Aquest mes de juliol la gent de la Guia de Vins de Catalunya han aconseguit organitzar, juntament am
b la Generalitat de Catalunya un viatge molt interessant a l'Alguer juntament amb 5 cellers més per estudiar la possibilitat de retrobar varietats de raïm que els catalans van introduir a l'illa va uns quants segles i que, gràcies a no haver passat la fil·loxera, encara s'hi cultiven.
És un tema molt interessant del qual la gent de la Guia ens ha informat. Us adjuntem el text que ens han passat ja que queden molt clars els objectius i la importància del viatge a partir del qual i com a contrapartida, faran una guia de vins de l'Alguer que els cellers sards esperen amb molt d'interès.
Aquí teniu la nota que, tot i ser llarga és molt il·lustrativa:
"A Sardenya van arribar els catalans el segle XIV i van trobar l’illa conreada amb blat, olivera i vinya de raïm blanc, de les varietats nuragus, nasco i la omnipresent moscatell. Acostumats a beure vi negre, aviat van introduir més varietats a sòl sard, com ara garnatxa (actualment coneguda com a cannonau), boval (cagnulari), o mónica (monica). Però veient que les varietats s’adaptaven perfectament i que els vins eren molt més que acceptables, aviat van atrevir-se amb varietats blanques com gra d’oliva, ungla de milà, giró o trobat (o torbat, actualment torbato, gairebé exclusiva de l’Alguer). El conreu d’aquestes varietats va sobreviure a la pèrdua de l’illa al 1714, establert com estava dins l’economia rural del territori sard.
Amb l’arribada de la fil•loxera la vinya catalana va perdre bona part d’aquestes varietats, dins el procés de selecció degut a que les varietats tradicionals, arreu del continent, van haver de passar, una per una, l’examen de la correspondència idònia amb el peu americà immune a la malura, imprescindible per sempre més per plantar vinya al continent i a altres illes. Així doncs, moltes van caure a Catalunya per aquesta raó, i també per la rendibilitat demostrada de la trilogia macabeu, xarel•lo i parellada: triades pel cupatge del vi espumós català perquè optimitzaven els recursos humans a l’hora de les collites, fetes sempre per aquest ordre fins al setembre.
Després, quan [per raons comercials] va arribar el moment d’abastir el món de vi procedent de varietats franceses, els viticultors catalans van optar per arrencar, sense conservar-les, les varietats autòctones que hi havia barrejades als camps, per plantar vinyes monovarietals de cabernet sauvignon, merlot o chardonnay.
La pèrdua recent d’aquest patrimoni històric i cultural és el que dona valor a la vinya algueresa i sarda.
Primer de tot, perquè dins aquest context a l’illa de Sardenya mai no va arribar la fil•loxera. Les varietats, tot i que coincideixin, es planten a productor directe, sense empeltar, i els vins tenen un gust diferent; un punt més aromàtic, un punt més de bosc, potser amb la fruita més continguda.
En segon lloc, perquè les varietats mateixes són un tresor per la vinya catalana, més encara davant l’impàs comercial que suposa oferir majoritàriament al món els mateixos vins que Bordeus [vins elaborats amb cabernet sauvignon, merlot i chardonnay], però més barats, o que el nou món [també bàsicament vins elaborats amb cabernet sauvignon, merlot i chardonnay], però més cars: el mercat del vi català tot just ara surt de la fase de la vinya francesa globalitzada, anomenada amb tant encert com ironia i elegància natural, per l’enyorat Emili Giralt, el “pensament únic”.
Amb aquesta conjuntura el mercat ja no somriu com abans i cal una reacció cap a la identitat. Anar a l’Alguer a la recerca de la tipicitat perduda sembla una entre d’altres solucions, tot i que no n'hi ha garie més a l’horitzó.
Així doncs, a proposta de l’equip de la Guia de Vins de Catalunya, i amb el suport del Departament de la Vicepresidència per mitjà de la Direcció General d’Acció Departamental, s’ha propiciat la formació d’un grup de cinc cellers interessats en la reintroducció d’aquestes varietats en sòl català. Es tracta dels següents:
- Celler l’Olivera, de Vallbona de les Monges, a la DO Costers del Segre.
- Ferré i Catasús, a la Granada del Penedès, de les DO Cava i DO Penedès.
- Sabaté i Coca, a Subirats i Sant Pere de Riudebitlles, de la DO Cava i de la DO Penedès.
- Venus la Universal i Mas Martinet, de Falset i Gratallops, de les DO Montsant i DOQ Priorat.
- I Vinyes Domènech, a Capçanes, de la DO Montsant.
Els contactes s’establiran amb els cellers Sella & Mosca (Grup Campari), amb Cantina Santa Maria la Palma i amb Agricola Rigàtteri, tots ells dins el terme municipal de l’Alguer.
Es tracta doncs d’un intercanvi bidireccional i amb opcions de futur clares: la Guia de Vins de l’Alguer contribueix cada any a vertebrar la producció algueresa com una entitat amb caràcter propi i mediterrani fins el moll de l’ós; i els cellers algueresos ajuden a la vinya catalana a recuperar part de la seva identitat perduda cedint la fusta per la reintroducció de les varietats que siguin d’interès pels cellers catalans implicats.
És evident que un estudi exhaustiu de les varietats existents a cadascuna de les vinyes pot ser cabdal pel món de l’ampelografia i pel mercat del vi,”: per tant, en una segona fase es poden aconseguir més ceps que els esmentats, atès que tota l’illa de Sardenya és idònia per qualsevol dels tres cultius històrics de l’agricultura mediterrània, que encara conviuen barrejats per tot el territori sard amb els manats d’ovelles.
La Guia de Vins de Catalunya, i el seu equip, veu realitzada molt abans de previsions una tasca per la qual treballa des de fa tres anys, que és la recuperació de la identitat de la vinya catalana. Aquest projecte representa pels objectius un avenç de 10 anys respecte als períodes programats a dia d’avui, i contempla aquesta iniciativa com el començament ferm, ara per ara, del primer objectiu de la nostra feina anual. Agraïm doncs la sensibilitat del Departament de la Vicepresidència per mitjà de la Direcció General esmentada, atès que calen accions decidides i concretes com aquesta per la tasca pendent de la vinya catalana; anar a la recerca de la identitat perduda. "
