengües... Nosaltres continuem creient en les interaccions multilingües i en la necessitat de desplegar, amb la imaginació de qui lluita per sobreviure, totes les estratègies i recursos necessaris perquè les llengües franques de comunicació no esborrin les altres del mapa. Tenim, però, molt mala peça al teler. Podeu llegir més impressions de la trobada de CercleS.

[74] Aprendre a aprendre

Els centres d'autoaprenentatge de llengües fa molt de temps que creuen i han cregut en la necessitat que els seus usuaris facin una reflexió a fons sobre allò que representa "aprendre a aprendre". La reflexió sobre l'autoaprenentatge és, sovint, dura per a l'aprenent, i s'ha de dosificar i requereix la intervenció d'un professional que ajudi a administrar-la. Altrament, pot esdevenir un empatx reflexiu indigerible. Darrerament, a les universitats, sobretot arran del procés de Bolonya, és parla més que mai d'"aprendre a aprendre": l'aprenentatge autònom és una de les competències bàsiques, transversals, que han de tenir els nous estudiants universitaris. Les reflexions d'anys dels centres d'autoaprenentatge de llengües instal·lats al bell mig de les universitats tal vegada poden ser, en aquest moment, d'utilitat. El que sembla una obvietat, que "aprendre a aprendre" és una competència fonamental en un món com l'actual, exposat a un canvi constant i a una obsolescència també constant de coneixements, va ser posat en dubte, amb un to provocatiu, per Salvador Cardús, en un article corrosiu, adreçat a aixecar polèmica i somoure l'obvietat, titulat "Aprendre a aprendre... què?" (Hi llegim: "la qüestió no és limitar-se a aprendre a aprendre, que això només és el mètode, sinó aprendre alguna cosa valuosa"). En recomano la lectura a tots aquells que estan interessats en l'autoaprenentatge. No és un article nou, però és perfectament vigent. I també són interessants l'escrit de rèplica de Montserrat Castelló/Climent Giné. I la resposta de Salvador Cardús "Més sobre aprendre i saber".

[73] Com aprendre les llengües?

El Consell d'Europa va publicar fa un temps una guia amb uns consells excel·lents per reeixir en l'aprenentatge d'una llengua. Es tracta d'un senzill fullet que ajuda els aprenents o futurs aprenents de llengües a reeixir en el seu procés. La guia prova de desmuntar tota mena de tòpics i prejudicis sobre l'aprenentatge de llengües, convida a reflexionar sobre allò que es vol poder fer en la llengua objecte d'aprenentatge; fa pensar sobre el com i l'on i sobre els mètodes i els materials més idonis per a cada persona; sobre el lloc des del qual fer la formació (al país, a l'estranger, virtualment). I dóna criteris, també, per saber escollir un curs adequat. Aquest material dóna també tota una colla de consells pràctics, desmitificadors, relacionats amb les quatre destreses lingüístiques.

[72] Carta de les llengües regionals i minoritàries: 10 anys

L'any 2008 és el del desè aniversari de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. El català i l'aranès es troben dins aquest relativament exòtic calaix de sastre. La Carta... "is designed to protect and promote regional and minority languages as a key aspect of cultural heritage in Europe and to allow people who speak a regional or minority language to use it in private and public life". Els diversos estats europeus s'han anat adherint, lentament i amb diversos graus de suport, al text de la Carta en aquests deu anys. Tal com llegim a l'excel·lent entrada de la Viquipèdia sobre la qüestió, "La Carta proporciona una llarga llista d'accions concretes que els estats signataris poden prendre per protegir i promoure les llengües regionals i minoritàries històriques. Hi ha dos nivells de protecció; els estats signataris han d'assumir d'entrada el nivell mínim de protecció per a les llengües especificades; els signataris poden més endavant declarar que una o més de les llengües gaudiran d'un major nivell de protecció, tot comprometent-se a fer efectives almenys 35 accions a escollir d'una llarga llista detallada a la Carta." La Carta va entrar en vigor el dia 1 de març de 1998, amb la ratificació de cinc estats. Fins al 2008 10 estats han signat la Carta i 28 l'han ratificada. Escolteu les paraules de Terry Davis, secretari general del Consell d'Europa, amb motiu del desè aniversari del text. Aquí teniu, també, la versió aranesa del text.

[71] Crystal, Pinter, Benet i Jornet...

El paral·lelisme entre la diversitat biològica i la diversitat lingüística (i entre l'ecologia i l'ecolingüística) ja té uns quants anys de vida. Sovint s'han posat en correlació la biodiversitat i la linguodiversitat. A l'obra de D. Nettle i S. Romaine Veus que s'apaguen. La mort de les llengües del món fins i tot s'arriba a la conclusió que els espais del planeta amb més biodiversitat són, alhora, els que conserven una major riquesa en linguodiversitat. La consciència ecològica, amb tot, ha recorregut un llarg camí i ha arribat a ser una ideologia estesa socialment, mentre que la ideologia de defensa de la linguodiversitat sembla cosa de filòlegs, cases de les llengües i associacions d'abast reduït (Terralingua, per exemple). Els sociolingüistes, amb tot (Krauss, Hagège, Crystal o, aquí mateix, Junyent, Tuson...) coincideixen a vaticinar la primera extinció massiva de llengües de la història (entre el 50 i el 90 % de llengües desapareixeran al segle XXI). El cèlebre David Crystal, al pròleg de Language Death, apuntava una prova de la poca extensió social de la reflexió i la preocupació sobre l'extinció lingüística: no hi ha manifestacions artístiques de la mort de les llengües (!). Ell mateix és l'autor d'una obra teatral en aquesta línia, Living on, que es va representar l'any passat (2007) al Regne Unit, la qual pretén mostrar les implicacions emocionals que té per a lingüistes i parlants la mort d'una llengua. Crystal afirma al seu bloc: "I don't know of any novels on this subject, but the other genres mentioned have actually been exploited, albeit minimally. There is David Malouf's short story 'The only speaker of his tongue', for example, and for plays Harold Pinter's Mountain Language and my own Living On. [...] I don't know of any musical pieces on the topic, for instance. Isn't it a perfect subject for Philip Glass? Do you know of any paintings? Or sculptures, apart from Rachel Berwick's 'living sculpture' that I allude to in Language Death? Or -for this is a topic that is bigger than the 'high arts' - pop songs or raps? My most profound hope is that the artists of the world (in the broadest sense) will take this subject on board. It is, as I argue in the paper, the only real way of getting the subject of language endangerment into the hearts of the public at large." De moment, doncs, l'extinció massiva de llengües no arriba al cor de les masses. En l'àmbit català la reflexió de Benet i Jornet a Salamandra, estrenada fa dos o tres anys al TNC, anava, parcialment, en aquesta línia. Què cal, però, perquè la pèrdua de la linguodiversitat preocupi els artistes i, doncs, la societat?

