dijous, 29 d’agost del 2013

Ressenya Inferno

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Traductor: Esther Roig
Edició: Empúries, 2013
Pàgines: 640
ISBN: 9788497878623
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una història d’aventures i intriga on res no és el que sembla i en la que tot té diverses lectures, vaja així com som nosaltres. Una novel·la fascinant que atrapa al lector des de la primera pàgina, i en la que l’autor no desvetlla l’última incògnita fins gairebé la última.

Al cor d’Itàlia, el catedràtic de simbologia de Harvard Robert Langdon es veu arrossegat a un món terrorífic al voltant d’una de les obres mestres de la literatura més imperibles i misterioses de la història: l’Infern de Dante.
Amb aquest teló de fons, Langdon s’enfronta a un adversari esgarrifós i ha de bregar amb una enginyosa endevinalla en un escenari d’art clàssic, passadissos secrets i ciència futurista. Recolzant-se en l’obscur poema èpic de Dante, Langdon, en una cursa contra rellotge, cerca respostes i persones de confiança abans que el món canviï irrevocablement.

Hi ha alguns puristes de la literatura que creuen que en un blog de recomanacions literaris no hi haurien de tenir cabuda els best seller, doncs jo no hi estic d’acord. Penso que una bona lectura és aquella que sap atrapar els lectors, on l’autor hi aboca tots els ingredients necessaris en la mesura justa esperant aconseguir un resultat molt concret: fer que el lector gaudeixi. Dit això, no puc afirmar més que «Inferno» de Dan Brown és una novel·la fantàstica que proporciona entreteniment i emocions satisfent les expectatives creades amb aquesta nova aventura del professor Robert Langdon, per mi, la millor fins al moment.

Brown demostra un cop més la seva habilitat per crear una història amb girs inesperats que sorprenen al lector i el mantenen enganxat a les seves pàgines, així com una passió per l’art que en aquesta ocasió ens convida a viatjar per tres de les ciutats més fascinants del món: Florència, bressol del Renaixement italià i pàtria d’algunes de les obres d’art més admirades a nivell mundial com El naixement de Venus” de Botticelli, la cúpula del Duomo de Brunelleschi o el mateix “David” de Miquel Angel. Venècia, amb els seus insignes lleons alats, els majestuosos cavalls espoliats a Constantinoble,  la basílica de Sant Marc o el Palau Ducal. I finalment ens traslladem a Istanbul, on es desenllaça la història entre la Mesquita blava, la basílica de Santa Sofia i el palau inundat. Les contínues referències i descobriments que ens fa l’autor sobre la història de l’art atorguen un valor afegit al llibre i permeten, com ja ho va fer a «El codi Da Vinci» (Empúries, 2003), allargar la vida d’aquest llibre seguint l’itinerari marcat per l’acció.

Naturalment, la història no es limita a un enfilall de referències i curiositats sobre pintures, escultures o edificacions, en aquesta ocasió Dan Brown ens sorprèn endinsant-se en les teories plantejades ja al segle XIV pel mateix Dante Alighieri, que remarca el perillós creixement de la població mundial i s’acull a les idees del moviment transhumanista com a una possible solució al problema de la superpoblació d’una manera, diguem-ne dràstica. 

I permeteu-me que acabi aquesta ressenya encoratjant-vos a llegir aquesta novel·la prenent una cita que convida a reflexionar, del mateix autor de l'Inferno que ha inspirat aquesta història, el gran Dante i la seva «Divina Comèdia».

«En èpoques perilloses, no hi ha pitjor pecat que no fer res»
  
Sílvia Cantos


Llegeix aquí el primer capítol 

dilluns, 26 d’agost del 2013

Ressenya El blog de la Malika


Títol: El blog de la Malika
Autor: Gemma Lienas
Il·lustrador: Giulia Sagramola
Edició: Estrella Polar, 2013
Pàgines: 111
ISBN: 9788415790723
Edat: de 9 a 12 anys
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una lectura molt interessant per joves lectors, la història d’una nena que acaba d’arribar del Marroc i ha d’integrar-se a un nou país, amb una cultura i costums ben diferents, un clam contra la xenofòbia.

La Malika fa poc que ha arribat a Catalunya amb la seva mare i els seus germans per reunir-se amb el seu pare. troba a faltar moltíssim l’àvia i és per això que escriu un en blog tot el que li passa i les impressions que té d’aquesta cultura que és tan diferent de la seva. Amb tot, la Malika està decidida que la seva àvia pugui viure amb ells i per això pensa fórmules imaginatives per fer-la venir. Ho aconseguirà?

Gemma Lienas es caracteritza per escriure novel·les amb missatge, destinades especialment al públic infantil i juvenil, lectures que fan pensar en els valors que hom hauria de fomentar i a mes, ho fa amb un estil i habilitats que enganxen als lectors. «El blog de la Malika» segueix aquesta estratègia i ens presenta la història d’una nena de nou anys que acaba d’arribar junt amb la seva família procedents del Marroc, ella té la sort de comptar amb un padr, en Solomon,í que l’acompanya i ajuda en la seva adaptació a la nova llengua.

De la mà de la jove protagonista els lectors descobriran que coses tan habituals per aquells que hem nascut aquí poden resultar un autèntic xoc per als nouvinguts d’alguns països; La quantitat de vehicles que circulen per els nostres carrers amb el conseqüent soroll, les campanes dels campanars. També ens parla de l’enyorança que la Malika sent, les olors i els menjars són tan diferents! I no només això, la manera de vestir o els mateixos mercats criden força la seva atenció.

