La caiguda d'un mite

Allò de l’avi

Autor: Anna Manso

Edició: Cruïlla, 2016

Pàgines: 183

ISBN: 9788466141819

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 8,85€

Premi Gran Angular 2016

Avui us recomano una història que parla de la caiguda d’un mite, corrupció i família. Un relat de ficció amb molts punts de realitat.

Enguany, els Premis Cruïlla tenen un caire molt social, ambdues novel·les toquen temes actuals i delicats com la pobresa infantil o la corrupció, a més han estat atorgats a dues autores que són grans amigues i magnífiques escriptores. Avui us hem parlat del Gran Angular amb la novel·la d'Anna Manso i properament farem el corresponent amb el Vaixell de Vapor concedit a La pel·lícula de la vida obra de Maite Carranza.

Per al Salva, el seu avi, el Carles Canoseda, és un heroi, la persona més important del món. Però quan descobreix que darrere el gran home s´amaga una persona diferent, que ha enganyat tothom, el seu món es desmunta. Sinopsi: La meva vida s´ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. Ja no tinc ni idea de qui sóc. Només sé que pertanyo a l´espècie humana, em dic Salva, tinc setze anys, i sóc al sofà de casa, concentrat. Vull fer memòria i tirar uns mesos enrere, quan encara era feliç. Abans que passés allò de l´avi i ser feliç resultés impossible.

Passar de l’orgull fatxenda a la vergonya absoluta d’un cognom en un instant, això és ras i curt, el que li passa a en Salva, el protagonista d’una història, que per les similituds amb un dels més sonats casos de corrupció catalana, resulta d’allò més creïble. Però el més interessant, és que l’autora ofereix la història vista des d’una perspectiva molt interessant i sovint oblidada, la dels familiars de gent encausada.

Com reacciona un jove davant la notícia que el seu avi ha malversat fons, ha defraudat, ha, estafat, ha robat, en definitiva s’ha corromput? Doncs, en el cas del Salva, amb una lleialtat absoluta, innocent i entranyable, davant de tot i tothom, ara bé, què passarà quan la campana de vidre on s’ha amagat, esclati i deixa a la vista la crua realitat? Quines posicions prendrà cadascú?

Aquesta és una interessant i intel·ligent novel·la, tracta temes molt potents com la família, els valors, l’amistat, l’assetjament escolar i el poder de la veritat.

Anna Manso (Barcelona, 1969).  Escriptora i guionista, des de l’any 1996 ha escrit guions per a programes infantils (Barri Sèsam, Super3, Mic, Una mà de contes), programes d’entreteniment i sèries (El joc de viure, El cor de la ciutat, Mar de fons, Ventdelplà, KMM, 39+1). Com a escriptora té més de quaranta títols publicats de literatura infantil i juvenil a diferents editorials, com ara les col·leccions N.O.R.M.A.L. i Quin fàstic de fama! Guanyadora del Premi Atrapallibres 2016 (categoria 9 anys) amb el llibre Amics monstruosos, i del Premi Gran Angular 2008 amb l’obra Canelons freds, també ha estat finalista del premi Protagonista Jove 2012 i del premi Atrapallibres 2015. També és l’autora de la columna periodística i el llibre La pitjor mare del món i de l’obra de teatre adreçada al públic familiar Perduts a la Viquipèdia, estrenada al Grec Festival 2014.

Sílvia Cantos

I quan creus estar convençut del que passarà...

No n’estiguis tan segur

Autor: Llort

Edició: Alrevés, 2016

Pàgines: 296

ISBN: 9788416328802

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 17€

Avui us recomano una lectura negra, molt negra, una proposta que sorprèn i enganxa.

Dilluns al matí. La setmana comença per al sergent dels Mossos d’Esquadra Jaume Fuentes i el seu company, Santi Planes, amb el cas del cadàver d’un home jove esbudellat en un petit despatx del centre de Barcelona. Al llarg dels set dies següents, el que en un principi semblava un cas rutinari va transitant per un mostrari d’estereotips i situacions pròpies del gènere negre i policíac: assassinats, traïcions, fugitius, perseguidors, màfies, corrupció, sicaris, testimonis accidentals, venjances, maníacs, sexe, violència.