[70] Encara contra el plagi acadèmic

Aquests dies la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB està interessada que s'hi presenti el programa Argumenta, i, en concret, que s'hi treballin quatre unitats: una és la del plagi. A l'entrada 7 vam tractar aquesta qüestió. Trobem un excel·lent tutorial (“Don't cheat yourself”), d'uns 30 minuts de duració, elaborat per l'Student Learning Center de la University of Leicester amb una clara finalitat: “to help you to understand what plagiarism is and how to avoid it”. És francament impressionant veure que el recurs, per si no fos poca la qualitat que presenta, té versions diverses adaptades a unes quantes disciplines universitàries (biologia, criminologia, enginyeria, geologia...). Llàstima que diversos altres recursos de l'Student Learning Center no siguin d'ús lliure.

[69] Estils d'aprenentatge (i 2)

Hem parlat a l'entrada 48 dels estils d'aprenentatge. Hi afegim ara un recurs complementari, VARK. És una eina força popular a la xarxa per provar de determinar l'estil d'aprenentatge d'una persona. Consisteix en un qüestionari (que es pot realitzar en línia, o no) amb un nombre força reduït de preguntes, que ajuda els aprenents a determinar el perfil de les seves preferències d'aprenentatge. Fa referència a un sol dels múltiples components de l'estil d'aprenentatge, però que hem de considerar decisiu: “VARK is about one preference -our preference for taking in, and putting out information in a learning context. Although it is a part of learning style we consider it an important part because people can do something about it.” L'acrònim VARK fa referència a “Visual, Aural, Read/write, and Kinesthetic sensory modalities that are used for learning information”. Podeu consultar una bona descripció d'aquestes categories al web i provar de determinar com sou com a aprenents.

[68] Espanyol com a llengua estrangera

Una garbellada per la xarxa dóna accés a múltiples recursos per al professorat i l'alumnat d'ELE, que els especialistes d'aquesta llengua valoren regularment. N'he seleccionat uns quants que m'han semblat interessants. La Zona ELE, els Recursos para profesores de español lengua extranjera, els múltiples i interessants recursos d'International House, la pàgina de Recursos web para ELE o la de Formespa (recursos adaptables para la clase de ELE). Són destacables, també, Todoele.net. La página del profesor de español como lengua extranjera i Elenet.org. Recursos didácticos para profesores y alumnnos de ELE. No us perdeu, d'altra banda, el web de Regalos para estudiantes de español como lengua extranjera (amb encreuats o passatemps de diversos nivells). Recomano, també, l'article Actualización de los recursos del docente de ELE en Internet, d'Antoni Nomdedeu, dins la revista redELE. No cal dir, d'altra banda, que la xarxa és plena de vídeos per aprendre el castellà. Un que em sembla senzill però d'una qualitat acceptable, de nivell A2, amb el títol "Ésta es Barcelona" és el següent. El mateix autor en té altres d'interessants i útils a YouTube al mateix canal (hi podeu accedir des d'aquest mateix vídeo).

[67] Vídeos per saber prendre apunts i llegir millor

El Dartmouth College, per mitjà del seu Academic Skills Center, posa a disposició dels seus estudiants universitaris i de qui vulgui a Internet uns excel·lents vídeos que ajuden a prendre apunts (hem avançat alguna cosa sobre notetaking en una altra entrada del bloc) i a millorar la lectura. Són vídeos en anglès i n'hi ha dues versions de cadascun, una sense subtítols i una altra amb subtítols (també en anglès). Consulteu, doncs, si voleu: Notetaking, techniques for effectively recording information from classes and lectures (sense subtítols) i Notetaking... (amb subtítols) i Reading improvement, strategies for improving reading rate and comprehension (sense subtítols) i Reading improvement... (amb subtítols). Són molt recomanables.

[66] Congrés internacional de CercleS (i 6)

Amb alguns companys del Servei de Llengües de la UAB serem a Sevilla per participar amb diverses comunicacions al Congrés internacional de CercleS. La meva porta per títol "El desenvolupament de les competències parcials receptives en llengua catalana en alumnes de mobilitat a la UAB". Hi explico una experiència que a poc a poc, amb el temps, i fruit d'una suma d'iniciatives en paral·lel del servei lingüístic i del treball d'uns quants professionals, s'ha convertit en un projecte engrescador de construcció d'un espai multilingüe sostenible, el campus universitari de la UAB. És l'experiència de l'acollida lingüística dels estudiants que dominen una o més llengües romàniques (aquest és el cas de la majoria dels estudiants de mobilitat que arriben a la UAB). El projecte té un objectiu possibilista que té la base conceptual en els principis de la sostenibilitat lingüística: vol promoure el desenvolupament de les competències receptives (comprensió oral i lectora) en llengua catalana dels estudiants "romànics" nouvinguts, d'acord amb el MECR, amb l'objectiu que aquests estudiants puguin seguir l'activitat acadèmica sense haver d'alterar el fràgil equilibri d'usos lingüístics del campus universitari. El projecte de comprensió es basa en l'existència de cinc factors: 1) el treball seguint una metodologia d'intercomprensió a partir del parentiu genètic de les llengües romàniques; 2) el treball de les estratègies per a la comprensió lingüística; 3) el reforç de l'horitzó d'expectativa dels estudiants pel que fa als gèneres acadèmics i les característiques del llenguatge formal universitari; 4) el treball de la competència intercultural; 5) la presència del component socioafectiu en l'aprenentatge de llengua (suport humà de voluntaris lingüístics, per exemple) com a element que contribueix a afavorir la comprensió. Una de les claus del projecte és que no es planteja com una iniciativa unidireccional ("fer comprendre" a algú nouvingut allò que "no comprèn"), sinó que es planteja com un projecte global de comprensió, on autòctons (internacionalitzant-se a casa) i al·lòctons s'enriqueixen mútuament i proven de construir i compartir quelcom que és més enllà, fins i tot, dels codis lingüístics: la voluntat de comprendre, l'exigència ètica de comprendre. Aquest és el denominador comú que el projecte aspira a crear per mitjà de diverses accions de formació i dinamització lingüística. Un apunt final per tancar el cercle de CercleS: ens ha semblat una bona pràctica de sostenibilitat lingüística que el Congrés permeti presentar la comunicació en qualsevol llengua, català en el meu cas (amb les diapositives de presentació en anglès).

