Avui hem parlat d’intercomprensió romànica en una de les sessions formatives regulars amb professorat del Servei de Llengües. Hi havia professorat d’italià, de francès, d’espanyol i de català. Diversos d’aquests professors han rebut ja formació en altres ocasions i en altres contextos sobre aquesta metodologia i alguns, d’altra banda, són experts a aplicar a les aules des de fa deu anys aquesta metodologia. La intercomprensió es pot entendre de moltes maneres. En primer lloc, com una pràctica natural (com tancaven, altrament, els acords els comerciants a la Mediterrània a l’Edat Mitjana?). O relativament natural, perquè les interaccions multilingües (jo, la meva llengua; tu, la teva) són alhora un territori complex, camp adobat per als prejudicis (la bona educació, la cortesia). Potser per la dificultat que esdevingui una pràctica estesa a Catalunya, les campanyes institucionals de la Generalitat (des de la primera, la de la Norma, a començament dels vuitanta), no han parat de difondre la necessitat que es practiqui el consabut bilingüisme passiu. En segon lloc, és una actitud, una ideologia de base sostenibilista que atorga una possibilitat de supervivència a les llengües que no tenen un futur falaguer. En tercer lloc, és una metodologia d’ensenyament i aprenentatge de llengües. Una metodologia avalada pel Consell d’Europa que s’expressa nítidament a l'inevitable Marc europeu comú de referència per a les llengües (2001), que insisteix en la licitud d’ensenyar i aprendre llengües, si cal, amb l’objectiu d’aconseguir competències parcials i funcionals. I, en darrer terme, la intercomprensió és també una de les anomenades approches plurielles a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, amb una profunda càrrega educativa que apunta cap a la construcció d’un nou ciutadà europeu plurilingüe. Un ciutadà que és un nou poliglot, un poliglot passiu, algú capaç de mediar entre cultures. A la sessió hem parlat de diversos projectes com per exemple Euromania (la incorporació del català ja està a punt) i Eurom5. Després de quinze anys de l’aparició del mètode Eurom4, sota la direcció de la lingüista C. B. Benveniste, cal celebrar ara l’eixida en llibre d’Eurom5, amb l’impuls de la Universitat de Barcelona, que incorpora el català al mètode de comprensió lectora de diverses llengües simultàniament. El web d’Eurom5 (amb interfície només en francès i en italià, però textos en totes les llengües), aproxima un mètode imprescindible a tota mena de docents i aprenents.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bilingüisme_passiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bilingüisme_passiu. Mostrar tots els missatges
17.2.12
[752] Intercomprensió, encara
Avui hem parlat d’intercomprensió romànica en una de les sessions formatives regulars amb professorat del Servei de Llengües. Hi havia professorat d’italià, de francès, d’espanyol i de català. Diversos d’aquests professors han rebut ja formació en altres ocasions i en altres contextos sobre aquesta metodologia i alguns, d’altra banda, són experts a aplicar a les aules des de fa deu anys aquesta metodologia. La intercomprensió es pot entendre de moltes maneres. En primer lloc, com una pràctica natural (com tancaven, altrament, els acords els comerciants a la Mediterrània a l’Edat Mitjana?). O relativament natural, perquè les interaccions multilingües (jo, la meva llengua; tu, la teva) són alhora un territori complex, camp adobat per als prejudicis (la bona educació, la cortesia). Potser per la dificultat que esdevingui una pràctica estesa a Catalunya, les campanyes institucionals de la Generalitat (des de la primera, la de la Norma, a començament dels vuitanta), no han parat de difondre la necessitat que es practiqui el consabut bilingüisme passiu. En segon lloc, és una actitud, una ideologia de base sostenibilista que atorga una possibilitat de supervivència a les llengües que no tenen un futur falaguer. En tercer lloc, és una metodologia d’ensenyament i aprenentatge de llengües. Una metodologia avalada pel Consell d’Europa que s’expressa nítidament a l'inevitable Marc europeu comú de referència per a les llengües (2001), que insisteix en la licitud d’ensenyar i aprendre llengües, si cal, amb l’objectiu d’aconseguir competències parcials i funcionals. I, en darrer terme, la intercomprensió és també una de les anomenades approches plurielles a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, amb una profunda càrrega educativa que apunta cap a la construcció d’un nou ciutadà europeu plurilingüe. Un ciutadà que és un nou poliglot, un poliglot passiu, algú capaç de mediar entre cultures. A la sessió hem parlat de diversos projectes com per exemple Euromania (la incorporació del català ja està a punt) i Eurom5. Després de quinze anys de l’aparició del mètode Eurom4, sota la direcció de la lingüista C. B. Benveniste, cal celebrar ara l’eixida en llibre d’Eurom5, amb l’impuls de la Universitat de Barcelona, que incorpora el català al mètode de comprensió lectora de diverses llengües simultàniament. El web d’Eurom5 (amb interfície només en francès i en italià, però textos en totes les llengües), aproxima un mètode imprescindible a tota mena de docents i aprenents. 
2.8.08
[35] Interaccions multilingües
Les interaccions multilingües, actes de comunicació en què cada persona utilitza la seva llengua, són cada cop més freqüents, tot i que per a moltes persones són actes relativament forçats: el fet que els interlocutors no hi tendeixin a la convergència fa percebre aquests actes com a problemàtics. Mirat des del punt de vista de la pragmàtica, aplicant-hi el “principi de cooperació” de Grice (1975), aquestes interaccions podrien vulnerar la quarta i darrera de les màximes d'aquest autor que regulen la cooperació comunicativa entre els parlants, la que estableix que cal “ser clar” i “evitar l'obscuritat de l'expressió”. Mirat des de les aportacions d'altres autors destacats de l'àmbit de la pragmàtica, que han reflexionat sobre la “cortesia lingüística” entesa com una estratègia al servei de les relacions socials amb l'objectiu de mitigar els conflictes i les tensions i conservar la imatge pública, podríem considerar que les interaccions multilingües podrien, veritablement, fer-la perillar. R. Lakoff (1973) formulava, per exemple, entre les seves regles de “cortesia lingüística”, la que dictava: “sigues clar”. Seguint, d'altra banda, els plantejaments de G. N. Leech (1983) també sobre la cortesia lingüística, aquesta s'entendria a partir del cost o el benefici que l'acte comunicatiu genera en l'emissor o el receptor. L'acte descortès seria el que comportaria costos al receptor i beneficis a l'emissor. Estem convençuts que les interaccions multilingües poden ser un magnífic escenari per al respecte, la cortesia i l'assoliment de beneficis (l'enriquiment lingüístic i cultural) per a tots els interlocutors que hi prenen part a canvi, només, d'un cost molt baix, el d'una certa incomprensió que cal saber gestionar i superar sense angoixa. Llegim, a continuació, unes paraules de Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüista que es mostra partidari de les interaccions multilingües (La dignidad e igualdad de las lenguas, 2000: p. 256).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)