«Tots i totes som persones amb la mateixa dignitat
i totes mereixem el mateix respecte.»

La narració es presenta en format de blog, els capítols curts representen les entrades que ens transmeten les vivències de la nena. La descripció de situacions com la que viu a l’autobús amb dues dones grans mal educades i xenòfobes són un punt de partida excel·lent per treballar amb els nens i nenes. De la mateixa manera ens parla de la diferència entre respectar i obeir o la llibertat com a persona.

Sens dubte, aquest és un títol a tenir molt en compte a l’hora de recomanar llibres als lectors d’entre 9 i 12 anys a les escoles i als clubs de lectura, per la gran reflexió que s’amaga en una narració lleugera i amena, aquest hauria de ser un llibre indispensable a qualsevol biblioteca!


Sílvia Cantos

diumenge, 18 d’agost del 2013

Ressenya I a sobre... la Paulette!

Títol: I a sobre... la Paulette!
Autor: Barbara Constantine
Traductor: Marina Espasa
Edició: Empúries, 2013
Pàgines: 240
ISBN: 9788497878685
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una narració entranyable, d’aquelles que et reconcilien amb el món, una història sobre solidaritat intergeneracional preciosa que us animo sincerament a llegir.

El Ferdinand viu sol a la seva enorme granja. I això no el fa precisament feliç. Un dia, després d’una tempesta molt forta, passa per davant de casa de la seva veïna i veu que el sostre està a punt d’enfonsar-se. Òbviament, ella no té enlloc on anar. Els néts del Ferdinand li suggereixen que la convidi a viure a casa seva, i la idea el fa somriure. Però no és tan senzill, hi ha coses que es fan i coses que no... Després d’una llarga nit de reflexió, decideix anar-la a buscar, i proposar-l’hi. A poc a poc, la granja s’omplirà de gent, s’agitarà i tornarà a funcionar.

Barbara Constantine demostra un cop més la seva gran habilitat per connectar diferents generacions en una mateixa història, ja ho va fer en la seva anterior novel·la «Tom, petit Tom, petitó, Tom» (Empúries, 2010). En aquesta ocasió, ens presenta una història coral, amb una col·lecció de personatges entranyables, essencialment els repòquer d’avis protagonista, d’entre els quals no sabries amb quin quedar-te, doncs cadascun a la seva manera és especial, això sí, són impagables algunes de les escenes que ens regala l’Hortense, no us perdeu el moment delirant on se’ns presenta enfilada dalt del remolc amb la cadira de rodes, com si de la reina d’una desfilada es tractés cantant a pulmó «Aim singuin in da rein, aim singuin in da rein, uat a biutiful filen, aim hapi aguein...», se’t dibuixa un somriure mentre el llegeixes i triga una bona estona a abandonar-te.

M’agrada la filosofia que exposa l’autora a través dels seus protagonistes, en el context social que vivim en l’actualitat, és sense cap mena de dubte, una magnífica opció de viure, així que us convido a llegir el “carpe diem” d’aquests avis encantadors i a visitar la web http://solidarvioc.com/ que presenta el projecte de col·laboració, un fòrum obert a preguntes, aportacions i crítiques aixó sí, fetes des del “carinyu”!


Sílvia Cantos

divendres, 9 d’agost del 2013

Ressenya Segona pell

Títol: Segona pell
Autor: Flàvia Company
Edició: Proa, 2013
Pàgines: 152
ISBN: 9788475883922
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una magistral narració del dolor causat per una pèrdua. Carregada d’emoció, intensitat i sobretot, passió, una passió desmesurada que esdevé condemna per a la protagonista.

«Dóna’m plaer i et donaré la vida», amb aquesta consigna l’autora desgrana amb un estil intimista carregat d’una alta dosi d’intensitat, el retrat d’una relació tumultuosa entre dues dones. Segona pell dóna resposta a diversos interrogants sobre els atractius i els perills de la passió. Flàvia Company ha reescrit en català la novel·la publicada originalment l’any 1999 sota el títol de Dame placer.

«Hi ha coses que res no pot aturar.
Ni tan sols la sospita del més terrible dels desenllaços.»

D’una passió se’n pot sortir indemne? A qualsevol edat es pot fer un gir de cent vuitanta graus? Des del començament, totes dues van saber que havien arribat a una experiència irrepetible, que una d’elles estava disposada a portar fins al final i de la qual l’altra va voler baixar a mig camí, per fer un desastre definitiu del que hauria pogut ser un desastre encara més gran. O la glòria. Els extrems es toquen. 

«Vaig acostar els meus llavis als seus, sense arribar a tocar-los, i els hi vaig resseguir de seguida –a poc a poc, gairebé de manera imperceptible- amb la punta de la llengua. I vaig descobrir el gust que tenia»

Aquesta és una d’aquelles històries, que requereix una lectura pausada, que et permeti pal·ladejar i assaborir-ne tots i cadascun dels matisos (que són molts), amb els quals l’autora es despulla per oferir-nos una delicada dissertació sobre un dels més grans dons i alhora malediccions amb els quals ha estat dotada la humanitat: la passió.

No ho dubteu, endinseu-vos en aquesta Segona pell i gaudireu d’una lectura extraordinària, amb la infalible signatura de l’argentina Flàvia Company.

Llegeix aquí els primers capítols 


Sílvia Cantos