Aquesta és probablement la novel·la d’en Llort que més s’acosta als estàndards del gènere, això sí, sempre amb la marca personal del autor que converteix No n’estiguis tan segur en molt més que un títol, és un repte que llança al lector, doncs sense cap mena de contemplació, es carrega tot allò que dones per fet mentre avances en la lectura, desmuntant una vegada i una altra, les conjectures de qui va desgranant les pàgines d’aquesta novel·la, sorprenent-lo i enganxant-lo a la lectura.

Hi ha procediment policial, hi ha mafiosos autòctons i foranis, crítica social, hi ha morts i assassinats, tampoc hi manca algun punt calent i el sentit de l’humor negre característic d’en Lluís, tot plegat un còctel magnífic, digne de ser llegit (tan de bo, arribi la traducció al castellà i la seva lectura pugui estendre’s com un bassal de sang), no puc negar que m’encanta la seva manera d’escriure tan única i personal però sempre imprevisible, així que només em queda dir una cosa, llegiu-lo!! I ràpid perquè el llibre es presta fàcilment a ser violentament spoilejat! ;-)

Lluís Llort (Barcelona, 1966) signa les novel·les només com a Llort. Periodista reconegut treballa al diari Avui, actualment El Punt Avui. Ha publicat centenars d’articles, molts d’informació, però la majoria d’opinió, creació o crítica; els últims quinze anys al suplement Cultura. Des del 1999, ha publicat deu novel·les i tretze títols infantils, ha participat en vuit llibres col·lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries d’humor de televisió, entre d’altres aquí al bloc hem parlat de Si quan et donen per mort un dia tornes i Herències col·laterals, ambdues molt recomanables!

Sílvia Cantos

L'home elefant o el bon home

Merrick

La veritable i meravellosa història de l’home elefant

Autor: Lluís Prats

Edició: Columna, 2016

Pàgines: 256

ISBN: 9788466421287

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 16,90€

El seu fill no era allò que hom anomenava un nen normal però volia que la seva vida, dins del possible, ho fos.

L’havia d’enfortir.

Havia de fer d’ell un home a la tendra edat de cinc anys i preparar-lo per als cops que li etzibés la vida.

Avui us recomano una història que no podeu deixar de llegir, un testimoni preciós, la biografia novel·lada de Joseph Carey Merrick, conegut universalment com l’home elefant. Escrita amb la sensibilitat característica de Lluís Prats, prepareu-vos per emocionar-vos!

Qui no ha sentit a parlar de l’home elefant? Una deformitat abominable i aterridora a simple vista. Un home d’extraordinària sensibilitat i tendresa en el seu interior. Aquest relat sobre la vida de Joseph Carey Merrick obre els ulls al lector, per descobrir-li la meravellosa personalitat, d’un home que va superar tots els obstacles que se li van interposar al llarg de la vida, i no van ser pocs, gràcies a l’amor incondicional de la seva mare, que tot i morir massa aviat, va sembrar una llavor extraordinària en el seu fill.

Ell sabia que per a la seva mare era el nen més preciós,

més tendre i més bo de tot Leicester, i quan li deia li agradava molt.

Aquest és un d’aquells llibres, que a mesura que avances en la seva lectura, se’t van ficant molt endins. Passatges de tendresa infinita es conjuguen magistralment amb escenes que t’encongeixen l’ànima, provocant que el record de la seva lectura se’t quedi gravat a la memòria.