[65] Congrés internacional de CercleS (5)

Pel que fa a l'eix de metodologia i innovació en avaluació del Congrés Internacional de CercleS, destaquem les ponències següents: “Assessing an institution-wide language programme using the european language portfolio and the common european framework of reference” (Irlanda); “Checklists for learner autonomy: practices of self-assessment” (Alemanya); “Self-assessment: good practice guidelines for foreign language teachers” (Espanya); “Alternative assessment methods for the multicultural classroom” (Espanya). Finalment, pel que fa a aspectes actuals en l'aprenentatge i l'ensenyament de llengua, volem destacar les participacions següents: “Distributed language learning: the web, the elp and the learner” (Bèlgica); “Learning to learn: strategy teaching in the university second language classroom” (Espanya); “The language café” (Suècia i Lituània): “The linguistic snapshot: key for the reflection on learning processes (Espanya)” i “Why, what and how to integrate in academic language studies? (Finlàndia) [“One way of promoting awareness and increasing the social relevance of language and communication studies among both staff and students is adoption of an integrative pedagogical approach. This refers to an instructional design, where the principle of integration is extended beyond what is generally understood by LSP or LAP, although some features are naturally the same. In this design integration refers to a holistic system of incorporating in academic language studies e.g. transferrable skills (e.g. learning skills, critical information management, use of new learning environments), discipline-specific discourse conventions and cultures, strategic skills for team-working and intercultural collaboration, presentation skills, networking and employment skills, etc. Achieving food learning outcomes in these skills benefits both the subject department and the students in their pursuit of good employability.”]

[64] Congrés internacional de CercleS (4)

També els eixos de llenguatges d'especialitat i de la qualitat als centres d'idiomes presenten ponències d'interès al Congrés internacional de Cercles. En destaco: 1) “Specific italian course for future erasmus students” (Espanya); 2) “The european language portfolio in esp courses: the case of business english listening modules” (Itàlia) i, pel que fa al segon tema: 1) “Evaluating the management of education at the language centre” (Finlàndia) i 2) “The language resource centre as a mechanism of change towards autonomous language learning” (França). Interès especial, d'altra banda, presenta l'eix de la interculturalitat en l'aprenentatge de llengües, amb ponències com les següents: 1) “A portfolio approach to assessing intercultural communicative competence (Itàlia) [“However, while the authors of the Common European Framework were successful in identifying and establishing levels and descriptors for linguistic competence, they failed to provide adequate parameters to assess intercultural competence even though in the description of competences, the CEF recognises the importance of knowledge of the world and intercultural skills (Byram, 2000)”; els autors elaboren un “supplementary material designed to make portfolio holders reflect on their intercultural experiences and report behavioural progress in intercultural situations.”]; 2) “A cultura-based exchange with room videoconferencing” (Alemanya) [Videoconferencing is a solution for my course because students could see and hear each other at the same time instead of having to journey to a foreign country, which is not always easy to organize.]; 3) “Interculture wiki: promoting language learning and intercultural communication using web 2.0 (itàlia); 4) “Designing a multicultural language programme” (Txèquia); “Tools for developing cross-cultural competence” (Txèquia); “How can elp enhance intercultural competence?” (Eslovàquia, Espanya).

[63] Congrés internacional de CercleS (3)

El Congrés Internacional de CercleS, del qual hem donat notícia a les entrades 58 i 59, promet, en els seus diversos eixos de treball, aportacions interessants. Llegeixo alguns abstracts. A priori crec que es poden destacar les intervencions següents. De l'eix d'e-learning, 1) “Teachers’ and learners’ roles in web-based learning (Finlàndia)”; 2) “Dvds for language learning: reflections on a multilingual project” (Itàlia) [que anuncia la “creation of worksheets based on films, for students of 7 European languages”]; 3) “Challenges and opportunities in using internet-based case studies and simulation projects” (Alemanya, Espanya) [“Language case studies and global simulations are efficient means of using task-based approaches in university language teaching & learning. They are particularly useful in improving productive language skills, while at the same time they can be used to develop reading skills in an authentic situation.”]; 4) Approaching the ELP biography through online surveys” (Itàlia); 5) “How to stimulate writing education for the i-generation (Bèlgica) [“In our presentation, after having outlined the traditional and actual frameworks of writing education, we will present a trajectory of 10 stages the teacher can use to guide students of a language career in order to improve their writing level, taking into account the characteristics of the new education era and its electronic possibilities. We will also present its impact on the quality of the student’s writing exercises.”]; 6) “Wiki and wikipedia for esl” (França); 7) “Implementation of a blackboard-based course to promote learner’s autonomy: conditions and effects” (Alemanya); 8) “The role of e-guidance in blended and online environments for language learners” (Finlàndia) [“The purpose of my paper is to present practical examples of how to raise language learners´ awareness of their responsibility for their own learning, in other words, learner autonomy. Based both on theory and longtime practical experience of my colleagues and myself, my presentation will focus on four crucially important principles, which are the following: 1) the language learner’s awareness of his/her new role as an e-student; 2) the importance of online study skills; 3) the role of collaboration and interaction in blended/ online environments; 4) the language learner’s ability to receive, utilize and give feedback”.]

[62] Dia europeu de les llengües (26/9)

El 26 de setembre és el Dia europeu de les llengües. Des de l'any 2001, sota l'organització conjunta del Consell d'Europa i de la Unió Europea se celebra aquest dia. "The general objectives of the European Day of Languages are: 1) Alerting the public to the importance of language learning and diversifying the range of languages learnt in order to increase plurilingualism and intercultural understanding; 2) Promoting the rich linguistic and cultural diversity of Europe, which must be preserved and fostered; 3) Encouraging lifelong language learning in and out of school, whether for study purposes, for professional needs, for purposes of mobility or for pleasure and exchanges." Al web del Consell d'Europa es pot trobar tota la informació relacionada amb aquest esdeveniment (informació dels anys anteriors, esdeveniments que tindran lloc, recursos, enllaços, etc.). Si es vol es pot enviar una targeta de felicitació. A la UAB, el 26 de setembre es reflexionarà sobre el multilingüisme i la globalització al segle XXI.

