Retornar als orígens passant per l'Alguer

Aquest mes de juliol la gent de la Guia de Vins de Catalunya han aconseguit organitzar, juntament amb la Generalitat de Catalunya un viatge molt interessant a l'Alguer juntament amb 5 cellers més per estudiar la possibilitat de retrobar varietats de raïm que els catalans van introduir a l'illa va uns quants segles i que, gràcies a no haver passat la fil·loxera, encara s'hi cultiven.

És un tema molt interessant del qual la gent de la Guia ens ha informat. Us adjuntem el text que ens han passat ja que queden molt clars els objectius i la importància del viatge a partir del qual i com a contrapartida, faran una guia de vins de l'Alguer que els cellers sards esperen amb molt d'interès.

Aquí teniu la nota que, tot i ser llarga és molt il·lustrativa:

"A Sardenya van arribar els catalans el segle XIV i van trobar l’illa conreada amb blat, olivera i vinya de raïm blanc, de les varietats nuragus, nasco i la omnipresent moscatell. Acostumats a beure vi negre, aviat van introduir més varietats a sòl sard, com ara garnatxa (actualment coneguda com a cannonau), boval (cagnulari), o mónica (monica). Però veient que les varietats s’adaptaven perfectament i que els vins eren molt més que acceptables, aviat van atrevir-se amb varietats blanques com gra d’oliva, ungla de milà, giró o trobat (o torbat, actualment torbato, gairebé exclusiva de l’Alguer). El conreu d’aquestes varietats va sobreviure a la pèrdua de l’illa al 1714, establert com estava dins l’economia rural del territori sard.

Amb l’arribada de la fil•loxera la vinya catalana va perdre bona part d’aquestes varietats, dins el procés de selecció degut a que les varietats tradicionals, arreu del continent, van haver de passar, una per una, l’examen de la correspondència idònia amb el peu americà immune a la malura, imprescindible per sempre més per plantar vinya al continent i a altres illes. Així doncs, moltes van caure a Catalunya per aquesta raó, i també per la rendibilitat demostrada de la trilogia macabeu, xarel•lo i parellada: triades pel cupatge del vi espumós català perquè optimitzaven els recursos humans a l’hora de les collites, fetes sempre per aquest ordre fins al setembre.

Després, quan [per raons comercials] va arribar el moment d’abastir el món de vi procedent de varietats franceses, els viticultors catalans van optar per arrencar, sense conservar-les, les varietats autòctones que hi havia barrejades als camps, per plantar vinyes monovarietals de cabernet sauvignon, merlot o chardonnay.

La pèrdua recent d’aquest patrimoni històric i cultural és el que dona valor a la vinya algueresa i sarda.

Primer de tot, perquè dins aquest context a l’illa de Sardenya mai no va arribar la fil•loxera. Les varietats, tot i que coincideixin, es planten a productor directe, sense empeltar, i els vins tenen un gust diferent; un punt més aromàtic, un punt més de bosc, potser amb la fruita més continguda.

En segon lloc, perquè les varietats mateixes són un tresor per la vinya catalana, més encara davant l’impàs comercial que suposa oferir majoritàriament al món els mateixos vins que Bordeus [vins elaborats amb cabernet sauvignon, merlot i chardonnay], però més barats, o que el nou món [també bàsicament vins elaborats amb cabernet sauvignon, merlot i chardonnay], però més cars: el mercat del vi català tot just ara surt de la fase de la vinya francesa globalitzada, anomenada amb tant encert com ironia i elegància natural, per l’enyorat Emili Giralt, el “pensament únic”.

Amb aquesta conjuntura el mercat ja no somriu com abans i cal una reacció cap a la identitat. Anar a l’Alguer a la recerca de la tipicitat perduda sembla una entre d’altres solucions, tot i que no n'hi ha garie més a l’horitzó.

Així doncs, a proposta de l’equip de la Guia de Vins de Catalunya, i amb el suport del Departament de la Vicepresidència per mitjà de la Direcció General d’Acció Departamental, s’ha propiciat la formació d’un grup de cinc cellers interessats en la reintroducció d’aquestes varietats en sòl català. Es tracta dels següents:

- Celler l’Olivera, de Vallbona de les Monges, a la DO Costers del Segre.
- Ferré i Catasús, a la Granada del Penedès, de les DO Cava i DO Penedès.
- Sabaté i Coca, a Subirats i Sant Pere de Riudebitlles, de la DO Cava i de la DO Penedès.
- Venus la Universal i Mas Martinet, de Falset i Gratallops, de les DO Montsant i DOQ Priorat.
- I Vinyes Domènech, a Capçanes, de la DO Montsant.