Som testimonis de l’amor incondicional d’una mare, que preveient la difícil vida que espera al seu fill, el dota del bé més preuat i necessari per superar les dificultats, fortalesa personal, en forma d’amor i esperança. Els dos pilars sobre els quals en Joseph bastirà la seva vida i l’ajudaran a encarar vexacions a l’escola, al carrer, a la feina i fins i tot dins de casa. El comiat de la mare, a la tendra edat d’onze anys, és un moment amb una càrrega emocional espectacular, impossible no reaccionar a la seva lectura.

Sortosament la mare no s’equivocava quan li assegurava que al llarg de la vida toparia amb tota mena de persones. I així com patim amb algunes topades que ens fan venir ganes d’escanyar algú, ens reconciliem amb la coneixença de caràcters com el vell Pebblethorn que dona una lliçó a l’estúpid i arrogant de l’agutzil que gairebé em va fer venir ganes d’aplaudir. Aquest mateix personatge fa una de les descripcions més tendres d’en Joseph, li diu: «En aquesta banda hi tens la bellesa d’un infant i a l’altra la fortalesa d’un animal salvatge.»

Una vida difícil i solitària per una persona tan noble, que malgrat el seu aspecte deforme i la dificultat fisiològica per expressar-se correctament, va assolir la fita de veure’s envoltat de la més alta aristocràcia londinenca, inclosa la reina d’Anglaterra i, sobretot, de persones que van arribar a estimar-lo, veient molt més enllà del seu aspecte.

Lluís Prats (Terrassa 1966). Va estudiar Història de l'Art i Arqueologia a la UAB i a la UdG, i durant uns anys es va dedicar a la investigació i a la docència. Ha treballat com a mestre de primària i secundària, com a editor de libres d'art i com a productor de cinema a Los Angeles (Califòrnia). Ha escrit assaig, llibres d'art, novel·la històrica, i més d'una dotzena de novel·les infantils i juvenils traduïdes a varis idiomes, d’entre les quals destaca Hachiko, el gos que esperava, per la qual va rebre el premi Josep M. Folch i Torres.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Conflicte i passió al Pallars

Allò que va passar a Cardós

Autor: Ramon Solsona

Edició: Proa, 2016

Pàgines: 464

ISBN: 9788475886305

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20 €

El biquini, Mare de Déu, el biquini!

Les dones  érem tan de missa i tan decents que ens confessàvem d’haver-nos posat un biquini, fins i tot, per posar-nos pantalons demanàvem permís a un capellà!

 Que ruques que érem, però què ruques!

Avui us recomano una història magnífica, una ficció al voltant d’uns fets i un moment complexos. Un relat intens, emotiu i divertit, carregat de bona literatura.

Vall de Cardós, una nit de neu del 1965. Un assassinat. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior, en les que seran les obres d’un gran complex hidroelèctric. Una munió de persones s’instal·len en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts.

Som molts els que esperàvem delerosos, una nova història de Ramon Solsona, sis anys ens ha fet esperar després de L’home de la maleta, però sens dubte, l’espera ha valgut la pena, Allò que va passar a Cardós és una novel·la sensacional, escrita a mode de testimonis i dotada d’un estil molt peculiar i interessant.

És extraordinari el domini de l’autor a l’hora de construir els personatges, en Santi i la Rossita, una parella d’amants encantadors per els qui el lector de seguida sent predilecció; en Zep, seductor i carallot a parts iguals; els germans Dinamita, quin parell! Us podeu creure, que quan penso en ells, els sento cantar?; Mossèn Antonino i el sergent de la Guàrdia Civil, les autoritats del moment i, tota una tirallonga de caràcters que van desgranant la història. El fet que hagi donat veu en castellà a alguns d’ells i, utilitzat barbarismes i incorreccions típiques del llenguatge popular permeten fer més versemblant els fragments d’uns i altres, a través dels quals, el lector va reconstruint tota la trama.

El moment en sí mateix, és fascinant, la gent va viure una autèntica revolució amb l’arribada de la televisió, el sis-cents, el turisme i el biquini, ai el biquini! En referència a això últim, trobem algunes perles autènticament delirants, protagonitzades, naturalment, per el mossèn, aquest mossèn Antonino que no convenç a bona part de la seva parròquia, bona mostra d’això és una conversa divertidíssima protagonitzada per una colla de dones al safareig.