[61] Pixka bat és molt!

El Govern basc tancarà ben aviat la campanya Pixka bat es mucho ("una mica és molt"), de promoció de l'euskera, la qual ha rebut més de 100.000 visites a Internet. El vídeo de promoció de la campanya a YouTube, amb la cançó del mateix nom, ha estat vist per 60.000 persones diferents. La campanya, que ha estat un èxit, ha tingut per objectiu desdramatitzar l'ús de l'euskera i la seva pretesa "dificultat" i fer perdre la por a fer-lo servir. Ens sumem, és clar, a la campanya, i aprofitem per dir que ens agradaria que el basc tingués més presència als productes i els serveis que ofereixen, en concret, les universitats catalanes (ens satisfà, en aquesta línia, que el projecte Argumenta tingui plantejada una traducció a l'euskera). Recomanem molt veure el clip amb la canço de la campanya, i incorporem al bloc tres vídeos francament divertits que mostren petits malentesos de la vida quotidiana que no haurien de retreure els qui es llancen a fer servir l'euskera. No passa res si es confon arratsalde on amb Arantxa León; liburua (= 'el llibre') amb biburua (= 'el que té dos caps'; buru = 'cap') o si no sabem demanar bé un tallat! (pel que fa a l'error en l'aprenentatge de llengües, recomano l'article "El error en el proceso de aprendizaje", d'Ana Isabel Blanco, de l'Instituto Cervantes de Varsòvia). Pixka bat és molt... per començar.

[60] Bones pràctiques de mediació

Parlàvem no fa gaires dies en aquest bloc de la mediació lingüística. Linguamón - Casa de les Llengües ha organitzat per al dia 2 d'octubre la seva III Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme (traducció, interpretació, mediació) enfocant la qüestió cap a les llengües dels immigrants. Recordem també que Linguamón té un especial interès a promoure bones pràctiques en qualsevol qüestió relacionada amb el multilingüisme (consulteu la secció del seu web sobre aquest aspecte): "Linguamón Bones Pràctiques vol contribuir d’una manera activa i positiva a la sostenibilitat de les llengües, i per fer-ho dirigeix la seva activitat a la promoció i la difusió de bones pràctiques de gestió del multilingüisme i de la diversitat lingüística que s’han dut a terme amb resultats satisfactoris per part de diferents comunitats lingüístiques". Té també un directori de bones pràctiques validades per la institució, que en recull, per exemple, algunes de les que han endegat els serveis lingüístics universitaris.

[59] Congrés internacional de CercleS (2)

Els grans eixos de què es tractarà al congrés de CercleS a Sevilla són sis: 1) l'e-learning; 2) les llengües d'especialitat; 3) la gestió de la qualitat als centres de llengües; 4) la interculturalitat i l'aprenentatge de llengües; 5) la metodologia i la innovació en l'avaluació; 6) les qüestions actuals en l'ensenyament i aprenentatge de llengües. L'organització ha posat l'èmfasi, en cadascun d'aquests eixos, a promoure la reflexió sobre l'eina clau per a l'aprenentatge de llengües a Europa des de fa uns anys, el portfolio europeu de les llengües, promogut pel Consell d'Europa. Així, a cada eix de treball es plantegen directament preguntes sobre el portfolio: 1) ¿Cómo se pueden integrar actividades basadas en Internet en la enseñanza basada en el Portfolio? o ¿Cuáles son las líneas comunes en el desarrollo de portfolios electrónicos?; 2) ¿Hay ejemplos de usos innovadores del Portfolio en el contexto de lenguas para fines específicos?; 3) ¿Cómo puede contribuir el Portfolio a las oportunidades del estudiante y a la movilidad profesional?, ¿Cómo pueden los centros de idiomas desarrollar un enfoque integrado de aproximación al Portfolio?: 4) ¿En qué medida se ocupa el Portfolio de la dimensión intercultural en el proceso de aprendizaje de idiomas?; 5) ¿Cuál es el papel del Portfolio en la evaluación y en la autoevaluación?, ¿Hay nuevos modelos en la evaluación de la programación usando el Portfolio? 6) ¿Cubre el Portfolio las necesidades de los estudiantes a nivel universitario?, ¿En qué medida se ajusta el Portfolio a las programaciones universitarias de lenguas? (por ejemplo: traducción, interpretación) o a los enfoques (por ejemplo, el AICLE: Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lenguas Extranjeras). Sembla, doncs, que l'aposta europea per aquest instrument de treball derivat directament del Marc europeu comú de referència... és clara, i que el Congrés anirà ple de portfolio; és una notícia excel·lent per als amants d'aquest recurs.

[58] Congrés internacional de CercleS (1)

Del 18 al 20 de setembre es farà a Sevilla la desena conferència internacional de CercleS, "Language Centres for a Plurilingual Future in Europe". Aquesta organització és la Confederació Europea de Centres de Llengües de l'Ensenyament Superior. Agrupa 290 centres que ensenyen llengües en l'àmbit universitari a 22 països europeus. CercleS es va fundar a Estrasburg el 1991. Entre els objectius de CercleS (els indiquem en francès) hi ha: "Soutenir l'action des centres de langues dans les établissements européens d'enseignement supérieur, en vue de dispenser une formation en langues qui fasse appel aux ressources technologiques et pédagogiques les plus adaptées"; "promouvoir la recherche en matière d’apprentissage des langues étrangères au niveau international", i "faciliter la collaboration internationale et interdisciplinaire entre les centres de langues, pour leur permettre de coordonner et mener à bien leurs initiatives." Una de les activitats clau d'aquests darrers anys de CercleS ha estat l'elaboració d'un portfolio europeu de les llengües pensat per a l'àmbit universitari. La desena conferència internacional d'aquesta organització és acollida, aquest 2008, per l'Instituto de Idiomas de la Universidad de Sevilla. En parlarem.