Els contactes s’establiran amb els cellers Sella & Mosca (Grup Campari), amb Cantina Santa Maria la Palma i amb Agricola Rigàtteri, tots ells dins el terme municipal de l’Alguer.
Es tracta doncs d’un intercanvi bidireccional i amb opcions de futur clares: la Guia de Vins de l’Alguer contribueix cada any a vertebrar la producció algueresa com una entitat amb caràcter propi i mediterrani fins el moll de l’ós; i els cellers algueresos ajuden a la vinya catalana a recuperar part de la seva identitat perduda cedint la fusta per la reintroducció de les varietats que siguin d’interès pels cellers catalans implicats.

És evident que un estudi exhaustiu de les varietats existents a cadascuna de les vinyes pot ser cabdal pel món de l’ampelografia i pel mercat del vi,”: per tant, en una segona fase es poden aconseguir més ceps que els esmentats, atès que tota l’illa de Sardenya és idònia per qualsevol dels tres cultius històrics de l’agricultura mediterrània, que encara conviuen barrejats per tot el territori sard amb els manats d’ovelles.

La Guia de Vins de Catalunya, i el seu equip, veu realitzada molt abans de previsions una tasca per la qual treballa des de fa tres anys, que és la recuperació de la identitat de la vinya catalana. Aquest projecte representa pels objectius un avenç de 10 anys respecte als períodes programats a dia d’avui, i contempla aquesta iniciativa com el començament ferm, ara per ara, del primer objectiu de la nostra feina anual. Agraïm doncs la sensibilitat del Departament de la Vicepresidència per mitjà de la Direcció General esmentada, atès que calen accions decidides i concretes com aquesta per la tasca pendent de la vinya catalana; anar a la recerca de la identitat perduda. "

Púding de fruita seca?

Continuant amb el nostre buidat de revistes internacionals, no volem deixar de comentar una cosa sorprenent que hem llegit a la revista italiana Sale&Peppe. En un reportatge sobre dolços típics de Nadal de diferents països d'Europa hem trobat un púding de fruita seca que s'atribueix a la tradició culinària nadalenca catalana. L'aspecte d'aquest plat el podeu veure a la foto i el text que l'acompanya, traduït directament de l'italià, diu així:

"GRAN FINAL CATALÀ (en referència al Cap d'Any): Abans de baixar a la plaça per fer el ritual de menjar els grans de raïm per cadascuna de les dotze campanades de la mitjanit del 31 de desembre, els espanyols es disputen els torrons, els massapans i el tortell de Reis. En moltes cases de Catalunya el sopar es tanca també amb un púding casolà perfumat a la taronja preparat amb pa dur i fruita deshidratada. Guarnit amb albercocs secs i pistatxos, es serveix amb una cullerada de nata lleugerament muntada".

Sincerament, és la primera vegada que sentim a parlar d'aquest postre tan "tradicional" i ens sorprèn haver-ho vist precisament a una revista italiana. Si agú de vosaltres el coneix, agrairem moltíssim les seves explicacions. Si, com creiem, es tracta d'una invenció o, potser, d'una mala documentació per part de la persona que ha escrit el reportatge, posa de manifest un cop més el desconeixement cap a la nostra cuina i la nostra cultura, per molt que els cuiners catalans siguin famosos arreu del món.

Ah, i si us fixeu en la foto de baix de la pàgina de la revista, si algú reconeix de quin punt de Catalunya es tracta feu-nos-ho saber també...

Firenze

Potser aquests dies alguns esteu ja planificant les vacances... Doncs bé, per aquells que tingueu pensat apropar-vos a la Toscana, i més concretament a Florència, aquí van algunes recomanacions de llocs realment interessants per menjar:

Trattoria 4 Leoni (Piazza della Passera, tocant a la Via dello Sprone i a la Via Toscanella). A la zona d'Oltrarno, és a dir, a l'altre costat de l'Arno, fora de la zona més turística on hi ha el Duomo i la majoria d'esglésies, museus i altres monuments turístics. És una petita trattoria, acollidora i íntima. Amb una cuina excel·lent, típicament toscana i amb productes de temporada. Nosaltres vem optar per un risotto de carxofes i uns crespelle alla fiorentina, que són com unes crepes d'espinacs i ricotta, amb beixamel i gratinats. Un plat típic florentí molt semblant a uns canelons d'espinacs fets amb pasta de crep que havíem tastat anys abans a l'Argentina. Un lloc recomanable també per tastar la bistecca alla fiorentina, un bistec enorme, fet molt al punt (és a dir, ben cru de dins!) i que s'acompanya amb verduretes fregides. Ho vem veure en una taula del costat i tenia un aspecte immillorable! Tot i que és un lloc freqüentat per turistes, també ho és per molts florentins. De preu molt raonable per l'alta qualitat del menjar que ofereixen.