També hi ha passatges que ens permeten prendre consciència d’algunes de les obres més mastodòntiques que s’han realitzat a Catalunya, en les quals, molt sovint, no pensem i que per la seva envergadura, per la quantitat ingent de treballadors que van requerir i sobretot, per les condicions tan precàries de treball que aquests tenien, els accidents i les morts que van suposar, haurien d’estar presents en la memòria de tots.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950), ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), per la qual rep els premis Crítica Serra d'Or, Prudenci Bertrana i Lletra d'Or DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L'home de la maleta (2011), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi. L'any 1994. També és autor dels aplecs de relats Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006). Col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió, actualment participa al programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio amb l'espai diari «Entre paraules» de divulgació del llenguatge. També és articulista de La Vanguardia. La seva curiositat per les paraules l'ha dut a escriure llibres com Marques que marquen (2015). Amb el pseudònim de "Lo Gaiter del Besòs", ha escrit i publicat poesia satírica, que ha reunit en els llibres Sach de gemechs (1989) i Botifarra de pagès (2013).

Comença a llegar aquí

Sílvia Cantos

Secrets rere les portes

Roc i l’escala de les portes secretes

Autor: Eulàlia Canal

Il·lustrador: Elena Ferrándiz

Edició: Pagès editors, 2016
Pàgines: 128
ISBN: 9788499757926

Edat: +10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 10,95€

No em veus però sóc molt a prop. Sovint deixo el gat que campi sol i volo dins un corrent d’aire... Sóc el polsim que respires sense adonar-te’n o aquella fulla de l’arbre que et cau als peus. A l’espigó sóc un esquitx d’onada que et toca a la galta.

Avui us recomano una història bonica d’amistat i solidaritat, una manera senzilla i entenedora de parlar dels refugiats amb nens i nenes i, a més, amb la magnífica prosa, sempre dolça i exquisida, d’Eulàlia Canal.

En Roc és un nen que viu en una escala de veïns força curiosos. Els pares d’en Roc viatgen a l’Índia i el deixen uns dies a casa el veí de la planta baixa, en Nicolau. Els veïns estan esvalotats. De fa uns dies se senten sorolls estranys i desapareixen coses d’alguns pisos. El Rogeli, el veí del primer, vol avisar la policia. La Rúcula, la del segon, creu que és cosa de fantasmes, mentre la Petúnia, que viu al pis de dalt, segueix immersa en el seu món de plantes. Mentrestant, a la platja, hi apareixen els cossos d’un naufragi. En Nicolau, amb l’ajuda d’en Roc, decideix pujar a les golfes a investigar quina una n’està passant.

Molts vam veure fa poques setmanes Astral el documental de Salvados en col·laboració amb la fundació Proactiva Open Arms. Si no ho heu fet, us el recomano, a mi em va arribar a l’ànima, el drama d’aquestes persones que es fan a la mar deixant enrere guerres, misèria, família i records, en un viatge cap a l’esperança, destinació a la qual, massa sovint, no arriben. El vaig veure acompanyada del meu fill de 13 anys i em vaig trobar davant la difícil situació de donar resposta a preguntes tan innocents i punyents que se’m va encongir l’estómac davant la incapacitat de fer-ho.

Aquesta lectura, pot ajudar-nos a trobar la manera de plantejar un tema molt dur i complex amb una visió senzilla, clara i entenedora. Una història amb un bonic missatge de solidaritat cap als refugiats, que no estalvia el drama real que està omplint la mar de cossos sense vida, enfocant-ho des de la mirada neta d’un nen, tot plegat en un relat on no hi manquen aventures i misteri.