[57] Projectes per aprendre llengües (i 2)

Els projectes europeus per a l'aprenentatge de llengües publicats per la Unió Europea a l'opuscle La mobilité crée des opportunités tenen un gran interès: són variats (incideixen en diverses llengües europees, les llengües més parlades però també altres de minoritàries, o les que s'han incorporat darrerament a la UE: "FEEL"); toquen diversos nivells de l'ensenyament; faciliten en alguns casos l'aprenentatge de llengües pròximes (projecte "Ajoh, Czesc et Hallo"); posen l'èmfasi a propiciar l'aprenentatge de llengües de col·lectius amb dificultats (persones desafavorides o marginades: projecte "Allegro" o persones amb hàndicaps visuals, projecte"Listen and Touch"). Són originals pel que fa a les estratègies (museus nòmades per fomentar la diversitat lingüística: el projecte "Glossomuseums"; aprenentatge per mitjà dels transports públics a diversos països d'Europa: projecte "Learning by Moving"; aprenentatge de llengua gràcies al futbol: projecte "Soccerlingua"). Els projectes es basen sovint en l'ús de mitjans virtuals (DVD interactiu: "Lost In"); però altres pivoten damunt l'ús de mitjans més tradicionals com la ràdio ("Mission Europe") o la televisió ("Speech Bubbles"). És molt interessant el projecte SPIK, d'aprenentatge multimèdia per saber afrontar situacions lingüístiques conflictives (en alemany). Perquè la llengua no es fa servir pas sempre en situacions de calma i relaxament absoluts.

[56] Projectes per aprendre llengües (1)

Aquest 2008 ha vist la llum una publicació de la DG d'Educació i Cultura de la Unió Europea, dins el programa d'aprenentatge al llarg de la vida, que recull tretze projectes europeus de màxim interès per a l'aprenentatge de llengües (facilitem l'enllaç a la versió francesa): La mobilité crée des opportunités: histories de réussites européennes. Leonard Orban, el comissari europeu per al multilingüisme, a la introducció de la publicació es refereix al multilingüisme esperançadorament com a "partie du code génétique de l’Union" i hi afirma que "la langue fait partie intégrante de notre identité et est l’expression la plus directe de la culture". Indica també que a Europa "la diversité linguistique est un fait établi. Dans une Union européenne fondée sur l’«unité dans la diversité», la capacité à communiquer dans plusieurs langues est une obligation pour les citoyens, pour les organisations et pour les entreprises. Nous avons pris l’engagement de préserver et de promouvoir cette caractéristique principale du projet européen". Els projectes de qualitat per a l'aprenentatge de les llengües són, doncs, molt benvinguts, és clar, i més encara si presenten el tret de l'originalitat, com els escollits. Els que aplega la publicació han estat desenvolupats gràcies al suport del programa Lingua de la Unió Europea (el català, malauradament, no pot accedir als ajuts d'aquest programa pel fet de no ser llengua oficial de la UE). Comentarem alguns d'aquests projectes.

[55] Ressenyar

Ressenyar una obra (un llibre, un article, una pel·lícula, etc.) és una de les activitats més habituals de la vida acadèmica de qualsevol estudiant, l'encàrrec clàssic que els professors no deixen mai de fer als seus alumnes. Es poden trobar explicacions de com ressenyar obres de mena molt diversa (consulteu, per exemple, la unitat d'Argumenta sobre la ressenya), però potser no estem tan habituats a accedir a models de ressenyes o recensions elaborades per professionals, a remenar i a triar. Donem notícia, a continuació, de tres webs amb ressenyes en anglès que poden resultar útils, precisament, perquè en presenten una bona mostra. Es tracta del web Metacritic, amb comentaris a obres de ficció i no ficció, que enllaça amb múltiples ressenyes dels mitjans de comunicació sobre una mateixa obra. La lectura de ressenyes ben diferents d'un sol text, igualment vàlides, fa reflexionar molts estudiants i els obre els ulls a considerar que no han d'aspirar a trobar la ressenya, sinó a crear la seva ressenya. Es poden consultar, també, els webs The complet review o Bookpage (America's book review). Recomanem també els enllaços a ressenyes científiques, literàries i cinematogràfiques del bloc Histori@, de M. A. Martí (UAB). Es pot treure profit, igualment, dels consells de com fer una ressenya d'Emilio Garrido (Universitat Pública de Navarra).

[54] Voluntariat lingüístic intercultural

La perspectiva de la interculturalitat com a valor afegit als equips humans que han de produir conjuntament algun bé material o intel·lectual és molt interessant i cada cop més actual; n'hem parlat en algunes entrades. Ens sembla molt rellevant la reflexió feta per Volunteering Australia (juntament amb l'Australian Multicultural Foundation) sobre les accions de voluntariat realitzades per persones procedents de substrats culturals i lingüístics diversos. És una reflexió que neix al cor de la complexa situació ètnica, lingüística i cultural australiana. El projecte de Volunteering Australia (un projecte entre molts altres) s'ha gestat amb el suport del Department of Families, Community Service and Indigenous Affairs (FaCSIA), del Department of Immigration and Citizenship (DIAC, formerly DIMIA) i de l'Office for Women australians. Una de les diverses línies de recerca en aquest projecte és la que porta per títol Involving Volunteers from Culturally and Linguistically Diverse Backgrounds, i té per objectiu ajudar les organitzacions a implicar entre el seu cos de voluntaris persones de substrats lingüístics i culturals diversos. Se'n pot consultar un resum divulgatiu. Hi llegim que: "Organisations that effectively involve volunteers from culturally and linguistically diverse (CALD) communities are often successful because: they get to know CALD communities within their local area; they recruit volunteers from these communities; they recognise and respect difference and educate themselves about different cultures; they have policies that are inclusive of diversity." Potser ha arribat el moment, en un país com el nostre cada cop més complex (més CALD, si voleu), de pensar en uns voluntariats lingüístics menys relacionats amb l'acció de les persones autòctones i que comptin decididament amb el capital que poden aportar els nouvinguts (el Pla de llengües de la UAB parla d'aprofitar aquest capital), un valor decisiu en una societat diversa. No sembla cap utopia imaginar equips interculturals de voluntaris lingüístics.

