.
.
El mestre Álvaro, en un d'aquells moments mítics que només pot tenir ell, m'ha llençat el guant avui des de la seva columna de La Vanguardia, tot comminant-me a escriure un tractat sobre l'art de la invisibilitat terapèutica en aquells que tenen o aspiren a tenir el poder. Boníssim. I com sempre, clarivident. Ell fa aquest apunt arrel de la hiperexposició política a propòsit de la grip A. Però la proposta Álvaro va molt més enllà i té més derivades. Una de clara: la feblesa a què els lideratges actuals s'exposen, sotmesos com ho estan a la "nova visibilitat" que John B. Thompson ha posat damunt la taula des de l'Acadèmia.
Avui hem parlat a El Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu... de la Fernández de la Vega, d'en Castro, d'en Sarko, de l'Obama, d'en Joan Carles I, d'en Carod, d'en Ted Kennedy... és a dir, com tot l'estiu, molta teca.
.
Barack Obama, l’home de moda, va recollir per la seva campanya electoral 600 milions de dòlars en contribucions. Una xifra que suposava l’equivalent al que van gastar-se George W. Bush i John Kerry, plegats, en els comicis presidencials nord-americans el 2004. Una xifra que sobretot ha anat destinada a sufragar la despesa en propaganda. I aquest és només un dels molts indicadors que ens reflecteixen a la clara cap on va la política. On hi posa l’accent. (llegir més...)
Escriuré poc... i amb una mà. Una tendinitis em té l'altra immobilitzada. I ho sento però seré reiteratiu amb el tema de la setmana, però és que l'actualitat mana. Han dimitit vuit directius del Barça, alguns d'ells bons amics. I en aquest punt vull fer un esment especial al Xavier Cambra, que feia força temps que ja estava cansat de tot el que envoltava les atribucions de directiu del Barça. Ell i el Toni Rovira són bons amics, i els respecto la decisió malgrat discrepar-ne totalment perquè jo segueixo creient fermament que no hi ha dret que un president democràticament escollit (i que no ha mort en JFK ni ningú altre que jo sàpiga) no pugui acabar ni un mandat com li han encarregat els socis. A la meva tesi he desenvolupat com els mitjans de comunicació pressionen i sobrepassen els límits de les seves atribucions com a "vigilants", per passar a esdevenir actors protagonistes amb voluntat de transformar la realitat, i no només d'interpretar-la. Aquests dies, amb el linxament d'en Laporta, recordava aquella ja mítica portada de revista amb Luis María Anson admetent que ell i un altre grup de poderosos periodistes s'havien conxorxat per fer fora com fos Felípe González... “ja que la gent no hi posava seny i no el desallotjava del poder" (cita lliure). Us sona res de tot això respecte del moment actual? A mi sí. Però the show must go on. Endavant, Laporta! Sigues president fins quan toca. Així ho ha votat la gent.
Avui, 40 anys després de la mort de Bobby Kennedy, La Cortina de fum no podia deixar de fer-li un homenatge en forma de post. Perquè ell va ser el millor dels Kennedy. Perquè ell va ser una de les grans inspiracions del seu germà. Perquè el seu carisma i la seva passió per la política segueixen vius. I perquè a més aquests dies, Barack Obama ha demostrat que qui beu del seu llegat polític encara té molt a guanyar als EUA, i de retruc a la resta del món.