En Roc és entranyable i curiós. En Nicolau, el veí cangur amb qui viurà aquesta fantàstica aventura, un home estrambòtic amb unes sortides sorprenents i divertides com les seves anteriors ocupacions, venedor de sabates a mida, d’unes escales molt especials i fins i tot de paraules! La Kali és valenta, innocent i ens roba el cor des del moment en que la coneixem i en Vajú ens deixa corpresos amb la seva primera intervenció onírica. I és que l’Eulàlia és molt hàbil construint trames i personatges, i una vegada més, demostra perquè els seus llibres s’han convertit en un referent per als prescriptors LIJ, que ens alegrem cada vegada que apareix un nou títol signat per ella.

I no podem obviar les il·lustracions d’Elena Ferrándiz que amb la mateixa delicadesa que ha utilitzat l’autora, ha donat vida als personatges amb una col·lecció d’imatges dolces i evocadores, que amb gran senzillesa aconsegueixen transmetre l’expressivitat necessària.

Eulàlia Canal Iglésias (Granollers, 1963) és escriptora i psicòloga, autora d’una bona colla de llibres de literatura infantil i juvenil, com ara Un petó de mandarina i Un somni dins el mitjó. és una reconeguda autora de literatura infantil i juvenil, a més de poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp del teatre i la música. Té en el seu haver una extensa bibliografia publicada, entre les que destacaria Un petó de mandarina (Barcanova, 2006) i Un cargol fabufantàstic (Barcanova, 2009).

Elena Ferrándiz Rueda va estudiar belles arts a la Universitat de Sevilla i des de llavors ha treballat com a il·lustradora per a nombroses editorials i publicacions. Ha publicat diversos llibres il·lustrats dels quals és també autora, plens de metàfores, en els quals imatge i paraula s’uneixen per donar sortida al seu particular univers, especialment recomanable El abrigo de Pupa (Thule, 2010).

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Un llarg camí

El viatge

Autor: Francesca Sanna

Il·lustrador: Francesca Sanna

Traductor: Anna Gorina

Edició: La Petita Impedimenta, 2016
Pàgines: 48

ISBN 9788416542475

Edat: A partir de 6 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 16,90€

[Els ocells] Ells emigren, com nosaltres. 

El seu viatge, com el nostre, és molt llarg, però no han de creuar cap frontera.

Com s'explica a un nen el que se sent a l'haver de fugir de casa per la guerra? El viatge, és un preciós àlbum il·lustrat, delicat i corprenedor. El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família pe escapar dels horrors de la guerra per a poder formar una nova llar, evitant la gran quantitat de perills que assetgena  cada passa del camí. Una faula que és també una història real, són moltes històries reals, les imatges de les quals aconsegueixen acostar i ajuden a comprendre allò inimaginable. Els ulls d'un nen ens guien a través de la foscor en la cerca desl colors d'un futur millor.

Amb aquest llibre, ens trobem a les mans amb un treball excel·lent que mostra com una família, tan normal com la nostra, que viu en una casa, que fa excursions a la platja, que llegeix, etc. es troba tot d'un plegat, amb una guerra que els ho arrabassa tot, la casa, les coses, fins i tot, al pare. Davant d'aquest daltabaix la mare no veu altra solució que fer el cor fort i marxar lluny, a un altre país, així doncs emprenen una fugida amb l'esperança de recuperar la seguretat perduda. No serà un viatge senzill, ni plaent, sinó tot al contrari, complicat i ple d'esculls, que malgrat tot, no aconsegueixen derrocar la força de voluntat d'una mare, decidida a tirar endavant el que queda de la seva família, hi ha una doble pàgina brutal, que mostra com aquesta mare que fa l'impossible per assolir un futur millor per als seus fills, espera a que aquests dormin per donar sortida a la pròpia por, veiem com la il·lustració mostra una cosa (el que sent la mare) mentre el text transmet la sensació dels nens. Magnífica!

En la foscor, els sons del bosc ens espanten. Però la mare està amb nosaltres, i ella mai no té por. Així que tanquem els ulls aconseguim quedar-nos adormits.