[53] Amics de J. Carlos Moreno Cabrera (i 2)

Per què amics de Juan Carlos Moreno Cabrera? Perquè quan se li pregunta en una entrevista a El Periódico “Señale un error de los catalanes al plantear su defensa de la lengua”, respon: “Les reprocho que no hayan sido más intransigentes en su uso. Deberían hablarlo en Madrid. En el Congreso. En las entrevistas.” O perquè pot afirmar sense manies, en una entrevista a Noticias de Guipuzkoa que “Hay una educación ancestral que mantiene que existe una única lengua, el castellano, y que todo lo demás son anécdotas o cuestiones más o menos folclóricas. Esa educación se sigue manteniendo hoy en día, la teoría sigue siendo la misma: que vivimos en un Estado monolingüe y mononacional.” O perquè pot dir sense embuts a Público.es que a l'Estat no hi ha partits polítics d'àmbit espanyol que siguin veritablement plurilingües. O perquè és un fervent defensor del plurilingüisme passiu, com ho declara amb entusiasme en aquesta altra entrevista, o perquè desmunta tots els prejudicis lingüístics i afirma que “todas [las lenguas] son exactamente igual”. Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera, també, perquè afirma que somia en castellà, però que de vegades ho ha fet en euskera, en rus o en anglès.

[52] Amics de Juan Carlos Moreno Cabrera (1)

J. C. Moreno Cabrera (1956) és, per a nosaltres, una figura imprescindible. Per això celebrem que obri el curs del Servei de Llengües de la UAB el dia 26 de setembre a les 10 del matí amb una conferència. És doctor en filosofia i lletres i catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid, una personalitat destacada en l'àmbit de la lingüística a l'Estat i una de les rares veus espanyoles significades que defensen obertament i amb convicció la diversitat lingüística i el multilingüisme a l'Estat, i que, alhora, fan una severa crítica a la política lingüística que aquest aplica. El seu darrer llibre, El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva (2008) n'és un clar exponent. Els interessos de Moreno Cabrera són molt amplis. En destaquen els estudis relacionats amb la tipologia, la classificació, la situació, l'expansió i la desaparició de les llengües del món. Ha publicat entre altres obres: Lenguas del mundo (1990), La dignidad e igualdad de las lenguas (2000), El universo de las lenguas (2003), Las lenguas y sus escrituras (2005); De Babel a Pentecostés [Manifiesto Plurilingüista] (2006). O també: Lógica Formal y Lingüística (1987), Fundamentos de Sintaxis General (1987), La lingüística teórico-tipológica (1995), Diccionario de lingüística neológico y multilingüe (1998), Curso universitario de lingüística general (2a ed. 2000), Semántica y gramática (2003) i Introducción a la lingüística (2a ed. 2004). Volem destacar, també, que ha dirigit l'adaptació a l'espanyol de The Cambridge Encyclopedia of Language, de David Crystal (Madrid, Taurus, 1994), que ha estat membre del comitè científic de l'Informe sobre les llengües del món promogut per UNESCO ETXEA i que és membre del comitè científic de LINGUAMÓN-CASA DE LES LLENGÜES.

[51] Presentacions orals

En la conjuntura de l'EEES tots els estudis de grau incorporaran l'elaboració i la defensa d'un estudi final de grau amb un nombre de crèdits força rellevant. Els estudiants universitaris, doncs, hauran de ser capaços de fer una bona presentació oral en públic (consulteu, si us calen, les explicacions de la unitat d'Argumenta dedicada a l'exposició oral). La cultura acadèmica del nostre país no ha donat gaire importància, fins fa poc, a aquesta qüestió. Els aspectes implicats en la realització d'una bona intervenció oral són múltiples: la preparació d'un bon guió, el control de tots els elements paralingüístics, la regulació de la densitat informativa, la construcció del discurs, el domini d'alguns recursos bàsics d'oratòria i retòrica per aconseguir la necessària persuasió, la preparació d'un bon material de suport (documentació per als assistents, presentació amb programari informàtic). Per damunt de tot, és clar, l'èxit d'una presentació rau a saber trobar l'orador una veu pròpia, original, que navegui amb personalitat enmig de la intertextualitat habitual en els textos acadèmics. Algunes presentacions breus (5 minuts aproximadament) de caràcter expositiu (més que no argumentatiu) generades a l'assignatura de llengua oral de primària de la Facultat de Ciències de l'Educació fa tan sols uns mesos, que els mateixos alumnes van ubicar a YouTube, són les següents: una sobre els volcans (de Robert Morral i Miguel Romano); una sobre el clima mediterrani (de Marina Cabello i Esther Sallent); una sobre l'atmosfera (de Lluís Pérez i Climent Oller); una sobre la fecundació (de Iolanda Grau, Carme Bernárdez i Ada López) i una sobre la classificació dels animals (de Marta Paredes i Maria Vilà); una sobre l'aigua (de Jordi Company i Àlex Moreno) o una sobre l'aparell respiratori humà (d'Oriol Bosch i Vicenç Márquez). Doneu un cop d'ull a la següent (un fragment), sobre el mètode científic, amb la intervenció excel·lent d'E. Barrachina:

[50] El banquer anarquista, de F. Pessoa

50 entrades al bloc. Una aventura de formació permanent, d'autoaprenentatge, de lifelong learning, de compartir "palpitacions del temps" (per dir-ho orsianament) amb companys coneguts o silenciosos. El web 2.0, s'ha dit, és això: "crear, mesclar i [, sobretot,] compartir". Acabo de llegir El banquer anarquista, de Fernando Pessoa, una faula dialèctica (que hauria de ser lectura obligatòria a la unitat d'argumentació del programa Argumenta, amics formadors!). Es tracta d'un text de 1922, però radicalment contemporani, en què un banquer defensa davant un interlocutor inquisitiu, en un monòleg aclaparador, que ell sí que és un veritable anarquista, i no, en canvi, els que es vanten de ser-ne i n'ostenten el nom. Les paraules del banquer són iròniques i fins i tot cíniques, és clar, però brillants i poderoses. El banquer demostra que totes les altres vies que ha intentat per liquidar les falses "ficcions socials" en què s'estructura la societat (ficcions socials injustes, que no responen a raons "naturals" i que sovint no tenen cap base ferma), i per aproximar-se a la llibertat, no han estat i no seran mai viables. I que el seu individualisme lliure, que no pot destruir d'una tacada les ficcions socials, però que, en canvi, té la virtut impagable de no generar cap forma nova de tirania, és l'únic anarquisme imaginable. Pessoa destil·la al text un profund, amarg i preocupant escepticisme respecte a l'acció de grup: "En l’estat social present no és possible un grup d’homes, per ben intencionats que siguin, per preocupats que estiguin només a combatre les ficcions socials i treballar per la llibertat, que treballin junts sense que espontàniament creïn tirania...". Aquesta preocupació, però, l'ha resolt el web 2.0, amb el formigueig incessant de persones que dia a dia sembren, recullen, comparteixen i generen espais de llibertat totalment desubicats (utòpics, hauríem dit fa un temps) respecte a les ficcions socials. Amics, sisplau: es fa tard i el Liceu de la ficció social és ple de gom a gom... Deixeu anar la vostra bomba orsini; escampeu riquesa, banquers anarquistes!