Pizzeria Muna (Via Maffia, també a la zona d'Oltrarno). Pizzeria napolitana, amb un ambient molt original, entre lloc per sopar i bar de copes. Decoració cuidadíssima, el típic lloc fashion però amb unes pizzes boníssimes i una bona relació qualitat-preu. Gens turístic.

Trattoria La Casalinga (Via Sant'Agostino, prop de la Piazza Santo Spirito, igualment a Oltrarno). És una trattoria típicament italiana, de gent que hi va a dinar cada dia, a menjar-se un bon plat de pasta de primer, i tripes amb cigrons de segon. Menjar molt i molt casolà, la pasta boníssima, i el preu immillorable. És d'aquells llocs tant d'estar per casa, amb tants clients habituals, que no és estrany veure la gent amb el tovalló lligat al coll i amb el gos a sota la taula. Ben bé com a les pel·lícules!

The Oil Shoppe (Via San Egidio). Saltem a l'altra banda del riu i ens situem en una zona relativament propera al Duomo i plena d'estudiants. El lloc és una paninoteca, és a dir, un bar d'entrepans. Però no són entrepans com els coneixem aquí. Estan fets amb un munt d'ingredients d'allò més originals, des de tomàquets secs, mozzarella, carbassó, albergínia, diferents tipus d'embotits, vinagre de mòdena... Són senzillament boníssims, i molt bé de preu. És un lloc per menjar ràpid i marxar, o bé per comprar l'entrepà i menjar-lo a qualsevol de les places properes. Una molt bona opció per si estem visitant com bojos tots els monuments de Florència i no tenim temps ni de parar per dinar!

Gelateria Vivoli (Via Isole delle Stinche). També a la zona del centre històric, aquesta gelateria té la fama de tenir els millors gelats de Florència. I no podem assegurar que ho siguin, ja que vam anar-hi al mes de febrer i aquests van ser els únics que vam tastar, però sí que podem afirmar que eren boníssims.

I ja per acabar, algunes recomanacions generals: no us perdeu la zona d'Oltrarno, amb molts menys turistes i on tindreu la possibilitat de descobrir una Florència real, de gent que va a la feina, va a comprar, fa vida social... a més de botiguetes d'artesans i un munt de restaurants d'allò més interessants. Si podeu, feu-hi estada i desplaceu-vos al centre només per fer les visites turístiques, en un quart d'hora i travessant el mític Ponte Vecchio us plantareu al rovell de l'ou de Florència. Una molt bona base d'operacions és el bed and breakfast Giglio Bianco, a la Via Romana, passat el Palazzo Pitti. Un lloc molt acollidor, portat per una parella realment simpàtica i, a més, molt amant de la cuina. Deixeu-vos guiar per les seves recomanacions, a nosaltres ens van ajudar a descobrir els llocs que us hem comentat més amunt!

No deixeu de visitar els mercats florentins, especialment el Mercato Centrale, tot i que el de San Ambrogio, més popular, també és interessant. Fugiu dels restaurants amb menú turístic (sobretot!). Costa, però hi ha llocs que, tot i que també són visitats per turistes, tenen una cuina de qualitat i a molt bon preu. Us sorprendrà veure que, escollint bé, una ciutat tan turística com Florència pugui tenir restaurants amb menjar boníssim, autèntic, amb ingredients de primera (si són congelats ens avisen a la carta!) i a preus molt millors que molts restaurants de Catalunya. Ah, i tal com ens ha dit un italià, la propina no és obligatòria! O sigui que vosaltres escolliu què voleu fer.

I ens encantarà que, si aneu a Florència, o si ja hi heu estat, completeu aquest post amb les vostres impressions i recomanacions de llocs. Així tindrem ja idees per al proper viatge que fem a la ciutat...

Buon viaggio!