Les paraules magníficament escollides per narrar la història, són senzilles, clares i entenedores. És en les il·lustracions, on hi ha una major complexitat i poden donar-se diferents nivells de lectura, l'ús del color i el joc de les dimensions estableixen metàfores visuals molt efectives que sorprenen i captiven, les pàgines transmeten angoixa i esperança en un treball excel·lent i commovedor.

Francesca Sanna (Sardenya) és una il·lustradora i dissenyadora gràfica italiana que actualment resideix a Suïssa. Després de finalitzar els seus estudis universitaris a Cagliari, es va traslladar, primer a Alemanya i després a Suïssa per a continuar amb la seva formació en el món del disseny. L'any 2015, va graduar-se amb honors en el Màster en Disseny de l'Escola de Lucerna d'Art i Disseny. El viatge, publicat a Anglaterra inicialment, suposa el seu debut en el camp de la il·lustració i gràcies a ell va obtenir la prestigiosa Medalla d'Or de la Societat d'Il·lustradors de Nova York i el Premi Llibreter.

Sílvia Cantos

Jo vull ser Megapower!!

MAX i els Superherois

Autor: Rocío Bonilla i Oriol Malet
Edició: Animallibres, 2016
Pàgines: 44
ISBN: 9788490266977

Edat: De 4 a 10

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,95 €

Avui us porto una proposta infantil absolutament genial, amb un format innovador, original i autèntic que funciona tan bé que em pregunto com no se li ha acudit a ningú abans?!

A Max el fascinen tots els superherois, però en té un de preferit. En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… Però el millor de tot és que Megapower és diferent dels altres superherois, i Max sap molt bé per què.

La majoria de nens i nenes consideren els seus pares una mena de superherois, bé, això es dona quan són petits, quan s’endinsen a la fabulosa adolescència, aquests mateixos superherois es converteixen, com per art de màgia, en súper malvats, però aquesta seria una altra història... La qüestió és que a través d’en Max, un personatge simpàtic i encantador que ens fa somriure, assistirem a “l’enamorament” del petit envers Megapower, la més gran heroïna que pugueu imaginar, confesso, de cara al proper carnestoltes me’n demano la disfressa! ;-)

El que sorprèn d’entrada de la proposta és el magnífic encaix que han aconseguit els autors a l’hora de fusionar dos estils ben diferents, com són l’àlbum il·lustrat i el còmic. En aquest projecte, la fusió és completa, l’estil de les il·lustracions, la tipografia, fins i tot el fons del paper, però malgrat tot, funciona de meravella i no es fa en absolut estrany, tot té un equilibri i res no grinyola, és senzillament fantàstic!

M’encanta com a través dels dos estils, el lector observa la doble visió dels súper poders de Megapower des dels ulls d’en Max, dues lectures ben diferents d’una mateixa cosa, permeten jugar a trobar les coincidències d’una manera divertida i molt interessant, cosa que ofereix una nova lectura de la història.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó i Els fantasmes no truquen a la porta.

Oriol Malet (Martorell, 1975) Passa per l’escola d’arts plàstiques Ca l’Oller de Martorell, l´Ea Serra i Abella de l’Hospitalet de Llobregat i la facultat de Belles Arts de Barcelona. L’any 2004, comença la carrera com a il·lustrador professional, dins de l’equip de Malet&Co ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres. En premsa ha col·laborat amb Jot Down, TimeOut i La Vanguardia. També ha fet treballs discogràfics amb artistes com Roger Mas, Llibert Fortuny (Triphasic), Final Step o Nu-b. Assegura que els referents que té no són gràfics, sinó literaris i musicals. Els dibuixos de l’Oriol beuen més de l’obra de Boris Vian o Charles Mingus que de cap artista plàstic. Fa cinc anys que estudia música amb el seu instrument de tota la vida. Ara, a més, centrat com està en el jazz, s’ha posat a tocar la trompeta.

Sílvia Cantos