[49] Mobilitat i competència intercultural

La mobilitat de persones a la Unió Europea és una clara opció política per a l'assoliment de la competitivitat, la ciutadania i la concòrdia europees. A l'informe Making learning mobility an opportunity for all, del High Level Expert Forum on Mobility (creat pel comissari Jan Figel el desembre de 2007) es recomana "to radically increase mobility opportunities for young people in the mid-term. By 2020 [...] at least 50% of all young people aged 16-29 should be offered the opportunity to engage in some form of cross-border mobility at some point. This offer should be irrespective of their social background and cover a wide range of learning contexts including school, university and vocational training as well as other formal and informal learning environments. The forum calls for strategic action to address barriers to mobility and to engage on a new partnership - of the EU, Member States, regions, education institutions, business and civil society - to boost mobility." Cada vegada serà més natural, doncs, la trobada d'europeus de procedències diverses en àmbits laborals o d'estudi. La competència intercultural passarà així encara més al primer pla. Alguns dels espais de trobada d'europeus són actualment les aules de les universitats. En altres contextos fora de la universitat, d'altra banda, ja estem molt acostumats a veure en funcionament equips interculturals: els equips de futbol de primera línia, per exemple, inclouen una autèntica amalgama de llengües i cultures. Es troben en la mateixa situació les millors orquestres o les organitzacions no governamentals d'abast internacional, per posar dos exemples més. També les empreses, cada cop menys lligades a un territori concret i amb uns objectius més globals, acaben esdevenint conglomerats de persones de llengües i cultures ben diverses. No és gens estrany, així, que en aquestes organitzacions hi hagi la figura del mànager intercultural, encarregat de polir les diferències generades entre empleats pel contacte entre cultures (el mànager intercultural fa entendre, per exemple, que l'autoritat, la jerarquia, la puntualitat o l'autonomia dels treballadors són conceptes que no es veuen igual en una cultura que en una altra) i de treure el màxim partit de les diverses formes de veure el món. La competència intercultural es revela, en tots aquests casos, imprescindible. S'hi presta des de les institucions formatives l'atenció que li correspon i li correspondrà, encara més, en un futur immediat?

[48] Estils d'aprenentatge (1)

Un dels vessants fonamentals de l'aprenentatge autònom és conèixer-se com a aprenent. Llegim al web de Linguanet Europa: "Tots els aprenents tenen diferents maneres d'aprendre a l’hora d’estudiar una llengua. A uns els agrada escoltar i parlar i d’altres prefereixen analitzar textos o estudiar amb l’ajuda de suport visual. Tot i així molts aprenents barregen diferents estils d’aprenentatge. El que és important és recordar que absolutament tots els estils d’aprenentatge poden tenir resultats excel·lents quan s’aprèn una llengua". Habitualment es parla d'aprenents preferentment visuals, auditius o quinestèsics. Al web de Richard M. Felder i Barbara A. Soloman Learning styles and strategies es defineixen diversos estils d'aprenentatge a partir de les dualitats següents (que no són pas les úniques possibles), les quals no són mai absolutes en les persones: aprenents actius vs. aprenents reflexius; aprenents sensitius vs. intuïtius; aprenents visuals vs. verbals; aprenents seqüencials vs. globals. La Universitat de l'Estat de Nord Carolina posa a disposició de qualsevol autoaprenent una senzilla aplicació que ajuda a determinar aquests estils d'aprenentatge (l'Index of Learning Styles Questionary). Pot ser utilitzat "by individuals who wish to determine their own learning style profile and by educators who wish to use it for teaching, advising, or research". Podeu consultar altres qüestionaris sobre estils d'aprenentatge, per exemple, a Information and questionnaires for assessing learning styles and preferences o també podeu donar un cop d'ull al qüestionari de Marcia L. Conner What's Your Learning Style? I trobareu molt més sobre estils d'aprenentatge a support4learning.org.uk.

[47] Voluntaris lingüístics (i 3)

Aquests dies, arran dels Jocs de Pequín, hem pogut veure com el voluntariat ha tornat a ser una institució fonamental en el desplegament de moltes de les activitats d'aquest esdeveniment global. Volem deixar constància que el voluntariat lingüístic, com a tal, hi ha tingut un paper. Llegíem ja en unes informacions en plena organització dels Jocs Olímpics que "Selon un responsable du Bureau du Groupe de coordination du volontariat et du bénévolat aux Jeux Olympiques de Beijing, les besoins du service volontaire et bénévole des J.O. nécessitent le recrutement d'un plus grand nombre de volontaires et de bénévoles linguistiques. A cet effet, le bureau susmentionné invite sincèrement les personnalités des divers milieux de la société remplissant les conditions requises à s'inscrire dans les meilleurs délais. Les départements intéressés commenceront à partir de mi-décembre au deuxième tour d'examen et de choix des bénévoles linguistiques."Els voluntaris lingüístics han intervingut, per exemple, en els serveis d'atenció mèdica dels Jocs o en el suport als desplaçaments dels visitants estrangers. Com és lògic, hi ha hagut en aquests casos formació específica per als voluntaris. Altres iniciatives de voluntariat lingüístic de què tenim notícia més enllà de les universitats són, per exemple, el d'un grup de dones bénévoles (o voluntàries) canadenques amb altres dones (immigrants) que no coneixen prou l'anglès o el francès. Un altre voluntariat lingüístic interessant, que aporta idees, el trobem al Japó: el Tokyo Metropolitan Government té un pla d'intervenció de voluntaris en el cas de desastres que preveu l'existència del voluntari lingüístic, que té com a missió "give victimized foreigners language support during a large-scale disaster" (punt 3). Una nova iniciativa de voluntariat lingüístic als hospitals podem trobar-la al North York General Hospital de Toronto, que és un centre marcadament multicultural, multiracial i multilingüe, on són imprescindibles per a la feina diària les competències lingüístiques i interculturals. A la vista d'algunes d'aquestes experències de voluntariat lingüístic llunyanes i ben externes a la universitat, semblaria oportú que els serveis lingüístics universitaris assumissin el repte de formar voluntaris per a intervencions específiques no estrictament relacionades amb el context universitari, i, encara més, que no fossin necessàriament orientades a l'acollida d'estudiants nouvinguts. Potser els crèdits per a accions solidàries dels nous plans d'estudi podrien obrir una via per a la formació d'aquests nous voluntaris que demana una societat cada cop més complexa, de la qual la universitat no hauria de quedar despenjada.

[46] Voluntaris lingüístics (2)

La idea del voluntariat lingüístic va ser seguida amb interès des de fora de les universitats i, al cap de sis anys d'engegar-se l'experiència del voluntariat lingüístic a la UAB, La Generalitat va activar amb decisió el programa Voluntaris per la llengua, inciativa d'una gran ambició, claredat i senzillesa alhora, que requereix la intervenció d'un autòcton i d'un nouvingut. El primer ha de comprometre's a mantenir unes sessions de conversa amb el segon, a fi que aquest pugui practicar l'ús de la llengua catalana i optimitzar l'aprenentatge de la llengua. La iniciativa de la Generalitat és àmpliament explicada a l'article següent sobre els Voluntaris per la llengua i va ser distingida com un dels "Ten successfull ways to motivate language learners" a la Unió Europea. Milers de persones, avui dia, en una progressió ascendent, constitueixen parelles lingüístiques que segueixen les directrius del programa de Voluntaris per la llengua i que semblen satisfetes de l'experiència, per totes dues parts. Observem aquest testimoni:

[45] Voluntaris lingüístics (1)

Quan el 1996 al Gabinet de Llengua Catalana de la UAB es va crear el voluntariat lingüístic (una idea que es va treure del magí el company J. Pujol Nadal en el context d'una extraordinària comunitat d'amics en plena efervescència d'idees, projectes i realitzacions), poc es podia pensar aleshores que el moviment tindria continuïtat a la UAB i que s'estendria més o menys ràpidament a altres universitats catalanes per mitjà dels seus serveis lingüístics. A banda la UAB, els voluntaris lingüístics van prendre cos i es van estendre a la UPC, a la UJI, de Castelló, a la UV, a València, a la URV, a Tarragona, a la UdL, a Lleida, o a d'altres universitats del Principat. Els voluntaris lingüístics van arribar també ben aviat a les Illes (a la UIB) i, més recentment, s'han estès a les universitats gallegues (Universitat de Santiago de Compostel·la). Les finalitats o els objectius dels diversos voluntariats universitaris són lleugerament diferents: sempre preveuen com una de les seves activitats principals el suport a l'acollida lingüística i cultural d'estudiants nouvinguts, però també tenen altres objectius vinculats amb les activitats de dinamització de la llengua a les universitats. La Universitat Autònoma de Barcelona, d'altra banda, ben aviat va començar a articular un programa de formació dels voluntaris i voluntàries (vegeu, per exemple, el programa de l'XI Curs de Formació del Voluntariat Lingüístic), amb xerrades sobre el voluntariat, sobre diversos productes per a l'aprenentatge de la llengua, sobre aspectes sociolingüístics, sobre metodologia per a la seva intervenció com a voluntaris lingüístics, etc. Recordo que vaig intervenir directament en un dels primers cursos de formació donant pautes als voluntaris sobre els productes formatius per a l'aprenentatge de llengua i l'acollida lingüística. També les altres universitats s'han sumat a la formació del voluntariat, que considero del tot imprescindible. A la UAB, des de fa uns anys, es fa servir per a aquesta formació una de les unitats del programa Argumenta, la d'acollida d'estudiants nouvinguts, concebuda amb aquesta finalitat en dissenyar el material.

[44] I Jornada Interuniversitària Argumenta (1)

Després d’uns anys de funcionament del programa Argumenta i de la constatació de la seva utilitat formativa a diverses universitats, el Servei de Llengües de la UAB organitza la I Jornada Interuniversitària Argumenta. La conjuntura actual de la definició dels plans d’estudi universitaris i de la valoració de les competències bàsiques transversals d’ordre lingüístic i comunicatiu en el marc de l’EEES, fan que un producte com Argumenta tingui més vigència que mai. La Jornada s’adreça als tècnics lingüistes i al professorat dels serveis lingüístics universitaris catalans que vulguin conèixer Argumenta o explicar com hi treballen a la seva institució. La Jornada vol tenir un caràcter informatiu i formatiu alhora i potenciar l’intercanvi d’experiències relacionades amb la utilització del material en els nous escenaris que viuen les universitats catalanes. A banda la conferència inicial de Mario Rotta, sobre “L’e-tutor a l’era del web 2.0” (consulteu l'entrada 6 si voleu veure i sentir les explicacions de Mario Rotta), professor de la Universitat de Florència, especialista en educació i tecnologia, hi haurà les comunicacions següents sobre experiències d’ús d’Argumenta promogudes pels serveis lingüístics universitaris catalans: Montserrat Marigó (UPC): “Explotació i usos d’Argumenta a la UPC” (12.30 a 12.50 h); Andreu Ayats (UAB): “Modalitats d’utilització d’Argumenta a la UAB” (12.50 a 13.10 h); Fiona Kelso (UAB): “La traducció/adaptació d’Argumenta a l’anglès” (13.10 a 13.30 h); Mar Anton (UdG) i Anna Serra (UAB): “El perfil del formador d’Argumenta” (13.30 a 13.50 h); Ester Tur (UAB): “Utilitat d’Argumenta en els cursos de llengua que segueixen els programes de la Secretaria de Política Lingüística” (13.50 a 14.10 h) i Cristina Gelpí (UOC/UPF): “Utilitat d'Argumenta per a l'aprenentatge de la redacció acadèmica a la UOC” (14.10 a 14.30 h). A la tarda, després de dinar, diversos grups de treball entre els assistents provaran de concretar el futur d'Argumenta (per si us pot interessar, fa uns mesos apuntava algunes de les línies de futur d'Argumenta, i feia una mirada de balanç en un article a Llengua i Ús).